El 20 de desembre és una possibilitat d'obertura de canvi i constituent. Volem portar al Congrés un programa per enterrar el règim del '78 i iniciar un pla de rescat ciutadà que garanteixi drets i democràcia real. Aquest programa només pot fer-se d'una manera: col·lectivament, a partir de les demandes i exigències de la ciutadania, a partir de la cooperació, coneixements i intel·ligència que ens uneixen. Et convidem a formar part d'aquest procés de canvi col·laborant en l'elaboració del programa. Pots participar-hi, fins dilluns a la nit. Pots fer-ho al web https://t.co/KdZMGgLJoZ T'hi esperem!
Iniciatives per al decreixement hem fet aquestes 3 aportacions al programa:
1.1.2. Teixit econòmic i industrial
Model econòmic social, sostenible i estacionari (MESSE)
La nostra proposta parteix de la base que les crisis (social, econòmica i ambiental) que patim són
conseqüència d’un model econòmic insostenible basat en el creixement
infinit en un planeta finit . Les
solucions a la crisi social i econòmica han de ser coherents i compatibles amb
les solucions per resoldre la crisis ambiental. En cas contrari, com defensen encara les polítiques tant liberals com les keynesianes creixentistes,
no hi haurà una solució sostenible.
Proposem un canvi de model econòmic (A) i de model productiu (B):
A) Model econòmic :
Economia estacionària, en equilibri amb el planeta, que
significa:
1. Escala
sostenible: la dimensió de l'economia s'adapta a la capacitat dels ecosistemes
per proveir recursos i absorbir residus
2. Distribució
justa: les persones tenen les mateixes oportunitats d'obtenir riquesa i
ingressos.
3. Assignació
eficient: dels recursos limitats
4. Alta
qualitat de vida: el creixement econòmic deixa pas a les coses que realment
importen a la gent, com la salut, el benestar, l'ocupació segur, el temps
lliure, la fortalesa comunitària i l'estabilitat econòmica
B) Model productiu:
1.
Economia baixa en carboni , la transició energètica cap a les renovables, l’eficiència
i l’estalvi . L’augment dels llocs de treball dels sectors de l’estat del benestar i R+D.
2.
Enfortir les relacions de col·laboració i cooperació per aconseguir una societat més
cohesionada , solidària i resilient.
3.1. Drets socials :
UNA SOCIETAT SENSE POBRES I MÉS IGUALITÀRIA AMB LA RENDA BÀSICA
Des de l’inici de la crisi el 2008, hem vist com han anat empitjorant les
condicions de treball i de vida al
nostre país. Però aquest empitjorament no ha afectat a tothom per igual. En tot
aquest període s’han agreujat les diferències entre la gran majoria i una
classe privilegiada que ha vist com les seves rendes augmentaven. El resultat
és que ens trobem davant d’una societat molt més injusta, a on la riquesa i la renda està molt
mal repartida. Mentre molts no poden viure del seu treball, altres han pogut
aprofitar la situació per treure’n partit amb inversions i especulació en una
economia cada cop més finançaritzada que premia qui més té i no qui més s’esforça.
L’actual sistema fiscal no ha estat capaç
de reduir prou aquestes diferències socials i de redistribuir la riquesa d’una
forma més justa i el sistema assistencial i fins i tot les iniciatives més
avançades de workfare a l’Estat, a la
resta d’Europa i altres països avançats no han estat capaces de resoldre ni la
pobresa ni l’alt nivell de precarietat de forma suficient i digna. Les
previsions de futur són que aquesta situació de desesperança es mantindrà per
molt de temps. Davant d’aquest panorama ens calen solucions que trenquin amb
els esquemes establerts que han demostrat la seva incapacitat per resoldre els
problemes reals de la gent i per millorar el
benestar i la justícia social. Davant d’aquesta situació proposem:
Proposta:
Implantar una Renda Bàsica universal RB
que elimini d’arrel la pobresa i les seves trampes que l’actual sistema
assistencial no és capaç d’eliminar. L’import de la RB se situarà per sobre del
llindar del risc de la pobresa.
La RB es pot sufragar amb una reforma
fiscal i amb els estalvis en prestacions públiques per sota de la mateixa, que facin que de la combinació RB i reforma fiscal
en resulti que encara que la cobri tothom, a qui més beneficia és a qui més ho
necessita: aquella gent amb ingressos més baixos o als que estan aturats, i que
els perdedors es concentrin en els trams més alts d’ingressos. Com a resultat obtindrem un sistema fiscal més
progressiu i que redueixi les desigualtats. La reforma fiscal s’ha de basar en
un nou IRPF que tendeixi a gravar totes les rendes per igual, complementada amb
una nova imposició ambiental, i una fiscalitat que gravi tots els tipus
d’especulació i els grans patrimonis.
La RB és compatible amb qualsevol ingrés i
no desincentiva la feina remunerada, a la vegada que reconeix els dos altres tipus
de feines, el voluntariat i el treball reproductiu.
1.2 Ocupació i drets
laborals i del treball domèstic i de cura:
REPARTIMENT DEL TREBALL
A Espanya les famílies amb tots els seus
membres a l’ atur són 1,57 milions (INE). Els aturats de llarga durada (més
d'un any) pugen a 2,9 milions.
El mon laboral espanyol està molt polaritzat :
una proporció important de treballadors que treballen, de mitjana, més hores que els països europeus més desenvolupats i una
altre part molt important que, o be es troba en atur , o be treballa a
temps parcial i amb contractes temporals que no els permeten poder viure d’una
forma digna..
PROPOSTA: combinar dues mesures que es
complementen, la primera és assegurar un mínim ingrés per a tothom, que
cobreixi les necessitats bàsiques. La segona és establir les condicions per a
que tothom que vulgui pugui treballar:
1. Implantar una renda bàsica universal que elimini d'arrel la pobresa i les
seves trampes. Una RB que eviti haver
d’acceptar qualsevol treball a qualsevol sou i reconegui que tots els tipus de
treball (els remunerats i els no
remunerats de reproducció i de voluntariat) són necessaris. Això és possible
amb una reforma fiscal efectiva i justa.
2. Realitzar un repartiment del treball
remunerat (el que equival
a eliminar els 8 milions de treballs precaris), que permeti treballar a tothom
que vulgui. Hi ha moltes maneres de fer-ho sense precaritzar el treball:
reduccions a 30 o 35 hores, anys sabàtics, permisos per maternitat i paternitat
més llargs i no intercanviables, etcètera. Poder canviar de treball a jornada
completa a treball a mitja jornada i a la inversa, sense penalització per part
de l'empresa, seguint el model holandès.
3. Pla de garantia senior: garantir feina per a tots els aturats de més 45 anys i
sense prestacions d'atur contributives.
4. Crear llocs de treball allà on fan falta: transició energètica, cap a una economia
circular i sostenible, desenvolupament de l'Estat del benestar i I + D.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada