divendres, 31 de gener del 2014

Pobreza y pobreza energética

Post publicat al bloc d'Antonio Turiel The Oil Crash

martes, 21 de enero de 2014



Queridos lectores,

Hay un concepto que está ganando actualidad por su creciente extensión entre lo que no hace mucho era la clase media: la pobreza energética. Aunque la idea de base es simple (no poder permitirse pagar la energía mínima para llevar una vida digna de acuerdo con los estándares occidentales), la definición precisa es un tanto elusiva. Por ejemplo, una definición común de pobreza energética es que una familia destine más del 10% de su presupuesto a gastos directamente energéticos. Esta definición tiene el problema de que si en los gastos energéticos del hogar uno incluye el gasto en carburante para el coche o coches de la familia (que en puridad es también gasto directamente energético) resultaría que la población "energéticamente pobre" incluiría a una gran masa de trabajadores poco retribuidos, sobre todo en los extrarradios de las grandes ciudades donde el uso del coche es prácticamente obligatorio (o al menos se percibe así por una clase media que se resiste de dejar de serlo). Otra definición posible de pobreza energética es que la familia no puede mantener su hogar en un rango de temperaturas "de confort", fijado arbitrariamente en 20ºC en invierno y 25ºC en verano. Dejando al margen que este criterio parece demasiado refinado si lo comparamos con la vida que todos los que tenemos más de 20 años hemos llevado, tal definición no contempla esas familias que viven prácticamente a oscuras para ahorrar electricidad, o que cocinan lo mínimo por el mismo motivo. Además, ese umbral energético depende de los condicionantes climáticos de la zona en la que se vive, siendo por tanto poco estándar y hace difícil la comparación entre países.

Delante de este problema, cada vez más apremiante (el insuficiente acondicionamiento de las viviendas puede crear problemas de salud graves, especialmente en ancianos y niños) han surgido multitud de expertos en la materia, que analizan la pobreza energética desde multitud de puntos de vista y proponen medidas ad hoc para paliarla (como se comentaba en el post precedente). En las discusiones sobre este problema no es raro que algún contertulio acabe por abogar por unlibre acceso a la energía (o al menos a un mínimo vital garantizado) y otros brindis al Sol que resultan poco compatibles con un sistema de libre mercado como el nuestro y que chocan con los intereses del gran capital que se resiste a perder su papel hegemónico.


Lo que pretendo mostrar hoy es que el propio concepto de pobreza energética es otra manifestación más del proceso de negación que se lanza desde diversas instancias de nuestro sistema económico. Este proceso de negación intenta desesperadamente desligar la energía de su efecto económico, compartimentándola como si fuera una cosa independiente cuando, en realidad, la energía es la base de la economía y faltando la primera la segunda se hunde (lo que en particular implica queesta crisis económica no acabará nunca). Y es que, en suma, lo que llamamos pobreza energética es simplemente pobreza, a secas. Pobreza que se manifiesta de una manera que nos cuesta reconocer, porque la última vez que fuimos pobres lo fuimos de otra manera, pero que a medida que pase el tiempo nuestra pobreza de hogaño se irá pareciendo cada vez más a nuestra pobreza de antaño.

La cuestión es simple: si una familia no puede permitirse pagar la energía que querría gastar para mantener un estándar mínimamente digno de acuerdo con los patrones occidentales es por falta de renta disponible. Los salarios son cada vez más bajos, y aunque los precios medios suben moderadamente, esa subida unida a la bajada de los salarios reales hace que la vida sea más cara. Para acabarlo de agravar, los precios de la energía están subiendo más deprisa que el precio medio de las cosas. Bien es cierto que si el precio de la energía sube mucho,  los precios de todo tendrán que ir subiendo también, puesto que la producción de mercancías y servicios tiene mucha energía embebida; en realidad, nuestro sistema económico vive un tiempo de descuento mientras la energía es relativamente barata, pero tal período no se prolongará mucho. De hecho, lo que falta para que esta nueva pobreza, a secas, se manifieste como lo que es es la subida del coste de los alimentos.

Afortunadamente el precio de los alimentos continúa siendo asequible en Occidente, pero tal situación no es duradera: el mundo se enfrenta, una vez más, a una nueva crisis alimentaria agravada por los extremos climáticos que afectan especialmente a zonas de alta productividad agrícola como los EE.UU. y Rusia, mientras que en Europa las rentas agrícolas son cada vez más bajas (como me comentaba mi suegro el otro día, a algunos compañeros suyos, payeses, el actual precio del grano no les paga el combustible de laborear la tierra y cosechar). Y eso sin contar con las eventuales Guerras del Hambre que se irán desatando, que agravarán la carestía general.

Pero el precio de los alimentos se mantiene relativamente estable en Occidente y por eso no vemos que los pobres energéticos son simplemente pobres, a secas, puesto que la mayoría de esta gente aún tiene comida que echarse al estómago; aunque aumentan los casos de malnutrición (comida nutricionalmente inadecuada: falta de frutas, verduras y carne, y exceso de fécula y pasta); aunque cada vez hay más casos de desnutrición, lo que históricamente ha sido una característica de la pobreza, a secas. Pero para mantener el precio de los alimentos asequibles las grandes compañías dedicadas a la distribución de alimentos tienen que ir reduciendo sus márgenes comerciales, puesto que todo sube (la materia prima, los costes del transporte y sus propios costes directamente energéticos) menos sus precios de venta. Así, no es extraño que algunos grupos de supermercados se encuentren en dificultades financieras. En realidad los supermercados tampoco podrían subir mucho los precios porque eso retraería el consumo o lo llevaría hacia las redes de otros grandes grupos, también en situación de pérdidas pero con mayor aguante financiero. Al final, en el mundo de los supermercados se está librando una sorda batalla para ver quién es el último hombre de pie, y cuando haya un ganador, una única marca que aún aguante, los precios de los alimentos finalmente subirán hasta que se llegue a un nuevo y diferente punto de equilibrio, en el que los consumidores capaces de pagar los precios resultantes proporcionen a la nueva red de supermercados redimensionada a la baja un margen comercial adecuado para su continuidad. En ese momento la gente con rentas bajas tendrán dificultades para pagar no sólo la luz, el gas o la gasolina del coche, sino también los alimentos, y será evidente que el problema es lo bajo de los ingresos, la pobreza a secas, y no solamente la pobreza energética. Para ese entonces la clase media como tal habrá desaparecido, pero la confusión de términos y la creación de nuevos conceptos y falsos debates habrá permitido adormecer la conciencia colectiva hasta el momento en que ya todo esté consumado.

Salu2,
AMT

dimecres, 29 de gener del 2014

EL SISTEMA ELÈCTRIC ESPANYOL. L’INTENT DE DEMORAR LA INELUDIBLE GENERACIÓ EN ENERGIES RENOVABLES

Post publicat al bloc de CMES

by cmescollective on 27/01/2014

infografias-SistemaElectrico_REE

Jordi Pujol Soler (Enginyer industrial)

A continuació s’exposen unes  dades sobre el sistema elèctric  de l’Estat espanyol, per  situar i contextualitzar la nova legislació sobre les energies renovables i el  tema tarifari, volgudament complex i abstrús:

ENERGIES RENOVABLES:

  • El territori de l’Estat espanyol té un clima privilegiat per a la generació elèctrica renovable (sol i vent). Un camí planer per deixar de comprar combustibles fòssils a l’exterior i invertir en el propi país. L’any 2013 es van pagar a l’exterior  50.000 milions € (5% del PIB) per la compra de petroli, gas i carbó, que és un flux monetari que surt del país i l’empobreix. Està numèricament demostrat que és factible, tant econòmicament com físicament, de portar a terme la transició global a energies renovables (eòlica, fotovoltaica, termosolar…) en un període relativament curt: es podrien cobrir pràcticament totes les necessitats energètiques industrials i domèstiques, tant tèrmiques (calefacció, aire condicionat…), com de mobilitat (cotxe elèctric…), com les pròpiament elèctriques (màquines elèctriques…). Això mateix pot aplicar-se a Catalunya.
  • renewable-energy-sourcesLa majoria d’instal·lacions renovables portades a terme fins ara a l’Estat espanyol s’han fet a l’empara d’una legislació que  ha afavorit la generació elèctrica renovable (l’electricitat generada per particulars es podia injectar a la xarxa i la Companya elèctrica l’havia de comprar a un preu superior al que després la podia vendre; la diferència anava a càrrec tots els usuaris d’electricitat). La finalitat era estimular l’avenç i implantació d’aquestes noves tecnologies renovables (eòlica, fotovoltaica, termosolar…). Aquest model va ser copiat d’Alemanya on ha tingut uns resultats molt positius amb la implantació de moltes cooperatives i una generació mot distribuïda per tot el territori. A l’Estat espanyol, en especial en les fotovoltaiques, aquesta legislació s’ha dut a terme en molts casos amb picaresca a través de grups bancaris i grans inversors i amb el vist i plau de l’Administració pública; s’han realitzat instal·lacions de gran potència, tractades contractualment com si fossin moltes de petita potència (per exemple: una instal.lació de 2.000 kW com  20 unitats de 100 kW cadascuna). Així aconseguien que se’ls apliqués un preu de venda d’energia a la xarxa per a la petita potència, que era superior al que s’aplicava a la gran potència. Una altra diferència respecte Alemanya, és que allà el preu de compra de l’electricitat injectada a la xarxa, en les noves instal·lacions que s’hi anaven incorporant, anava disminuint en funció de l’increment del rendiment, que no ha parat de millorar ostensiblement durant els últims anys. A l’Estat espanyol no hi ha hagut aquesta adaptació als majors rendiments. La copia d’Alemanya s’ha fet malament i l’aplicació amb picaresca i el vist i plau de l’Administració.
  • Com que aquesta generació renovable d’electricitat afecta el negoci de les grans empreses elèctriques que produeixen amb sistemes convencionals (centrals de gas, fuel, carbó…), aquestes corporacions estan intentant aconseguir una nova legislació que penalitzi amb efectes retroactius la generació amb renovables, amb la finalitat de paralitzar aquest tipus d’instal·lacions, tot i el gravíssim perjudici que pot suposar  per a l’economia, el benestar i el futur general del país. Això en un moment en que el cost de la generació en renovables està al mateix nivell o inferior que la generació tèrmica convencional. Però el que és evident és que aquesta ineludible transició a renovables   la podran demorar però de cap manera aturar.

EL DÈFICIT TARIFARI:

  • L’Estat regula les tarifes que poden cobrar les elèctriques als consumidors que s’acullen al que es denomina TUR (Tarifa d’Últim Recurs), amb potència inferior a 10kW, i que comprèn la majoria de contractes domèstics.
  • El “Dèficit tarifari” és la diferència entre les despeses “reconegudes” de les empreses elèctriques i els ingressos. Però aquestes despeses que declaren, i que l’Estat reconeix i accepta, no són les reals; estan inflades i, per tant el deute tarifari no és real. És una comptabilitat fictícia. En aquestes despeses hi estan incloses amortitzacions de nuclears o hidroelèctriques que estan sobradament  amortitzades. També costos per “capacitat” en centrals que no estan en servei, però disponibles, etc. Una comptabilitat absenta de transparència i no contrastada. Aquest “dèficit tarifari” fictici, que actualment és de 26.000 MM, està avalat per l’Estat amb el Fondo de Titulación del Déficit del Sistema Eléctrico (FADE), amb càrrec als consumidors. Actualment és un derivat financer. Cal recordar que elCongrés de Diputats espanyol, en sessió del 26 de juny 2013, va rebutjar per majoria que s’audités el sistema elèctric.

UNA ALTRA BOMBOLLA: L’ELÈCTRICA

  • Les Companyies elèctriques, des de l’any 2000 al 2010  pel seu compte i pel seu interès, van fer unes inversions desproporcionades en noves centrals elèctriques de gas, denominades de cicle combinat (centrals de gas amb turbina de gas i de vapor), en previsió que la demanda d’electricitat aniria augmentant desaforadament. Es parla de les bombolles immobiliària i financera i, en canvi, estranyament, no es parla de la gran bombolla elèctrica. La realitat és  que la demanda d’electricitat no sols no ha augmentat sinó que ha disminuït un 30% des de l’any 2008.
  • ciclo_combinadoLa potència instal.lada, durant aquests 10 anys, d’aquestes noves centrals de gas ha sigut de 25.000 MW (megawatt). Per veure el que significa  la inversió feta, fixem-nos en dues dades:  la potència actual total instal.lada és de l’entorn de 100.000 MW (aquestes noves centrals representen, doncs, un 25%);  la màxima potència demandada  és de l’ordre dels 45.000 MW (no arriba al 50% dels 100.000 MW de potència total instal·lada). En conseqüència, aquestes noves instal·lacions en general tenen una producció baixíssima i estan desaprofitades. Aquest 2013 han treballat unes 1.000 hores de les 8.760 hores anuals.
  • Ara bé, qui  pagarà aquestes instal·lacions que els han costat a l’entorn del 20.000 MM €., finançades per la banca i avalades per l’Estat?. Aquí tenim un dels elements per anar entrant en el  tema del “dèficit tarifari”, al qual han encabit aquestes amortitzacions.
  • L’afirmació, que s’està fent circular, que el “dèficit tarifari” és degut als ajuts de l’Estat a les energies renovables és falsa. Aquest suposat “dèficit tarifari”, com ja s’ha vist, està format per molts altres conceptes (comptabilitat fictícia, inversions desmesurades en generació amb gas…). Convé tenir molt present que les energies renovables contribueixen a la reducció de la factura exterior per compra de combustibles fòssils (petroli, gas i carbó) i que el suport econòmic a les renovables queda sobradament compensat per l’estalvi en la compra de combustibles. En comptes de plantejar la generació eòlica, fotovoltaica, termosolar com la vertadera solució de futur, és aberrant demonitzar-la i plantejar-la com una competència negativa a la generació amb fòssils.
  • Aquests dies també hem pogut llegir a la premsa fal.làcies com que el sobredimensionat actual en la generació elèctrica és degut a la gran quantitat d’instal.lacions renovables (eòlica i solars) implantades aquests últims anys, posant en un mateix sac la generació amb renovables (vent i sol gratuïts) i la generació amb fòssils (petroli, gas i carbó d’importació). Un exemple per comprovar la poca racionalitat d’aquesta fal.làcia: Pressuposem que necessitarem 100 kWh per escalfar. Emmagatzemem llenya del nostre bosc que tenim a l’abast i gratuïta per una capacitat de 50 kWh i ens fem portar llenya, comprada, per una capacitat de 50 kWh d’un proveïdor que està a 500 kM. Resulta que al final tan sols necessitem 50 kWh en comptes dels 100 kWh. Amb la fal.làcia que s’exposava abans és com si en comptes de lamentar d’haver gastat diners per fer portar llenya de 500 kM raonéssim “quina llàstima d’haver emmagatzemat la llenya del nostre bosc… si en teníem prou amb la dels 50 kWh que havíem  comprat”. El més xocant es que aquest tipus argument ha estat  exposat per veus reconegudes i autoritzades.

LES SUBHASTES PER FIXAR EL PREU DE L’ELECTRICITAT:

  • oligopolio-electricoUna part important del preu que les elèctriques facturaran durant un trimestre s’obté mitjançant una subhasta en la que l’Estat indica l’energia total a subministrar i cada empresa generadora oferta una quantitat d’energia a un preu unitari, en funció del sistema de generació (gran hidroelèctrica, de gas, de carbó, de fuel…). Tothom, ara, ha constatat i molts han confessat l’estructura fosca, abstrusa, sense transparència i inintel·ligible d’aquest sistema, que beneficia a uns quants. Alguns detalls:
    • Les empreses generadores poden controlar el preu final de la subhasta amb prèvies parades tècniques oportunes, substituint hidroelèctrica per gas o carbó, que fa pujar el preu i també amb acords previs entre ellesEl més greu és que amb aquestes operacions s’augmenta la dependència externa dels combustibles fòssils. El gas o el carbó cal comprar-lo mentre que  l’aigua dels embassaments, el sol i l’aire són gratuïts. Durant el tercer trimestre de 2013 van fer baixar la producció hidràulica tot i que el nivell dels pantans era elevat.
    • Moltes  despeses “reconegudes” però no auditades, es traslladen al terme fix de potència en la factura, la qual cosa no estimula l’estalvi d’energia.
    • Segons la llei, les empreses generadores que participen en les subhastes han de ser empreses independents, com també les de transport i distribució. La realitat no és així, ja que sovint estan en el mateix grup empresarial, formalment vestides com a independents. A més hi participen bancs, fons d’inversió i altres intermediaris amb el mercat de futurs, com Morgan Stanley, Goldman Sachs, Royal Bank of Scotland… En resum, un reduït nombre d’empreses tenen el control  total i un risc nul, ja que els guanys i pèrdues entre generació i comercialització queden compensats i al final tot va a unes poques mans.

COM HAURIA DE SER LA FACTURA ELÈCTRICA:

  • En el model actual de la generació elèctrica, els preus del kWh haurien de ser progressius. El consum bàsic barat. A mesura que s’anés  entrant en consums que es podrien considerar de malbaratament, ineficiència o confort abusiu, els preus del kWh haurien d’anar augmentant fins a penalitzar, fomentant així l’estalvi energètic. I sempre  garantint que l’electricitat, com a bé de primera necessitat, no pot ser objecte d’especulació.

dimarts, 28 de gener del 2014

Tim Jackson: "Apuesto por la economía Cenicienta, que frena el crecimiento"

Article publicat a El País

Por:  27 de enero de 2014
Por Álvaro Porro y Rubén Suriñach, de la revista Opciones
Tim_Jackson_(c)_Pablo_Tosco



















Tim Jackson es un pensador reconocido por su trabajo sobre una nueva concepción de la economía y el consumo. Es el autor de Prosperidad sin crecimiento(Icaria / Oxfam Intermón)
-¿Cuál es tu nuevo concepto de prosperidad?
No es un concepto tan nuevo. De hecho, es bastante antiguo: viene de una tradición de dos o tres mil años. Para Aristóteles la buena vida consiste en la capacidad de prosperar o progresar como seres humanos, en la habilidad para satisfacer nuestras necesidades materiales (comida, vivienda, protección)pero también para satisfacer la conexión entre unos y otros, nuestra identidad, nuestra participación en la sociedad, las necesidades psicológicas.Nuestra capacidad de disfrutar de una buena vida depende de nuestra capacidad de ser parte de la sociedad, y esto es lo que debería permitir la economía. Sila satisfaccción de las necesidades y el consumo material van de la mano acabarán chocando con los límites ecológicos del planeta, y habremos perdido la partida. Debemos poner los límites sobre la mesa y decir “estas son las fronteras que no podemos pasar, es lo que tenemos para conseguir una buena vida”.

-¿Cuáles son los instrumentos más poderosos que tiene el ámbito institucional para favorecer este cambio sociocultural?
Los hay de muchos tipos. Una de ellos desde luego tiene que ver con la vara de medir. Actualmente el PIB es la más importante, y es una medida muy estrecha para evaluar la prosperidad. Incluso económicamente es insuficiente. La crisis económica ha sido realmente una “crisis de medida”, porque poníamos toda nuestra atención en el PIB, y el PIB iba creciendo, pero resulta que la deuda también iba creciendo. La deuda estaba minando la liquidez de nuestra economía, estaba creando fragilidades que traían inevitablemente un colapso del PIB, pero no le prestamos atención. Hay que tener sistemas de medida que sean robustos en términos económicos, y robustos para medir las capacidades de prosperar como seres humanos.
-Sostienes que "todos somos libres de hacer lo que queramos aunque hay diferencias en los niveles de libertad”: ¿cómo interactúan equidad y sostenibilidad en tus propuestas?
Están estrechamente relacionadas. ¿Tenemos una sociedad en la que a todo el mundo le es posible tener una vida saludable? Yo creo que si no es así es porquesomos muy poco igualitarios en el reparto de los recursos naturales. Esto se ve muy claramente cuando observas las diferencias entre países, cosa que también te hace cuestionarte para qué sirven el crecimiento o la opulencia. Si ordenamos los países de menor a mayor renta por cápita, vemos que entre los de más al principio la esperanza de vida crece muy rápidamente, pero enseguida se frena y queda casi constante. Cuba y Costa Rica tienen esperanzas de vida superiores a las del Reino Unido y los Estados Unidos, pero rentas muy bajas y un uso muy inferior de recursos.
Si no hubiera límites ecológicos, buscar el crecimiento indefinido podría ser aceptable; podríamos aspirar a seguir creciendo como países ricos, y la gente más pobre iría subiendo lentamente la curva del crecimiento hasta llegar a una buena esperanza de vida. Pero si hay un límite ecológico, todo lo que adelantes en el extremo alto es un coste para la gente de abajo, que se quedará sin espacio ecológico, sin recursos materiales, y ya no podrá subir por la curva del desarrollo para obtener un mínimo de decencia. Si el pastel es limitado quiere decir que se tiene que compartir, y la equidad social es lo más importante.
-Cuando hablamos de consumir menos, decrecer, una de las grandes preguntas que a menudo nos hacen es ¿Y qué pasa con los puestos de trabajo? ¿Qué piensas al respecto?
El reparto del trabajo es importante, en coherencia con los principios generales de equidad social. Ahora todo depende de poder mantenerse, de tener un sueldo, y, por lo tanto, en condiciones de escasez tiene mucho sentido tener estas políticas de reparto. Si no lo haces, generas una clase de gente que está excluida de la sociedad, una sociedad en dos pisos, donde la propensión a la violencia, al malestar, al conflicto es mucho más alta.
Resulta que el conductor del crecimiento es la productividad del trabajo, que quiere decir que el año que viene podrás producir el mismo número de bienes que este año con menos personal. Así, si no incrementas el número de bienes que produces, necesitarás menos trabajadores: más gente se quedará sin trabajo y con menos poder adquisitivo, la gente comprará menos cosas y acabarás produciendo menos bienes, y más gente se quedará sin trabajo... En vez de una economía basada en el crecimiento tenemos una economía basada en el colapso.
En gran medida, la productividad del trabajo se incrementa sustituyendo mano de obra por capital y recursos materiales baratos. Y ¿qué se hace, con estos materiales? Se producen una gran cantidad de bienes que la gente no necesita, o los quiere en realidad para satisfacer las necesidades alrededor de su identidad personal, que anteriormente nunca habían tenido nada que ver con cosas materiales. He aquí: perdemos puestos de trabajo y derrochamos materiales. Y hemos priorizado y privilegiado los sectores de la economía en los que se ven posibilidades de incrementar la productividad del trabajo.
Hay que construir una economía en la cual las actividades no estén basadas en hacer más productos, sino en movernos hacia sectores intensivos en mano de obra que podrían suministrar a la sociedad el tipo de cosas que necesitamos. Hay toda una serie de actividades alrededor de la sanidad, la educación, los cuidados, el bienestar social, el ocio y el tiempo libre, la cultura, que parecen la oportunidad perfecta para construir una economía, porque son intensivas en trabajo, normalmente son ligeras en términos de materiales y emisiones de carbono, y proporcionan trabajos decentes que pueden contribuir a la prosperidad real de la gente, y no sólo a producir cosas. Esto es la economía Cenicienta, y la denomino así porque desde la perspectiva de un economista convencional ¡no vale nada! Es una economía que seca el crecimiento, que frena la economía. 
Fotografía de apertura: Tim Jackson, (c) Pablo Tosco / Oxfam Intermón

dilluns, 27 de gener del 2014

Ara és demà CONNECTEM LES LLUITES SOCIALS

CONSTRUINT L'ALTERNATIVA.

ET PROPOSEM CONSTRUIR UN ESPAI OBERT DE 

PARTICIPACIÓ I ACCIÓ,  PER INTERCANVIAR  

EXPERIÈNCIES I PROPOSAR  NOVES ACCIONS.


 ANEU A L'ENLLAÇ    ARAESDEMÀ

divendres, 24 de gener del 2014

El canvi climàtic cau de l’agenda

Publicat a  Mèdia. cat. Observatori crític dels mitjans



Ja no hi ha espai per al dubte. L’evidència científica ha demostrat que el canvi climàtic causat per l’activitat humana comportarà modificacions greus en el planeta tal i com el coneixem. Sequeres, inundacions, huracans, fenòmens meteorològics cada cop més extrems i cada cop més habituals, etc. Uns canvis que estan provocant ja pèrdua de biodiversitat, augment de la fam a grans zones del món, desplaçats climàtics…
Una situació que és molt més greu i urgent que al 2007 quan hi va haver l’auge mediàtic del canvi climàtic, coincidint amb els primers informes més detallats del Panell Internacional del Canvi Climàtic (IPCC per les seves sigles angleses). Experts de primer nivell com Stefan Rahmstorf asseguren que s’estan acomplint els pitjors escenaris previstos en els anteriors informes.
Però en canvi no sembla que hi hagi res que pugui fer tornar el canvi climàtic al centre de l’agenda mediàtica.
La recent negociació de política climàtica i energètica de la Comissió Europea ha passat pràcticament desapercebuda i això que s’han pres decisions de fort calat que pràcticament impossibiliten complir l’objectiu de mantenir el clima global dos graus per sota del que es considera “nivell de perill”. A més renuncia a establir objectius estatals –sancionables en cas d’incompliment- i debilita la pròpia posició un cop toqui negociar els límits d’emissions de gasos d’efecte hivernacle amb altres potències “menys conscienciades”, com els EUA, Xina o Rússia.
Les recents decisions europees també suposen un abandonament de la promoció de les energies renovables i faciliten la legalització dels hidrocarburs no convencionals –popularment coneguts com a fracking,- apostant pel manteniment de l’actual model energètic fins les darreres conseqüències.
A pesar de tot això, el seguiment mediàtic al nostre país ha estat simbòlic, en els casos en que s’ha publicat alguna cosa. Un dels mitjans a l’Estat espanyol que n’ha fet més cobertura, El País, va relegar la informació a la secció de societat i en cap moment l’ha destacada en portada, ni tan sols de la secció.

dijous, 23 de gener del 2014

Què ha fet la Cooperativa Integral Catalana el 2013?

Aquest és el resum de les activitats dutes a terme per  la  Cooperativa Integral Catalana  el 2013 .
Una cooperativa integral és una fórmula d'autogestió que pot acollir un o diversos projectes de producció , distribució i consum de béns i serveis bàsics , reunint a persones , col · lectius o fins i tot empreses que fan diferents aportacions (treball , serveis , consum , intercanvis ) . L’objectiu de les cooperatives integrals és la defensa enfront del model de producció capitalista , evitar l'explotació del treball assalariat , la financera , produir i consumir amb criteris ecològics , evitar la discriminació sexual o d'un altre tipus , fins i tot no admetre jerarquies basades en les diferents treballs realitzats , o qualsevol altre biaix , finalitat o valor. 

la  Cooperativa Integral Catalana va se la primera cooperativa  integral que es va crear a Espanya. En aquest moment el model s'ha anat replicant per les diferents comunitats i està en procés de consolidació.
la  Cooperativa Integral Catalana s'autodefineix com una iniciativa en transició per a la transformació social des de baix, mitjançant l'autogestió, l'autoorganització i el treball en xarxa 

____________________________________________________
CRÒNICA DE L’ANY 2013. On som i cap a on anem

COOPERATIVA INTEGRAL CATALANA. Desembre de 2013


Introducció
Introduïm en aquest text una descripció del camí recorregut durant el 2013 per la Cooperativa Integral Catalana, partint d’on som i cap a on anem.
Enguany hem continuat amb la consolidació del procés d’autoorganització de la CIC. La planificació de les prioritats estratègiques per a 2013, juntament amb l’elaboració del pressupostcomú1 amb les previsions econòmiques per aquest any, van ser el punt de partida que vam acordar col·lectivament a les XXX jornades assembleàries celebrades al gener a Can Biarlu.2
En aquest any la CIC ha assignat i redistribuït unes 20.000 unitats monetàries mensuals, tant en euros com en ecobàsics,3 en necessitats i prioritats comunes. Cal remarcar la consolidació de la nostra pròpia economia, que ens ha permès cobrir les necessitats de les persones, comissions i projectes vinculats a l’àmbit comú de la CIC.
La consolidació de les fonts d’autofinançament a través de la xarxa de projectes autònoms (socis autònoms) i l’activitat econòmica que desenvolupen cap enfora, la desobediència econòmica col·lectiva a l’IVA, a més del creixement quantitatiu general de socis, ens han permès ampliar l’economia comuna de la CIC. Igualment, continuem treballant per continuar diversificant aquestes fonts de cara al 2014.
Actualment, ja formem part de la CIC al voltant del 1.700 socis (individuals i col·lectius), del quals uns 500 són de projectes autònoms. Mentrestant, es manté un ritme d’unes 2-3 altes4 diàries i s’han enregistrat algunes poques baixes en aquests 3 anys i escaig.
La moneda social, l’ECOcoop,5 també comença a enriquir aquest fons comú, principalment a través dels socis autònoms que han aportat unes 1.500 unitats durant els últims mesos de l’any. L’ús i la presència de la moneda social continua la seva progressió, principalment en l’àmbit de l’abastiment i dels intercanvis duts a terme de manera descentralitzada, amb la consolidació també de l’eina de comunicació CIC-Intercanvis.6 [Vegeu l'Annex amb les estadístiques sobre moneda social al CES de la CIC.]
La xarxa territorial s’alimenta de múltiples processos autònoms d’autoorganització com són les ecoxarxes a nivell bioregional (unes 15 d’actives), els nuclis d’autogestió local a l’àmbit dels pobles (uns 10 d’actius) i la resta de projectes comunitaris i/o col·lectius arreu del territori.
En l’estratègia de priorització d’àmbits comuns cal esmentar el sistema públic cooperatiu (SPC), una proposta autogestionària per articular sistemes d’autoorganització per al bé comú (realment públics), que ens permetin abastir-nos i cobrir les nostres necessitats vitals, al marge de l’Estat i del mercat. Cadascun dels àmbits de l’SPC es coordina i dinamitza a través de les corresponents oficines, espais de treball assemblearis autònoms i interdependents al procés assembleari comú.
L’organització a nivell intern s’articula en comissions de treball, les quals dinamitzen els diferents àmbits comuns, mantenen les eines comunes i coordinen l’enxarxament a diferents nivells. Com passa amb les oficines, les comissions són de caire obert i estableixen una relació d’interdependència i autonomia en base als principis i acords comuns que executen quotidianament.
Actualment, les comissions actives amb una dinàmica de treball consolidada són: Acollida, Comunicació i Difusió,7 Informàtica i Telecomunicacions, Gestió Econòmica, Jurídica, Projectes Productius, Coordinació i Necessitats bàsiques vitals.
Això significa que més de 30 persones amb assignació de recursos comuns estan implicades de manera estable a la CIC, amb compromisos i responsabilitats assumides, repartides en les diferents comissions internes i les oficines del sistema públic cooperatiu. Les trobades de comissions i oficines s’han consolidat durant aquest any, tot establint reunions de treball comú cada 6 mesos, una a la primavera i una altra a la tardor.
De cara al 2014 continuarem reforçant nous àmbits de treball, activant algunes comissions i oficines inactives, juntament amb nous grups de treball que ens ajudin a continuar estenent l’autogestió i l’autoorganització. Entre aquestes prioritats cal fer un especial esment a la creació i reforçament d’àrees de treball vinculades a la millora de dinàmiques internes en la gestió de conflictes i en les relacions humanes en general.
El nostre procés assembleari és de caire obert i manté des de la pràctica quotidiana l’imaginari del consell obert.8 Aquest procés s’assenta sobre les jornades assembleàries monogràfiques que celebrem mensualment i les assemblees permanents que celebrem cada 15 dies (els diumenges la que coincideix amb jornada assembleària i els dilluns l’altra).
La dinamització de les nostres assemblees no és un procés senzill, pel seu caire obert, per les diferències entre les persones, així com per la complexitat d’arribar a acords a través del consens en el marc del bé comú. En tot cas, continuem l’aprenentatge viu a través de la pràctica assembleària, generant nous sistemes de relacions equitatives basades en principis d’igualtat en la presa de decisions. Un repte important per a l’any vinent serà la consolidació de la dinamització del procés assembleari sobre les bases que hem establert a la pràctica durant aquests més de tres anys.
Aquest mes de desembre celebrem la XL jornada assembleària, més de tres anys i mig des que es va començar a articular el procés d’autoorganització de la CIC, en la primera jornada assembleària.9 Barcelonès, Alt Penedès, Baix Camp, Osona, la Garrotxa, Maresme, Baix Llobregat, Conca de Barberà, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, la Selva, Garraf, Anoia, Vallès Occidental, Vallès Oriental, Solsonès, Segrià, Pla de l’Estany, Baix Empordà, Terra Alta i Tarragonès són les comarques en les quals hem estat presents amb jornades assembleàries en aquest període. Hem recorregut part del territori català tot construint aquest procés a través de jornades monogràfiques de debat i de reflexió, acordant les línies d’acció estratègiques autogestionàries sobre les experiències vivencials que hem bastit.
Sistema públic cooperatiu
El sistema públic cooperatiu el dinamitzem des de les diferents oficines, amb l’impuls de xarxes autoorganitzades que treballen de manera coordinada per al be comú, sobre principis de cooperació i suport mutu, en cadascun dels àmbits vinculats a les necessitats vitals individuals i comunitàries:
La Central d’Abastiment Catalana (CAC) abasteix un total de 19 rebostos10 arreu del territori, vincula 21 productors i distribueix 133 productes no periples. El 49,56% dels moviments econòmics es fan amb moneda social, 38,20% en ecocoops i 11,36% en ecobàsics.
Cada mes es realitza la ruta d’abastiment principal enllaçant diverses comarques i properament s’activarà una nova ruta que ens abastirà de cítrics procedents de Castelló.
L’Oficina d’Educació continua generant les bases d’un futur sistema educatiu públic cooperativista, sobre uns criteris d’enxarxament comuns d’educació viva. Una estratègia de sostenibilitat econòmica basada en la màxima que cada unitat familiar pugui aportar segons les seves possibilitats. A banda, també s’està treballant en la protecció jurídica de les escoles vives, els acompanyants, els menors i les famílies que són perseguides per l’Estat. En aquesta línia s’ha activat el grup de treball PIRIS.11
En relació a l’educació dels infants, continuem treballant conjuntament amb la XELL (xarxa d’educació lliure) i impulsem i reforcem nous projectes d’educació respectuosa com l’Albada,12 a Arbúcies. A principis d’any tindrà lloc la tercera trobada d’adolescents i un del reptes importants serà elaborar una proposta de cara a un sistema de capacitació per a adults coherent amb la revolució integral.
L’Oficina de Salut13 es troba en ple procés de reestructuració per tal d’assolir el repte d’impulsar i consolidar el Sistema de Salut Pública Cooperativista (SSPC), en el marc de la seva tercera fase.14 L’objectiu serà tornar a engegar les capacitacions de l’SSPC i les formacions de facilitadors de salut, per reforçar la xarxa de nodes de salut multidisciplinaris en el marc del sistema mutualista mancomunat.
En l’àmbit de la salut, la Xarxa som Salut15 té la funció de ser un punt de trobada per a totes les persones, facilitadores, projectes i nodes en el marc d’un nou paradigma basat en la medicina unificada i el model holomèdic.
L’Oficina d’Habitatge inicia una nova fase després de l’experiència de dos anys en què ha generat les bases per a una estratègia d’habitatge. Hi ha feina per endavant per sistematitzar la gestió de dades i contactes que facilitarien crear nous projectes d’habitatges col·lectivitzats i/o d’ús social. Igualment, s’ha fet molta feina, en àrees com el de repoblament rural (dinamitzat de manera autònoma pel grup de Repoblament).16
L’Oficina de Transport s’activarà durant aquest 2014 amb diferents eixos: des de la conscienciació del que anomenem bones pràctiques en el transport, facilitar la col·lectivització de vehicles, compartir el transport, consolidar la xarxa de recollida d’oli Posa-hi Oli,17 creada aquest 2013, l’ús de combustibles no fòssils, l’enxarxament de tallers de reparació de vehicles i bicicletes afins, així com la facilitació d’accés al transport públic gratuït.

Un altre àmbit incipient de treball és la Xarxa CTiT (Ciència, Tècnica i Tecnologia), des d’on es coordinen persones i projectes vinculats a la tecnologia.18
Una de les jornades assembleàries de la CIC. Aquesta, l’abril de 2013, a Cases Blanques, al Penedès.
 
http://cooperativa.cat/wp-content/uploads/2013/12/cases_blanques.jpg

 Xarxa territorial
La consolidació de la xarxa territorial és una de les assignatures pendents en l’estratègia d’autoorganització de base descentralitzada, però ja comptem amb experiències molt significatives.
Un dels processos d’autoorganització emergents més importants és el que es desenvolupa a la comarca de l’Anoia, en el marc de l’Ecoxarxa de l’Anoia i canalitzat entre d’altres, a través de la colònia ecouinstrial postcapitalista de Calafou,19 projecte de referència a la zona. Han passat dos anys i mig des que va començar la col·lectivització. Mentrestant, s’avança en la rehabilitació de la colònia, la col·lectivitat creix i s’inicien els primers processos de fabricació cooperativa.
El Pla de l’Estany és una altra comarca amb potencial transformador, que compta amb dos projectes de referència com son Les Golfes a Banyoles i Som Comunitat a la Torre de Pujarnol, al municipi de Porqueres.
No podem deixar de banda les experiències de les ecoxarxes catalanes, com les de l’ecoxarxa del Bages, Montseny, Penedès, Pallars i la Xarxaeco de Tarragona, que estan generant un moviment de moneda social i un volum d’intercanvis significatius.
Quant als nuclis d’autogestió local comptem amb l’experiència consolidada de L’Equitativa de Palamós20 en el marc de l’Ecoxarxa de l’Empordà21.També hi han nuclis incipients a Bonmatí, Cerdanyola del Vallés, Ripollet i Granollers, mentre continuen actius els de Terrassa o l‘Hospitalet de Llobregat.
Al barri de la Sagrada Família de Barcelona, AureaSocial22 ja compleix un any i mig com a espai de referència a la capital catalana, i és espai trobada i enxarxament per a moltes comissions, assemblees, iniciatives, projectes, i persones d’arreu del territori. Recentment, s’ha convertit en projecte públic de la Cooperativa i en els pròxims mesos assumeix el repte de dur a terme la col·lectivització de l’immoble, de què actualment és titular el Banc Popular. FEM-LO COMÚ, és a dir, que continuï sent un espai obert a la revolució integral.
Al número 21 del carrer Roig del Raval de Barcelona hi ha Roig21,23 una experiència col·lectiva d’habitatge social que tot i les dificultats per consolidar-se, continua, de mica en mica, reforçant el seu procés autogestionari. Des de finals del 2012 ja és una realitat guanyada a la banca24 i durant 5 anys, pel cap baix, n’està assegurada la continuïtat com a habitatge social autogestionat.
L’Infoespai, a la plaça del Sol de Gràcia, també col·lectivitzat a Barcelona, és un altre referent emergent després de ser el centre neuràlgic de la cooperativa durant el seu primer any de vida. Actualment, ja funciona com a Rebost local, a més de ser un espai compartit amb altres col·lectius afins.
També, hem d’anomenar el projecte de Ca l’Estrolic, a Riudellots de la Creu, on finalment no es va aconseguir la sostenibilitat econòmica i humana se’n va acordar el tancament.
L’Art du Soleil25 és la caravana eco-lògica pedagògica que durant l’any 2014 començarà a recórrer el territori, compartint eines per a l’autosuficiència, l’autonomia i l’autogestió, estenent també la crida a la revolució integral. La caravana és autosuficient, funciona amb combustible ecològic i és una comunitat itinerant.
L’experiència de la CIC ha alimentat altres processos en altres territoris i comença a emergir una xarxa de cooperatives integrals,26 principalment a la península Ibèrica, però, també, més enllà, com la Coopérative Intégrale de Toulouse, aTolosa de Llenguadoc, que fa pocs dies va celebrar el seu primer aniversari.
Aquestes altres cooperatives integrals han comunicat les dificultats de dur a terme l’articulació d’aquest procés i solament algunes estan en vies de consolidació. En tot cas, aquest 2013 es va celebrar la segona trobada de cooperatives integrals que va tenir lloc a Alacant, un espai de trobada on compartir estratègies i consolidar les nostres respectives dinàmiques de treball.
En el marc territorial dels Països Catalans estan en marxa A Tornallom – Cooperativa integral Valenciana,27 Ecoxarxa Mallorca28 (futura Xarxa Integral Mallorquina) i hi ha processos emergents a Menorca i a Eivissa.
Iniciatives en l’àmbit econòmic
La figura del soci autònom29 és el mecanisme que vam crear per protegir les petites iniciatives productives, autònomes i cooperatives davant de la burocràcia de l’Estat. Hem confirmat que és possible superar les limitacions del model empresarial hegemònic (un projecte = una empresa), i generar un entramat d’eines econòmiques i jurídiques per garantir l’enxarxament d’iniciatives diverses i de caire multisectorial.
Actualment, la presència dels socis autònoms és una realitat al territori, reforçada pel treball d’acollida, que s’ha descentralitzat a Barcelona30 i a Banyoles i es continuarà estenent durant el 2014 a altres nuclis com Igualada o Palamós, d’entre altres.
Hem superat amb èxit les inspeccions de treball dirigides per l’aparell de recaptadors de la Seguretat Social al servei del poder de l’Estat. En aquest sentit, els firaires són un dels gremis més actius i de cara al 2014 les fires locals i territorials seran un dels eixos importants pels quals aposta la Cooperativa per dinamitzar l’autoorganització dels firaires.
Les criptomonedes ens porten a un nou escenari econòmic a través de sistemes de transaccions totalment descentralitzades anònimes i segures gràcies a la criptografia. Aquest aspecte serà determinant, ja que estem treballant per fer el pas cap a l’autonomia financera i abandonar el sistema dels comptes corrents, a més d’operar al marge de la banca central hegemònica.31
De camí en aquest procés, aplaudim la recent conversió de Fiare32 en entitat bancària reconeguda pel Banc d’Espanya, cosa que ens facilitarà l’operativa bancària en aquesta transició.
En relació a la moneda social, continuem recolzant el desenvolupament de l’Integralces,33 un desenvolupament que està en fase avançada, però que necessita consolidar un equip de treball que pugui assumir també el seu manteniment.
Treballem per facilitar la visualització i comercialització de l’activitat productiva de les desenes de projectes i socis autònoms afins a la CIC a través d’un mercat virtual,34 fet segons els principis cooperatius. Alguns dels seus avantatges són, per exemple, que cada projecte tingui la seva pròpia botiga virtual (sistema multibotiga), fer compres col·laboratives i garantir vies de pagament multimoneda amb passarel·les de pagament diverses, incloent-hi euros, criptomonedes i monedes socials.
Les donacions tenen actualment més visibilitat a través del nostre web,35 amb què s’amplien les vies de finançament, incloent-hi també les monedes socials i les criptomonedes. En aquesta línia, estem desenvolupant Coopfunding,36 una plataforma de crowdfunding (microfinançament col·lectiu) lliure i cooperatiu, que estarà també en marxa als inicis de 2014 i que permetrà obrir campanyes de microfinançament a molts projectes d’autogestió afins.
CASX (Cooperativa d’Autofinançament Social en Xarxa)37 va néixer amb l’objectiu d’articular una eina de finançament que facilités el finançament de projectes cooperatius amb l’aposta clara de prendre distància de la burocràcia, el finançament sense interessos i l’organització de base assembleària. Properament, complirà 2 anys de vida, des que el 21 de gener de 2012 va tenir lloc l’assemblea de constitució.
En aquest temps s’han rebut 80.000 euros en dipòsits, dels quals 23.000 s’han invertit en projectes consolidats i 15.000 en projectes nous (tres d’ells ja han completat el cicle de finançament i han tornat els seus corresponents préstecs). CASX compta amb 110 socis en l’actualitat.
Els mes d’abril va veure la llum la campanya Remou els teus diners, que tenia com a objectiu promoure que els petits estalviadors moguessin els seus estalvis des de la banca convencional a iniciatives financeres ètiques i cooperatives, com és el cas de CASX. La campanya no va donar resultats remarcables, però és una via que es manté oberta de cara a continuar incidint-hi.
Reptes tècnics i projectes d’alliberament tecnològic
El sistemes i canals de comunicació comercials es mantenen sota control i monopoli dels serveis de seguretat dels Estats, en connivència amb les grans empreses multinacionals.38 Enfront d’aquesta realitat hegemònica, la intel·ligència col·lectiva i el treball col·laboratiu es desenvolupen sobre les bases de la protecció, l’autodefensa, l’autoorganització, la seguretat en les comunicacions, el valors del programari lliure, la compartició i la descentralització total de les comunicacions.
En aquest marc hi treballen diferents grups d’hacktivistes i hackers informàtics arreu del món, enxarxats amb la Cooperativa Integral Catalana i cooperant en els diferents fronts tecnològics cap a l’autonomia, com és el cas d’Unsystem.39 A banda de les eines tecnològiques anomenades anteriorment, podem identificar altres eines i línies de treball importants com son:
La xarxa social autogestionada de la cooperativa,40, que encara és una de les eines de referència en el treball quotidià, tot i que encara té algunes carències a nivell d’usabilitat que s’han de continuar millorant.
Phone Liberation Network (PLN)41 és una xarxa de telecomunicacions lliure i autogestionada que ens permet mantenir comunicacions de veu (telefòniques) xifrades i segures. Juntament amb la xarxa de telecomunicacions lliure, oberta i neutral guifi.net,42 ens permet dibuixar un futur prometedor en les telecomunicacions autònomes.
També, treballem en un sistema de bases de dades distribuït i encriptat, construït segons les nostres necessitats, el que ens permetrà treballar de forma molt més àgil i segura. En aquest sentit, alguns dels aspectes importants és la conscienciació i les bones pràctiques en l’ús d’eines telemàtiques, amb especial atenció a la seguretat dels aparells que fem servir per connectar-nos a la xarxa, l’ús de programari lliure i altres mecanismes per garantir la privacitat de les nostres comunicacions.
En aquesta línia, la comissió d’informàtica ha impulsat el projecte Enredaos,43 que pretén facilitar l’accés a serveis informàtics autogestionats a tots els membres de la cooperativa i d’altres iniciatives afins.
Estenem la revolució integral
Durant el més de febrer de 2013 s’activa la crida a la revolució integral44 amb l’objectiu d’articular l’enxarxament i el reconeixement mutu entre persones i col·lectius d’arreu del món que compartim les bases d’aquesta crida, en el camí de construir una altra societat. Aquestes bases són un punt de partida per a la reflexió i la concreció d’una estratègia autogestionària i revolucionària àmplia. Actualment, la CIC assumeix com a pròpies les bases de la crida a la revolució integral i ja formen part del seus principis.
Per una altra banda, els dies 15, 16 i 17 de març es convocà la Crida a l’acció per estendre la Revolució Integral coincidint amb el 1r aniversari de la publicació Rebel·leu-vos45 i el 4t aniversari de la publicació Podem!.46
La iniciativa Dret de rebel·lió47 es va articular sobre la necessitat d’establir una estratègia que va més enllà dels límits establerts pels sistemes de lleis estatals, des de la legitimitat que ens dóna la nostra pròpia coherència com a éssers humans. D’aquí va sortir el Manual de desobediència econòmica que aquest any ha vist néixer la seva segona versió (i primera edició en català) que es pot descarregar des del mateix web.48 A més, s’aprofundeix en la noció de desobediència integral,49 que implica trencar el contracte social amb l’Estat del territori on es viu per poder realitzar un nou acord de sobirania amb una comunitat o col·lectiu amb qui l’individu se sent realment vinculat.
A principis d’any començarà a funcionar un nou projecte comunicatiu que pretén comunicar de manera global i en múltiples idiomes tot allò que passa en el marc de la revolució integral. L’eix és comunicar des de les idees i les pràctiques de la revolució integral cap al món. Aquest projecte s’anomena RADI.MS (Revolutión Action Disobedience Integral. Media Shield).50 De fet, actualment, els continguts fixos del web de la CIC51 ja es poden llegir en català, castellà, anglès i italià i, d’altra banda, se’n comencen a traduir, també, els continguts dinàmics de més interès.
També, s’estrenarà ben aviat el documental Dreceres, la revolució integral52 que recull algunes de les iniciatives que es duen a terme en el marc de la Cooperativa i que impulsa el col·lectiu Inlakesh. En l’àmbit del cinema documental sobre experiències autogestionàries, durant aquest any s’han estrenat La voz del viento53 i STOP! Rodando el cambio.54 Durant el 2014 veuran la llum, Economia col·lectiva55, Asamblea popular56 i Fabricants de futur57, entre altres. També, cal comptar amb el material audiovisual que acompanya algunes de les xerrades/debat del Fem-lo Comú d’AureaSocial, que es pengen habitualment als webs de la CIC i d’AureaSocial, en estreta col·laboració amb LaTele.cat.
Músics afins preparen, igualment, una cançó sobre la revolució integral.
A nivell comunicatiu ha estat un any intens i hem estat presents en xerrades, taules rodones, formacions, entrevistes, vídeos, fires, festivals i altres esdeveniments als quals hem estat convidats, tant a Catalunya, a la península Ibèrica o en altres territoris europeus; sense oblidar la gent que està fent doctorats, treballs de recerca, pràctiques i diferents estudis sobre l’experiència de la Cooperativa Integral Catalana.
La desobediència no hi cap a la presó58
No podem deixar de banda la situació del nostre amic i company Enric Duran,59 una de les persones impulsores de la Cooperativa Integral Catalana que actualment es troba en lloc desconegut després d’exercir el legítim dret a desobeir l’actual sistema judicial i no presentar-se al judici al qual estava convocat el passat 12 de febrer. Aviat farà un any des que l’Enric va ser convocat a un judici-farsa i sense garanties de defensa, acusat de diversos delictes vinculats a l’acció d’expropiació bancària que va realitzar fa més de 5 anys.60 L’Enric, amb el suport col·lectiu i tot reafirmant el seu posicionament de 5 anys enrere, va decidir no presentar-s’hi. Actualment, es manté amagat, però participa activament des de la distància a la CIC.
Aquesta actitud enfront de les estructures judicials ens permet reforçar la necessitat d’una estratègia de desobediència integral contra tot tipus de dominació.
Per això, s’ha articulat el grup de treball de justícia restaurativa61 que està elaborant una estratègia per a la resolució de conflictes de manera autònoma, sense la intermediació de l’Estat i del seu aparell judicial basat en el dret punitiu romà. Com a primera experiència pràctica, es treballa en una proposta restaurativa que es presentarà als denunciants de l’Enric, amb la intenció de generar un procés de restauració en base als elements presents en el conflicte generat per l’acció d’expropiació que es va fer pública el 17 de setembre de 2008.
Això pretén ser tant sols una aproximació d’on som i cap a on anem. On serem encara no ho sabem, però sí que sabem que hi anirem junts i que junts construirem el camí.
Salut i revolució integral!
Comissió de coordinació de la CIC
NOTES
1Es va assignar un pressupost de unes 240.000 unitats monetàries en base a un volum d’ingressos equivalent en euros.
3L’ecobàsic és la nostra moneda interna, que gestionem des del CES: www.ces.org.za
4Formulari d’alta de soci: http://alta.cooperativaintegral.cat
5L’ECOcoop és la moneda d’intercanvi general de la Cooperativa, que també gestionem des del CES: www.ces.org.za
6És la llista de correu que serveix per comunicar necessitats o fer oferiments a la xarxa: http://llistes.cooperativa.cat:8081/mailman/listinfo/cic-intercanvis
7El nou web de la CIC manté un volum d’unes 400-450 visites diàries.
8Institució comunitària-assembleària d’autogovern de tot el veïnat d’un territori, consell o municipi determinat, que encara es resisteix al monopoli de l’Estat en alguns territoris i que molts pobles i col·lectius comencen a recuperar.
9Que va tenir lloc a La Rimaia el mes de maig del 2010.
10Els rebostos son els espais d’abastiment i intercanvi local.
11Protecció a la infància en risc d’inclusió social.
14La primera fase des de l’estiu del 2010 fins a l’estiu de 2012 i la segona fins a les darreries d’aquest 2013.
16http://repoblament.wordpress.com
18L’autofabricació comença a ser una realitat, amb experiències com les d’OpenSourceEcology, les impresores 3D i molts inventors i investigadors autònoms.
24El 9 d’octubre de 2012 es fa pública la resolució d’execució hipotecària emès pel jutjat de primera instància de Barcelona sobre l’immoble de carrer roig 21 del barri del Raval de Barcelona, que certifica la validesa de l’estratègia de protecció d’aqeust immoble.
26Actualment existeixen unes 25 cooperatives integrals arreu del territori.
30Unes 50 persones participen cada setmana a les acollides d’AureaSocial que es fan els dijous, matí i tarda.
31Tot aixó amb la combinació de tecnologies com son les criptomonedes, caixers físics i passarel·les de pagament pròpies. Aquesta serà la garantia per operar al marge del sistema bancari, el sistema de fiscalització de l’Estat i el cordó umbilical que els uneix: els comptes corrents d’operativa bancària.
33L’eina que haurà de substituir l’actual obsolet CES. http://integralces.net
38Vegeu els documents filtrats per Richard Snowden. The NSA (National Security Agency) Files: http://www.theguardian.com/world/the-nsa-files
44http://integrarevolucio.net (Revolució integral en Esperant)
45Publicació per l’autogestió: https://rebelaos.net
 ________________________________________
Crònica i valoració de la CIC de l’any 2013 (arxiu en PDF):