Joan Majó 02/06/2016 18:38
Es tracta d’una polèmica que ja fa algunes dècades que
està viva, sobretot a nivell ideològic, però que la crisi ha posat al
centre de moltes preocupacions personals i de moltes discussions
polítiques. Hi ha gent que es preocupa, amb raó, per si seguirà tenint
una feina segura, o si seguirà havent-hi feina per a tots; hi ha pares i
mares que sospiten que potser els seus fills o els seus néts hauran de
viure pitjor que ells, al contrari del que ha passat fins ara; i hi ha
fortes controvèrsies polítiques sobre si el creixement del PIB és la
millor mesura de la bondat d’una certa política econòmica. És clar que
la polèmica ara ja ha passat del món intel·lectual a les nostres vides, i
cal que ens aclarim.
La resposta a la pregunta del
títol només pot ser una: depèn...! Depèn de moltes coses, però jo només
en vull analitzar, ara, dues. Depèn de què entenguem per creixement, i
depèn de quines siguin les característiques del creixement.
1. Què ha de créixer?
Des de fa temps ens hem acostumat a mesurar el creixement d’una
societat, d’una economia o d’un país seguint l’evolució del seu producte
interior brut. El PIB mesura, en termes monetaris, el total de la
riquesa generada al país, i es distribueix en forma de rendes salarials i
rendiments del capital entre els seus habitants. El PIB per càpita, o
renda per càpita, surt de dividir el PIB pel nombre d’habitants, com si
la distribució fos totalment igualitària. Però, abans de parlar d’això,
vull tocar un altre aspecte.
El creixement de la
renda ha estat un element fonamental per millorar el benestar; però
l’objectiu final no pot ser la renda sinó el benestar, i hi ha
evidències que no existeix una correlació matemàtica entre renda i
benestar. Això, almenys, per dues raons. En primer lloc perquè la
capacitat d’accedir, a través del mercat, a béns que augmentin el nostre
benestar no depèn només de la renda de què disposem, sinó també del
preu dels béns (si l’IPC augmenta com la renda, no millorem); i també
perquè alguns dels components del benestar no els comprem sinó que vénen
per camins no mercantils (seguretat, qualitat de l’aire, confiança en
la justícia, salut, oportunitats...).
Per qualificar positivament un creixement l’augment de renda ha de ser paral·lel a una reducció de la desigualtat
Aquesta reflexió hauria de permetre afegir dos objectius
complementaris, de naturalesa ben diferent, a l’actual obsessió pel
creixement del PIB. Per una banda, millorar l’eficiència en les
activitats de transformació i d’utilització dels recursos podria
representar una disminució de preus finals molt superior a la possible
disminució de PIB que pogués suposar. I, per l’altra, millorar la
qualitat de les institucions públiques tindria un fort impacte en
l’augment del benestar de les persones.
2. Creixement desigual.
L’aspecte més escandalós de l’evolució de l’economia espanyola, en els
quinze anys abans de la crisi, va ser que mentre el PIB registrava un
fort creixement (el més alt de la UE) també augmentaven de manera
continuada les desigualtats. Es pot dir que va ser un creixement
equivocat basat en l’especulació, el malbaratament i l’endeutament. És
una mostra que no tot creixement és bo, i n’estem pagant les
conseqüències. Em sembla clar que puc afirmar que una condició
imprescindible per qualificar positivament un creixement és que
l’augment de la renda per càpita sigui paral·lel a una reducció de
l’índex de desigualtat, a base de regular el mercat i de redistribuir
fiscalment. Això no representa només un desig de justícia social, sinó
també la voluntat de millorar la cohesió social i la qualitat del
capital humà, com a principals factors de tranquil·litat i de
competitivitat, de cara al futur.
L’estancament del PIB, o el seu decreixement, pot no ser sempre un escenari a evitar
No ens podem quedar tranquils veient com, en un recent estudi de la
Comissió Europea, Catalunya apareix com la 58a regió europea en PIB per
càpita, però baixa al lloc 165 en l’IPS (índex de progrés social), que
avalua molts d’aquests altres aspectes no monetaris que he apuntat.
En resum.
1. El creixement és bo però no sempre. 2. L’estancament del PIB, o el
seu decreixement, pot no ser sempre un escenari a evitar. 3. És evident
que cal un decreixement en la utilització dels recursos limitats. 4.
L’eficiència en l’activitat econòmica, la qualitat de les institucions,
la millora del capital humà i la reducció de les desigualtats són els
quatre eixos que han de complementar, o fins i tot substituir, l’actual
obsessió pel creixement del PIB.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada