dijous, 6 de juny de 2013

De la Renda Garantida de Ciutadania a la Renda Bàsica Universal


El model econòmic que es proposa té com una de les seves tres peces clau la implementació de la Renda Bàsica Universal (RBU), les altres dues són el repartiment del treball i la reforma fiscal. En aquest apartat  farem una petita introducció del concepte  de RBU descrivint  la definició  acceptada  en la  literatura acadèmica.

Però a més hem de tenir present que ara mateix s'està fent l'esforç per part de sindicats, partits d'esquerres, entre ells ICV, i diverses agrupacions, de tirar cap endavant  l'ILP per la Renda Garantida de Ciutadania, conseqüentment es  fa obligatòria una comparació entre els dos conceptes de rendes garantides que permeti diferenciar-los i situar el debat.

En què consisteix  la Renda Bàsica Universal?

El concepte de RBU és el dun import que es cobra periòdicament per tothom pel fet de ser ciutadà del país que es tracti. No substitueix cap ingrés ni precisa de cap condició. Permet acumular totes les altres rendes que el ciutadà pugui aconseguir i per tant no desincentiva al treball, al no perdre aquesta renda al aconseguir una altre.

L'objectiu principal de la RBU és leliminació  de la pobresa. Tant sols cal donar una ullada als informes de l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT), per corroborar que el nombre de persones en aquesta situació és increïblement elevat. Segons les dades de la nota de premsa de l'Idescat de  desembre de 2012, la qual es refereix a l'exercici 2011, el 25,52% de la població de Catalunya està en situació de risc de pobresa o dexclusió social.

Però no ens hem de quedar aquí, la importància de la RBU assoleix tota la seva dimensió  quan es pren en consideració la llibertat que guanya la persona si disposa de la mateixa. Garanteix d'un nivell mínim de consum, i això és la condició per accedir a tota la resta. És a dir, a la possibilitat d'escollir quina activitat, remunerada o no,  portarà a terme. La persona ha guanyat un empoderament que la permet escollir el seu model de vida.

Som davant d'una renda que la cobrarà tothom, independentment del seu nivell d'ingressos, també és independent de si viu amb alguna altra persona, de si ha treballat o no, de la seva edat, del seu gènere. La cobrarà des del moment del naixement fins a la seva mort. La condició és ser ciutadà, i si aquesta RBU sestén a tots el països, la condició serà haver nascut, ser persona.

Una primera consideració és per què l'han de cobrar aquells que disposen de rendes altes, per què no centrar-se en les persones que tenen problemes. Les persones que tenen rentes altes a més de cobrar la RBU, hauran de contribuir al finançament de la mateixa. I si aquest finançament es porta a terme amb l'IRPF, la seva contribució per aquesta raó serà més gran que la RBU rebuda. És a dir, la reforma fiscal que implica  la posada en marxa d'una RBU significa una redistribució de la renda en sentit invers  del que s'està produint amb la crisis actual. Serà des dels més rics cap als més pobres. Conseqüentment no implica cap guany extra pels rics.

Altre aspecte que cal tenir en consideració al contemplar les avantatges de la seva universalitat  és el de donar  legitimitat a la renda. Una renda que rep tothom no genera cap culpa en aquell que la rep. No estigmatitza a qui la cobra per pertànyer a una categoria de població. Simplement es té un dret general i comú a la resta de ciutadans i a  partir daquí s'escull un model de vida.

Per altra banda  si la RBU fos només per una part de la població s'hauria de gestionar i controlar si la persona realment té dret a rebre-la i aquestes actuacions tenen un cost. D'aquesta altre forma el cost de la gestió és nul, o molt baix en comparació amb altres tipus de rendes de garantia d'ingressos.

Ja s'ha parlat del que suposa el canvi fiscal, però cal afegir que si bé en el model es presenten  únicament  modificacions  i actuacions  sobre l'IRPF, també es té en compte que es pot recórrer a altres impostos, com òbviament a la reducció del frau i dels paradisos fiscals.

La ILP  per la Renda Garantida de Ciutadania

La Renda Garantida de Ciutadania és diferencia de la RBU en que es tracta d'una ajuda per recolzar a aquelles persones sense recursos econòmics suficients per cobrir les seves necessitats bàsiques. Normalment les legislacions inclouen accions per a la seva reinserció en el món laboral. Així mateix en alguns casos lassistència a cursos de formació o alguna altra condició es necessària per rebre aquestes prestacions (no és així en el cas que es presenta a Catalunya). Cal destacar que en  el moment de tornar a treballar es perd aquest ingrés.

La ILP per la Renda Garantida de Ciutadania vol substituir a l'actual Renda Mínima d'Inserció, la qual ha quedat molt desvirtuada amb les últimes accions des del Govern. Aquest tipus de renda està recollida en l'actual Estatut d'Autonomia de Catalunya i per tant promulgar aquesta Llei seria donar compliment al contingut del mateix.

A diferència de la RBU, la Renda Garantida de Ciutadania és una renda condicionada, no universal i que no permet l'acumulació amb altres rendes, més enllà de l'import establert. Per tant, no permet fugir de la trampa de la pobresa.

La Renda Garantida de Ciutadania és un dret a cobrar una quantitat, que agregada als ingressos que s’obtinguin per qualsevol altre forma, suposi  la quantia necessària perquè cap persona, i en el seu cas, cap nucli familiar o de convivència, tal i com assenyala l’article 3 de la ILP, estiguin per sota del llindar de la pobresa. Aquest import establert mitjançant l’indicador de rendes de suficiència és, en aquests moments, de  664€ mensuals per 12 pagues. El titular de la prestació econòmica  té  unes obligacions marcades en la Llei, entre elles la de no poder rebutjar una oferta de treball adequada a les seves capacitats. Per altra banda aquest dret no està condicionat a l’obligació de realitzar activitats d’inserció.

Des de la organització Red Global de Renta  Básica així com des de molts cercles amb l'objectiu de promoure la RBU, sha adoptat una estratègia gradualista, prenen La Renda Garantida de Ciutadania com a pas intermedi, donada la impossibilitat d'aconseguir la RBU en aquests moments. Si ens concentrem en la situació a Catalunya entre  altres problemes es troba que la capacitat normativa de la Generalitat és insuficient per provocar els canvis impositius  necessaris per aconseguir el seu finançament.

Mentrestant s'han de solucionar els problemes que tenim de forma immediata. I el problema de la pobresa i el de l'exclusió social es fa, dintre d'aquesta crisi, cada vegada més urgent de resoldre i amb els mitjans amb els que es compten es poden pal·liar els efectes que sobre les persones s'estan produint mitjançant l'aplicació d'aquesta Llei.


José luis Notivoli

Maig 2013

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada