Estem en un
situació d’emergència social a la que hem arribat després d’un cicle de
creixement econòmic desbocat que va anar acompanyat d’una desfiscalització de
l’economia per acomodar-la a les necessitats de la bombolla immobiliària.
Punxada la bombolla, l’enfonsament de la construcció i de tota la industria i serveis derivats i l'enfonsament del
sector financer ens han portat a una situació sense precedents i, el que és pitjor,
sense esperança ni a curt ni a mig termini de redreçament. I ara, els retalls del sector públic (primer
sector econòmic en llocs de treball) amenacen amb acabar amb l’estat del
benestar que s'havia anat desenvolupant.
L’atur i les reduccions de sous estan fent que
les rendes de les llars hagin caigut en termes reals per sota dels valors de fa
una dècada
Font: INE
El repartiment de les rendes generades d’ençà la crisi també ha perjudicat fortament a les del treball
 |
| Font: INE amb metodologia Eurostat |
I com a conseqüència l’increment
de l’atur i la reducció de la renda han provocat que la taxa de risc de pobresa
i exclusió social hagi crescut molt, excepte per a la gent més gran, no
afectada per l’atur:
 |
| Font: INE amb metodologia Eurostat |
I aquesta estadística amaga a més que estan funcionant com mai la solidaritat familiar i
les transferències intergeneracionals d’avis i pares a fills i néts. Si bé
alleugen la situació de pobresa de la gent jove, a la vegada és possible que la
pobresa en realitat s’estigui estenent en conjunt a grups familiars més amplis degut
a aquesta redistribució de la renda.
A més, la crisi s’està repartint
de manera molt desigual, afectant més a joves, a persones amb pocs estudis i a
immigrant. L’any 2011 ens vàrem
convertir en el país amb més desigualtat
social d’Europa
Espanya, i Catalunya amb més duresa encara, presenta uns nivells de desigualtat màxims en relació als països i regions europeus de similar nivell de renda per càpita.
A tall d’exemple, la desigualtat
a Barcelona ciutat s’ha doblat. La diferència
de renda en base 100 entre el barri més
ric (Pedralbes) i el més pobre (Can Peguera) va passar de 3,7 vegades el 2008 (194,7
vs 52,8) a 7,1 vegades el 2011 (241,5 vs
34,0). Els rics han passat a ser més rics i els pobres més pobres.
Però les empreses tampoc van bé i
no podem pensar en que una estratègia de reactivació de la demanda per la simple
via de la pujada de sous i l’encariment dels costos laborals donaria resultats
positius
Font: Consejo General del Poder
Judicial
Les dades de les centrals de balanços del banc d'Espanya mostren unes caigudes de la rendibilitat empresarial elevades, en especial per a les pimes i empreses enfocades al mercat domèstic. I per primera vegada en molts anys hi ha simultàniament més baixes que altes tant en el registre d'empreses com en el d'autònoms.
Des de fa un temps s’ha acceptat de manera general que les polítiques d’austeritat no funcionen, conseqüència de que els multiplicadors econòmics en temps de crisi són molt més alts del que el pensament econòmic imperant imposava i per tant els retalls empitjoren la situació. Però no sembla que hi hagi ni la voluntat ni la capacitat política per redreçar les actuals polítiques econòmiques, que passarien per un replantejament total del paper del Banc Central Europeu i de la gestió de l’endeutament públic i privat, per fer de veritat un new deal verd i social a escala europea i per una harmonització fiscal i una política de transferències fiscals entre països que compensi els permanents desequilibris exteriors entre nord i sud i no obligui a un dumping fiscal ni en una race-to-the bottom per a la reducció de costos laborals per ajustar la competitivitat i fer front a la globalització.
Des de fa un temps s’ha acceptat de manera general que les polítiques d’austeritat no funcionen, conseqüència de que els multiplicadors econòmics en temps de crisi són molt més alts del que el pensament econòmic imperant imposava i per tant els retalls empitjoren la situació. Però no sembla que hi hagi ni la voluntat ni la capacitat política per redreçar les actuals polítiques econòmiques, que passarien per un replantejament total del paper del Banc Central Europeu i de la gestió de l’endeutament públic i privat, per fer de veritat un new deal verd i social a escala europea i per una harmonització fiscal i una política de transferències fiscals entre països que compensi els permanents desequilibris exteriors entre nord i sud i no obligui a un dumping fiscal ni en una race-to-the bottom per a la reducció de costos laborals per ajustar la competitivitat i fer front a la globalització.
Es més, estem convençuts que si canviessin
les polítiques macroeconòmiques, la incapacitat demostrada pels partits
polítics majoritaris fins ara a Espanya i a Catalunya per proposar un nou model
productiu ens tornaria a escenaris de creixement basats en el totxo, el sobreconsum energètic, la sobreexplotació de matèries primeres i del territori,
i tot en un estat “low-cost” i sotmès als poders financers i oligopòlics que atregui capitals i “talents” especuladors. Sota sigles dispars, la ideologia econòmica de base d’aquests partits és
la mateixa: creure en la bondat intrínseca dels mercats i la globalització i en que el progrés
social s’assoleix no per la redistribució de les rendes i riqueses que hi ha
sinó mitjançant que els rics es facin més rics
i les seves engrunes serveixin per fer prosperar els pobres. Clarament, aquest model no funciona, ja que el sistema només creix gràcies a que les desigualtats es compensen amb més endeutament i així poder continuar alimentant la demanda, fins que el sistema esclata, com ha passat en l'actual crisi.
És per això que proposem un canvi
radical d’enfocament de la sortida de la crisi, ja no fonamentat en el
creixement per sobre de tot sino en assolir un pacte social acompanyat de les
modificacions normatives necessàries que implanti les quatres mesures següents, compostes d’objectius i accions, de
manera simultània i progressiva per avançar cap una economia estacionària i
sostenible tant financerament, com socialment i ecològicament.
Primer objectiu: repartir el
treball per incrementar els nivells d'ocupació i reduir l'atur a nivells
acceptables.
Acceptant que en la nostra
societat el treball remunerat és la forma més important d’inclusió social i de
progrés personal, estem d’acord en que cal assolir els objectius de
l’estratègia 2020 de la UE de que al menys el 75 % de la població en edat de
treball tingui una feina estable.
Acció proposada: reduir la
jornada laboral un 15 % tant a temps parcial com complerta i generar llocs de
treball equivalents a temps parcial per ocupar el màxim de persones i convergir
en taxes d’atur amb els països amb taxes més baixes.
Acció proposada: mantenir els
sous per hora treballada per no encarir els costos laborals. I donat que el
nous treballs generats poden ser d’una menor retribució per qüestions
d’antiguitat o qualificació, permetrà compensar una eventual baixada de la
productivitat o que els sous es rebaixin lleugerament menys que el temps de
treball sense que hagi de suposar un creixement global dels costos laborals.
Acció proposada: compactar les
jornades laborals a quatre dies o menys setmanals.
Acció proposada: Caldrà multiplicar les polítiques actives d’ocupació, formació, reciclatge professional i inserció per garantir la correcta readequació de l'actual mà d'obra en atur per a que pugui ocupar les feines que es creïn en aquest procés i garantir que no es perd productivitat de manera significativa en el procés.
Acció proposada: Caldrà multiplicar les polítiques actives d’ocupació, formació, reciclatge professional i inserció per garantir la correcta readequació de l'actual mà d'obra en atur per a que pugui ocupar les feines que es creïn en aquest procés i garantir que no es perd productivitat de manera significativa en el procés.
Objectiu addicional a la primera proposta: no obstant les mesures anteriors per eliminar l'atur, la sostenibilitat del
sistema de pensions públiques s’haurà
d’assolir mitjançant un increment de la
recaptació per la via de l'eliminació de les deduccions a les cotitzacions, de
l'increment de les cotitzacions i impostos (per exemple destopant les bases
màximes de cotitzacio) i per la via de l'increment net d'hores treballades
(creació d'ocupació neta en termes d'hores treballades totals en sectors de l'estat del benestar i l'economia sostenible
preferentment), així com la convergència en productivitat amb els països més avançats.
Segon objectiu: establir una
renda bàsica de ciutadania universal que faci que tothom tingui uns ingressos incondicionats
mínims i estables en el temps. La renda bàsica es pot interpretar com un
dividend social de tot els actius físics i intangibles acumulats per les
generacions anteriors i que es socialitzen de manera equitativa entre tots els
ciutadans. La renda bàsica, com a evolució de la renda garantida de ciutadania,
empodera als ciutadans davant la necessitat de treballar a qualsevol preu per
subsistir i evita la trampa de la pobresa i redueix els incentius al treball submergit. La recurrència d’ingressos genera
guanys incalculables de llibertat: afavoreix la gestió del cicle vital
personal, l’emprenedoria i elimina l’exclusió financera i a la vivenda. Una societat en plena ocupació i amb ingressos garantits és una societat molt més cohesionada socialment, i més defensora dels drets dels treballadors que una en estat de shock, com la paradoxa del poble de Marienthal demostrà. Quan pitjor millor nomñes ha funcionat unes poques vegades a la històri.a
Acció: la renda bàsica
s'establirà al voltant dels indicadors de la OCDE per al llindar de la pobresa
(60 % de la renda mediana de les llars) i podrà calcular-se mitjançant una
quantitat per adult, una quantitat per
menor d'edat i una quantitat opcional per llar o segons adults. La renda
bàsica es donarà a tots els residents amb un mínim d’antiguitat.
Tercer objectiu: finançar la
RB amb una nova fiscalitat més progressiva que l'actual
Acció: establir un tipus únic o
progressiu sobre totes les rendes del IRPF i eventualment destopant les bases
de cotització a la Seguretat Social que faci que les rendes més baixes i
mitjanes tinguin més ingressos nets que
en l'actualitat, tot i la reducció de la jornada laboral.
Acció: Analitzar mesures
alternatives com pagar una part de la RB mitjançant moneda complementària amb
oxidació (perd valor de manera regular i preestablerta amb el temps).
Quart objectiu: establir una
contribució per al bé comú en forma d'hores de treball no remunerades que
puguin fer totes les persones en edat de treballar aptes. El treball per al
bé comú és una contribució voluntària a les necessitats socials i ambientals de la societat sota el
principi de cadascú segons les seves possibilitats. Els treballs a realitzar no tenen com a objectiu substituir feines remunerades sinó suplir les mancances dels serveis públics que no es poden
finançar i corregir situacions personals inequitatives (per exemple cura de
familiars dependents que ara carreguen sobre els familiars més propers), per repartir feines desagradables de manera més justa i per reforçar el sentiment de col·lectivitat més enllà del treball remunerat i el
pagament d’impostos.
Acció: les hores pel bé comú dependran inversament de
la jornada laboral que desenvolupin i es faran en serveis coordinats per
l’administració pública amb les entitats del tercer sector. La gestió de les
hores pel bé comú es farà mitjançant la creació de comptes individuals electrònics d’hores realitzades gestionats de manera eficient.
Variant: es permetrà renunciar a contribuir
per al bé comú a canvi de renunciar a la
renda bàsica
El potencial del treball pel bé
comú és enorme, en aquest quadre fem una simulació dels llocs de treball
equivalents en cas d’una dedicació de 1,2 o 3 setmanals en funció de l’activitat
laboral que es tingui.
Font: Elaboració pròpia amb dades
INE
Qüestions complementàries però indeslligables de les propostes
anteriors.
No s’ha de desmantellar, ans al
contrari, cal reforçar la regulació laboral i millorar-la sobre aspectes com el salari
mínim, les condicions de treball, la negociació, la causalitat en
l’acomiadament i cal implementar la participació efectiva dels treballadors en
els òrgans de direcció o cogestió de les empreses (seguint i millorant els models
nòrdic i alemany). El paper dels sindicats serà crucial per garantir que la
implantació del model es fa de manera correcta i sense perdre drets. I s'haurà d'impulsar una transformació del model de governança de les grans corporacions, que les incentivi a ser socialment responsables i a vetllar per totes les parts interessades i deixar de banda els interessos especulatius curt-terministes.
Convergir amb Europa en estat del
benestar i resiliència econòmica i social a les crisis. Això equival a convergir-hi en ingressos i en despeses socials. Pel
que fa als ingressos, cal una nova fiscalitat ambiental, sobre les grans
empreses i monopolis, sobre les plusvàlues especulatives i sobre la riquesa
(patrimoni i successions) i una lluita molt més decidida contra el frau i els paradisos fiscals. Cal una tributació i
un sistema financer que desincentivi l’enriquiment que vagi contra la
col·lectivitat i incentivi l’emprenedoria innovadora, social i agosarada que
faci millorar a la comunitat.
Pel que fa a les despeses, la RB no
elimina cap dret. Al contrari: s’ha de garantir la gratuïtat real de
l’ensenyament primari i secundari i l’equitat en l’accés a la universitat. Cal invertir més
recursos en educació, recerca i innovació per garantir-ne la qualitat i els resultats. Cal
garantir una sanitat gratuïta i de qualitat, però també amb una corresponsabilització del ciutadà de la seva salut. Cal un suport molt més potent a
les polítiques equitatives d’atenció a la cura de nens i gent gran i dependent. I cal
establir un gran parc d’habitatge públic
com a eina fonamental per regular un mercat que afecta a un dret fonamental i garantir un accés a l’habitatge assequible i digne.
I en aquesta línia caldrà no tan
sols repartir sinó potenciar la creació de nous llocs de treball en l’economia
verda, els serveis de l’estat del benestar, l’educació, la cultura i la R+D+i. Els nous llocs de treball,
l’increment de la productivitat derivat
de la reducció de la dependència energètica i un millor repartiment de la
riquesa faran que el sistema de pensions recuperi la sostenibilitat.
I s’haurà de potenciar com agents líders d’aquesta transformació a l’economia social, solidària i alternativa, incloses les monedes complementàries i la banca ètica. Es farà créixer la producció i el consum de proximitat i per tant els fluxos de béns circulars i estacionaris.
per saber-ne més
Una propuesta de financiación de una renta básica universal en plena crisis económica. Para garantizar la existencia material de toda la población
Article sobre Marienthal i extrapolació a avui en dia
https://sites.google.com/site/almenararevistasociologia/home/almenara-no-4---primer-semestre-2012/articulos-de-investigacion-almenara-no-4/recordandoalosparadosdemarienthal
Lluís Torrens
Una propuesta de financiación de una renta básica universal en plena crisis económica. Para garantizar la existencia material de toda la población
Article sobre Marienthal i extrapolació a avui en dia
https://sites.google.com/site/almenararevistasociologia/home/almenara-no-4---primer-semestre-2012/articulos-de-investigacion-almenara-no-4/recordandoalosparadosdemarienthal
Lluís Torrens
Juny 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada