JOAN BALLART
08/03/2016
Coordinat per la cooperativa La Ciutat Invisible, l’informe Economia Social i Solidària a Barcelona ha estat elaborat a petició de la Comissió d’Economia Social i Cooperativa de l’Ajuntament de Barcelona. L’han redactat Anna Fernández, responsable de la comissió de xarxes territorials de la Xarxa d’Economia Solidària (XES), i el sociòleg i cooperativista Ivan Miró. L’objectiu és oferir, a través d’aquest document, una visió global d’un àmbit del qual, fins ara, tan sols s’havien fet anàlisis parcials.
 |
L’informe fa una classificació teòrica que distingeix dos grans grups: les iniciatives socioeconòmiques tradicionals i les que van aparèixer durant els anys seixanta i van desbordar els marges tradicionals de l’economia social. La situació d’ambdues realitats té punts en comú, però també difereix en alguns aspectes.
La història de l’economia social s’estén des del segle xix fins als nostres dies. La van iniciar alguns economistes, a nivell teòric, i la classe treballadora de l’època, a nivell pràctic. L’objectiu era poder satisfer tot un seguit de necessitats humanes a partir de la cooperació i l’ajuda mútua, sota els principis de la independència respecte als poders públics o la prevalença de les persones i dels objectius socials per sobre del capital. Tot plegat, mitjançant la solidaritat i la responsabilitat, amb una estreta relació amb el territori i tenint sempre en compte els interessos de les persones que n’eren membres, les usuàries i l’interès general.
S'han comptabilitzat 4.718 iniciatives, relacionades amb àmbits d’actuació que van des de la producció fins a l’estalvi, passant per la distribució, el consum o les cures
Aquestes noves formes de fer economia, però, van conviure durant anys amb el creixement desmesurat i la sofisticació del capitalisme. Aquest fet va provocar que l’economia social patís un procés d’isomorfisme institucional, d’assimilació amb projectes públics o de confusió dels límits entre uns i altres. A més, el debilitament del moviment obrer i la creació de l’estat del benestar també van abocar a la pèrdua de la força transformadora d’aquestes iniciatives. Durant la dècada dels seixanta, van començar a aparèixer altres sensibilitats que afirmaven que la realitat econòmica no es podia separar de la transformació social. Amb aquestes noves iniciatives, les formes jurídiques i els tecnicismes perdien importància davant la democràcia econòmica, l’autogestió i la subordinació de l’economia a lluites com la feminista, l’ecologisme o a la reivindicació d’unes condicions de vida i de treball justes.
A la pràctica, però, en una ciutat com Barcelona, els límits entre l’economia social i l’economia solidària queden desdibuixats. És una realitat que es transforma i creix constantment, en què una amalgama d’iniciatives formalitzades i no formalitzades pertanyents a un gran nombre de sectors i fases del procés productiu, amb múltiples maneres d’entendre i posar en pràctica la cooperació, amb volums econòmics molt variats i diferents ideologies i horitzons, conviuen i desenvolupen la seva activitat. Malgrat la fragmentació que comporta tot això, Miró explica que “a partir de la crisi econòmica i dels moviments socials que han emergit arran de la crisi, s’està caminant cap a un paradigma de l’economia social i solidària”.
Les dades
Per delimitar un perímetre d’estudi, les redactores de l’informe han utilitzat dos barems. Per una banda, la legislació actual que estipula tot allò que és economia social oficialment; per l’altra, els principis de l’economia feminista, que defensen la satisfacció de necessitats de manera col·lectiva, fraternal, emancipadora i equitativa. Així doncs, en aquest estudi, hi podem trobar grans empreses del món cooperatiu, però també horts urbans. S’han comptabilitzat 4.718 iniciatives, relacionades amb àmbits d’actuació que van des de la producció fins a l’estalvi, passant per la gestió, la previsió, la distribució, el consum o les cures.
D’altra banda, existeix una gran varietat de formes a través de les quals aquests projectes canalitzen la seva activitat: 2.400 són entitats pertanyents al tercer sector social, 1.197 són societats laborals i 861 són cooperatives. També hi trobem vint empreses d’inserció i centres especials de treball, setze mutualitats de previsió social, set entitats de finances ètiques i prop de 260 iniciatives d’economia comunitària. Aquestes últimes inclouen els grups de consum agroecològic, els mercats d’intercanvi, els bancs de temps, la gestió ciutadana i comunitària d’equipaments públics i els horts urbans i comunitaris.
Entre els projectes, 2.400 pertanyen al tercer sector social, 1.197 són societats laborals i 861 són cooperatives. També hi ha prop de 260 iniciatives d’economia comunitària
Els barris on trobem més activitat socioeconòmica són els de l’Eixample, Sant Martí, Gràcia, Ciutat Vella i Sants-Montjuïc. Tots ells acumulen 3.008 iniciatives d’economia social i solidària, que suposen un 64% del total de la ciutat. Els segueixen els barris de Sarrià-Sant Gervasi (389), Horta-Guinardó (393), les Corts (340), Sant Andreu (290) i, finalment, Nou Barris (289). Els bagatges ideològics de cada iniciativa i les seves formes organitzatives o jurídiques evidencien que la realitat és molt heterogènia i té un impacte dispers en el territori. Amb tot, centenars de milers de barcelonines ja s’hi relacionen quotidianament com a treballadores, consumidores, estalviadores o usuàries.
Reptes i necessitats
Tot i l’heterogeneïtat de l’economia social i solidària barcelonina, l’informe defineix un seguit de necessitats i reptes que hauran d’encarar globalment els sectors que desenvolupen la seva activitat dins aquest marc a la ciutat.
En primer lloc, el document assenyala la necessitat que es fomenti la creació d’ens, xarxes o espais que facilitin la trobada i l’articulació de les iniciatives d’un mateix sector entre elles i amb la resta de propostes pertanyents a l’economia social i solidària. Això hauria d’anar acompanyat, en el cas de les economies de caire comunitari, del reconeixement i la valoració d’aquestes activitats.
Un altre punt important és el de la intercooperació i la posada en comú d’experiències entre les dues realitats del cooperativisme tradicional i els nous formats de l’economia social i solidària. Segons les autores de l’informe, aquest transvasament d’idees i experiències hauria de ser una de les bases d’aquest nou model econòmic.
Pel que fa a la relació amb les administracions públiques, moltes organitzacions de l’àmbit socioeconòmic i solidari creuen que cal una participació directa en el disseny de les polítiques públiques. Una de les vies per explotar poden ser els models de contractació pública-cooperativa-comunitària. En aquesta línia, el gener passat, l’Ajuntament de Barcelona va presentar el Pla de Xoc d’Economia Cooperativa, Social i Solidària, que disposa d’un pressupost total de 600.000 euros.
El present i el futur de l’economia social i solidària, en el seu vessant més local i comunitari, passa pels barris. A l’informe, se’ls entén com l’ecosistema ideal pel desenvolupament i la confluència d’iniciatives articulades a partir de grans nodes cooperatius com són Can Batlló, al barri de Sants, o la Base, al Poble-sec. En paraules d’Ivan Miró, “el repte més gran que s’ha d’encarar és el de configurar una hibridació entre l’economia social i solidària i l’articulació territorial i el desenvolupament dels barris”. En definitiva, que es tingui present aquest sector com a eina per la transformació socioeconòmica d’una ciutat que esdevingui cooperativa.
Més reptes de futur
L’informe Economia Social i Solidària a Barcelona proposa grans línies estratègiques d’actuació, com el reforç de les xarxes de col·laboració entre entitats, la intercooperació o el suport de les administracions públiques. També assenyala, però, altres necessitats com l’ús d’eines que facilitin la gestió col·lectiva de les iniciatives, la reivindicació d’espais o la divulgació de la història de l’economia social i solidària. Una altra proposta és impulsar la formació sobre metodologies i cultures organitzatives d’aquest model econòmic. O la creació d’un organisme municipal de registre que faciliti l’obtenció de dades relatives a l’economia social i solidària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada