Una cooperativa integral és una fórmula d'autogestió que pot acollir un o
diversos projectes de producció , distribució i consum de béns i serveis bàsics
, reunint a persones , col · lectius o fins i tot empreses que fan diferents
aportacions (treball , serveis , consum , intercanvis ) . L’objectiu de les
cooperatives integrals és la defensa enfront del model de producció capitalista
, evitar l'explotació del treball assalariat , la financera , produir i
consumir amb criteris ecològics , evitar la discriminació sexual o d'un altre
tipus , fins i tot no admetre jerarquies basades en les diferents treballs
realitzats , o qualsevol altre biaix , finalitat o valor.
la
Cooperativa Integral Catalana va se la primera cooperativa integral que
es va crear a Espanya. En aquest moment el model s'ha anat replicant per les
diferents comunitats i està en procés de consolidació.
la Cooperativa
Integral Catalana s'autodefineix com una iniciativa en transició per a la
transformació social des de baix, mitjançant l'autogestió, l'autoorganització i
el treball en xarxa
____________________________________________________
____________________________________________________
CRÒNICA DE L’ANY 2013. On som i cap a on anem
COOPERATIVA INTEGRAL CATALANA. Desembre de 2013
Introducció
Introduïm en
aquest text una descripció del camí recorregut durant el 2013 per la
Cooperativa Integral Catalana, partint d’on som i cap a on anem.
Enguany hem
continuat amb la consolidació del procés d’autoorganització de la CIC. La
planificació de les prioritats estratègiques per a 2013, juntament amb
l’elaboració del pressupostcomú1
amb les previsions econòmiques per aquest any, van ser el punt de partida que
vam acordar col·lectivament a les XXX jornades assembleàries celebrades al
gener a Can Biarlu.2
En aquest
any la CIC ha assignat i redistribuït unes 20.000 unitats monetàries mensuals,
tant en euros com en ecobàsics,3 en
necessitats i prioritats comunes. Cal remarcar la consolidació de la nostra
pròpia economia, que ens ha permès cobrir les necessitats de les persones,
comissions i projectes vinculats a l’àmbit comú de la CIC.
La
consolidació de les fonts d’autofinançament a través de la xarxa de projectes
autònoms (socis autònoms) i l’activitat econòmica que desenvolupen cap enfora,
la desobediència econòmica col·lectiva a l’IVA, a més del creixement
quantitatiu general de socis, ens han permès ampliar l’economia comuna de la
CIC. Igualment, continuem treballant per continuar diversificant aquestes fonts
de cara al 2014.
Actualment,
ja formem part de la CIC al voltant del 1.700 socis (individuals i
col·lectius), del quals uns 500 són de projectes autònoms. Mentrestant, es
manté un ritme d’unes 2-3 altes4
diàries i s’han enregistrat algunes poques baixes en aquests 3 anys i escaig.
La moneda
social, l’ECOcoop,5
també comença a enriquir aquest fons comú, principalment a través dels socis
autònoms que han aportat unes 1.500 unitats durant els últims mesos de l’any.
L’ús i la presència de la moneda social continua la seva progressió,
principalment en l’àmbit de l’abastiment i dels intercanvis duts a terme de
manera descentralitzada, amb la consolidació també de l’eina de comunicació CIC-Intercanvis.6
[Vegeu l'Annex amb
les estadístiques sobre moneda social al CES de la CIC.]
La xarxa
territorial s’alimenta de múltiples processos autònoms
d’autoorganització com són les ecoxarxes a nivell bioregional (unes 15
d’actives), els nuclis d’autogestió local a l’àmbit dels pobles (uns 10
d’actius) i la resta de projectes comunitaris i/o col·lectius arreu del
territori.
En
l’estratègia de priorització d’àmbits comuns cal esmentar el sistema
públic cooperatiu (SPC), una proposta autogestionària per articular
sistemes d’autoorganització per al bé comú (realment públics), que ens permetin
abastir-nos i cobrir les nostres necessitats vitals, al marge de l’Estat i del
mercat. Cadascun dels àmbits de l’SPC es coordina i dinamitza a través de les corresponents
oficines, espais de treball assemblearis autònoms i interdependents al procés
assembleari comú.
