Fundación New Economics
Why are we so obsessed
with ‘hard work’?
Photo credit:
pantxorama
NOVEMBER 21, 2013 // BY: SARAH LYALL
El Regne Unit té la major mitjana de nombre d'hores anuals de treball de
totes les grans economies d'Europa, però està lluny de ser el país més fort.
Països com Alemanya, Bèlgica i els Països Baixos han demostrat que és
possible tenir una mitjana d'hores considerablement menor, i es pot dir que han
obtingut millors resultats durant la recessió econòmica. Les persones que viuen
en països amb menor mitjana d'hores de treball també tendeixen a reportar
nivells més alts de satisfacció amb la vida i nivells més baixos d'estrès, amb
el "ideal" d'una setmana de treball situada entre 25 i 30 hores,
segons els resultats d'una recent enquesta a nivell europeu.
Molts han comentat sobre l'ús persistent de 'treballadors intensius (hardworker)' i especialment de 'famílies
intensament treballadores’a la fraseologia habitual de la política britànica.
Aquesta setmana he gaudit llegint la discussió sobre el hardworker 'mític' d'Alex Andreou. En clau divertida, Andreou, que
dirigeix la companyia 'Sturdy Beggars
Theatre Company', descriu com se sent en admetre "davant mi mateix i
davant del món: jo no sóc naturalment hardworker.
(la multitud assenyalant i xiulant-lo, senyores desmaiant-se, crits de
"monstre" ...)
Mirem de prop la imatge dels heroics hardworkers:
mantenen més d'una ocupació de baixos ingressos i treballen a deshores per
poder mantenir les seves famílies, a les que amb prou feines tenen temps de
veure, en un context d'augment dels costos de vida i de estancament de salaris,
i això comença a semblar-se molt a l'explotació.
Si mirem més acuradament, el nivell d'ingressos i el treball dur
signifiquen coses diferents. Àdhuc en la recessió, i per a aquells amb
ingressos més alts, el treball dur té molt a veure amb el consum i l'estatus
social. Treballant -com ha dit Tim Jackson, professor de Desenvolupament Sostenible
a la Universitat de Surrey- "per gastar uns diners que no tenim en coses
que no necessitem per tal d'impressionar a persones a qui ni els importa ni els
afecta". O, dit d'una altra manera, "treballem moltes hores per guanyar
diners amb què comprar coses que són fabricades i consumides de tal manera que
infligeixen un dany profund i irreversible a l'ecosistema del qual depèn tota
la vida."
Tot això ens porta a la pregunta, cap a on anem corrent i per què estem
corrent tan ràpid?
La setmana passada a la llibreria Waterstone 's economists' Bookshop, nef (nef [the new economics
foundation] és el principal think tank
del Regne Unit per promoure la justícia social, econòmica i ambiental. El seu
propòsit és aconseguir una Gran Transició -per transformar l'economia de manera
que aquesta treballi per a la gent i el planeta) va llançar una nova
col·lecció d'assajos de destacats experts en ciències socials, econòmiques i
ambientals, explorant aquesta pregunta. El llibre, Time on Our Side, apunta a un dilema central: tenim una economia
que està condemnada si creix (pel possible impacte negatiu en el canvi
climàtic) i condemnada si no ho fa (pel possible impacte en l'ocupació i
ingressos).
El llibre sosté que la millor manera de sortir de la trampa és passar a una
setmana laboral més curta. Com que els països en el món ric semblen cada vegada
més incapaços de fer créixer les seves economies i reduir les emissions de
gasos d'efecte hivernacle a nivells sostenibles, haurien encarar-se a la necessitat
d'un futur amb poc o cap creixement econòmic.
Un dels pitjors efectes d'una economia estacionària és generalment un alt
atur -però això es pot compensar, en certa mesura, si les persones treballen
menys hores. Això significaria renunciar al 'fetitxe de la productivitat del
treball' i centrar-se en la qualitat del treball en si: "si disposem de
menys treball del que tenia abans en l'economia, sigui quina sigui la raó,
llavors potser tots hauríem de treballar menys i gaudir-ne". El llibre
suggereix que en lloc de tractar d'augmentar els nostres salaris any rere any,
podríem mirar d'augmentar la quantitat de temps que tenim cada setmana per a
nosaltres mateixos.
Hi ha qüestions d'equitat òbvies que s'han de considerar. Qui ha de ser el
primer a reduir les seves hores de treball? Què passa amb les persones que
estan mal moment més a causa de les seves responsabilitats familiars que en
relació al seu treball? Menys hores de treball té el potencial d'augmentar la
igualtat de gènere i ingressos mitjançant la redistribució de temps remunerat i
no remunerat , però les polítiques de "treball flexible" també pot
donar avantatge als empresaris i imposar els "zero hours contracts" sobre els que els treballadors tenen poc
o cap control ( BBC News , 9 de setembre de 2013 . S'espera que el líder
laborista Ed Miliband presenti plans per prohibir els contractes de zero hores
per l'explotació que comporta. Centenars de milers de treballadors -el sindicat
Unite calcula uns 5,5 milions- estan sota aquests contractes, que permeten als
empresaris contractar personal sense garantia de treball. Significa que els
treballadors "zero hours" només treballen com i quan -cridats sovint
amb poca antelació- siguin necessaris pels empresaris, i només se'ls paga per
les hores que treballen. Els crítics diuen que això deixa als treballadors amb
poca estabilitat i menys seguretat, i subjectes a explotació. Per contra, els
contractes permeten a les empreses la flexibilitat necessària per respondre a la
fluctuació en l'oscil·lació de treball.).
Una setmana laboral més curta s’hauria d'establir també juntament amb
mesures per fer front als salaris baixos, per assegurar que tothom pugui
beneficiar-se d'aquesta nova riquesa que és el temps lliure. El llibre aborda
aquests temes de front, advertint que la justícia social, la sostenibilitat
ambiental i una economia florent són les possibles conseqüències d'una setmana
laboral més curta, però no per això la seva posada en marxa serà inevitable.
Tot dependrà de com es fa, i les maneres en què aquest creixent cos de
coneixement s'utilitza per inspirar l'acció pràctica per a un futur més
equilibrat, sostenible i equitatiu.
Per la traducció, Rafa Granero.
The UK has the longest
average annual working hours of all the major economies in Europe, but it is far
from the strongest.
El Reino Unido tiene el mayor promedio de número de horas anuales de
trabajo de todas las grandes economías de Europa, pero está lejos de ser el
país más fuerte.
Countries such as Germany, Belgium
and the Netherlands have demonstrated that it is possible to have significantly
shorter average hours, and have arguably fared better during economic
recession. People living in countries with shorter average working hours also
tend to report higher levels of life satisfaction and lower levels of stress,
with the ‘ideal’ working week lying somewhere between 25 and 30 hours according
to the results of a recent Europe-wide survey.
Países como Alemania, Bélgica y los Países Bajos han demostrado que es
posible tener un promedio de horas considerablemente menor, y puede decirse que
han obtenido mejores resultados durante la recesión económica. Las personas que
viven en países con menor promedio de horas de trabajo también tienden a
reportar niveles más altos de satisfacción con la vida y niveles más bajos de
estrés, con el “ideal” de una semana de
trabajo situada entre 25 y 30 horas, según los resultados de una reciente
encuesta a nivel europeo.
Many have commented on the
persistent use of the phrase ‘hard-working’ and especially ‘hard-working
families’ in British politics. This week I enjoyed reading Alex Andreou’s
discussion of the ‘mythic’ hardworker. Poking fun, Andreou, who runs Sturdy
Beggars Theatre Company, describes how it feels to admit, “to myself and to the
world: I am not naturally hard-working. (Cue hissing from the crowd, ladies
fainting, shouts of "monster".)”
Muchos han comentado sobre el uso persistente de 'trabajadores intensos (hardworker)' y especialmente de
‘familias intensamente trabajadoras’ en la fraseología habitual de la política
británica. Esta semana he disfrutado leyendo la discusión sobre el hardworker 'mítico' de Alex Andreou. En
clave divertida, Andreou, que dirige la compañía ‘Sturdy Beggars Theatre Company’, describe cómo se siente al admitir
"ante mí mismo y ante el mundo: yo no soy naturalmente hardworker. (la multitud señalándole i
silbándole, señoras desmayándose, gritos de "monstruo"...)
Look more closely at the image of
heroic hard-workers: holding down more than one low-income job and working
anti-social hours so they can support their families who they barely have the
time to see in the context of rising living costs and stagnating wages; and it
begins to look a lot like exploitation.
Miremos de cerca la imagen de los heroicos hardworkers: mantienen más de un empleo de bajos ingresos y
trabajan a deshoras para poder mantener a sus familias, a las que apenas tienen
tiempo de ver, en un contexto de aumento de los costes de vida y de
estancamiento de salarios; y esto empieza a parecerse mucho a la explotación.
Look further up the income scale and
hard-work takes on a different meaning. Even in recession, for those on higher
incomes working hard has a lot to do with consumption and status. Working – as
Tim Jackson, Professor of Sustainable Development at the University of Surrey,
has said – “to spend money we don’t have on things we don’t need to create
impressions that won’t last on people we don’t care about”. Or, put another
way, “working long hours to earn money to buy stuff that’s made and used in ways
that inflict profound and irreversible damage on the ecosystem on which all
life depends.”
Si miramos más detalladamente, el nivel de ingresos y el trabajo duro
significan cosas diferentes. Incluso en la recesión, para aquellos con ingresos
más altos el trabajo duro tiene mucho que ver con el consumo y el estatus
social. Trabajando - como ha dicho Tim Jackson, profesor de Desarrollo
Sostenible en la Universidad de Surrey - "para gastar un dinero que no
tenemos en cosas que no necesitamos con el fin de impresionar a personas a las
que ni les importa ni les afecta". O, dicho de otra manera,
"trabajamos muchas horas para ganar dinero con el que comprar cosas que
son fabricadas y consumidas de manera que infligen un daño profundo e
irreversible al ecosistema del que depende toda la vida."
This all begs the question, where
are we running and why are we running there so fast?
Todo esto nos lleva a la pregunta, ¿hacia dónde vamos corriendo y por qué
estamos corriendo tan rápido?
Last week at Waterstone’s Economists’ Bookshop, nef launched a new
collection of essays by leading experts in social, economic and environmental
sciences, exploring that question. The book, Time on Our Side, points to a
central dilemma: we have an economy that is damned if it grows (because of the
likely negative impact on climate change) and damned if it doesn’t (because of
the likely impact on jobs and income).
La semana pasada en la librería Waterstone’s
Economists’ Bookshop, nef (nef
[the new economics foundation] es el principal think tank del Reino Unido para
promover la justicia social, económica y ambiental. Su propósito es lograr una
Gran Transición - para transformar la economía de modo que ésta trabaje para la
gente y el planeta) lanzó una nueva colección de ensayos de destacados expertos
en ciencias sociales, económicas y ambientales, explorando esa pregunta. El
libro, Time on Our Side, apunta a un
dilema central: tenemos una economía que está condenada si crece (por el
posible impacto negativo en el cambio climático) y condenado si no lo hace (por
el posible impacto en el empleo e ingresos).
The book argues that the simplest
way of getting out of the trap is to move to a shorter working week. Since
countries in the rich world seem increasingly unable to grow their economies
while also reducing greenhouse gas emissions to sustainable levels, they should
start facing up to a future with little or no economic growth.
El libro sostiene que la mejor manera de salir de la trampa es pasar a una
semana laboral más corta. Puesto que los países en el mundo rico parecen cada
vez más incapaces de hacer crecer sus economías y reducir las emisiones de
gases de efecto invernadero a niveles sostenibles, deberían encararse a la
necesidad de un futuro con poco o ningún crecimiento económico.
One of the worst effects of a
flat-lining economy is usually high unemployment – but this can be offset, to
an extent, if people work fewer hours. This would mean relinquishing our
‘fetish for labour productivity’ and focusing on the quality of work itself:
‘if there’s less work to be had in the economy, for whatever reason, then
perhaps we should all just work less and enjoy it.’ The book suggests that
instead of endeavouring to increase our salaries year on year, we could be
looking to increase the amount of time we have each week to call our own.
Uno de los peores efectos de una economía estacionaria es generalmente un
alto desempleo - pero esto se puede compensar, en cierta medida, si las
personas trabajan menos horas. Esto significaría renunciar al 'fetiche de la
productividad del trabajo’ y centrarse en la calidad del trabajo en sí: “si
disponemos de menos trabajo del que se tenía antes en la economía, sea cual sea
la razón, entonces tal vez todos deberíamos trabajar menos y disfrutar de
ello”. El libro sugiere que en lugar de tratar de aumentar nuestros salarios
año tras año, podríamos mirar de aumentar la cantidad de tiempo que tenemos
cada semana para nosotros mismos.
There are obvious equity issues to
be considered. Who should reduce their working hours first? What about people
who are time poor because of their caring responsibilities rather than their
work? A shorter working has the potential to increase gender and income
equality by redistributing paid and unpaid time, but ‘flexible working’
policies can also give the advantage to employers and lead to zero hours
contracts over which workers have little or no control.
Hay cuestiones de equidad obvias que deben considerarse. ¿Quién debe ser el
primero en reducir sus horas de trabajo? ¿Qué pasa con las personas que están
mal momento más a causa de sus responsabilidades familiares que en relación a
su trabajo? Menos horas de trabajo tiene el potencial de aumentar la igualdad
de género e ingresos mediante la redistribución de tiempo remunerado y no remunerado,
pero las políticas de “trabajo flexible” también puede dar ventaja a los
empresarios e imponer los “zero hours
contracts” sobre los que los
trabajadores tienen poco o ningún control (BBC News, 09 09 2013. Se espera
que el líder laborista Ed Miliband presente planes para prohibir los contratos
de cero horas por la explotación que conlleva. Cientos de miles de trabajadores
- el sindicato Unite calcula unos 5,5
millones - están bajo estos contratos, que permiten a los empresarios contratar
personal sin garantía de trabajo. Significa que los trabajadores “zero hours” sólo trabajan como y cuando
-llamados a menudo con poca antelación- sean necesarios por los empresarios, y
sólo se les paga por las horas que trabajan. Los críticos dicen que esto deja a
los trabajadores con poca estabilidad y menos seguridad, y sujetos a
explotación. Por contrario, los contratos permiten a las empresas la
flexibilidad necesaria para responder a las fluctuaciones en la oscilación de
trabajo.).
A shorter working week would also have
to be established alongside measures to tackle low wages, to ensure that
everyone could benefit from the new wealth of time. The book addresses such
issues head on, cautioning that social justice, environmental sustainability
and a flourishing economy are possible consequences of a shorter working week,
but not inevitable. It all depends on how it’s done, and the ways in which this
growing body of knowledge is used to inspire practical action for a more
balanced, sustainable and equitable future.
Una semana laboral más corta tendría que establecerse también junto con
medidas para hacer frente a los bajos salarios, para asegurar que todos puedan
beneficiarse de esa nueva riqueza que es el tiempo libre. El libro aborda estos
temas de frente, advirtiendo de que la justicia social, la sostenibilidad
ambiental y una economía floreciente son las posibles consecuencias de una
semana laboral más corta, pero no por ello su puesta en marcha será inevitable.
Todo dependerá de cómo se hace, y las maneras en que este creciente cuerpo de
conocimiento se utiliza para inspirar la acción práctica para un futuro más
equilibrado, sostenible y equitativo.
Per la traducció, Rafa Granero.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada