JLNB. Agost 2012
Introducció
L’obra de Peter A. Victor (2008) Managing without growth. Slower by Desing, Not disaster, modelitza una economia sense creixement o amb creixement molt baix. Aquesta modelització no persegueix la predicció sinó poder fer més preguntes i concretar-les als efectes d’aprendre i perfilar millor tota la problemàtica que se’n deriva. En aquest treball Peter A. Victor es planteja, bàsicament, el següent:
In particular, we are interested in wheter we can have full employement, eliminate poverty, and achieve substancial reductions in greenhouse gas emissions and other envioremental pressures, all in the context of slower or even zero economic growth. [1]
Una primera consideració. Si ens fixem en el títol del seu llibre no s’utilitza la paraula decreixement, en el seu lloc es parla de sense creixement (whitout growth). Això no és gratuït sinó que obeeix a que en cap moment es produeix en el model una reducció del PIB. En la pregunta que es fa Peter A. Victor i que s’ha reproduït més a dalt, no apareix, tampoc, el terme decreixement, sinó slower or even zero economic growth.
Una vegada dit això, i encara que en aquestes poques planes es parlarà tant sols d’alguns dels resultats de les seves simulacions, no es pot continuar sense dir que el seu treball és molt més que una modelització econòmica. Planteja amb claredat el concepte de creixement, el seu naixement històric, la seva evolució i la impossibilitat de continuar pel camí actual de creixement sense límits, a més dona eines per comprendre la situació, tant conceptuals com instrumentals. Llibre per tant de lectura i relectura molt recomanable.
A partir d’aquí ens centrarem en els següents dos punts: per una banda es tracta de l’únic model econòmic conegut que ha treballat aquesta situació i, per tant, paga la pena donar-li una ullada i analitzar, encara que sigui parcialment, els resultats dels seus diversos escenaris.
La segona raó, és, ja entrant en els resultats, ressaltar les evolucions del PIB i de l’emissió de CO2 en els diversos escenaris generats. En aquests escenaris es produeix a la vegada una reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i un increment en el PIB.
Es coneguda la dificultat d’aconseguir la desvinculació absoluta entre la generació de CO2 i el creixement del PIB, i, per tant, poder reduir de forma significativa la generació de gasos d’efecte hivernacle amb un PIB en creixement. Tim Jackson, per exemple, ho explica al seu llibre titulat en la seva traducció castellana, Prosperidad sin crecimiento[2] .
Aquests dos punts, els resultats de la modelització i la desvinculació, és el que es vol comentar breument tot seguit.
El model
Victor utilitza una aplicació informàtica, LowGrow, que modelitza l’economia canadenca.
És adient assenyalar dues mancances [3] del model, per tenir presents els límits de l’estudi i intentar entendre correctament els resultats.
1. Aquest model no té sector financer:
There is no monetary sector in LowGrow. For simplicity it is assumed that de Bank of Canada, Canada’s central bank, regulates the Money supply to keep inflation at or near the target level of 2% per year[4] .
A partir d’aquí hem de recordar que els creixements nominals seran un 2% més alts que les xifres que es detallaran tot seguit, atès que aquestes seran reals, és a dir tindran descomptada la inflació.
Per altra banda la crisis que estem patint té un origen financer. Va ser la creació de bombolles financeres i immobiliàries, amb la cerca d’un benefici més alt del que ofereix la economia real [5] , la causa principal dels problemes econòmics actuals, creant un deute privat de dimensions astronòmiques.
Per tant no incloure les possibles reaccions d’aquest sector financer deixa una part de l’anàlisi incomplert. ¿Com reaccionarà el sector financer en front d’un baix creixement?, ¿quins tipus d’interès es podran establir? [6] .
Per altra banda els valors dels tipus d’interès introduïts en el model presenten problemes sense tenir en compte aquest sector.
2. L’aplicació LowGrow utilitza la funció Cobb-Douglas per estimar la producció.:
The Cobb-Doublas production function is about the simplest way to estimate the relation between inputs of labour and capital required to generated GDP which is the purpose it serves in LowGrow. However, this very convencional representation of macro production does no reflect the open systems perspective described in Chapter 2 which is so important for understanding economy-enviroment linkages and dependences. Further work is need to integrate that perspective into LowGrow. The lack of suitable time series data on material troughput is the biggest obstacle [7] .
La conceptualització del que és un sistema obert és un tema important, però aquí no més transcriurem la definició que utilitza Peter A. Victor:
A different conception of an economy that provides a better estarting point from a book on growth is an “open System” with biophysical dimensions. An open System is any complex arrangement that maintains itself througth an inflow and outflow of energy and material from ant to its environment [8] .
L’aplicació LowGrow implica la utilització d’un conjunt d’equacions [9] . Les més importants, i descrites en el llibre, fan referència als valors de:
1. Consum
2. Inversió Privada
3. Importacions
4. Exportacions
5. Capacitat d’utilització
6. Força de treball
7. Funció de producció (ja comentada)
8. Transferències a les famílies
9. Canvi en el deute net del govern
10. Mortalitat
11. Alfabetització adulta.
Dintre d’aquest model s’introdueixen polítiques per tractar d’aconseguir la plena ocupació i reduir la pobresa, així com la desigualtat, i millorar el medi ambient.
Els escenaris
Peter A. Victor presenta sis escenaris, amb una projecció temporal de 30 anys:
1. El primer és business as usual, sense canvi en variables exògenes.
2. Sense creixement, el creixement del PIB es redueix fins a zero, com a conseqüència de que totes les variables que poden induir al creixement es redueixen a zero. En anglès aquest escenari és anomenat no growht disaster scenario.
3. Creixement lent fins a un moment en el qual el creixement és pràcticament zero, amb baixa inversió i reducció de la balança comercial, sense impostos sobre el consum de combustibles fòssils.
4. Creixement lent fins a un moment en el qual el creixement és pràcticament zero, amb inversió i alta relació comercial internacional, sense impostos sobre el consum de combustibles fòssils.
5. Igual a l’escenari 3 però amb impostos sobre el consum de combustibles fòssils
6. Igual a l’escenari 4 però amb impostos sobre el consum de combustibles fòssils.
Peter A. Victor adverteix al lector que aquests escenaris no suposen prediccions, sinó evolucions possibles. De fet es tracta de fer proves amb les dades i les variables per conèixer les reaccions que ens podríem trobar.
A continuació es reprodueix un resum del quadre que Peter A. Victor presenta en la pàgina 177 de la seva obra:
Variable
|
Unitats
|
Any base 2005
|
Escenari 1
|
Escenari 2
|
Escenari 5
|
PIB/Població
|
Índex
|
100
|
213
|
111
|
169
|
Atur
|
Índex
|
100
|
122
|
358
|
56
|
Deute/PIB
|
Índex
|
100
|
36
|
331
|
48
|
Índex de pobresa
|
Índex
|
100
|
136
|
230
|
46
|
GEH
|
Índex
|
100
|
177
|
86
|
78
|
Balança comercial
|
%
|
1,8
|
1,9
|
0,0
|
0,3
|
Consumo
|
%
|
57,0
|
58,6
|
59,2
|
58,1
|
Inversió
|
%
|
19,6
|
19,2
|
13,1
|
18,7
|
Despesa pública
|
%
|
21,7
|
20,3
|
27,7
|
22,9
|
Escenari 1: Business as usual
Escenari 2: No growth “disaster”
Escenari 5: Baix creixement fins no créixer, alta inversió i baix comerç internacional més impost sobre el CO2.
Els escenaris 1, 2 i 3 donen la informació 30 anys després, és a dir a l’any 2035.
A l’escenari primer (BAU) el resultat és l’increment del PIB, però sense que l’atur tingui una millor evolució, s’incrementa un 1,6% arribant al 8,8%. L’emissió de gasos d’efecte hivernacle s’incrementa un 77% i també s’incrementa la pobresa. En fi, una evolució que ens porta a pensar que realment s’ha de fer alguna cosa en aquesta societat i impedir els business as usual.
L’escenari segon, a no Growth Disaster, proposa reduir:
Inversions governamentals
productivitat
el comerç internacional
la despesa del govern en béns i serveis.
Aquestes variables es poden reduir a 0, i les conseqüències són desatrosses. Tant a l’atur, arriba al 25% des d’una dada de 7,2%, com el deute de l’estat, la pobresa, que puja fins el 24% des del 10% original. L’emissió de gasos d’efecte hivernacle es redueix en un 14%, però evidentment no es tracta d’una solució viable. Es tractaria de la replica d’una crisis econòmica i no és això precisament el que vol reproduir l’autor.
Com a solució a aquesta situació, Peter A. Victor planteja un creixement baix en els primers anys, per passar a una situació de creixement molt baix a l’últim període. Es tracta de creixements del 1,3% a la primera etapa (recordem que són dades reals no nominals i que se suposa una inflació de 2%) i un 0,1% a la última.
Redueix les inversions i despeses governamentals però no fins arribar a zero, ni tampoc redueix a zero la productivitat. A més afegeix tot un seguit de polítiques de redistribució de la renda per reduir la pobresa, repartiment de les hores de treball i manté, encara que reduïdes, les relacions comercials (lleuger superàvit de la balança comercial). Finalment introdueix un impost sobre el consum de combustibles fòssils.
Amb tots aquests factors juga i aconsegueix, entre altres, la situació de l’escenari que Tim Jackson presenta en el llibre comentat, el número 5.
 |
| Escenari número 5, amb base 100 a l’any 2005. Creixement lent fins un moment en el qual aquest és zero. Hi ha inversió i impost sobre les emissions de CO2. |
El creixement dels primers anys, encara que baix, permet a Peter A. Victor poder reduir l’atur i la pobresa. Per altra banda suposa que la productivitat es manté en la seva evolució històrica, de tal forma que ajuda a que la reducció de les hores de treball, com a conseqüència del repartiment del mateix, no impliqui una reducció del salari.
Reducció de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle.
A continuació es resumeix com s’obté la reducció de CO2, fins el 21%, en el lapse dels 30 anys. Per aconseguir-ho s’introdueix un impost que grava l’emissió de gasos d’efecte hivernacle.
El model LowGrow distingeix entre emissions produïdes pel consum d’energia i d’altres fonts com processos industrials, dissolvents i altres productes. L’impost s’aplica a les emissions produïdes per l’energia.
Els efectes d’aquest impost són dos:
L’increment del preu pot fer substituir la font de l’energia, de més contaminants a menys. Per exemple substitució de carbó per gas, reduint el volum de CO2 produït i per tant l’import a pagar.
La reducció de l’ús de l’energia.
L’elasticitat emprada en el primer cas és de -1,4 i en el segon de -0,5. El valor de l’elasticitat de -1,4 es basa en els estudis realitzats per H. Scheer [10] . En el cas del segon punt sembla que és escollit per defecte [11] .
L’impost és de $200 per tona de CO2 equivalent emesa [12] . La introducció d’aquest impost no suposa un increment en la fiscalitat global canadenca, atès que s’aconsegueix la seva neutralitat reduint, entre altres, l’impost sobre la renda als segments més baixos, la qual cosa implica solucionar, o mitigar, el problema distributiu de la seva implantació.
Per tenir algun tipus de comparació direm que la proposta de directiva europea 2003/96/EC [13] , de 2011, fixa l’impost sobre CO2 equivalent en 20€.
Conclusions
Una primera, i important, és que el model LowGrow, que utilitza Peter A. Victor, no dona com a possibilitat la reducció absoluta del PIB, sinó la minoració del seu increment de mica en mica, fins arribar a la seva estabilització. L’escenari 2, que és una reducció més dràstica del creixement, porta l’economia a una recessió, sense possibilitats de millorar l’atur, ni tampoc els desequilibris en la distribució de la renta, i encara més, s’agreugen com en qualsevol crisis sense eines per a la seva solució.
Un altre problema és si l’evolució econòmica i medi ambiental permetrà l’escenari 5, la qual cosa seria més confortable, però independent de les decisions humanes [14] .
La conclusió que podem presentar és que en cap cas es parla de reduccions del PIB del 60%, tal i com en algun moment reclamen autors com Serge Latouche . I així es presenta una nova pregunta: si Latouche [15], i la resa d’autors que mantenen aquesta posició, tenen raó en el grau de reducció del PIB necessari per minorar l’empremta ecològica a nivells sostenibles, ¿Com es pot aconseguir sense entrar-hi en situacions de desastre econòmic? La situació estacionaria que presenten els escenaris de Peter A. Victor no semblen suficients per aconseguir-ho.
Un dels límits a la implementació d’un escenari com el número 5 és l’esgotament de les primeres matèries i l’evolució del clima. Si ens centrem en les previsions del zenit del petroli sabem que aquestes són molt variades depenent de l’autor, però podem recordar les realitzades per Robert L. Hirsch [16] , en les que diu que entre 2013 i 2015 es produirà una disminució en l’extracció de petroli d’entre el 2 i el 5 per cent, la qual cosa implicaria un problema d’oferta seriós i amb el qual el decreixement es produiria de forma natural però caòtica.
Caldrà, doncs, continuar treballant en la modelització per trobar els límits i les millors planificacions, esperant tenir la sort de que els límits no ens trobin abans a nosaltres.
L’altra punt que es volia analitzar és, com ja s’ha comentat al principi d’aquestes pàgines, que les evolucions del PIB i de l’emissió de CO2 en els diversos escenaris generats són incongruent amb els resultats empírics que presenten autors com Tim Jackson, que conclouen que no es pot desvincular la generació de CO2 i el creixement del PIB.
En concret quan s’analitza l’escenari de baix creixement per a Canada dissenyat per Peter A. Victor es comprova que en 30 anys el PIB ha crescut un 69% i que els gasos d’efecte hivernacle s’han reduït en un 20%, si bé cal recordar que aquest objectiu estava previst per al 2005, segons l’acord de Toronto [17] .
Es pot comparar aquestes prediccions amb els resultats de la implantació d’impostos sobre les emissions de CO2 en altres països, com són Suècia i Alemanya.
El cas suec, un dels més antics, té un tipus general de 114€/Tm de CO2, si bé hi ha excepcions importants per a olis usats per a motors fixos o calor. Els combustibles per a vehicles de transport estan gravats al tipus general [18] . En aquest estudi es reconeix que existeix una estreta relació entre el creixement econòmic i l’augment dels gasos d’efecte hivernacle, però la seva experiència mostra que és possible créixer i reduir les emissions. En el període 1990-2009 Suècia va créixer un 42% i va reduir les emissions de CO2 en un 17%, si bé aquesta reducció es veu afavorida per la crisis. En el període 1990-2007 el creixement del PIB va ser del 51% i la reducció de les emissions de CO2 del 9% [19] .
L’altra cas és l’Alemany. Si s’examina el període de 1990 a 2009 la reducció de gasos d’efecte hivernacle ha estat del 27%, el que vol dir que podrà complir amb els compromisos de Kyoto amb escreix, atès que aquest compromís era del 21% [20] .
S’ha de dir que Alemanya és un cas excepcional, atès el procés que va implicar la seva reunificació. En el principi del període està comptabilitzat el pes de les emissions de les obsoletes empreses de l’Alemanya de l’Est, les quals s’han tancat, reduint de forma important les emissions [21] . També s’ha produït una substitució de carbó per gas, han entrat en el mercat les energies renovables i s’ha incrementat l’eficiència energètica en un 2,1% anual.
Juntament amb tot això s’ha de tenir present que Alemanya importa el 40% dels productes que exporta [22] , i que això implica que és un exportador de CO2. Aquesta dada fa complicat esbrinar si les reduccions són reals o producte de la deslocalització de la producció més contaminant.
Les dades exposades donen lloc per a l’esperança en l’eficàcia dels impostos com a eina per a la reducció de les emissions dels gasos d’efecte hivernacle, però també fa incrementar la vigilància respecte a la possibilitat de la deslocalització de les activitats més contaminants i per tant la necessitat de visions globals i no d’un sol país.
[1] Peter A. Victor: Managing whitout growth. Published by Edward Elgar Publishing Limited, 2008. Pàg. 170
[2] Tim Jackson: Prosperidad sin crecimiento. Economía para un planeta finito. Icaria 2011.
[3] Assenyalades pel mateix Peter A. Victor
[4] Peter A. Victor (2008): Managing whitout growth. Pàg. 172
[5] Diguem-li així per resumir
[6] Un altre estudi pendent és a nivell microeconòmic, respecte a l’evolució dels beneficis de les empreses en un entorn sense creixement, encara que tot això ens pot portar a més preguntes que aquí no tenen cabuda.
[7] Ibidem . Pàg 190
[8] Ibidem. Pàg. 28
[9] Aquest model és accessible en www.pvictor.com
[10] Scheer,H. (2007), Energy Autonomy: The economic, Social and Technological Case for Renewable Energy, London, UK and Sterling, USA: Earthscan.
[11] Curiosament l’elasticitat que en el conegut manual de Microeconomia de Robert S. Pindyck i Daniel L. Rubinfeld, donen la mateixa elasticitat de -0,5 per a la resolució d’un exercici en el qual s’implementa un impost sobre el consum de gasolina. Aquest valor ho consideren raonable a la vista de l’evolució històrica del consum de gasolina respecte al seu preu
[12] Considerem que es tracta de dòlars americans, atenent a que no s’indica $C.
[13] Restructuring the Comunnunity framework for the taxation of energy products and electricity (2011/0092 (CNS))
[14] Un altre problema és com s’implementarien les solucions establertes per Peter A. Victor. Hem de pensar en decisions democràtiques, però recordem que problemas, en apariencia més sencills, són en aquests moments inabordables.
[15] Serge Latouche: La apuesta por el decrecimiento. ¿Cómo salir del imaginario dominante?. Icaria. Segunda edición, 2009: pàg. 100. Latouche distingeix entre consum útil i malbaratament, del tal manera que la reducció del consum resultant és tant sols del 25%.
[16] Robert L. Hirsch: Sobre el pico del petróleo. Mientras Tanto, núm. 115 (2011). Pàgs. 41-51
[17] Tim Jackson: Prosperidad sin crecimiento. Economía para un planeta finito. Icaria 2011. Pàg. 171
[18] Informe del Centro de Innovación del Sector Público de la fundación de Pwc e IE Business School (2011): Fiscalidad Verde en Europa. Objetivo 20/20/20. Coordinador Enrique Barón Crespo. Pàg. 17
[19] Ibidem. Pàg. 21
[20] Ibidem. Pàg. 33
[21] Ibidem. Pàg. 29
[22] Ibidem. Pàg. 35
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada