El model de
producció i distribució que es contraposa completament a l'actual que té en el
lucre il·limitat la seva raó de ser és el conjunt de pràctiques empresarials
que posen les persones per davant dels guanys i que cerquen la rendibilitat
perquè els beneficis siguin pel conjunt de la societat o per determinats
col·lectius vulnerables. El model d'Economia Social i Solidària.
Una altra
proposta, l'Economia de Bé Comú, d'en Cristian Felber, treballa sobre les
mateixes premisses però no posa en qüestió la totalitat del sistema sinó que
demana ales empreses capitalistes que s'auto-limitin. En els beneficis, en la
forquilla salarial, en les externalitats socials i ecològiques.
De fer-ho
així aquestes empreses aconseguirien avantatges legals (menys impostos, crèdit
més barat, prioritat en la contractació pública...)
L'Economia
Social
La definició
d'Economia Social que dona la Xarxa d'Economia Social és: economia que té com a
finalitat proveir de manera sostenible les bases materials per al
desenvolupament personal, social i mediambiental.
El valor
central són les persones i la mida del seu èxit el benefici de la societat en
el seu conjunt i no de grups privilegiats.
A vegades són individuals (treballadors
autònoms que actua de forma responsable en la seva feina), col·lectius més o
menys organitzats, passant per empreses cooperatives molt grans i fins a petites empreses privades o botigues que funcionen de
forma socialment responsable.
Totes
però compleixen els principis inspiradors:
1. donar
prioritat a la satisfacció de les necessitats per davant del lucre,
2. gestió de
la pròpia activitat econòmica de manera democràtica (participació de tots els
membres)
3.
responsabilitat social: es comprometen a complir i impulsar la igualtat
d'oportunitats, de gènere, la inserció de persones en risc d'exclusió social,
la generació de treball estable i de qualitat, la conciliació de la vida
familiar i laboral, el desenvolupament local i la sostenibilitat
3. adhesió
lliure i voluntària
4.
independència respecte als poders públics
5. destí de
la majoria d'excedents a l'interès general (a la responsabilitat social)
La Llei
d'Economia Social del 2011 (5/2011) enumera les entitats subjectes a aquesta
definició:
Cooperatives
Associacions
Centres
especials de treball
Empreses
d'inserció
Societats
laborals
Mutualitats
Cofradies de
pescadors i societats agràries de transformació
Cooperatives
És
una forma d'organització empresarial basada en els principis cooperatius de
gestió democràtica (1 persona 1 vot, amb independència del capital aportat), de
formació, informació i interès per la comunitat.
Les
cooperatives poden adquirir diferents formats depenent dels objectius: n'hi ha
de treball, de finances (i asseguradores), d'habitatge, de consum...
Societats Laborals
Les societats laborals han
mostrat un alt potencial de generació d'empreses (segons el CIRIEC:
Confederación Empresarial Española de Economia Social)
Centres especials de treball
Empreses que asseguren un treball remunerat a persones amb
discapacitat, garantint la seva integració laboral. La seva plantilla ha de
comptar amb un mínim del 70 per cent de persones treballadores amb un grau de
discapacitat igual o superior a un 33 per cent
Empreses d'inserció
Són
empreses comercials que tenen l'objectiu de possibilitar l'accés al treball de
col·lectius desafavorits.
Apliquen
tipus de contracte de caràcter temporal als seus treballadors i treballadores
per tal de donar una feina temporal a persones en risc d'exclusió perquè es
puguin arribar a inserir en el mercat de treball ordinari.
Mutualitat
Societats sense ànim de
lucre, d'estructura i gestió democràtica que exerceixen una activitat
asseguradora de caràcter voluntari, complementària al sistema de previsió de la
Seguretat Social.
Associacions
Solen
ser organitzacions que cobreixen serveis socials allà on les administracions
públiques no arriben. Treballen majoritàriament amb col·lectius vulnerables i
tenen molta capacitat de detecció de nous problemes socials així com de defensa
dels drets i llibertats en base a la diversitat, pluralitat i tolerància
(CIRIEC). Estan incloses en aquesta definició d'economia en la mesura en que
actuïn en el mercat amb algun tipus de relació comercial.
Fundacions
Entitats sense ànim de
lucre que es doten d'un patrimoni atorgat pels seus fundadors i que ha de
seguir finalitats contemplades en l'objecte social.
Poden realitzar tasques
comercials per mantenir i augmentar el seu patrimoni però per ser considerada
d'economia social ha de complir estrictament els seus principis.
Cofradies
de pescadors
Són
corporacions sense ànim de lucre que es formen per a satisfer els interessos
dels socis i sòcies però amb el compromís de contribuir al desenvolupament
local, la cohesió social i la sostenibilitat (fan també una tasca d'òrgans
consultius en temes de pesca de les administracions públiques).
Societats agràries de transformació
Societats
que es creen per agrupar esforços en la transformació, producció i
comercialització de productes agrícoles i ramaders, així com en la millora del
medi rural. La diferència bàsica amb
les cooperatives és que el vot pot ser proporcional a l'aportació de capital.
El novembre del 2002 neix
la Xarxa d'Economia Solidària a
Catalunya per agrupar i recolzar les iniciatives que ja existeixen arreu del
territori, creades des de la base i amb la idea d'ajudar a l'expansió d'aquest
sector www.xes.cat. Avui la Xarxa s'ha
enfortit considerablement i va organitzar la Fira d'Economia Solidària el 2012,
que es repetirà aquest any 2013 a l'octubre.
El 2004 es crea el Grup Empresarial CLADE que
agrupa un conjunt de cooperatives de tamany mig i gran amb l'objectiu de
recolzar el seu trajecte i d'impulsar nous projectes sota els principis de
l'Economia Social (hi formen part La Fageda, SUARA, Abacus... entre d'altres).
El 2011, sota l'aixopluc
de la XES es crea el Grup ECOS, cooperativa de segon nivell que agrupa tot un
seguit d'empreses que proveeixen serveis i productes sempre seguint els
criteris de l'Economia Social. De moment compten amb 12 empreses sòcies membres
(des d'assegurances fins a salut). www.grupecos.coop
Aquest
model de producció està aguantant molt millor la crisi i el desastre de la
pèrdua de llocs de treball.
Perquè
tenen més capacitat de resistència: el treball depèn d'ells i d'elles mateixes
ja que són els amos de la seva empresa. Per això, abans de tancar o acomiadar
gent es prenen mesures conjuntes com treballar menys hores o cobrar menys entre
tothom.
També
segons el Balanç Agregat de la XES pel 2011 les persones treballadores mostren
un nivell de satisfacció i benestar respecte al treball a les seves
organitzacions molt elevat. I els clients de les entitats d'economia social
mostren un molt bon nivell de satisfacció respecte a la qualitat dels serveis
oferts per aquestes.
Marina Reig
Juny 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada