La majoria de ciutats espanyoles de més de 100.000 habitants estan poc connectades amb l’entorn natural

 UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA
Bellaterra, Cerdanyola del Vallès, 31 de maig de 2017

 

- Investigadors del grup de recerca INTERFASE del Departament de Geografia de la UAB han desenvolupat la metodologia que ha permès construir el mapa interactiu d’infraestructura verda urbana i periurbana d’Europa de l’Agència Europea del Medi Ambient, una nova eina per avaluar la connectivitat de les grans ciutats amb l’entorn natural i l’accessibilitat de la població a les àrees verdes.

- Entre les 37 ciutats espanyoles que inclou el mapa, quinze estan considerades ciutats verdes però amb les àrees naturals poc distribuïdes, seguides en número per les categories de ciutats fragmentades (Madrid), ciutats de rodalies verdes (Sabadell), ciutats verdes impermeables (Barcelona) i ciutats forestals (Vitoria-Gasteiz), segons els criteris de l’AEMA.

La nova web d’infraestructura verda urbana de l’AEMA (Agència Europea de Medi Ambient) és una eina interactiva que inclou dades online sobre l’estat dels elements naturals de les àrees urbanes i periurbanes de les principals ciutats europees -més de 100.000 habitants-, per avaluar la seva connectivitat amb l’entorn natural i l’accessibilitat de la població a les àrees verdes. Desenvolupat recentment per investigadors del grup INTERFASE del Departament de Geografia de la UAB i per l’empresa Space4Environment (Luxemburg), suposa un pas més cap a la fita de la política europea en matèria de conservació de la biodiversitat d’establir una infraestructura verda i restaurar almenys el 15% dels ecosistemes degradats per a l’any 2020.

A més de ser una eina d’autoavaluació per a les ciutats, els diferents indicadors poden ajudar a establir objectius de sostenibilitat urbana. D’altra banda, el conjunt d’indicadors d’infraestructura verda ha servit per agrupar les ciutats en diferents tipologies amb l’objecte de promoure sinèrgies i intercanvi d’experiències entre entitats que comparteixen característiques similars.

“A Espanya, el mapa mostra un total de 37 ciutats, de les quals quinze* són considerades ciutats verdes –que també són les majoritàries en el context europeu- en relació amb la superfície i distribució dels seus elements naturals i semi-naturals, segons els criteris de l’AEMA. Tanmateix, tot i ser verdes en termes de superfície ocupada, no ho són tant en connectivitat, distribució o accessibilitat de les seves infraestructures verdes, per tant, no constitueixen necessàriament el model urbà ideal per promoure la conservació dels ecosistemes i la salut de la població”, explica Jaume Fons, investigador de la UAB I coordinador del projecte.

Un altre model és el que segueixen sis ciutats de la franja nord (Bilbao, Pamplona, Gijón i Santander) i nord-oriental (Sabadell i Mataró) que estan catalogades com a ciutats de rodalies verdes, més afins a poblacions de Bèlgica i Països Baixos. El punt fort d’aquest tipus de ciutat és que les àrees verdes de la perifèria són importants connectors entre el centre urbà i els ecosistemes naturals més propers, a més d’un punt clau en les mesures d’ordenació del territori.

A continuació, les ciutats de Palma de Mallorca, Terrassa, Vitòria-Gasteiz i Santiago de Compostela són ciutats forestals, amb una infraestructura verda que recorda la de la majoria de ciutats escandinaves. La presència d’espais naturals dins de part del municipi sovint influencia aquestes ciutats, com és el cas del Parc Natural del Sant Llorenç de Munt i Serra de l’Obac a Terrassa o de l’Anella Verda de Vitòria-Gasteiz. L’equivalent marítim d’aquesta situació seria València (ciutat blava) amb un 20% de superfície aquàtica i d’àrees humides incloent-hi el Parc Natural de l’Albufera.

Per últim, en l’altre extrem estan les grans àrees metropolitanes de Madrid i Barcelona, amb importants diferències entre elles. La primera és una ciutat fragmentada, on la presència de zones residencials de baixa densitat i una distribució de les àrees verdes relativament homogènia recorden al model londinenc. En canvi, Barcelona i els principals municipis de l’Àrea Metropolitana són ciutats verdes impermeables, més acords amb la tipologia alemanya o polonesa, i desentonen amb la majoria de ciutats del sud d’Europa. Tot i tenir densitats de població més elevades que a les altres comarques, tenen menor proporció d’elements naturals, especialment L’Hospitalet de Llobregat, amb només un 10% d’àrea verda.

Les dades originals del nou mapa interactiu d’infraestructures verdes urbanes utilitzen com a base l'urban atlas referent a l'any 2006, un mapa de cobertes i d'usos del sol d'alta resolució per les zones urbanes europees de més de 100.000 habitants, que permet comparar entre les diferents zones de tot el territori europeu. Ara ja està disponible una nova sèrie de dades de l'urban atlas en base a l'any 2012, en què s'han incorporat noves ciutats -aquelles amb més de 50.000 habitants-, sumant un total de 695 ciutats. “Analitzar les dades entre els dos períodes en el futur ens permetrà avaluar els canvis que s’han produït en les ciutats europees en el marc de l’Estratègia d’Infraestructura Verda, envers la conservació de la biodiversitat i dels altres beneficis ecològics, econòmics i socials que ens proporcionen els ecosistemes”, indica Jaume Fons.

Mesurant el grau de “verdor” d’una ciutat

La metodologia que identifica les infraestructures verdes urbanes i periurbanes del mapa de l’AEMA té en compte diversos indicadors.

En primer lloc, la proporció d’àrees verdes, des de parcs i jardins a línies d’arbres dels carrers, que proporciona una idea de la capacitat d’una ciutat per millorar la salut de les persones, afavorir la biodiversitat i mitigar els efectes del canvi climàtic. A continuació, la distribució de les àrees verdes dins dels municipis, que reflecteixen al grau de connexió a la xarxa ecològica, així com l’accessibilitat de les persones al benestar que proporcionen.

Finalment, la zona periurbana, que també influeix en l’estatus ecològic de la ciutat i indica quina probabilitat tenim de trobar-nos una àrea verda en sortir de la ciutat. El límit entre el món urbà i el món rural és borrós, dinàmic i en competició constant, i aquest indicador localitza els principals punts de conflicte on les mesures d’ordenació territorial poden tenir més repercussió.

Una xarxa verda per protegir els ecosistemes

Actualment s’inverteix en la construcció d’infraestructures en general i a nivell global més que en tota la història de la humanitat, la qual cosa està repercutint en la ordenació del territori i en els fluxes de persones i recursos. Les ciutats i llurs rodalies juguen un paper crucial en aquest increment de la connectivitat de les persones, però aquest sol anar acompanyat d’una fragmentació del territori i el consegüent aïllament dels ecosistemes naturals que posa en risc la supervivència de certes espècies.

En aquest sentit, la infraestructura verda és una xarxa d’àrees naturals o semi-naturals estratègicament dissenyada en el territori urbà o rural per promoure la protecció dels ecosistemes. Des de parets i teulades verdes a vegetació marginal de les carreteres, o passos elevats a les vies de comunicació que augmenten la connectivitat entre zones verdes i permeten el pas de la fauna. També s’hi inclouen els parcs rics en biodiversitat i les granges multifuncionals, com són les entitats d’agricultura social.

A diferència de la infraestructura “grisa” o construïda per l’ésser humà, la infraestructura verda promou la multifuncionalitat del territori i proporciona en una mateixa porció de sòl una varietat de serveis econòmics, socials i ecològics. Està dissenyada per “mantenir i millorar el suministre de beneficis per a la societat humana”, com són l’aliment, aire i aigua nets, la regulació del clima, la pol·linització, etc., i segons la Comissió Europea, “és la nostra assegurança de vida”. L’accessibilitat a aquests serveis ecosistèmics és particularment important a les àrees urbanes i llur perifèria, on viu la major part de la població.

(*) Logroño, Oviedo, Valladolid, Saragossa, Alacant, Múrcia, Palma de Mallorca, Alcalà d’Henares, Getafe, Móstoles, Toledo, Badajoz, Còrdova, Màlaga i Dos Hermanas

Mapa interactiu:
http://www.eea.europa.eu/themes/sustainability-transitions/urban-environment/urban-green-infrastructure/urban-green-infrastructure-1
Mapa de distribució de les ciutats europees segons la tipologia de la seva infraestructura verda --> “5 Green Infrastructure Tipology of Cities”

Investigador de contacte:
Jaume Fons
Departament de Geografia UAB
European Topic Centre on Urban, Land and Soil Systems (ETC ULS)
European Environment Agency (EEA)
Tel. 93 581 35 20
A/e: Jaume.Fons@uab.cat

--
Laia Núñez Casillas
Comunicació Espai Geo
T. 649 323 935
@EspaiGeo

--

María Jesús Delgado
Tècnica de Comunicació

Unitat de Comunicació
Àrea de Comunicació i de Promoció

Campus de la UAB • 08193 Bellaterra