Una nova governança . Empoderament de la col•lectivitat

Aquest apartat pretén oferir un guió per debatre i elaborar propostes sobre la nova Governança que ens cal construir per facilitar el desplaçament del poder segrestat a les institucions, sota les directius dels grans mercats, cap a la col•lectivitat que ha de convertir-se en el beneficiari de l’activitat econòmica i política.

Que entenem per governança..??

Podem partir del concepte que es va apuntar a la conferència de les nacions unides sobre desenvolupament sostenible de RIO+20:

La governança és l'estructura de relacions que s'estableixen entre diferents actors per a la presa de decisions en els afers col•lectius. La governança inclou el sistema de regles formals i informals que regeixen les relacions entre els actors així com la definició d’aquests actors ( poders públics, agents socials i econòmics).

Aquesta seria una primera aproximació al seu significat ja que es tracta d’un concepte polisèmic que sorgeix de la necessitat de comprendre l’increment de la complexitat en les relacions de poder, degut a la influència creixent de nous actors (ONG, multinacionals) en un context de la globalització.

La governança no només descriu un esquema de funcionament, el terme també s’utilitza per fer referència a que les decisions que es prenguin serveixin per formular polítiques ben orientades en benefici de la ciutadania.

Que entenem per empoderament..??

L’empoderament el trobem definit a la Wiquipedia, com el procés per el que les persones augmenten la fortaleza espiritual, política, social o econòmica dels individus i les comunitats per impulsar canvis positius de les situacions en que viuen. Generalment implica el desenvolupament en el beneficiari de una confiança en les seves pròpies capacitats”

Amb aquests conceptes de rerefons proposem uns apartats i algunes notes per encetar el debat.

1 . Alguns indicadors de l’esgotament del sistema de Governança actual:

- La pèrdua de confiança dels ciutadans i ciutadanes en les institucions. Com descriu molt bé Quim Brugué en el seu llibre “ És la política idiotes”, que la percepció actual de la política i dels polítics, és la crònica d’un fracàs anunciat.
“ a la política li ho demanem tot, i després l’odiem perquè no ens dóna tot el que li hem demanat.
- El conjunt de regles i l’estructura de les relacions entre els poders públics, els agents econòmics i els agents socials no te en el seu centre la protecció dels ciutadans.
- Els agents socials han estat escapçats, mutilats i han perdut representativitat.
- Els agents econòmics que desenvolupen l’economia productiva estan presoners dels mercats financers, de les seves regles i dels seus interessos.
- Els poders públics han donat resposta a les exigències del capitalisme financer en detriment de l’estat social del benestar avui seriosament amenaçat.
- La clau de volta del nostre sistema basat en el sufragi universal i el sistema de partits està escardat. El buidat de l’espai públic en favor d’externalitzacions clientelars i favoritismes, junt amb un lamentable reguitzell de cassos de corrupció i saqueig de les arques publiques, està certificant aquesta esquerda.

2. Algunes consideracions sobre els valors per reorganitzar la relació entre els agents econòmics i socials, posant el focus en el be comú.

- L’afany de lucre i la competència com a valors bàsics de l’economia capitalista, han de ser desplaçats dels centres de poder i substituïts per nous paradigmes.
- Una economia fonamentada en l’ecologia, l’equitat social, la justícia i la dignitat del ser humà, necessita d’altres valors per ocupar el centre del poder.
- La confiança, l’honestedat, la generositat, la cooperació, i d’altres que facin créixer la salut personal i social, han d’ocupar els espais de poder.
- El PIB i el benefici econòmic de les empreses com a vara per mesura els afer col•lectius hauran de ser substituïts per nous indicadors de la economia que mesurin els beneficis d’aquesta sobre les persones i el seu entorn.

3.  L’empoderament de la col.lectivitat. i el desplaçament del centre de poder.

- Existència d’ experiències d’empoderament social que obren camins i que influeixen en l’imaginari col•lectiu: la dita ja “obra social de la PAH”, experiències de micro-mecenatge, xarxa d’economia solidària, les assemblees constituents...etc..
- L’existència de nous estils de lideratge mes cooperatiu, l’increment de l’economia de productes de proximitat i ecològics.
- Els canvis en ell consum de productes que perjudiquen la salut física i social.
- La cerca de formes de vida que fugin de l’estrès i que aportin mes benestar emocional.
- El creixement de la Banca Ètica i altres formes de finançament cooperatiu.
- La emergència de moviments, mes enllà dels Partits que treballen en processos constituents a partir de la col.lectivitat.

4. Algunes consideracions per organitzar la nova Governança.

- La matriu del be comú pot ser una eina que ens inspiri noves lògiques de les relacions entre els actors que han de comandar la sala de màquines d’aquest nou vaixell. La proposta que fa Christian Felber és la de relacionar els valors de la dignitat humana, la sostenibilitat ecològica, la justícia social, la participació democràtica i la transparència amb els grups que actuen en les relacions econòmiques: proveïdors /finançadors, clients/ productors, empleats/propietaris, regió/sobirania.
- Segurament per aquesta nova política, necessitem polítics emocionalment intel•ligents. Quan parlem de nova gobernança , parlem en el fons de noves maneres d’exercir els lideratges, d’entendre l’us del poder, i de un canvi de paradigma en les relacions entre els que governen o gestionen els interessos col.lectius, i aquells que són “gestionats”.
- Cada vegada hi ha mes evidencies de la importància de reconèixer les emocions pròpies i del nostre entorn i de com ens afecten, per exercir els nous lideratges. Segurament lideratges mes difosos i compartits.
- La reflexió global i l’acció local hauran de considerar-se en la relació entre els agents i en el disseny de la nova administració.
- Incorporar al debat de les propostes la mirada sobre l’efecte d’empoderament que aquestes tenen. En concret sobre la RBU: Entenem que la RBU pot incrementar la confiança en les pròpies capacitats..?? incrementa la capacitat de negociar el sou, de deixar de treballar per fer altres coses, d'emprendre amb xarxa, de poder marxar de casa si et maltracten..??

Roser Roca

Juny 2013