dimecres, 5 de juny de 2013

Una nova fiscalitat per a la renda bàsica

El cost  i el finançament d’una renda bàsica de ciutadania

És factible pagar una renda bàsica (RB) de ciutadania o universal incondicionada ?  En primer lloc caldria decidir quina és la quantitat de renda que s’hauria de percebre.  Una proposta raonable és aquella que garanteix estar per sobre del  llindar de la pobresa segons es calcula per sistemes internacionalment acceptats per fer comparacions de desigualtats.  La mesura més comuna és el  60 % de la renda mediana de les llars, equivalent a Catalunya  a 17.170 euros el 2011 per a una llar de dos adults i dos menors. Donat que les llars tenen una despesa fixa mínima, l’OCDE proposa un sistema de càlcul basat en que el primer adult computa un 100 %, els següents adults el 50 % cadascun  i els menors d’edat un 30 % cadascun.  Seguint aquests càlculs un adult sol se’l considerà el 2011  per sota del llindar de la pobresa si va tenir  ingressos nets menors de 8.176 euros anuals. Es una xifra lleugerament superior a la que proposa la Iniciativa Legislativa Popular per a la Renda Garantida de Ciutadania (7.967 euros), tot i que aquesta calcula els següents individus, tan  adults com menors, al 70 % del primer.

Amb dades estimades  del nombre  i mida de les llars a Catalunya, el cost d’una renda bàsica universal  d’aquesta quantitat per a cada resident a Catalunya estaria al voltant dels 43.000 milions d’euros anuals.
Com es pot pagar ?  La proposta més senzilla es basa en dues fonts de finançament fonamentals, l’impost sobre la renda de les persones físiques per una banda i els estalvis en prestacions i subsidis públics (com l’atur i les pensions) que estiguin per sota de la renda bàsica.

Seguint la metodologia  dels investigadors de la xarxa per a la renda bàsica de la Universitat de Barcelona per calcular la factibilitat d’una RB a Catalunya que es va fer amb dades del 2005 i actualitzada al 2010, es calcula que els estalvis en pensions i subsidis poden estar al voltant dels 16.000 milions d’euros, fonamentalment en la part de  les pensions i del subsidi d’atur que estan per sota de la RB. Aquest estalvi es pot interpretar  de dues maneres:  com a substitució  de la renda bàsica per altres rendes públiques o a la inversa. En tot cas la RB ha de garantir que després de la seva aplicació els ingressos nets d’impostos dels receptors de pensions o subsidis públics no seran menors als actuals, al menys per a les rendes baixes i mitjanes i que tothom que percebi ingressos inferiors a la RB passarà a percebre la RB.

Per altra banda, la nova fiscalitat sobre el IRPF ha de obtenir com a mínim els mateixos ingressos que va recaptar per a que continuïn finançant la resta de despeses publiques (educació, salut, serveis públics essencials, etc.).  A  Catalunya, l’any 2010, l’IRPF va recaptar uns 14.000 milions d’euros.

En resum, una nova fiscalitat que hagués permès sufragar una renda bàsica hauria d'haver generat 43.000 milions d’euros addicionals menys 16.000 milions d’estalvis, uns 27.000 milions d’euros. 

Donat que la base imposable de les rendes subjectes a IRPF  el 2010 a Catalunya va estar al voltant dels 103.000 milions d’euros el 2010, i que el total de  recaptació a assolir són  41.000 milions  (27.000 milions de la RB neta d’estalvis i 14.000 de la recaptació que ja es tenia),  un sistema d’imposició simple seria implantar un tipus únic sobre totes les rendes i sense deduccions ni reduccions al voltant del 40 % .  Òbviament aquest tipus podria ser modulat bé de manera més progressiva (amb tipus creixents en funció de la renda), bé mantenint certa discriminació positiva en favor de les rendes del capital com fins ara.  No obstant, com veurem més endavant, no cal patir per la progressivitat d’un  sistema amb tipus únic: la combinació de RB + tipus únic dóna un nivell de progressivitat  igual o més elevat que l’actual.

De fet, un model de RB + IRPF amb aquest tipus únic fa que totes les rendes baixes i mitjanes millorin (la seva renda disponible després d’impostos i la RB creix) i només les rendes més elevades paguen més, i sempre en funció de la mida de la llar (perjudica més als solters o parelles treballadores sense fills). Aquesta fiscalitat també resulta en una reducció significativa de tots els indicadors de desigualtat;  però el resultat més important és que elimina de cop la pobresa: tothom passa a estar per sobre del llindar.

La combinació repartiment del treball,  renda bàsica i nova fiscalitat.

Quin efecte tindria sobre les rendes disponibles  la triple combinació reducció de treball i del sou d’un 15 %,  una renda bàsica al llindar de la pobresa i una nova fiscalitat a tipus únic al voltant del 40 % ?.

Òbviament per als individus sense ingressos o molt baixos el guany és molt gran. Però mitjançant les simulacions podem estimar que per a la majoria d’individus el nou model és superior  tot i perdre un 15 % dels ingressos directes pel sou.  Així, per a un individu amb un fill, si els seus ingressos estan per sota dels 31.000 euros  bruts anuals abans de l’aplicació de les tres mesures, els seus ingressos nets seran superiors. Només el 20 %  de declaracions de renda del 2010 a Catalunya van declarar rendes per sobre d’aquesta xifra. Algunes simulacions  del nou model ens donen que en funció de la mida de la llar i de si treballen o no tots els seus membres, les decil·les  guanyadores oscil·len entre el 30 i el 98 % de les rendes, amb un promig del 65 % de llars actuals declarants guanyadores, i  un 10 %  més amb pèrdues inferiors als 1.000 euros anuals. Però caldria afegir-hi a més les llars i individus sense ingressos. 


 Veiem un exemple d’un individu solter mileurista i un de mig mileurista amb el tipus actuals del IRPF  i amb la nova proposta:


Resumint, la proposta completa assoleix:

  • l’eliminació de l’atur involuntari
  • l’eliminació de la pobresa
  • una  fiscalitat més progressiva  i amb un tipus marginal per a les rendes més altes susbtancialment inferior a l’actual que no desincentiva atraure talent com els tipus actuals
  • una reducció  dràstica de les desigualtats


Qüestions addicionals

És progressiu un tipus únic sobre el IRPF ?. 

Combinat amb la RB sí, i de fet ho és més que l’IRPF actual. En la gràfica següent calculem la tributació  per a un solter sota 5 càlculs:

  1. Tipus mig del IRPF  2010 per nivells de rendiments  promig de cada decil·la
  2. Idem a (1) afegint les cotitzacions  a la Seguretat Social (quotes del treballador i de l’empresa). Es un indicador de la càrrega fiscal  total del treball
  3. Tipus mig amb proposta de RB + IRPF a tipus únic del 40 %
  4. Idem (3) afegint-hi les cotitzacions actuals a la Seguretat Social
  5. Idem (4) però destopant les  bases màximes de cotitzacions a la Seguretat Social, com fan la majoria de països
L     L'eix horitzontal comença a la decila 20 % per una renda de 9.770 euros anuals (o sigui és la renda mitjana dels declarants situats entre el 10 % i el 20 % més baix). L'eix vertical indica el tipus o tributació net de RB i comença en -50 % perque les rendes més baixes que perceben una RB tributarien negativament (tindrien un ingrès). La decila 10 % encara dona resultats més negatius. 

Els resultats mostren una major progressivitat del nou model (el tipus és negatiu per  a les rendes baixes  i les més altes acaben per sobre dels tipus actuals).  Cal destacar la darrera  variant de destopar la seguretat social  (per l’any 2013 les retribucions del treball per sobre de 41.108 euros cotitzen zero)  que permetria mantenir la progressivitat en les rendes altes (l’actual model es torna regressiu) i generaria una recaptació addicional que permetria rebaixar fins a tres punts el tipus únic.

Quines altres alternatives hi ha per finançar la RB ?

En aquests moments l’economia espanyola i catalana pateixen d’un dèficit en els comptes públics fruit bàsicament d’una mancança d’ingressos estructural (per la configuració pro-construcció del sistema fiscal i l’elevat grau de frau) i conjuntural (per la crisi). La pressió fiscal, els ingressos públics provinents d’impostos i taxes en termes de PIB,  és vuit punts percentuals inferiors a la mitjana europea (i recordem que la renda per càpita espanyola està al voltant de la mitjana  europea i la catalana 16 punts per sobre). Per tant pensem   que prioritàriament els nous ingressos fiscals per la reforma del sistema impositiu i per la lluita contra el frau  haurien de servir per reduir aquesta diferència amb Europa, per reduir el dèficit públic i per convergir en despesa social amb Europa (a Espanya estem 5 punts per sota i a Catalunya encara pitjor).

 Les línies de convergència amb Europa en imposició són clares:  eliminar els nínxols fiscals al IRPF (com l’estimació objectiva o per mòduls) al Impost de Societats (les deduccions que fan que les grans empreses paguin menor tipus efectiu que les pimes), tributació de les plusvàlues especulatives que les desincentivi, impostos de patrimoni i sucessions o sobre la propietat, destopall de la Seguretat Social per sobre dels 41.108 euros actuals ( només afectaria  al 5 % dels sous més grans) i impostos ambientals similars als europeus. Fins i tot podria ser interessant  avaluar si seria possible una convergència entre tipus del IRPF i tipus del IS per evitar algunes distorsions.

Una segona alternativa heterodoxa i complementària per finançar la RB, al menys en una part, seria que aquesta fos pagada parcialment mitjançant l’emissió d’una moneda complementària a l’euro que tingués incorporada un procés d’oxidació (pèrdua de valor progressiva en el temps a no ser que es pagui una taxa per mantenir-lo) per fomentar la seva circulació immediata i un ús de proximitat. Cada vegada hi ha més experiències exitoses en aquest camp a nivell internacional com a sistemes de lluita contra la crisi i les restriccions financeres. Que part de la RB fos pagada amb moneda complementària permetria reduir les necessitats de finançament de la RB i per tant el tipus del IRPF, doncs la fiscalitat necessària per finançar-la aniria implícita en el procés d’oxidació de la nova moneda. Institucionalment, per  a que tingués èxit la seva implantació la moneda complementària hauria de ser bescanviable per euros (amb un petita penalització) i l’administració pública  l’hauria de poder aceptar com a pagament d’impostos nominats en euros.

Es pot implantar la RB sense una llei estatal ?

Cal analitzar amb més detall les implicacions normatives, però en principi donat que la Generalitat té potestat per regular una renda de ciutadania (reflectida a l’Estatut d’Autonomia) i té capacitat per pujar i baixar  el tipus general del IRPF (que són el 90 % de les rendes declarades al IRPF), es podrien fer els ajustos normatius propis per a fer factible aquesta implantació sense necessitat de més autonomia fiscal.  Fins i tot els efectes de l'eliminació del topall de la Seguretat Social  podrien ser replicats mitjançant l’IRPF i o algun tipus de taxació retributiva a les empreses. 


Per saber-ne més

Informe sobre IRPF del 2009 del Ministerio de Hacienda
Informe internacional KPMG sobre imposició sobre la renda
La renda bàsica de ciutadania una proposta viable per a Catalunya (amb dades 2005)
Desigualdad y progresividad fiscal. Juan Carlos Conesa. CREI.
Informe sobre tipus marginals efectius per a treballadors de baixos ingressos Oficina pressupostària del Congrés EEUU


Lluís Torrens 

Maig 2013




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada