Debat sobre el repartiment del treball en una societat sense creixement

Reproduïm un debat sorgit  a dintre les files d’ICV entorn a un frase del manifest “prosperitat sense creixement”.  La frase que va encendre la polèmica està ressaltada en color dins del paràgraf següent:

“Defugim la cerca del creixement com a paradigma de la plena ocupació i assumim que tan sols la redistribució del treball i del temps de lleure podrà evitar la fractura entre assalariats i aturats, alhora que proporcionarà un millor repartiment de les tasques obligatòries socials, de cura a les persones i familiars. Som conscients que la millor distribució del temps remunerat i no remunerat  entre homes i dones i entre els diferents grups socials redueix la inequitat”.

Arguments en contra de la frase:

•  Aquesta proposta era la mateixa que s’havia utilitzat a Alemanya amb els minijobs (kurz Arbeit), un sistema que no permet mantenir una vida digna. Els empresaris i polítics de dreta estarien molt contents amb la proposta.
•  Que aquesta proposta seria adequada si la distribució dels salaris fos més equitativa i que, per tant, prioritzaven la idea de l’equitat salarial davant de la de compartir hores de treball.

•  Treballar menys hores significava menys salari i que, per tant, això significava empobrir la societat.

• El decreixement parla de menys consum, d' estalvi d'energía de ....moltes coses que estan englobades sota el punt de vista d' estalviar recursos naturals. El concepte de 'repartiment' no és un concepte clau del decreixement ja que no parla de decreixement sinó de repartiment.

• El 'repartiment del treball...' és un concepte ideològic que va més enllà del decreixement. És una transformació de la lluita de classes entre el món assalariat i l'empresarial. No ataca la diferència de rendes entre les grans fortunes i les més desfavorides. Fa omissió d' aquest problema i demana un repartiment entre aturats i assalariats. Aquest repartiment, que és un dret, pot ser utilitzat per altres ideologies per abaratír els sous sota l'excusa de eliminat l'atur.

• Clar que en un món perfecte aquest repartiment seria la conseqüència natural del decreixement però ara és una tàctica perillosa.

El repartiment del treball és un concepte ideològic. És podria dir, en pla col·loquial, que parla de colors: És vol un sol color  verd ecologista o un verd-roig ecosocialista?

Arguments a favor  de la frase:

• El model econòmic actual mai no durà a la plena ocupació. Al contrari, l’augment de l’eficiència tecnològica i la globalització dels mercats ens està duent a què cada cop hi hagi més gent expulsada del treball, per substitució per una màquina o per un treballador d’un país amb salaris més baixos. A més, l’evidència que el salaris en els països desenvolupats ja fa uns quants anys que no augmenten i que les necessitats vitals d’aquests països,  en general, estan més que cobertes porten a limitar l’increment  de demanda de productes si no fos per la caducitat programada o la contínua aparició de nous productes pel consum i el suport de la propaganda consumista que tenen al darrera. La famosa societat de consum de la que tanta gent abomina. 

•  Alemanya ha establert un sistema de minijobs mal pagats i  la seva normativa laboral no contempla ni un salari mínim . Això duu a que el nombre de treballadors que no poden guanyar-se la vida i mantenir la dignitat amb el seu salari hagi augmentat. Per contra, el país disposa de mecanismes d’ajut social molt forts. També cal afegir que aquest escenari s’agreuja amb la inequitat en la distribució de sous que de forma creixent es va produint al país germànic. No defensem un sistema com l’alemany. Nosaltres parlem de reduir la inequitat , i pensem en un salari que permeti cobrir les necessitats vitals dignament. També parlem d’una renda mínima o bàsica per a tothom que ho necessiti. El primer pas, a més, seria permetre que la reducció d’hores de treball fos voluntària, la qual cosa ara mateix no és possible. Les reduccions de jornada només és contemplen en algun supòsits especials perquè a l’empresari li surt més car pagar a dos treballadors a ½ jornada que a un de sol. Per tant, s’hauria de compensar a l’empresari de forma  que la jornada reduïda per a tothom no suposés una càrrega addicional.

•  Quan pensem en compartir treball, alguns potser imaginen  ràpidament un sou reduït que no ens permet arribar a final de més. Aquestes persones obliden que una societat cap al decreixement planificat ( no com el d’ara) es mou amb paràmetres radicalment diferents del sistema consumista que l’actual . Al contrari, el sistema subjacent en el manifest Prosperitat sense Creixement promou una organització i una dinàmica social que permet una vida més digna amb un sou més reduït.  El repartiment de treball, la reducció del sou i una nova forma de vida formen part d’un tot inseparables.  Ens equivocaríem si penséssim en una disminució  del sou sense canviar però els altres paràmetre en  la nostra forma de viure i consumir que avui tant ens fa patir. I tot això s’ha d’explicar molt bé.

•  Els topics es converteixen en baluards inexpugnables. La gent prefereix treballar inacabables jornades de treball a canvi d'un sou amb el que han de mantenir al cònjuge que esta a l'atur, als fills grans sense opcions laborals i deixar diners al cunyat que s'ha quedat sense feina i li embarguen el pis. Per adonar-se que el resultat d'un repartiment del treball es el mateix amb la diferencia que també reparteixes l’esforç, cal aturar-se, agafar distancia i analitzar objectivament el sistema en el que vivim, coses totes elles, que són impossibles de fer si treballes 12 hores cada dia.

•  s'ha d'afegir que el treball assalariat es va reduint i se incrementa el treball autònom, la qual cosa complica el parlar de horaris fixats per normes laborals.  Evidentment el passar a una societat del decreixement implica un canvi que no és tant sols normatiu.

•   El decreixement   vol ser una alternativa al sistema actual i, per això, ha de donar resposta a totes les conseqüències que és deriven d’una societat menys consumista . La seqüència és ben senzilla: Menys consum   sinifica   menys  producció,  que significa  menys treball,  que significa  més atur

Això significa que hem de donar una resposta a la desocupació que els teòrics del  decreixement  ja han previst amb el repartiment del treball. De fet, l’augment de productivitat és el que permet reduir el nombre d’hores treballades en comptes d’augmentar el sou ( que últimament tampoc creix) i consumir més. Aquesta solució permet, de pas, resoldre la injustícia que pateixen totes les persones, bàsicament dones,  que han de fer doble jornada treballant i tenint cura dels fills , o dit d’altre manera, resol el repartiment del treball no remunerat que , en el fons, és el que manté la nostre societat cohesionada.

Conclusió: el repartiment del treball remunerat i no remunerat i l’augment de les hores lliures per tenir cura de la família, d’un mateix i de les activitats socials d’una comunitat és una part central de la teoria del decreixement.

• Tal com es planteja la idea de "repartiment" de treball en l'actualitat,  fa la  impressió que pressuposa el manteniment d'una elevada  productivitat, aconseguida mercès a la mecanització i a l’ús intensiu d'energia, combustibles fòssils. L' "excés de temps de treball" deriva precisament de la substitució de l'esforç físic humà pel treball mecànic i sobre tot el consum d'energia. Així, quan diem que volem repartir el treball ho pensem amb uns nivells de productivitat i consum d'energia actuals? Però, si l'objectiu és disminuir el consum d'energia exosomàtica --obtinguda amb el consum de combustibles fòssils-- i mantenir un determinats estàndarts de consum (encara que només sigui l'alimentari), bastarà a llarg termini només amb una redistribució del treball? Haurem també de diversificar les nostres activitats productives? les activitats i béns inútils que deixem de produïr compensaran en temps/energia l'augment de l'esforç que haurem de destinar a altres (agricultura, producció artesa, etc.).  p.e.: si utilitzem un transport mecànic per anar d' x a z emprem poc temps i poca energia endosomàtica --esforç físic de l'individu--, però molta exosomàtica. si decidim fer el mateix trajecte caminant, la relació canvia, ens caldrà més temps i més consum d'energia endosomàtica. Aquest exemple rudimentari es pot aplicar a tantes activitats com vulguem i fer els balanços energètics i de temps pertinents.

•  La segona qüestió té a veure a quina mena de treball ens referim ? De fet,  superar el conflicte capital/treball no solament s'ha de repartir, sinó també transformar el procés de treball (en el sentit marxià del terme). De fet, l'alliberament de l'explotació hauria de passar per reduir el treball assalariat, en el sentit de recuperar el poder de decisió sobre el disseny de l'objecte produït, com ho formulava el socialista anglès William Morris o ho fa Sennet avui. Pot ser recuperar la idea del treball artesà o pagès, com a una forma de relacionar-se no solament amb els mitjans de producció sinó també amb el producte. la seva distribució i consum.

•  En un futur decreixentista no podrem anar augmentant o mantenint  la productivitat. Els augment de productivitat actuals s’han aconseguit augmentat el consum d’energia fòssil i la substitució de treball manual per mecànic.

• No hem de confondre la remuneració del treball (salari) amb el treball esforç físic, de fet,  cobrarem menys, però haurem de treballar més amb activitats no remunerades salarialment.

• Això pot voler dir que haurem de treballar més però de forma diferent, compartint, diversifica .

• Això planteja un debat sobre la productivitat, la remuneració del treball i les formes de treball, directament connectat a la idea de decreixement...

     Algunes reflexions

• En els comentaris - tots ells molt interessants - que ha suscitat el worksharing es recull el debat subjacent al tema del decreixement que és la base que permetrà recollir més i més suports, o pel contrari fracassar. Es el debat del decreixement com opció o el decreixement com a futur inevitable pel qual cal preparar-se. Els arguments en contra de la frase del repartiment de treball  s'inclou en la primera categoria quan dibuixa un escenari desitjable que tal vegada seria mes perfectible sense repartiment del treball. en canvi els comentaris a favor de la frase  porten implícit el convenciment que el decreixement es inevitable, es donarà si o si, i busquen tan sols la millor i mes precoç adaptació per estalviar patiment social. Mentre la majoria cregui  en el decreixement com a opció no reeixirà i predominaran els comportaments creixentistes sigui quin sigui el context social i econòmic i la quantitat de gent que vagi quedant pel camí. Quan la majoria reconegui que de fet ja estem en ple decreixement i que totes les dades macroeconòmiques, energètiques, alimentaries, ecològiques i poblacionals, es a dir, tot el que es basi en dades i vagi mes enllà d'un acte de fe cega en la ciència o la humanitat, llavors si que estarem en disposició de planificar i organitzar el futur en clau de decreixement. Tal vegada el debat es redueix tan sols a això. Un debat entre desig i realitat.

•  Per suposat que una redistribució del treball tant sols es pot fer amb decisions democràtiques que no impliquin abús per part del contractant. Històricament, el treball s'ha reparit, durant el segle XX,  mitjançant la reducció de la jornada de treball, en tant s'incrementava la productivitat com efecte de la utilització de combustibles fòssils,( i l'equilibri de poder entre treballadors i capital ens era favorable).
  
  
  Les societats amb menys atur solen tenir una jornada de treball més reduïda o si més no més rígidament establerta (la mateixa Alemanya, Holanda, Dinamarca, Suècia.....) Si bé la productivitat dintre d'Espanya és més reduïda, el nombre d'hores que es treballa en les empreses privades, es troba per sobre  de les d'Alèmanya. L'evolució  del mercat de treball no sembla que vagi per altre camí.
  
  
  Des  de l'OCDE, les estadistiques del document Employement Outlook (2010) ens diuen que les hores treballades a Alemanya per al 2009, són de 1.390, a Espanya de 1.654, a Portugal de 1.710.
  
  
  Hem de pensar que ara mateix la reducció de l'atur  passa per una reducció de la jornada laboral i, sinó volem una reducció del salari, un increment de la productivitat, si bé això últim no quadra amb el decreixement que sabem inevitable. 
  
  
  Fins aquí hem introduït un grapat de variables: productivitat, marc democràtic, equilibri de poder, producció total (PIB), hores totals treballades. Podem pensar en diferents objectius en les mateixes i la creació de diferents escenaris. Però el cas és que falten més variables, una de les més importants és l'evolució de la població, si bé aquí no la tractaren. També cal dir que pensar en l'evolució d'una variable implica explicitar les altres.
   
  Si no surtim dels escenaris descrits en les anteriors argumentacions , podem parlar de dues situacions: 
  
  
  1. Es decideix, dintre d'un marc democràtic, reduir el nombre d'hores treballades. No s'incrementen els salaris i, atès que hem arribat a temps, la productivitat no s'ha reduït perquè encara no  hem de racionar el comsum de combustibles fòssils. Se suposa que amb aquesta decisió  hem reduït les emissions de CO2. El PIB pot evolucionar a la baixa. Encara que a més de reduir el nombre d'hores treballades podríem incentivar els treballs no contaminants (reduir els viatges en avió i creuers i incrementar l'assistencia a la gent grant) i el PIB podria evolucionar positivament.
  
  
  2. L'altre escenari que es planteja és que hem arribat tard, no hem sabut convénçer  a la gent i hem de racionar de forma important el consum de combustibles fòssils, no hem trobat substitució per als mateixos i la productivitat es redueix de forma  notable, cal doncs treballar moltes hores no més que per menjar. (hi ha una pel.licula d'anticipació... Mad Max.??).