Amb 50.000 signatures: La Renda Garantida obre camí a la Renda Básica Universal

Article de Joan tardà  publicat a Indirecte.cat

Dilluns, 28.1.2013. 10:10 h

La companya Carme Porta, conjuntament amb d’altres representants d’organitzacions entitats han presentat al Parlament de Catalunya,  la proposta d’Iniciativa Legislativa Popular (ILP) perquè els ciutadans que no perceben cap ingrés puguin gaudir d’una renda garantida de ciutadania  (l’Estatut ho recull) de 664 euros, quantitat situada per sobre del llindar de la pobresa. Quan la mesa del Parlament hagi admès la ILP, aleshores caldrà recollir 50.000 signatures per tal que es pugui debatre al  Parlament.
No és la primera vegada que Carme Porta hi  insisteix. Exercint fa uns anys  com a parlamentària republicana en el Parlament  van pretendre (any 2002) que es legislés una paga de subsistència  de 300 euros i del 50% per a menors, la qual cosa hagués acabat amb tots els altres subsidis existents. Evidentment, entre la proposta acabada d’entrar al Parlament i la debatuda en l’any 2002 hi ha una gran diferència. Ara, no es parla d’universalitat; aleshores, sí. Certament, la primera proposta es basava en la universalitat, independentment de la situació labora i social de la persona, bo i seguint aquell principi que afirma que el dret a rebre-la es basa en el fet “d’existir” i, en conseqüència, no es rep “per a existir”.
L’oportunitat es va perdre a Catalunya (si s’hagués aprovat, la proposta hagués arribat a Madrid) i es tornà a perdre quan l’any 2005 Esquerra la plantejà al Congrés dels Diputats. Aleshores, reclamàrem la Renda  Bàsica Universal a través d’una Proposició de Llei que fou rebutjada en el plenari per PSOE, PP i CiU i, posteriorment, en una altra iniciativa arrencàrem l’aprovació d’una Subcomissió que n’estudiés la viabilitat de la seva aplicació. Amb tot, el PSOE i els altres partits polítics mai no  la posaren en funcionament. Ni tan sols volien donar-nos  cap possibilitat a estudiar-ne l’aplicació progressiva.
Efectivament, el PSOE es va tancar en banda i presenciàrem una altra oportunitat perduda pel socialisme espanyol perquè el govern Zapatero, en canvi,  no s’estava de falcar  l’economia en la bombolla immobiliària, de revisar la fiscalitat per tal d’afavorir les rendes del capital (“bajar impuestos es ser de izquierdas”) i de disparar les despeses militars, tot i que gairebé el 20% de la població (uns vuit milions  de persones) vivia ja sota el llindar de la pobresa. Certament, tothom era conscient de les dificultats de la implementació d’una Renda Bàsica Universal, la qual cosa no havia de comportar que l’anomenada esquerra, no obstant,  en bandegés fins i tot l’estudi, la socialització i la possibilitar d’implementar-la  parcialment.
Ara, al cap d’uns anys, la regressió vertiginosa del nivell i qualitat de vida de les classes populars condicionada per l’alta desocupació,  els increments espectaculars de la pobresa i l’exclusió social que genera tant de sofriment humà, pèrdues econòmiques i prou davallada del consum  com per hipotecar la recuperació, posa en valor els intents no reeixits i deixa en evidència la mala fe de qui pretenia ridiculitzar la renda bàsica universal.
La ILP presentada al Parlament no és, doncs, una proposta de Renda Bàsica Universal. Es tracta, tan sols, d’una Renda Garantida de Ciutadania que pretén finançar-se a càrrec dels pressupostos de la Generalitat.
Que no hi ha prou recursos? Doncs, parlem dels que hi ha  i dels que no hi ha! I, sobretot, del perquè?  I posem les bases, a través de la demanda i socialització del clam per a  una Renda Garantida de Ciutadania, del que  ha de ser en un futur un dels articles més honorats de la Constitució Republicana: la Renda Bàsica Universal.