Ernest Folch
Editor
JOAN PUIG Un tramvia circula per davant del DHub, a la plaça de les Glòries, ahir.
Dijous, 28 de gener del 2016
L'eterna discussió sobre el tramvia torna com un bucle freudià que Barcelona té pendent amb ella mateixa. Torna la discussió amb nous arguments, però amb el mateix fons de sempre, perquè en realitat tot aquest assumpte no ha anat mai sobre un tramvia sinó sobre dues visions oposades de la ciutat que, aquestes sí, s'assemblen molt a un xoc de trens, o més ben dit, de tramvies. El nou consistori va decidir des del primer moment ressuscitar el tramvia, i l'anunci d'un estudi que permetria unir els dos trams per la Diagonal ha reobert ferides tan velles com aparentment incomprensibles. Perquè no se sap molt bé qui pot oposar-se a unir dues infraestructures, unió que, cert, costarà 100 milions addicionals més, però que servirà per completar i donar sentit als altres diversos centenars de milions gastats anteriorment.
Per oposar-se a la iniciativa s'esgrimeixen motius econòmics, encara que sembla provat que les finances de l'ajuntament estan avui capacitades per abordar una obra d'aquesta dimensió. S'esgrimeixen motius de comoditat, per les molèsties que sens dubte causaria als veïns, encara que no es deia res d'aquestes molèsties quan les obres afectaven altres barris de la ciutat. I fins i tot s'esgrimeix que Barcelona ja hi havia dit no en un referèndum, sense tenir en compte que aquella consulta ja va costar el cap de l'alcalde que la va convocar i que l'obra sotmesa llavors a votació estava plantejada en termes molt diferents del projecte que ara s'estudiarà.
Perquè decidir si una plaça és dura o amb flors és ideologia. Prioritzar posar voreres en un lloc o en un altre és ideologia, i invertir diners públics en una carrera de fórmula 1 és ideologia, tan legítima com qualsevol altra, però tan ideològica com qualsevol altra. I unir el tramvia, efectivament, és pura i meravellosa ideologia, sí: la ideologia que defensa aprofitar les infraestructures ja realitzades, la que no prioritza les inversions en funció de la renda per càpita del barri afectat, la que no cedeix davant lobbies, alguns dels quals tenen la seu a la part que quedaria afectada per les molèsties de les obres de la unió dels tramvies, i la que vol potenciar el transport públic en detriment del cotxe, com ja passa des de fa anys a grans capitals com Londres i París. Doncs és clar que sí: el tramvia, com qualsevol altra cosa, és indissociable de la ideologia. Digue'm sí o no al tramvia i et diré qui ets.
L'eterna discussió sobre el tramvia torna com un bucle freudià que Barcelona té pendent amb ella mateixa. Torna la discussió amb nous arguments, però amb el mateix fons de sempre, perquè en realitat tot aquest assumpte no ha anat mai sobre un tramvia sinó sobre dues visions oposades de la ciutat que, aquestes sí, s'assemblen molt a un xoc de trens, o més ben dit, de tramvies. El nou consistori va decidir des del primer moment ressuscitar el tramvia, i l'anunci d'un estudi que permetria unir els dos trams per la Diagonal ha reobert ferides tan velles com aparentment incomprensibles. Perquè no se sap molt bé qui pot oposar-se a unir dues infraestructures, unió que, cert, costarà 100 milions addicionals més, però que servirà per completar i donar sentit als altres diversos centenars de milions gastats anteriorment.
Per oposar-se a la iniciativa s'esgrimeixen motius econòmics, encara que sembla provat que les finances de l'ajuntament estan avui capacitades per abordar una obra d'aquesta dimensió. S'esgrimeixen motius de comoditat, per les molèsties que sens dubte causaria als veïns, encara que no es deia res d'aquestes molèsties quan les obres afectaven altres barris de la ciutat. I fins i tot s'esgrimeix que Barcelona ja hi havia dit no en un referèndum, sense tenir en compte que aquella consulta ja va costar el cap de l'alcalde que la va convocar i que l'obra sotmesa llavors a votació estava plantejada en termes molt diferents del projecte que ara s'estudiarà.
Flors amb ideologia
Però no ha sigut fins que s'ha vist que l'ajuntament actual anava de debò amb el projecte quan ha aflorat el verdader argument de l'obra: la unió del tramvia, acusen alguns, és un projecte «purament ideològic», com si la ideologia fos dolenta en si mateixa i com si pogués haver-hi projectes de ciutat que no fossin ideològics.Perquè decidir si una plaça és dura o amb flors és ideologia. Prioritzar posar voreres en un lloc o en un altre és ideologia, i invertir diners públics en una carrera de fórmula 1 és ideologia, tan legítima com qualsevol altra, però tan ideològica com qualsevol altra. I unir el tramvia, efectivament, és pura i meravellosa ideologia, sí: la ideologia que defensa aprofitar les infraestructures ja realitzades, la que no prioritza les inversions en funció de la renda per càpita del barri afectat, la que no cedeix davant lobbies, alguns dels quals tenen la seu a la part que quedaria afectada per les molèsties de les obres de la unió dels tramvies, i la que vol potenciar el transport públic en detriment del cotxe, com ja passa des de fa anys a grans capitals com Londres i París. Doncs és clar que sí: el tramvia, com qualsevol altra cosa, és indissociable de la ideologia. Digue'm sí o no al tramvia i et diré qui ets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada