Rio+20: la necessària transformació ecològica, social i urgent de l’ONU

22 de juny, per  Ecologistes en Acció |

El text de Riu+20 és feble, però encara que hagués reflectit més acords també hauria estat un text incapaç de guiar el canvi necessari. A Rio 92, la lectura que es va fer ja era equivocada, en pensar que per aconseguir la sostenibilitat ambiental i l’equitat social feia falta més creixement econòmic. El text aprovat avui torna a fer contínues crides a la necessitat d’un creixement econòmic continuat cometent novament l’error de situar el creixement en el costat de les solucions en lloc d’en el de les causes.
El text arriba a afirmar que el desenvolupament sostenible no s’ha aconseguit perquè tot un seguit de crisis alimentària, econòmica, financera, etc. ho han impedit. Com si aquestes crisis fossin una mena de desastres naturals sobrevinguts i no estiguessin directament provocades per un sistema d’acumulació i concentració creixent de la riquesa que es diu capitalisme. "No és possible el creixement econòmic infinit en un planeta amb límits", afirma Erika González, portaveu de l’Aliança "Economia Verda? Futur impossible!". Aquesta és la veritat incòmoda que els líders mundials s’obstinen en no mirar a la cara.
Algunes ONG es lamenten que el text no hagi aconseguit introduir un concepte fort d’Economia verda com el motor principal per al desenvolupament sostenible. Des de l’Aliança "Economia Verda? Futur impossible!" no ho lamenten. "L’economia verda representa l’última coartada del capitalisme per incorporar al mercat els béns naturals i les funcions ecosistémicas. Però tampoc tenim motius per alegrar-nos per que no hi hagi una definició d’Economia verda com la que pretenien els països industrialitzats, els grans promotors de la idea. El capitalisme verd seguirà, malgrat Rio+20, el seu curs en l’agenda de les grans corporacions que la promouen i que es beneficiaran d’ella, encara que no hagin aconseguit el marc d’oficialitat que buscaven en aquesta conferència", segueix explicant Erika González.
Si alguna cosa ha deixat en evidència Rio+20 és el poder creixent que tenen les empreses transnacionals per prioritzar les seves agendes polítiques i econòmiques amb el suport dels governs nacionals i les institucions internacionals. En aquesta mateixa lògica també es posa en evidència la decreixent voluntat política que tenen els governs per defensar l’interès públic i el comú. L’Economia verda no és una economia que treballi per a la conservació del Planeta i l’equitat de les persones. "Del que es tracta és que les grans empreses transnacionals s’apropiïn dels boscos, les terres, la biodiversitat, etc., per crear nous mercats i gestionar, lucrant-se , no solament aquests recursos sinó també les pròpies funcions que els ecosistemes realitzen avui de forma gratuïta, com la captació de carboni, la depuració de l’aigua, la regulació del clima,..", denúncia Samuel Martín-Sosa.
Les Nacions Unides defensen que el procés ha estat transparent i participatiu, però això és fals. La participació no és aparentar un diàleg que no existeix, sinó que implica cedir poder de decisió. La Conferència oficial, no obstant això, ha estat sorda al que esdevenia a escassos quilòmetres a la Cimera dels Pobles on milers de persones clamaven per un canvi de paradigma davant la crisi civilizatòria global en què ens trobem. "Des de la societat civil hem denunciat les estretes relacions entre les corporacions i els governs i el propi sistema de Nacions Unides, que posen en dubte la seva legitimitat", conclou Samuel Martín-Sosa.
Mai abans les Nacions Unides havien estat un espai tan feble i qüestionat. Mai abans els governs havien demostrat tanta falta de capacitat política. Fa vint anys els governs semblaven, almenys, convençuts que calia fer alguna cosa urgent per solucionar la crisi social i ambiental. Ara la sensació que transmeten als ciutadans és la que no són ells els que prenen les decisions i que això els impedeix arribar a posicionaments forts. A qui representen les Nacions Unides?