El cost i el finançament d’una
renda bàsica de ciutadania
És factible pagar una renda bàsica (RB) de ciutadania o universal incondicionada ?
En primer lloc caldria decidir quina és la quantitat de renda que
s’hauria de percebre. Una proposta
raonable és aquella que garanteix estar per sobre del llindar de la pobresa segons es calcula per
sistemes internacionalment acceptats per fer comparacions de desigualtats. La mesura més comuna és el 60 % de la renda mediana de les llars,
equivalent a Catalunya a 17.170 euros el
2011 per a una llar de dos adults i dos menors. Donat que les llars tenen una
despesa fixa mínima, l’OCDE proposa un sistema de càlcul basat en que el primer
adult computa un 100 %, els següents adults el 50 % cadascun i els menors d’edat un 30 % cadascun. Seguint aquests càlculs un adult sol se’l considerà
el 2011 per sota del llindar de la
pobresa si va tenir ingressos nets
menors de 8.176 euros anuals. Es una xifra lleugerament superior a la que
proposa la Iniciativa Legislativa Popular per a la Renda Garantida de
Ciutadania (7.967 euros), tot i que aquesta calcula els següents individus,
tan adults com menors, al 70 % del
primer.
Amb dades estimades del nombre
i mida de les llars a Catalunya, el cost d’una renda bàsica
universal d’aquesta quantitat per a cada
resident a Catalunya estaria al voltant dels 43.000 milions d’euros anuals.
Com es pot pagar ? La proposta més senzilla es basa en dues
fonts de finançament fonamentals, l’impost sobre la renda de les persones
físiques per una banda i els estalvis en prestacions i subsidis públics (com
l’atur i les pensions) que estiguin per sota de la renda bàsica.
Seguint la metodologia dels investigadors de la xarxa per a la renda
bàsica de la Universitat de Barcelona per calcular la factibilitat d’una RB a
Catalunya que es va fer amb dades del 2005 i actualitzada al 2010, es calcula
que els estalvis en pensions i subsidis poden estar al voltant dels 16.000
milions d’euros, fonamentalment en la part de
les pensions i del subsidi d’atur que estan per sota de la RB. Aquest
estalvi es pot interpretar de dues
maneres: com a substitució de la renda bàsica per altres rendes públiques
o a la inversa. En tot cas la RB ha de garantir que després de la seva aplicació els
ingressos nets d’impostos dels receptors de pensions o subsidis públics no
seran menors als actuals, al menys per a les rendes baixes i mitjanes i que tothom que percebi ingressos inferiors a la RB
passarà a percebre la RB.
Per altra banda, la nova
fiscalitat sobre el IRPF ha de obtenir com a mínim els mateixos ingressos que va
recaptar per a que continuïn finançant la resta de despeses publiques (educació, salut, serveis
públics essencials, etc.). A Catalunya, l’any 2010, l’IRPF va recaptar uns 14.000 milions d’euros.
En resum, una nova fiscalitat que hagués permès sufragar una renda bàsica hauria d'haver generat 43.000 milions d’euros
addicionals menys 16.000 milions d’estalvis, uns 27.000 milions d’euros.
Donat que la base imposable de
les rendes subjectes a IRPF el 2010 a
Catalunya va estar al voltant dels 103.000 milions d’euros el 2010, i que el
total de recaptació a assolir són 41.000 milions
(27.000 milions de la RB neta d’estalvis i 14.000 de la recaptació que
ja es tenia), un sistema d’imposició
simple seria implantar un tipus únic sobre totes les rendes i sense deduccions
ni reduccions al voltant del 40 % . Òbviament
aquest tipus podria ser modulat bé de manera més progressiva (amb tipus creixents
en funció de la renda), bé mantenint certa discriminació positiva en favor de
les rendes del capital com fins ara. No
obstant, com veurem més endavant, no cal patir per la progressivitat d’un sistema amb tipus únic: la combinació de RB +
tipus únic dóna un nivell de progressivitat igual o més elevat que l’actual.
De fet, un model de RB + IRPF amb aquest tipus únic fa que totes les rendes baixes i mitjanes millorin (la seva renda
disponible després d’impostos i la RB creix) i només les rendes més elevades
paguen més, i sempre en funció de la mida de la llar (perjudica més als solters o parelles treballadores sense fills). Aquesta fiscalitat també
resulta en una reducció significativa de tots els indicadors de desigualtat; però el resultat més important és que elimina
de cop la pobresa: tothom passa a estar per sobre del llindar.
La combinació repartiment del treball,
renda bàsica i nova fiscalitat.
Quin efecte tindria sobre les
rendes disponibles la triple combinació
reducció de treball i del sou d’un 15 %, una renda bàsica al llindar de la
pobresa i una nova fiscalitat a tipus únic al voltant del 40 % ?.
Òbviament per als individus sense
ingressos o molt baixos el guany és molt gran. Però mitjançant les simulacions
podem estimar que per a la majoria d’individus el nou model és superior tot i perdre un 15 % dels ingressos directes
pel sou. Així, per a un individu amb un
fill, si els seus ingressos estan per sota dels 31.000 euros bruts anuals abans de l’aplicació de les tres
mesures, els seus ingressos nets seran superiors. Només el 20 % de declaracions de renda del 2010 a Catalunya van
declarar rendes per sobre d’aquesta xifra. Algunes simulacions del nou model ens donen que en funció de la
mida de la llar i de si treballen o no tots els seus membres, les decil·les guanyadores oscil·len entre el 30 i el 98 % de
les rendes, amb un promig del 65 % de llars actuals declarants guanyadores, i un 10 %
més amb pèrdues inferiors als 1.000 euros anuals. Però caldria afegir-hi a més les llars i individus sense ingressos.
Veiem un exemple d’un individu solter
mileurista i un de mig mileurista amb el tipus actuals del IRPF i amb la nova proposta:
Resumint, la proposta completa
assoleix:
- l’eliminació de l’atur involuntari
- l’eliminació de la pobresa
- una fiscalitat més progressiva i amb un tipus marginal per a les rendes més altes susbtancialment inferior a l’actual que no desincentiva atraure talent com els tipus actuals
- una reducció dràstica de les desigualtats
Qüestions addicionals
És progressiu un tipus únic sobre el IRPF ?.
Combinat amb la RB sí, i de fet
ho és més que l’IRPF actual. En la gràfica següent calculem la tributació per a un solter sota 5 càlculs:
- Tipus mig del IRPF 2010 per nivells de rendiments promig de cada decil·la
- Idem a (1) afegint les cotitzacions a la Seguretat Social (quotes del treballador i de l’empresa). Es un indicador de la càrrega fiscal total del treball
- Tipus mig amb proposta de RB + IRPF a tipus únic del 40 %
- Idem (3) afegint-hi les cotitzacions actuals a la Seguretat Social
- Idem (4) però destopant les bases màximes de cotitzacions a la Seguretat Social, com fan la majoria de països
L L'eix horitzontal comença a la decila 20 % per una renda de 9.770 euros anuals (o sigui és la renda mitjana dels declarants situats entre el 10 % i el 20 % més baix). L'eix vertical indica el tipus o tributació net de RB i comença en -50 % perque les rendes més baixes que perceben una RB tributarien negativament (tindrien un ingrès). La decila 10 % encara dona resultats més negatius.
Els resultats mostren una major
progressivitat del nou model (el tipus és negatiu per a les rendes baixes i les més altes acaben per sobre dels tipus
actuals). Cal destacar la darrera variant de destopar la seguretat social (per l’any 2013 les retribucions del treball
per sobre de 41.108 euros cotitzen zero)
que permetria mantenir la progressivitat en les rendes altes (l’actual
model es torna regressiu) i generaria una recaptació addicional que permetria
rebaixar fins a tres punts el tipus únic.
Quines altres alternatives hi ha per finançar la RB ?
En aquests moments l’economia
espanyola i catalana pateixen d’un dèficit en els comptes públics fruit
bàsicament d’una mancança d’ingressos estructural (per la configuració
pro-construcció del sistema fiscal i l’elevat grau de frau) i conjuntural (per
la crisi). La pressió fiscal, els ingressos públics provinents d’impostos i
taxes en termes de PIB, és vuit punts
percentuals inferiors a la mitjana europea (i recordem que la renda per càpita
espanyola està al voltant de la mitjana
europea i la catalana 16 punts per sobre). Per tant pensem que prioritàriament
els nous ingressos fiscals per la reforma del sistema impositiu i per la lluita
contra el frau haurien de servir per
reduir aquesta diferència amb Europa, per reduir el dèficit públic i per convergir
en despesa social amb Europa (a Espanya estem 5 punts per sota i a Catalunya
encara pitjor).
Les línies de convergència amb Europa en
imposició són clares: eliminar els nínxols
fiscals al IRPF (com l’estimació objectiva o per mòduls) al Impost de
Societats (les deduccions que fan que les grans empreses paguin menor tipus efectiu que les
pimes), tributació de les plusvàlues especulatives que les desincentivi, impostos de patrimoni i sucessions o sobre la propietat, destopall de
la Seguretat Social per sobre dels 41.108 euros actuals ( només afectaria al 5 % dels sous més grans) i impostos
ambientals similars als europeus. Fins i tot podria ser interessant avaluar si seria possible una convergència
entre tipus del IRPF i tipus del IS per evitar algunes distorsions.
Una segona alternativa heterodoxa
i complementària per finançar la RB, al menys en una part, seria que aquesta
fos pagada parcialment mitjançant l’emissió d’una moneda complementària a
l’euro que tingués incorporada un procés d’oxidació (pèrdua de valor
progressiva en el temps a no ser que es pagui una taxa per mantenir-lo) per
fomentar la seva circulació immediata i un ús de proximitat. Cada vegada hi ha
més experiències exitoses en aquest camp a nivell internacional com a sistemes
de lluita contra la crisi i les restriccions financeres. Que part de la RB fos
pagada amb moneda complementària permetria reduir les necessitats de
finançament de la RB i per tant el tipus del IRPF, doncs la fiscalitat
necessària per finançar-la aniria implícita en el procés d’oxidació de la nova
moneda. Institucionalment, per a que
tingués èxit la seva implantació la moneda complementària hauria de ser
bescanviable per euros (amb un petita penalització) i l’administració pública l’hauria de poder aceptar com a pagament
d’impostos nominats en euros.
Es pot implantar la RB sense una llei estatal ?
Cal analitzar amb més detall les
implicacions normatives, però en principi donat que la Generalitat té potestat
per regular una renda de ciutadania (reflectida a l’Estatut d’Autonomia) i té
capacitat per pujar i baixar el tipus
general del IRPF (que són el 90 % de les rendes declarades al IRPF), es podrien
fer els ajustos normatius propis per a fer factible aquesta implantació sense
necessitat de més autonomia fiscal. Fins
i tot els efectes de l'eliminació del topall de la Seguretat Social podrien ser replicats mitjançant l’IRPF i o
algun tipus de taxació retributiva a les empreses.
Per saber-ne més
Informe sobre IRPF del 2009 del Ministerio de Hacienda
Informe internacional KPMG sobre
imposició sobre la renda
La renda bàsica de ciutadania una
proposta viable per a Catalunya (amb dades 2005)
Desigualdad y progresividad
fiscal. Juan Carlos Conesa. CREI.
Informe sobre tipus marginals
efectius per a treballadors de baixos ingressos Oficina pressupostària del
Congrés EEUU
http://www.cbo.gov/sites/default/files/cbofiles/attachments/11-15-2012-MarginalTaxRates.pdf
Informe anual sobre impostos a la UE. Eurostat. edició 2013 amb dades fins 2011.
http://ec.europa.eu/taxation_customs/resources/documents/taxation/gen_info/economic_analysis/tax_structures/2013/report.pdf.
Informe anual sobre impostos a la UE. Eurostat. edició 2013 amb dades fins 2011.
http://ec.europa.eu/taxation_customs/resources/documents/taxation/gen_info/economic_analysis/tax_structures/2013/report.pdf.
Lluís Torrens
Maig 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada