Hi van participar i col·laborar moltes entitats. entre elles destaquem: Som lo que Sembrem , La Xarxa per la Sobirania energètica , Ciutats en Transició , 350BCN , Ecologistes en Acció , la Plataforma Auditoria del Deute.
L'objectiu de la jornada era poder compartir idees i propostes i crear xarxa entre totes les associacions amb voluntat de treballar per canviar un sistema que ens està duent al col·lapse.
Antonio Turiel
Ens dona algunes xifres:
El consum mundial d’energia és de
17Tw
El consum d’electricitat a Espanya (2014) és només d’un 23% del consum
final d’energia (pràcticament la
resta són energies fòssils)
El discurs de fons és el mateix
que s’explica al capítol del llibre MESSE sobre crisi energètica crisi
energètica . L’Agència Internacional de l’Energia AIE reconeix per primera vegada el peak oil al World Outlook 2010, però les previsions sobre
els derivats del petroli estan molt inflades, estan calculades en volum, no en
capacitat calorífica, i no tenen en compte
la TRE. Fent les correccions oportunes A. Turiel arriba a
la conclusió que a 2015 s’arriba al
zenit del total del petroli ( el petroli
cru convencional ja hi va arribar al 2005).
Això significa que a partir d’aquesta dada l’oferta , la producció de
petroli ja anirà en davallada i que haurem d’adaptar-nos a disminuir la
demanda. Més informació aquí
     |
| A. Turiel estima que a 2015 s’arriba al zenit del total del petroli |
Considera però que en els darrers anys la relació
tant forta entre PIB i Energia s’ha
trencat seguint dos models molt diferenciats entre els països del 1º mon i els del 3ª , molt més consumidors
que els primers. També considera que actualment ens trobem al plateau de la producció del petroli i que a partir
del 20015 ja haurem passat el zenit de producció. Estima que a finals d’aquest
any tornaran a elevar-se els preus del
cru a mesura que la demanada es recuperi
i això tornarà a portar a una nova recessió.. Va reiterar la idea que quan el petroli es va escà el
preu no puja si no que oscil·la.
Va donar estimacions de l’informe
del l’outlook BP 2015 : el zenit de la producció del petroli total es dona a 2015, el del
carbó a 2014, el gas cap el 2012 i el del urani també al 2020. Va parlar dels
deutes del fraking i que les grans companyes s’estan retirant del negoci. La
AIE
Estima que el zenit de les fonts
d’energia no renovable serà al 2018 (actualment representa el 91% de l’energia
primària
Existeixen limitacions de producció amb les energies
renovables. A grans números:
·
Energia hidràulica representa un 6,8% de l’energia
primària a Europa (2014) i no té gaire més marge
·
Eòlica té
una limitació de producció de 1 TW (segons estudis de la Universitat de
Valladolid) i té una dependència al petroli d’1% de l’energia primària
·
La Fotovoltaica té una limitació de 4,5 TW
(segons estudis de la Universitat de Valladolid) i té forta dependència de
materials escassos i de <1% de l’Energia primària
·
E.s solar de concentració: té un bon potencial
però de moment està poc explotada i és poc coneguda
·
Altres (biomassa, geotèrmia, marea motriu..tenen
potencial limitat<1% de l’energia primària)
Hi ha unes quantes guerres directament relacionades amb els recursos
energètics. Síria, Yemen, Egipte...
Ens trobem a la fi de capitalisme que es basa en que qui té el capital té
dret a una remuneració proporcional a aquest capital i això significa
creixement , la qual cosa aviat deixarà de ser possible per motius de limitació
dels recursos energètics.
Tenir
en compte també que les mesures d’estalvi i eficiència en un sistema
productivista són estèrils ja que al final el que alguns estalviem s’ho
acabaran gastant uns altres (Jevons)
Marcel Coderch
Després d’haver donat moltes voltes sobre les causes del creixement , del deute i de la crisi, havia arribat a la conclusió que la creació de diner amb interès n’era la causa primera i, per tant, va centrar la conferència en aquest tema.
Es va posicionar en contra de l’austeritat . No hi havia cap
necessitat de restringir el dèficit dels estat en temps de crisi perquè es
podia haver resolt amb creació de més
diner per part del banc central que l’hauria d’haver deixat als estat
directament als estats per invertir-lo,
en coptes d’haver de passar pels bancs privats que a sobre els cobraven interessos .
Actualment els bancs privats
tenen el dret de crear el diner a partir del no res. La quantitat de diner que
circula creix constantment perquè si
no no es podrien cobrar els interessos. Només es pot pagar el deute creant més deute.
Hi ha una tendència a l’acumulació en mans de pocs .
Ha estat un error dels governs d’haver concedit la creació del
diner als bancs privats . Cal recuperar
altre cop aquest dret pels poders
públics. La concessió dels crèdits és
una funció social que els governs han delegat
en els bancs privats. Qui té el dret de crear els diners és qui decideix
en què s’ha d’invertir i que aquest prerrogativa ha d’estar en mans
dels estats.
Actualment les
inversions productives són una mínim part en relació de les inversions en
productes financers amb els problemes
que això comporta.
La solució a aquests
desgavell financer i del deute no passa
només per recuperar pel sector públic el sector financer , si no per
canviar el sistema monetari.
1.
El
poder de creació del diner no ha d’estar en mans dels bancs privats
2.
El
diner només pot ser creat a través d’un control democràtic
3.
El
diner s’ha d’invertir a les activitats que produeixen riquesa real
4.
El
diner ha de ser creat lliure de deute
Va defensar la creació del Eurocat , però amb la necessitat que els impostos es poguessin
pagar amb aquesta moneda si volíem que
la moneda arrelés.
Antonio Garcia Olivares
Va tornar parlar del zenit de molts materials :
Fòssils al 2013; Producció de grans (blat...) 7-8T/Ha. IPPC pronostica caigudes de producció del
20-40% a finals de segle ; Fòsfor
(2040-50); degradació del sol :abandonament anual de 10M Ha, Disminució d’aqüífers:
1.700 milions d’humans viuen en zones d’aqüífers declinants.
Es preveuen punts de no retorn, processos irreversibles a
partir de 2025-2040 Barnosky (Notícia relacionada: La
Tierra está entrando en una nueva fase de extinción )
Existeix una discussió de fons sobre si amb una perspectiva
de TRE en descens serà possible sostenir la societat industrial (tesis
que per sota de TRE=9 no es possible mantenir la civilització industrial) i si la societat del futur serà una societat
ruralitzada tal com preveu David Holmgren ( article “Colapso por Encargo”
) o si es podrà mantenir una societat industrialitzada tal com defensa Herman Daly
És possible una
economia 100% renovable?
A partir d’un estudi de Garcia
Olivares et al. :Un mix renovable a escala global con tecnologías probadas y
materiales comunes (Energy policy
2012) proposa la combinació de producció
d’energia a la zona del Sàhara i similars
amb la producció distribuïda a nivell municipal donaria una producció mundial total de fins a 12TW, equivalent al consum de
l’economia del 2006.
El mix de producció és:
12,5% producció municipal (aprofitant les teulades) Potència produïda de 1Tw residencial. Un 8,5% a a partir de PV, estimant que una TRE PV =2,5 equival a una TRE elèctrica = 8
Calcula que la TRE global del mix de totes les energies renovables (PV, eólica,
concentració solar en els deserts, Hidroelec.) és aprox. TRE= 18 , similar a la TRE actual del
petroli.
El model consisteix en
xarxes intel·ligents que integrin les xarxes locals i xarxes generals.
Integrant totes les fonts
deserts+locals) es resolt el sistema de la intermitència.
La producció màxima de 12Tw ve limitada per la necessitat de materials per
a les infraestructures elèctriques i per altres
necessitats industrials. Amb aquest límit de producció elèctric es
calcula que s’utilitza un 50% del Cu,
70% del Ni; 50% del Li. Energy
and Mineral Peaks, and a Future Steady State Economy, A. Garcia Olivares et al.
Quins són els sectors
susceptibles de ser electrificats i els que no?
La majoria de sectors poden ser electrificats però hi ha
alguna colls d’ampolla:
Li i Ni, necessari per les bateries obligaran a una
disminució del tràfic del 50% . L’aviació funcionarà amb H2 i també haurà de
disminuir.
El sistema ferroviari serà el gran guanyador ja que la
transformació elèctrica a mobilitat és
molt alta: rendiments del 90%
Treball agrícola electrificat necessitarà subestacions elèctriques a distàncies d’entre
20-40 km. Per carregar bateries.
Nitrats i Amoni es poden produir a partir de biogàs (residus
i excrements)
Producció d’acer és factible a partir del carbó vegetal.
També les petroquímiques d’olefines i aromàtics són factibles
per substitució de petroli per carbó vegetal. Això comporta produccions
de biomassa global del doble que les actuals i , per tant, caldrà reduir a la
meitat la indústria petroquímica.
Conclusió: És possible una civilització 100% renovable
amb reduccions molt importants en el transport i la indústria petroquímiques i amb un consum energètic
similar al dels anys 60.
Enric Tello
Cal
reterritorialitzar la indústria i l’electricitat i a la vegada fomentar
la agricultura local, però hi cap tot al territori?
A Europa la ocupació del territori es distribueix així:
·
zona urbana-industrial ocupa un 5%
·
Espais naturals (protegits) o aiguamolls 8%
·
Mosaics agro-forestals 85%
A partir dels anys 60 fins ara el territori
s’ha anat degradant per un efecte doble:
1º La substitució dels mosaics per macroconreus ( més tansport,
alimentació de bestiar) i 2º l’abandonament dels espais agrícoles que port al
creixement del bosc sense cap gestió.
El resultat és una disminució d ela biodiversitat. La clau per afavorir i
conservar la biodiversitat està en mantenir l'estructura de
mosaic i la connectivitat ecològica del territori entre aquests
mosaics i els espais protegits que ara
mateix es troben molt fragmentats i aïllats. Més informació
aquí
La solució passa per compartir el territori entre l’home i
la resta d’espècies. L’agroecologia, l’agricultura ecològica, la ramaderia
sostenible , en definitiva, la sobirania alimentària en són la clau.
La perspectiva de
futur és el decreixement. La qüestió està en decidir quin tipus de decreixement
volem: un decreixement catastròfic o be un decreixement ordenat que ens doni bona vida
i que sigui atractiu.
Sergi Sastre (Fundacio Ent)
Va fer una presentació del treball El
metabolismo económico regional español
que estudia el flux de materials i energia entre les diferents regions d’Espanya i entre
aquestes i l’exterior. L’autor es va
centrar en el metabolisme de Catalunya .
La producció catalana de biomassa és de 1,1 Tones/ cap. que
està molt lluny d eles 3 Tones/cap necessàries per ser sobirana alimentàriament. Si augmentéssim els cultius
acabaríem sense boscos. Necessitaríem
1,5 milions d’Ha addicionals agrícoles
per poder ser sobirans alimentàriament, o be, canviar la dieta amb
menys consum de carn.
Caldria definir més acuradament el concepte de sobirania
alimentària. Quines són les fronteres? Quines i com de grans han de ser les biorregions?
L’actual organització
econòmica no permet un creixement del PIB sense anar associat a un creixement
en el consum de materials .
Si volem una organització social diferent caldrà primer de
tot, identificar els colls d’ampolla de la nova organització: quants habitants hi viuen?; Quants aliments
són necessaris i quina dieta? a on es conreen
els aliments ? al mateix país o a l’exterior?;Quina
part de la mat`ria orgànica ha de tornar al sòl i quina es pot utilitzar per
gasificar?. Existeixen diferents
solucions al puzle de l’ organització del sistema, cada un d’ells té diferents
colls d’ampolla que haurem de conèixer i solucionar per resoldre el puzle.
Iolanda Fresnedillo (Observatori del deute)
De on trauríem els recursos per fer un canvi d model?
Les pensions es paguen amb les cotitzacions dels treballadors,
per tant, si fóssim un estat independent les pensions dels catalans serien suportades
pels treballadors catalans seguint el model actual.
Els nostres creditors són l’estat (tècnicament estem
intervinguts), la Caixa, el BBVA i el Banc Europeu d’Inversions BEI. El problema és que els criteris d’inversió
del BEI són molt poc sostenibles ja que es basen en més creixement i més consum
energètic.
Si ens tanquen l’aixeta del crèdit el principal problema que
ens trobaríem seria el de pagar el petroli. Als països que se’ls va perdonar el
deute, va ser a canvi de condicions molt
injustes (privatitzacions de recursos
primaris, etc) . Actualment estan tant endeutats com ho estaven perquè
han d’importar el petroli.
És útil conèixer el web de l’ Observatori
Ciutadà Municipal on podrem trobar les dades detallades del pressupost
municipal i es poden realitzar consultes
als Ajuntaments. Tant consultes com respostes es visualitzen per tothom al mateix web
Moltes gràcies pel resum. Molt interessant.
ResponElimina