Ja no té res d’extraordinari la
compra de productes de forma virtual i amb targeta de crèdit. L’expansió
de les xarxes socials ha dut, a més, a l’aparició de noves formes d’intercanvi
econòmic o de béns (Intercanvi de cases, de serveis, el troc, etc).
En aquest nou marc ha sorgit el que es coneix com "consum
col·laboratiu" definit com "la manera tradicional de compartir,
intercanviar, prestar, llogar i / o regalar, redefinida a través de la tecnologia
i les comunitats". Aquesta nova forma de col·laborar i consumir està
canviant els hàbits de la gent i, a més, està transformant una cultura
hiperconsumista i individualista, promoguda des de sempre pel sistema econòmic
capitalista, cap a altres formes d’organització més comunitàries i també més
estalviadores, ja que el mateix concepte de compartir serveis, béns o
reutilitzat productes, ens allunya del concepte consumista d’utilitzar i
tirar. Sorgeixen noves formes de valorar la confiança entre les persones que
intercanvien o col·laboren a través del suport virtual a base de perfils
d’usuaris, valoracions d’altres usuaris, etc. En aquest context ja no és tan
important la publicitat tradicional per decidir quin béns o serveis comprar o
intercanviar. Hi ha molts altres factors que intervenen en l’elecció.
Ja hi ha molts exemples de consum
col·laboratiu: covivenda, coworking, car-sharing, car-pooling, negocis peer to
peer, Crowfunding, Bancs del temps, Couchchsurfing, bookcrossing, intercanvi de
roba, de joguines.... Alguns d’aquests intercanvis no utilitzen els euros. El
temps pot ser la moneda de canvi, o bé d’altres monedes virtuals com ara el CES
(https://www.community-exchange.org/index_es.asp) o altres monedes
socials que van sorgint entre les noves xarxes que connecten productors i
consumidors (ecosol, ecoseny, turutes...)
Podem resumir dient que els
canvis socials que s’estan produint amb Internet tenen molta repercussió en la
forma d’organitzar-se en la vida real. Influeixen en la formació de comunitats,
en el tipus de consum, i en el mateix concepte de bé privat i bé comunitari.
Com ja s’ha dit, un dels
avantatges del consum col·laboratiu és l'estalvi de recursos. Compartir, llogar
o tenir en copropietat un objecte comporta una menor inversió i els propietaris
poden rendibilitzar més els seus béns. Alhora, s'intensifica molt més l'ús dels
objectes al llarg de la seva vida útil. És clar doncs que el consum
col·laboratiu promou un model d'economia més sostenible. Si aquest model de
consum s’anés implantant progressivament acabaria portant canvis en els
estàndards de producció, ja que forçaria les empreses a dissenyar productes
menys efímers, més resistents, reparables i, en definitiva, a què s’adaptessin
millor a les necessitats dels seus usuaris i a les limitacions materials del
nostre planeta.
Aquest nou model de consum
comporta canvis en la mentalitat de les persones i en la cultura de la societat
ja que fomenta la col·laboració en detriment de l’individualisme i l’intercanvi
i de l’acumulació de béns materials. A més, en un moment de crisi econòmica, el
consum col·laboratiu ha estat molt ben rebut ja que ajuda a les famílies
a arribar a final de mes. Hi ha qui diu que el consum col·laboratiu ha vingut
per quedar-se i que serà un dels factors que faran canviar el mon.
Per saber-ne més
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada