Cal impulsar les energies renovables

Article publicat a Ent INNOVACIÓ AMBIENTAL AL SERVEI DE LA SOCIETAT

 Notícies| 30/05/2016

Juanjo Iraegui Navarro (ENT)

En els darrers anys, el govern de l’Estat espanyol va decidir que havia arribat el moment, no només de deixar d’impulsar les energies renovables, sinó també d’entorpir-ne el seu desenvolupament.

Si ens centrem en les energies renovables per a la generació d’energia elèctrica, veiem que pels actuals nivells de consum d’energia, s’ha assolit l’objectiu de generació que el situa al voltant del 40% d’aprofitament d’aquestes fonts d’energia. Tot i així, cal tenir present que s’està lluny de complir amb els objectius de potència instal·lada establerts al PANER 2011-2020 (Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía, 2010). L’explicació la trobem en el fet que el consum d’energia elèctrica ha baixat entorn el 7% durant el període 2008-2013. És a dir, la taxa mitjana anual de reducció ha passat a ser de l’1,1% anual, quan en el període 1990-2008 la taxa anual va ser del 6,4% (Red Eléctrica de España, 2016). Tot això porta a concloure que en el moment que torni a augmentar el consum d’energia elèctrica es reduirà, de facto, la contribució de les energies renovables, fent incomplir els compromisos adquirits per l’Estat espanyol per l’any 2020.

Les accions més determinants dutes a terme pel govern espanyol per aturar el desplegament de les renovables han estat, d’una banda, revisar de manera unilateral les condicions de la retribució a la generació del Règim Especial empitjorant-les de manera considerable, i d’altra banda, regular l’autoconsum creant l’anomenat “impost al sol”.

Un dels arguments per adoptar la primera d’aquestes mesures, ha estat l’elevat cost que representa la prima a les energies renovables. És cert que les energies renovables representen al voltant del 40% del cost de les activitats regulades, però també és cert que redueixen els costos de generació en el mercat. Alguns estudis que analitzen el fenomen conegut com a ‘merit-order effect’ conclouen que l’impacte d’un GWh addicional produït per fonts d’energia renovable comporta la reducció del preu de l’energia elèctrica en el mercat al voltant d’1-1,9 €/MWh (Gelabert, Labandeira, & Linares, 2011)(Würzburg, Labandeira, & Linares, 2013). Aquests estudis sostenen que el balanç econòmic final de les energies renovables és neutre.

Aquest efecte està resultant especialment determinant per aquest primers mesos del 2016. L’elevada pluviometria ha permès una major producció hidràulica, fet que ha contribuït a que el preu de l’energia elèctrica en el mercat diari s’hagi reduït un 40% (Operador del Mercado Ibérico de la Energía, 2016).

Per finalitzar aquest editorial, hem d’afegir una informació, potser la més important, i és que l’energia eòlica i fotovoltaica estan arribant a la paritat de xarxa amb altres tecnologies que prèviament eren més competitives (Lazard, 2015). És a dir, si les polítiques adoptades pel govern no dificultessin el seu desplegament, aquestes tecnologies podrien créixer de manera important.

Gelabert, L., Labandeira, X., & Linares, P. (2011). Renewable Energy and Electricity Prices in Spain. Economics for Energy, Working Paper WP01.

Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía. (2010). Plan de acción nacional de energías renovables de españa (paner) 2011 – 2020, 173.

Lazard. (2015). Lazard’s levelized cost of energy analysis — version 9.0, (November).

Operador del Mercado Ibérico de la Energía. (2016). INT_INTERANU_PFM_DEM_01_01_1998_31_12_2222.

Red Eléctrica de España. (2016). 1_balances_de_energia_electrica_abr16.

Würzburg, K., Labandeira, X., & Linares, P. (2013). Renewable generation and electricity prices: Taking stock and new evidence for Germany and Austria. Energy Economics, 40, 159–171.