Finances alternatives en època de crisi

Article aparegut al diari  Ara

FINANCES ALTERNATIVES

La crisi impulsa la creació d'alternatives a l'euro a Catalunya, com ja ha passat en altres 

països

Inventar-se una moneda per generar riquesa

A Girona i a Vilanova i la Geltrú es pot pagar amb monedes alternatives a l'euro. És una 

resposta a la crisi que pot crear ocupació i impulsar el comerç local i que s'estén per 

Catalunya.

DANI SÁNCHEZ UGART BARCELONA | Actualitzada el 02/09/2012 00:00

Als anys 80 les companyies aèries es van adonar que podien aprofitar els seients buits 

dels seus avions per generar més ingressos. Van crear les milles aèries, uns programes 

de fidelitat que consistien a regalar bitllets d'avió als clients regulars. Generaven nous 

ingressos sense fer pràcticament cap inversió, i van crear, d'aquesta manera, una moneda 

complementària, amb una finalitat purament empresarial, però que va acabar sent 

acceptada no només per aerolínies sinó també per supermercats o gasolineres, que 

oferien regals i descomptes a canvi d'aquests punts.

La crisi i l'atur estan provocant que sorgeixin a Catalunya una multitud d'iniciatives que 

repeteixen l'essència d'aquest model, però amb finalitats socials o per impulsar el comerç 

local. El fenomen de les monedes complementàries no és nou, però ha renascut amb 

l'eclosió dels moviments relacionats amb l'economia alternativa, i actualment hi ha una 

multitud d'exemples, com el res, a Girona; les turutes, a Vilanova i la Geltrú, i els bancs 

del temps. El funcionament de totes aquestes iniciatives es basa en la creació d'una xarxa 

d'intercanvi que no tingui com a únic mecanisme l'euro, sinó que incorpori el pagament 

amb la nova moneda.

"Sorgeixen per instint de supervivència", considera l'expert en política monetària i 

expresident de la divisió de pagament electrònic del Banc Central de Bèlgica, Bernard 

Lietaer. Ajuden a pal·liar la xacra de l'atur, que a Catalunya afecta el 22% de la població. I 

guanyen especial força en un moment en què l'euro està en dubte. "Cal un miracle per 

salvar-lo", considera Lietaer, que forma part del consell assessor del projecte Res i va 

participar en la creació de la unió monetària prèvia a la moneda única des del banc central 

belga. "Això ens ha donat molt de joc", admet la responsable de comunicació del projecte, 

impulsat per la Universitat de Girona, Elisabeth Blanch.

Diversos models

Però cadascun dels sistemes presents a Catalunya té un funcionament diferent. "El més 

estès és el sistema LETS, d'intercanvi entre particulars", considera Lietaer, que és 

membre del Club de Roma, i acaba de publicar en castellà el llibre Monedas regionales .

Aquest model permet als integrants de la xarxa oferir serveis o productes en els camps 

que dominin -des de classes d'anglès fins a arracades fetes a mà- a canvi de la nova moneda, que després podran fer servir en els comerços adherits, o podran intercanviar 

per aquest tipus de serveis. És el cas del projecte de Vilanova i la Geltrú, les turutes 

(vegeu el reportatge de la pàgina següent).

D'altres, però, com el res, a Girona, van encaminats a fomentar el comerç local i funcionen 

no tant com una associació sinó com una empresa, que es dirigeix tant a petites i mitjanes 

companyies com a particulars. Res va néixer fa més de 15 anys a Bèlgica i ja compta amb 

més de 100 pimes associades a Girona. Segons Elisabeth Blanch, l'experiència d'altres 

països és que els integrants de la xarxa incrementen les vendes entre un 4% i un 5%.

I ho fan de manera similar a les aerolínies: fidelitzant els clients. Cada res val un euro, 

però quan s'ingressa una quantitat d'euros en un compte res, automàticament es carrega 

un 10% més. O sigui que s'ofereix una bonificació instantània d'un euro per cada 10, que 

anima els clients a comprar als establiments que acceptin res. I com que només poden 

formar part d'aquesta xarxa empreses petites, es fomenta el comerç local i de proximitat.

"El sistema LETS és limitat -alerta Lietaer-, perquè només té capacitat per a unes 500 

persones". Per això ell defensa un model que vagi més enllà, i que seria capaç de generar 

capital social i llocs de treball. "Caldria una iniciativa a escala local o superior, amb el 

suport de les administracions", considera. Per Lietaer, el cop d'efecte definitiu per 

assegurar l'èxit d'una d'aquestes monedes i que sigui capaç de generar riquesa és que 

una administració obligui els ciutadans a pagar una part de les taxes en aquestes 

monedes. "La gent que no tingui feina podria fer treballs específics per aconseguir 

aquesta nova moneda, i els que sí que en tinguin l'haurien de comprar per pagar els 

impostos". D'aquesta manera es genera un nivell d'acceptació de la moneda que 

n'assegura el futur, perquè, recorda Lietaer, "l'única raó perquè tothom accepta euros és 

perquè el govern els exigeix per pagar impostos".

A més, segons l'expert, es fomenta un tipus d'economia més sostenible: "La clau de l'èxit 

de tot plegat és que el tipus de treballs que s'han de fer a canvi de la nova moneda 

s'escullin de manera democràtica". Així s'aconseguiria adaptar-los al perfil de la gent 

aturada i se'n podrien beneficiar els sectors més exclosos del sistema actual