L’organització
a nivell intern s’articula en comissions de treball, les quals
dinamitzen els diferents àmbits comuns, mantenen les eines comunes i coordinen
l’enxarxament a diferents nivells. Com passa amb les oficines, les comissions
són de caire obert i estableixen una relació d’interdependència i autonomia en
base als principis i acords comuns que executen quotidianament.
Actualment,
les comissions actives amb una dinàmica de treball consolidada són: Acollida,
Comunicació i Difusió,7
Informàtica i Telecomunicacions, Gestió Econòmica, Jurídica, Projectes
Productius, Coordinació i Necessitats bàsiques vitals.
Això
significa que més de 30 persones amb assignació de recursos comuns estan
implicades de manera estable a la CIC, amb compromisos i responsabilitats
assumides, repartides en les diferents comissions internes i les oficines del
sistema públic cooperatiu. Les trobades de comissions i oficines
s’han consolidat durant aquest any, tot establint reunions de treball comú cada
6 mesos, una a la primavera i una altra a la tardor.
De cara al
2014 continuarem reforçant nous àmbits de treball, activant algunes comissions
i oficines inactives, juntament amb nous grups de treball que ens ajudin a
continuar estenent l’autogestió i l’autoorganització. Entre aquestes prioritats
cal fer un especial esment a la creació i reforçament d’àrees de treball
vinculades a la millora de dinàmiques internes en la gestió de conflictes i en
les relacions humanes en general.
El nostre
procés assembleari és de caire obert i manté des de la pràctica quotidiana
l’imaginari del consell obert.8
Aquest procés s’assenta sobre les jornades assembleàries monogràfiques que
celebrem mensualment i les assemblees permanents que celebrem
cada 15 dies (els diumenges la que coincideix amb jornada assembleària i els
dilluns l’altra).
La dinamització
de les nostres assemblees no és un procés senzill, pel seu caire obert, per les
diferències entre les persones, així com per la complexitat d’arribar a acords
a través del consens en el marc del bé comú. En tot cas, continuem
l’aprenentatge viu a través de la pràctica assembleària, generant nous sistemes
de relacions equitatives basades en principis d’igualtat en la presa de
decisions. Un repte important per a l’any vinent serà la consolidació de la
dinamització del procés assembleari sobre les bases que hem establert a la
pràctica durant aquests més de tres anys.
Aquest mes
de desembre celebrem la XL jornada assembleària, més de tres anys
i mig des que es va començar a articular el procés d’autoorganització de la
CIC, en la primera jornada assembleària.9
Barcelonès, Alt Penedès, Baix Camp, Osona, la Garrotxa, Maresme, Baix
Llobregat, Conca de Barberà, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, la Selva, Garraf,
Anoia, Vallès Occidental, Vallès Oriental, Solsonès, Segrià, Pla de l’Estany,
Baix Empordà, Terra Alta i Tarragonès són les comarques en les quals hem estat
presents amb jornades assembleàries en aquest període. Hem recorregut part del
territori català tot construint aquest procés a través de jornades monogràfiques
de debat i de reflexió, acordant les línies d’acció estratègiques
autogestionàries sobre les experiències vivencials que hem bastit.
Sistema públic cooperatiu
El sistema
públic cooperatiu el dinamitzem des de les diferents oficines, amb l’impuls de
xarxes autoorganitzades que treballen de manera coordinada per al be comú,
sobre principis de cooperació i suport mutu, en cadascun dels àmbits vinculats
a les necessitats vitals individuals i comunitàries:
La Central
d’Abastiment Catalana (CAC) abasteix un total de 19 rebostos10
arreu del territori, vincula 21 productors i distribueix 133 productes no
periples. El 49,56% dels moviments econòmics es fan amb moneda social, 38,20%
en ecocoops i 11,36% en ecobàsics.
Cada mes es
realitza la ruta d’abastiment principal enllaçant diverses comarques i
properament s’activarà una nova ruta que ens abastirà de cítrics procedents de
Castelló.
L’Oficina
d’Educació continua generant les bases d’un futur sistema educatiu
públic cooperativista, sobre uns criteris d’enxarxament comuns d’educació viva.
Una estratègia de sostenibilitat econòmica basada en la màxima que cada unitat
familiar pugui aportar segons les seves possibilitats. A banda, també s’està
treballant en la protecció jurídica de les escoles vives, els acompanyants, els
menors i les famílies que són perseguides per l’Estat. En aquesta línia s’ha
activat el grup de treball PIRIS.11
En relació a
l’educació dels infants, continuem treballant conjuntament amb la XELL (xarxa
d’educació lliure) i impulsem i reforcem nous projectes d’educació respectuosa
com l’Albada,12
a Arbúcies. A principis d’any tindrà lloc la tercera trobada d’adolescents i un
del reptes importants serà elaborar una proposta de cara a un sistema de
capacitació per a adults coherent amb la revolució integral.
L’Oficina
de Salut13
es troba en ple procés de reestructuració per tal d’assolir el repte d’impulsar
i consolidar el Sistema de Salut Pública Cooperativista (SSPC), en el marc de
la seva tercera fase.14
L’objectiu serà tornar a engegar les capacitacions de l’SSPC i les formacions
de facilitadors de salut, per reforçar la xarxa de nodes de salut
multidisciplinaris en el marc del sistema mutualista mancomunat.
En l’àmbit
de la salut, la Xarxa som Salut15 té la funció de ser un punt de trobada per a totes les
persones, facilitadores, projectes i nodes en el marc d’un nou paradigma basat
en la medicina unificada i el model holomèdic.
L’Oficina
d’Habitatge inicia una nova fase després de l’experiència de dos anys
en què ha generat les bases per a una estratègia d’habitatge. Hi ha feina per
endavant per sistematitzar la gestió de dades i contactes que facilitarien
crear nous projectes d’habitatges col·lectivitzats i/o d’ús social. Igualment,
s’ha fet molta feina, en àrees com el de repoblament rural (dinamitzat de
manera autònoma pel grup de Repoblament).16
L’Oficina
de Transport s’activarà durant aquest 2014 amb diferents eixos: des de
la conscienciació del que anomenem bones pràctiques en el transport, facilitar
la col·lectivització de vehicles, compartir el transport, consolidar la xarxa
de recollida d’oli Posa-hi Oli,17
creada aquest 2013, l’ús de combustibles no fòssils, l’enxarxament de tallers
de reparació de vehicles i bicicletes afins, així com la facilitació d’accés al
transport públic gratuït.
Un altre àmbit incipient de treball és la Xarxa CTiT (Ciència, Tècnica i Tecnologia), des d’on es coordinen persones i projectes vinculats a la tecnologia.18
Una de les jornades assembleàries de la CIC.
Aquesta, l’abril de 2013, a Cases Blanques, al Penedès.
Xarxa territorial
Xarxa territorial
La
consolidació de la xarxa territorial és una de les assignatures pendents en
l’estratègia d’autoorganització de base descentralitzada, però ja comptem amb
experiències molt significatives.
Un dels
processos d’autoorganització emergents més importants és el que es desenvolupa
a la comarca de l’Anoia, en el marc de l’Ecoxarxa de l’Anoia i
canalitzat entre d’altres, a través de la colònia ecouinstrial postcapitalista
de Calafou,19
projecte de referència a la zona. Han passat dos anys i mig des que va començar
la col·lectivització. Mentrestant, s’avança en la rehabilitació de la colònia,
la col·lectivitat creix i s’inicien els primers processos de fabricació
cooperativa.
El Pla
de l’Estany és una altra comarca amb potencial transformador, que
compta amb dos projectes de referència com son Les Golfes a Banyoles i
Som Comunitat a la Torre de Pujarnol, al municipi de Porqueres.
No podem
deixar de banda les experiències de les ecoxarxes catalanes, com les de
l’ecoxarxa del Bages, Montseny, Penedès, Pallars i
la Xarxaeco de Tarragona, que estan generant un moviment de
moneda social i un volum d’intercanvis significatius.
Quant als
nuclis d’autogestió local comptem amb l’experiència consolidada de L’Equitativa
de Palamós20
en el marc de l’Ecoxarxa de l’Empordà21.També
hi han nuclis incipients a Bonmatí, Cerdanyola del Vallés, Ripollet
i Granollers, mentre continuen actius els de Terrassa o l‘Hospitalet
de Llobregat.
Al barri de
la Sagrada Família de Barcelona, AureaSocial22 ja compleix un any i mig com a espai de referència a
la capital catalana, i és espai trobada i enxarxament per a moltes comissions,
assemblees, iniciatives, projectes, i persones d’arreu del territori.
Recentment, s’ha convertit en projecte públic de la Cooperativa i en els
pròxims mesos assumeix el repte de dur a terme la col·lectivització de
l’immoble, de què actualment és titular el Banc Popular. FEM-LO COMÚ,
és a dir, que continuï sent un espai obert a la revolució integral.
Al número 21
del carrer Roig del Raval de Barcelona hi ha Roig21,23 una experiència col·lectiva d’habitatge social que tot
i les dificultats per consolidar-se, continua, de mica en mica, reforçant el
seu procés autogestionari. Des de finals del 2012 ja és una realitat guanyada a
la banca24
i durant 5 anys, pel cap baix, n’està assegurada la continuïtat com a habitatge
social autogestionat.
L’Infoespai,
a la plaça del Sol de Gràcia, també col·lectivitzat a Barcelona, és un
altre referent emergent després de ser el centre neuràlgic de la cooperativa
durant el seu primer any de vida. Actualment, ja funciona com a Rebost local, a
més de ser un espai compartit amb altres col·lectius afins.
També, hem
d’anomenar el projecte de Ca l’Estrolic, a Riudellots de la Creu,
on finalment no es va aconseguir la sostenibilitat econòmica i humana se’n va
acordar el tancament.
L’Art du
Soleil25 és la caravana eco-lògica pedagògica que durant l’any 2014 començarà a
recórrer el territori, compartint eines per a l’autosuficiència, l’autonomia i
l’autogestió, estenent també la crida a la revolució integral. La caravana és
autosuficient, funciona amb combustible ecològic i és una comunitat itinerant.
L’experiència
de la CIC ha alimentat altres processos en altres territoris i comença a
emergir una xarxa de cooperatives integrals,26 principalment a la península Ibèrica, però, també, més
enllà, com la Coopérative Intégrale de Toulouse, aTolosa de Llenguadoc, que fa
pocs dies va celebrar el seu primer aniversari.
Aquestes
altres cooperatives integrals han comunicat les dificultats de dur a terme
l’articulació d’aquest procés i solament algunes estan en vies de consolidació.
En tot cas, aquest 2013 es va celebrar la segona trobada de cooperatives
integrals que va tenir lloc a Alacant, un espai de trobada on compartir
estratègies i consolidar les nostres respectives dinàmiques de treball.
En el marc
territorial dels Països Catalans estan en marxa A Tornallom – Cooperativa
integral Valenciana,27 Ecoxarxa Mallorca28
(futura Xarxa Integral Mallorquina) i hi ha processos emergents a Menorca i a
Eivissa.
Iniciatives en l’àmbit econòmic
La figura
del soci autònom29
és el mecanisme que vam crear per protegir les petites iniciatives
productives, autònomes i cooperatives davant de la burocràcia de l’Estat. Hem
confirmat que és possible superar les limitacions del model empresarial
hegemònic (un projecte = una empresa), i generar un entramat d’eines
econòmiques i jurídiques per garantir l’enxarxament d’iniciatives diverses i de
caire multisectorial.
Actualment,
la presència dels socis autònoms és una realitat al territori, reforçada pel
treball d’acollida, que s’ha descentralitzat a Barcelona30
i a Banyoles i es continuarà estenent durant el 2014 a altres nuclis com
Igualada o Palamós, d’entre altres.
Hem superat
amb èxit les inspeccions de treball dirigides per l’aparell de recaptadors de
la Seguretat Social al servei del poder de l’Estat. En aquest sentit, els
firaires són un dels gremis més actius i de cara al 2014 les fires locals i
territorials seran un dels eixos importants pels quals aposta la Cooperativa
per dinamitzar l’autoorganització dels firaires.
Les criptomonedes
ens porten a un nou escenari econòmic a través de sistemes de
transaccions totalment descentralitzades anònimes i segures gràcies a la
criptografia. Aquest aspecte serà determinant, ja que estem treballant per fer
el pas cap a l’autonomia financera i abandonar el sistema dels comptes
corrents, a més d’operar al marge de la banca central hegemònica.31
De camí en
aquest procés, aplaudim la recent conversió de Fiare32 en entitat bancària reconeguda pel Banc d’Espanya,
cosa que ens facilitarà l’operativa bancària en aquesta transició.
En relació a
la moneda social, continuem recolzant el desenvolupament de l’Integralces,33 un desenvolupament que està en fase avançada, però que
necessita consolidar un equip de treball que pugui assumir també el seu
manteniment.
Treballem
per facilitar la visualització i comercialització de l’activitat productiva de
les desenes de projectes i socis autònoms afins a la CIC a través d’un mercat
virtual,34
fet segons els principis cooperatius. Alguns dels seus avantatges són, per
exemple, que cada projecte tingui la seva pròpia botiga virtual (sistema
multibotiga), fer compres col·laboratives i garantir vies de pagament
multimoneda amb passarel·les de pagament diverses, incloent-hi euros, criptomonedes
i monedes socials.
Les donacions
tenen actualment més visibilitat a través del nostre web,35
amb què s’amplien les vies de finançament, incloent-hi també les monedes
socials i les criptomonedes. En aquesta línia, estem desenvolupant Coopfunding,36 una plataforma de crowdfunding (microfinançament
col·lectiu) lliure i cooperatiu, que estarà també en marxa als inicis de 2014 i
que permetrà obrir campanyes de microfinançament a molts projectes d’autogestió
afins.
CASX
(Cooperativa d’Autofinançament Social en Xarxa)37 va néixer amb l’objectiu d’articular una eina de finançament que facilités
el finançament de projectes cooperatius amb l’aposta clara de prendre distància
de la burocràcia, el finançament sense interessos i l’organització de base
assembleària. Properament, complirà 2 anys de vida, des que el 21 de gener de
2012 va tenir lloc l’assemblea de constitució.
En aquest
temps s’han rebut 80.000 euros en dipòsits, dels quals 23.000 s’han invertit en
projectes consolidats i 15.000 en projectes nous (tres d’ells ja han completat
el cicle de finançament i han tornat els seus corresponents préstecs). CASX
compta amb 110 socis en l’actualitat.
Els mes d’abril
va veure la llum la campanya Remou els teus diners, que tenia com
a objectiu promoure que els petits estalviadors moguessin els seus estalvis des
de la banca convencional a iniciatives financeres ètiques i cooperatives, com
és el cas de CASX. La campanya no va donar resultats remarcables, però és una
via que es manté oberta de cara a continuar incidint-hi.
Reptes tècnics i projectes d’alliberament tecnològic
El sistemes
i canals de comunicació comercials es mantenen sota control i monopoli dels
serveis de seguretat dels Estats, en connivència amb les grans empreses
multinacionals.38
Enfront d’aquesta realitat hegemònica, la intel·ligència col·lectiva i el
treball col·laboratiu es desenvolupen sobre les bases de la protecció,
l’autodefensa, l’autoorganització, la seguretat en les comunicacions, el valors
del programari lliure, la compartició i la descentralització total de les
comunicacions.
En aquest
marc hi treballen diferents grups d’hacktivistes i hackers informàtics arreu
del món, enxarxats amb la Cooperativa Integral Catalana i cooperant en els
diferents fronts tecnològics cap a l’autonomia, com és el cas d’Unsystem.39
A banda de les eines tecnològiques anomenades anteriorment, podem identificar
altres eines i línies de treball importants com son:
La xarxa
social autogestionada de la cooperativa,40,
que encara és una de les eines de referència en el treball quotidià, tot i que
encara té algunes carències a nivell d’usabilitat que s’han de continuar
millorant.
Phone
Liberation Network (PLN)41 és una
xarxa de telecomunicacions lliure i autogestionada que ens permet mantenir
comunicacions de veu (telefòniques) xifrades i segures. Juntament amb la xarxa
de telecomunicacions lliure, oberta i neutral guifi.net,42 ens permet dibuixar un futur prometedor en les
telecomunicacions autònomes.
També,
treballem en un sistema de bases de dades distribuït i encriptat,
construït segons les nostres necessitats, el que ens permetrà treballar de
forma molt més àgil i segura. En aquest sentit, alguns dels aspectes importants
és la conscienciació i les bones pràctiques en l’ús d’eines
telemàtiques, amb especial atenció a la seguretat dels aparells que fem servir
per connectar-nos a la xarxa, l’ús de programari lliure i altres mecanismes per
garantir la privacitat de les nostres comunicacions.
En aquesta
línia, la comissió d’informàtica ha impulsat el projecte Enredaos,43 que pretén facilitar l’accés a serveis informàtics
autogestionats a tots els membres de la cooperativa i d’altres iniciatives
afins.
Estenem la revolució integral
Durant el
més de febrer de 2013 s’activa la crida a la revolució integral44
amb l’objectiu d’articular l’enxarxament i el reconeixement mutu entre persones
i col·lectius d’arreu del món que compartim les bases d’aquesta crida, en el
camí de construir una altra societat. Aquestes bases són un punt de partida per
a la reflexió i la concreció d’una estratègia autogestionària i revolucionària
àmplia. Actualment, la CIC assumeix com a pròpies les bases de la crida a la
revolució integral i ja formen part del seus principis.
Per una
altra banda, els dies 15, 16 i 17 de març es convocà la Crida a l’acció
per estendre la Revolució Integral coincidint amb el 1r aniversari de
la publicació Rebel·leu-vos45 i el 4t aniversari de la publicació Podem!.46
La
iniciativa Dret de rebel·lió47
es va articular sobre la necessitat d’establir una estratègia que va més enllà
dels límits establerts pels sistemes de lleis estatals, des de la legitimitat
que ens dóna la nostra pròpia coherència com a éssers humans. D’aquí va sortir
el Manual de desobediència econòmica que aquest any ha vist
néixer la seva segona versió (i primera edició en català) que es pot
descarregar des del mateix web.48
A més, s’aprofundeix en la noció de desobediència integral,49
que implica trencar el contracte social amb l’Estat del territori on es
viu per poder realitzar un nou acord de sobirania amb una comunitat o
col·lectiu amb qui l’individu se sent realment vinculat.
A principis
d’any començarà a funcionar un nou projecte comunicatiu que pretén comunicar de
manera global i en múltiples idiomes tot allò que passa en el marc de la
revolució integral. L’eix és comunicar des de les idees i les pràctiques de la
revolució integral cap al món. Aquest projecte s’anomena RADI.MS
(Revolutión Action Disobedience Integral. Media Shield).50
De fet, actualment, els continguts fixos del web de la CIC51
ja es poden llegir en català, castellà, anglès i italià i, d’altra banda, se’n
comencen a traduir, també, els continguts dinàmics de més interès.
També,
s’estrenarà ben aviat el documental Dreceres, la revolució integral52
que recull algunes de les iniciatives que es duen a terme en el marc de
la Cooperativa i que impulsa el col·lectiu Inlakesh. En l’àmbit del cinema
documental sobre experiències autogestionàries, durant aquest any s’han
estrenat La voz del viento53
i STOP! Rodando el cambio.54
Durant el 2014 veuran la llum, Economia col·lectiva55,
Asamblea popular56
i Fabricants de futur57,
entre altres. També, cal comptar amb el material audiovisual que acompanya
algunes de les xerrades/debat del Fem-lo Comú d’AureaSocial, que es
pengen habitualment als webs de la CIC i d’AureaSocial, en estreta
col·laboració amb LaTele.cat.
Músics afins
preparen, igualment, una cançó sobre la
revolució integral.
A nivell
comunicatiu ha estat un any intens i hem estat presents en xerrades, taules
rodones, formacions, entrevistes, vídeos, fires, festivals i altres
esdeveniments als quals hem estat convidats, tant a Catalunya, a la península
Ibèrica o en altres territoris europeus; sense oblidar la gent que està fent
doctorats, treballs de recerca, pràctiques i diferents estudis sobre
l’experiència de la Cooperativa Integral Catalana.
La desobediència no hi cap a la presó58
No podem
deixar de banda la situació del nostre amic i company Enric Duran,59
una de les persones impulsores de la Cooperativa Integral Catalana que
actualment es troba en lloc desconegut després d’exercir el legítim dret a
desobeir l’actual sistema judicial i no presentar-se al judici al qual estava
convocat el passat 12 de febrer. Aviat farà un any des que l’Enric va ser
convocat a un judici-farsa i sense garanties de defensa, acusat de diversos
delictes vinculats a l’acció d’expropiació bancària que va realitzar fa més de
5 anys.60
L’Enric, amb el suport col·lectiu i tot reafirmant el seu posicionament de 5
anys enrere, va decidir no presentar-s’hi. Actualment, es manté amagat, però
participa activament des de la distància a la CIC.
Aquesta
actitud enfront de les estructures judicials ens permet reforçar la necessitat
d’una estratègia de desobediència integral contra tot tipus de
dominació.
Per això,
s’ha articulat el grup de treball de justícia restaurativa61 que està elaborant una estratègia per a la resolució
de conflictes de manera autònoma, sense la intermediació de l’Estat i del seu
aparell judicial basat en el dret punitiu romà. Com a primera experiència
pràctica, es treballa en una proposta restaurativa que es presentarà als
denunciants de l’Enric, amb la intenció de generar un procés de restauració en
base als elements presents en el conflicte generat per l’acció d’expropiació
que es va fer pública el 17 de setembre de 2008.
Això pretén
ser tant sols una aproximació d’on som i cap a on anem. On serem encara no ho
sabem, però sí que sabem que hi anirem junts i que junts construirem el camí.
Salut i
revolució integral!
Comissió de
coordinació de la CIC
NOTES
1Es va assignar un pressupost de unes 240.000 unitats monetàries en base a
un volum d’ingressos equivalent en euros.
5L’ECOcoop és la moneda d’intercanvi general de la Cooperativa, que també
gestionem des del CES: www.ces.org.za
6És la llista de correu que serveix per comunicar necessitats o fer
oferiments a la xarxa: http://llistes.cooperativa.cat:8081/mailman/listinfo/cic-intercanvis
8Institució comunitària-assembleària d’autogovern de tot el veïnat d’un
territori, consell o municipi determinat, que encara es resisteix al monopoli
de l’Estat en alguns territoris i que molts pobles i col·lectius comencen a
recuperar.
14La primera fase des de l’estiu del 2010 fins a l’estiu de 2012 i la segona
fins a les darreries d’aquest 2013.
18L’autofabricació comença a ser una realitat, amb experiències com les
d’OpenSourceEcology, les impresores 3D i molts inventors i investigadors
autònoms.
24El 9 d’octubre de 2012 es fa pública la resolució d’execució hipotecària
emès pel jutjat de primera instància de Barcelona sobre l’immoble de carrer
roig 21 del barri del Raval de Barcelona, que certifica la validesa de
l’estratègia de protecció d’aqeust immoble.
30Unes 50 persones participen cada setmana a les acollides d’AureaSocial que
es fan els dijous, matí i tarda.
31Tot aixó amb la combinació de tecnologies com son les criptomonedes,
caixers físics i passarel·les de pagament pròpies. Aquesta serà la garantia per
operar al marge del sistema bancari, el sistema de fiscalització de l’Estat i
el cordó umbilical que els uneix: els comptes corrents d’operativa bancària.
38Vegeu els documents filtrats per Richard Snowden. The NSA (National
Security Agency) Files: http://www.theguardian.com/world/the-nsa-files
58http://www.coopfunding.net/2013/03/11/la-desobediencia-no-hi-cap-a-la-preso-protegim-la-revolucio-integral
________________________________________
Crònica i
valoració de la CIC de l’any 2013 (arxiu en PDF):
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada