RESOLUCIÓ 17
versión castellana Resolución 17 "UN NUEVO MODELO ECONÓMICO SOSTENIBLE Y ESTACIONARIO"
UN NOU MODEL ECONÒMIC SOSTENIBLE I ESTACIONARI
En els darrers dos anys el grup d’ICV sobre decreixement ha impulsat reflexions, debats i anàlisis que han servit per treballar una proposta d’un nou model econòmic sostenible i estacionari.
Les conclusions del treball són les següents:
Les tendències polítiques de fons en el darrer any, a saber, l’augment de la participació ciutadana per la repolitització de la societat, l’erosió dels partits grans i el creixement dels petits, l’augment d’influència del moviment dels descontents i indignats, tenen com a causa que el sistema econòmic no és capaç de donar resposta a les necessitats de la gent, per la incapacitat del capitalisme d’oferir una sortida a la crisi. El sistema és incapaç de prosperar sense incórrer en l’agreujament dels desequilibris econòmics o mediambientals existents. La resposta ha estat reforçar les polítiques d’austeritat i retallar drets bàsics de la ciutadania. Els resultats del model aplicat són:
- Fortíssima accentuació dels desequilibris de renda i riquesa entre l’1% que viu millor que mai i el 99% restant.
- Destrucció d’ocupació molt intensa. La taxa d’atur juvenil s’apropa al 60 %, tot i la reducció de la taxa d’activitat. Per a la gent aturada de més 50 anys les perspectives són de no tornar a treballar mai més. La combinació d’atur i d’envelliment demogràfic previstos fan, a més, que la sostenibilitat del sistema de pensions estigui en entredit.
- El volum de deute públic i privat no ha parat de créixer fins arribar a xifres insostenibles, amb interessos creixents i un servei del deute en creixement exponencial que només pot ser pagat en una economia en constant expansió, la qual cosa és impossible en un planeta finit, un oxímoron en si mateix, perquè no hi ha forma de tornar el deute.
El desequilibri ecològic del planeta és més gran que mai. Tots els paràmetres ambientals i de recursos naturals estan en el seu punt més baix. Els ésser humans constitueixen un subsistema biòtic dins del planeta Terra i no costa molt concloure que continuar defensant un model socioeconòmic sustentat en el principi del creixement exponencial, sense respectar l’equilibri de la naturalesa, porta a l’autodestrucció col·lectiva.
El capitalisme ofereix dues cares en els darrers anys: el sistema productiu d’una banda i el financer de l’altra, el casino especulatiu, el dels mal anomenats “mercats”, amb un desequilibri creixent en favor del segon. Dintre del productiu, en comptes d’una diversificació, s’ha produït una concentració en el mercat de béns i serveis. Cada cop és menys mercat i cada cop més un conjunt d’oligopolis. L’entrada d’Espanya en el sistema euro va facilitar l’endeutament privat fins els 300% del PIB i la crisi ha fet augmentar el públic fins el 90% del PIB. En total, un endeutament nacional de gairebé el 400% del PIB.
Té sentit mantenir un sistema econòmic en el que els pes del sistema financer i dels deutes creix molt per sobre de l’economia real, provocant una transferència contínua de rendes del treball i de riquesa als que més tenen i obligant alhora a una greu alteració de l’equilibri natural de la terra ? Nosaltres diem que no.
No ha arribat l’hora de parar màquines i pensar si podem viure millor sota un model econòmic diferent ? Nosaltres diem que sí.
Hem d’acceptar que el creixement s’ha fet per la via de consumir molts més recursos físics i energètics dels que el planeta és capaç de regenerar i que el que ara toca és esforçar-nos en aturar aquest creixement, per entrar a continuació en una lògica de model econòmic estacionari evitant els desequilibris.
A Catalunya, i també en el món occidental, hi ha suficient riquesa i es pot generar suficient renda, i per tant consum sostenible de recursos, com perquè tothom visqui d’una manera digna i pròspera. El que cal és repartir el que tenim i generar béns i serveis d’una forma justa i duradora.
Hem d’invertir les prioritats del model econòmic passant a un model on la prioritat sigui satisfer les necessitats bàsiques i una vida digna de tothom. El que sobri ha de servir per retribuir l’esforç dels més emprenedors i agosarats en fer millorar la condició col·lectiva, no l’interès particular.
El model econòmic que proposem estaria caracteritzat pel principis següents:
1. Un nou model econòmic estacionari, sense creixement en consum de béns físics o energètics, seguint els principis dels sistemes existents a la naturalesa.
2. Abandonar progressivament el principi del lucre com a motor prioritari de la producció econòmica tot substituint-lo pel principi de la cooperació econòmica. Incrementar el sentiment de col·lectivitat i del treball pel bé comú.
3. Dissenyar un sistema econòmic basat en el consum de béns relacionals i de proximitat. Això estalviarà una quantitat enorme de recursos, tot facilitant el creixement en termes de PIB i generant molts llocs de treball locals i en serveis lligats a l’Estat del Benestar, l’educació, la recerca i la innovació i l’economia sostenible. No renunciem a les inversions ni a l’endeutament per finançar-les, però hem de canviar el concepte d’invertir per gastar pel d’invertir per estalviar. Hem de potenciar l’economia social i solidària com agent catalitzador d’aquesta transformació. També hem de donar suport a la creació de sistemes monetaris complementaris a l’euro que tinguin com a objectiu reforçar les economies locals i ajudar a solucionar les mancances d’accés al finançament de les pimes, autònoms i famílies.
4. Un sistema financer en el que una banca privada ben regulada coexisteixi amb una potent banca pública, parapública i banca ètica, centrades en el finançament del teixit productiu local, la innovació i l’emprenedoria i no en les activitats especulatives o que dilapidin els recursos naturals.
5. Un sistema energètic basat en la reducció del consum, l'eficiència i les energies renovables
6. Un canvi radical en la política fiscal que s’ha de basar en:
- Un combat decidit contra el frau fiscal. És escandalós el que està passant amb les grans empreses, SICAV, amnisties i paradisos fiscals.
- Una forta taxació als moviments especulatius de capital, a les transaccions financeres i en general a totes les plusvàlues generades amb l’especulació.
- Una igualació dels tipus fiscal per a les rendes del treball, del capital i transmissions patrimonials. No pot ser que la major part de nosaltres paguem el 25/35% d'impostos, entre IRPF i IVA, mentre les gran corporacions internacionals tributen un tipus mitjà del 5% dels seus beneficis.
- Una tributació especial a les empreses en règim de monopoli públic (autopistes, concessionaris de servei, aigua, energia, etc..) perquè reverteixin els seus guanys extraordinaris.
- Una tributació ambiental singular a les activitats que alteren l’equilibri natural. Implantació d’un impost sobre el carboni per promoure l’estalvi energètic i orientar el consum i producció cap a patrons més sostenibles.
- Caldran acords internacionals per implantar mesures duaneres que evitin el dumping ambiental.
7. Aconseguir una millor distribució de la gran riquesa que ja tenim perquè ningú no passi privacions i pugui desenvolupar el seu projecte de vida.
8. Combatre l’atur mitjançant la distribució del treball que hi ha; generar llocs de treball en els jaciments potencials existents: serveis lligats a l’Estat del Benestar, educació, recerca i innovació i l’economia sostenible.
9. Assegurar una renda bàsica universal per a tothom, a canvi de contraprestacions per a la comunitat que reforcin l’Estat del Benestar i la sostenibilitat. Aquesta renda ha de ser finançada amb una nova fiscalitat sobre les rendes i amb l’estalvi derivat d’eliminar les prestacions i subsidis existents per sota d’aquesta RBU. La nova fiscalitat combinada amb la RBU garanteix una fiscalitat més progressiva que l’actual que, a la pràctica, resulta que és regressiva per a les rendes més altes.
10. La combinació del repartiment del treball, la renda bàsica universal, una nova fiscalitat sobre la renda i el treball per a la comunitat, permetrà eliminar ràpidament l’atur i la pobresa. Assegurarem que tot i la reducció del temps de treball milloraran les retribucions i les rendes baixes, que es reduiran les desigualtats i que s’incrementaran els incentius a l’esforç individual i en favor del bé comú.
Creiem fermament en la importància decisiva del treball com a principal element integrador de les persones a la societat. Per això, el paper dels sindicats és essencial per garantir que aquest nou model es combina amb una defensa i millora dels drets dels treballadors i les treballadores, tant en les condicions de treball com en les seves retribucions totals netes que han de créixer per convergir, en el repartiment de les rendes, també amb els països més avançats.
La renda bàsica universal ha de ser l’evolució natural i eficient en termes econòmics de la proposta de renda mínima garantida, que defensem com un pas intermedi a curt termini per solucionar els problemes més greus derivats de la crisi.
També creiem que una major participació dels representants dels treballadors en les decisions empresarials serà un element clau per implementar de manera progressista aquest nou model.
Conscients de la necessitat d’afrontar un debat en profunditat sobre el model econòmic alternatiu per superar el sistema capitalista, amb temps suficient que no permet una resolució, acordem:
- En el període posterior a l’Assemblea Nacional abordar el debat tant a nivell intern com a nivell social i acadèmic de la necessitat de construir un model econòmic alternatiu, tenint present totes les sensibilitats i analitzant extensament les virtuts i els inconvenients de totes les propostes en el si d’ICV, amb l’objectiu d’arribar a una proposta de consens. Per això caldrà també aprofundir en la formació de tota la militància d’aquest temes a debatre.
Viladecans, 21 d’abril de 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada