Aquesta és la proposta de resolució que presentem a la X Assemblea Nacional d'ICV
Un
nou model econòmic sostenible i estacionari
Les tendències
polítiques de fons en el darrer any, a saber, l’augment de la participació
ciutadana per la repolitització de la societat, l’erosió dels partits grans i
el creixement dels petits, l’augment d’influència del moviment dels descontents
i indignats, tenen com a causa que el sistema econòmic no és capaç de donar
resposta a les necessitats de la gent, per la incapacitat del capitalisme
d’oferir una sortida a la crisi. El sistema és incapaç de prosperar sense
incórrer en l’agreujament dels desequilibris econòmics o mediambientals
existents. La resposta ha estat reforçar les polítiques d’austeritat i retallar
drets bàsics de la ciutadania. Els resultats del model aplicat són:
- Fortíssima accentuació dels desequilibris de renda i
riquesa entre l’1% que viu millor que
mai i el 99% restant.
- Destrucció d’ocupació molt intensa. La taxa d’atur juvenil
s’apropa al 60 %, tot i la reducció de la taxa d’activitat. Per a la gent
aturada de més 50 anys les perspectives són de no tornar a treballar mai
més. La combinació d’atur i d’envelliment demogràfic previstos fan, a més,
que la sostenibilitat del sistema de pensions estigui en entredit.
- El volum de
deute públic i privat no ha parat de créixer fins arribar a xifres
insostenibles, amb interessos creixents
i un servei del deute en creixement exponencial que només pot ser
pagat en una economia en constant expansió, la qual cosa és impossible en
un planeta finit, un oxímoron en sí mateix, perquè no hi ha forma de
tornar el deute.
El desequilibri ecològic
del planeta és més gran que mai. Tots els paràmetres ambientals i de recursos
naturals estan en el seu punt més baix. Els ésser humans constitueixen un
subsistema biòtic dins del planeta Terra i no costa molt concloure que
continuar defensant un model socioeconòmic sustentat en el principi del
creixement exponencial, sense respectar l’equilibri de la naturalesa porta a
l’autodestrucció col·lectiva.
El capitalisme ofereix
dues cares en els darrers anys: el sistema productiu d’una banda i el financer
de l’altra, el casino-especulatiu, el del mal anomenats “mercats”, amb un
desequilibri creixent en favor del segon. Dintre del productiu, en comptes d’una
diversificació, s’ha produït una concentració en el mercat de béns i serveis.
Cada cop és menys mercat i cada cop més un conjunt d’oligopolis.
L’entrada d’Espanya en
el sistema Euro va facilitar l’endeutament privat fins els 300% del PIB i la crisi ha fet augmentar el públic fins el
90% del PIB. En total, un endeutament nacional de gairebé el 400% del PIB.
Té sentit mantenir un
sistema econòmic en el que els pes del sistema financer i dels deutes creix
molt per sobre de l’economia real, provocant una transferència contínua de rendes
del treball i de riquesa als que més tenen i obligant alhora a una greu
alteració de l’equilibri natural de la terra ? Nosaltres diem que no.
No ha arribat l’hora de
parar màquines i pensar si podem viure millor sota un model econòmic diferent ?
Nosaltres diem que sí.
Hem d’acceptar que el
creixement s’ha fet per la via de consumir molts més recursos físics i
energètics dels que el planeta és capaç de regenerar, i que el que ara toca és
esforçar-nos en aturar aquest creixement, per entrar a continuació en una
lògica de model econòmic estacionari evitant els desequilibris.
A Catalunya, i també en
el món occidental, hi ha suficient riquesa i es pot generar suficient renda, i
per tant consum sostenible de recursos, com perquè tothom visqui d’una manera
digna i pròspera. El que cal és repartir el que tenim i generar béns i serveis
d’una forma justa i duradora.
Hem d’invertir les
prioritats del model econòmic passant a un model on la prioritat sigui satisfer
les necessitats bàsiques i una vida digna de tothom. El que sobri ha de servir
per retribuir l’esforç dels més emprenedors i agosarats en fer millorar la
condició col·lectiva, no l’interès particular.
El model econòmic que
proposem estaria caracteritzat pel principis següents:
1. Un nou model econòmic estacionari, sense creixement en consum de béns
físics o energètics, seguint els principis dels sistemes existents a la
naturalesa.
2. Abandonar progressivament el principi del lucre com a motor prioritari de la producció
econòmica tot substituint-lo pel principi de la cooperació econòmica.
Incrementar el sentiment de col·lectivitat i del treball pel bé comú.
3. Dissenyar un sistema econòmic basat en el consum de béns relacionals i de
proximitat. Això estalviarà una quantitat enorme de recursos, tot facilitant el
creixement en termes de PIB i generant molts llocs de treball locals i en serveis
lligats a l’estat del benestar, l’educació, la recerca i la innovació i l’economia sostenible. No renunciem a les
inversions ni a l’endeutament per finançar-les, però hem de canviar el concepte
d’invertir per gastar pel d’invertir per
estalviar. Hem de potenciar l’economia social i solidària com agent
catalitzador d’aquesta transformació. També hem de donar suport a la creació de
sistemes monetaris complementaris a l’euro que tinguin com objectiu reforçar
les economies locals i ajudar a solucionar les mancances d’accés al finançament
de les pimes, autònoms i famílies.
4. Un sistema financer en el que una banca privada ben regulada coexisteixi amb una potent banca pública, parapública i
banca ètica, centrades en el finançament del teixit productiu local,
l’innovació i l’emprenedoria i no en les activitats especulatives o que
dilapidin els recursos naturals.
5. Un sistema energètic basat en la reducció del consum, l'eficiència i les
energies renovables
6. Un canvi radical en la política fiscal que s’ha de basar en:
Ø Un combat decidit contra el frau fiscal. És escandalós el que està passant
amb les grans empreses, SICAV, amnisties i paradisos fiscals.
Ø Una forta taxació als moviments especulatius de capital, a les transaccions
financeres i en general a totes les
plusvàlues generades amb l’especulació.
Ø Una igualació dels tipus fiscal per a les rendes del treball, del capital i
transmissions patrimonials. No pot ser que la major part de nosaltres paguem el
25/35 % d'impostos, entre IRPF i IVA, mentre les gran corporacions
internacionals tributen un tipus mitjà del 5% dels seus beneficis.
Ø Una tributació especial a les empreses en règim de monopoli públic
(autopistes, concessionaris de servei, aigua, energia, etc..) perquè
reverteixin els seus guanys extraordinaris.
Ø Una tributació ambiental singular a
les activitats que alteren l’equilibri natural. Implantació d’un impost sobre
el carboni per promoure l’estalvi energètic i orientar el consum i producció
cap a patrons més sostenibles.
Ø Caldran acords internacionals per implantar mesures duaneres que evitin el
dumping ambiental.
Aquesta fiscalitat ha de permetre convergir amb les societats socialment
mes avançades en termes de benestar i, particularment, garantint una educació pública
i gratuïta, una sanitat pública universal, un suport a la dependència, i un
accés a l’habitatge dignes i un fort suport a la recerca i la innovació.
7. Aconseguir una millor distribució de la gran riquesa que ja tenim perquè
ningú no passi privacions i pugui desenvolupar el seu projecte de vida
8. Combatre l’atur mitjançant la distribució del treball que hi ha; generar
llocs de treball en els jaciments
potencials existents: serveis lligats a
l’estat del benestar, educació, recerca i innovació i l’economia sostenible.
9. Assegurar una renda bàsica universal per a tothom, a canvi de contraprestacions
per a la comunitat que reforcin l’estat del benestar i la sostenibilitat.
Aquesta renda ha de ser finançada amb una nova fiscalitat sobre les rendes i
amb l’estalvi derivat de eliminar les prestacions i subsidis existents per sota
aquesta RBU. La nova fiscalitat combinada amb la RBU garanteix una fiscalitat més progressiva que l’actual
que, a la pràctica, resulta és regressiva per a les rendes més altes.
10. La combinació del repartiment del treball, la renda bàsica universal, una
nova fiscalitat sobre la renda i el treball per a la comunitat, permetrà
eliminar ràpidament l’atur i la pobresa. Assegurarem que tot i la reducció del
temps de treball milloraran les retribucions i les rendes baixes, que es
reduiran les desigualtats i que
s’incrementaran els incentius a l’esforç individual i en favor del bé comú.
Creiem fermament en la
importància decisiva del treball com a principal element integrador de les
persones a la societat. Per això, el paper dels sindicats és essencial per
garantir que aquest nou model es combina amb una defensa i millora dels drets
dels treballadors, tant en les condicions de treball com en les seves
retribucions totals netes que han de créixer per convergir en el repartiment de
les rendes també amb els països més avançats.
La renda bàsica
universal ha de ser l’evolució natural i eficient en termes econòmics de la
proposta de renda mínima garantida, que defensem com un pas intermedi a curt
termini per solucionar els problemes més greus derivats de la crisi.
També creiem que una
major participació dels representants dels treballadors en les decisions
empresarials serà un element clau per implementar de manera progressista aquest
nou model.
La formulació de com
aquestes tres mesures es concreten per poder ser aplicables a curt termini i
amb el màxim consens necessita d’un procés de debat en profunditat obert no
només a Iniciativa sinó a tota la societat. Aquesta nova visió, que trenca amb
el vell paradigma de l’economia, suposa un gran repte i l’inici d’un camí ple
de dificultats, amb la seguretat, però, que la major incertesa és no canviar.
Per això des d'ICV demanem a les altres forces polítiques interessades en la
proposta, i a les organitzacions i moviments socials, l’elaboració d’un full de
ruta comú, així com el suport de la comunitat científica, per trobar una
proposta catalana que substanciï aquesta proposta. ICV vol iniciar acompanyada
aquest camí de canvi de model econòmic.
Abril de 2013
Planta fotovoltaica de Abengoa, en Sanlúcar la Mayor. | EM
