Actuacions autonòmica i estatal

INTRODUCCIÓ:

Les propostes d'ICV en front de la crisi a nivell català estan condicionades, al menys, per les següents qüestions:

-  El marc institucional català, subordinat a les lleis espanyoles, especialment a causa del principi de la unitat de mercat.
-  Els centres de decisió cada vegada més allunyats i supranacionals: Unió Europea, Fons Monetari Internacional, G-7, G-20, Banc Mundial...; sovint, ni tan sols Espanya hi està prou representada. Això és ara molt més important per l'existència de la moneda única i els acords d'homogenització del mercat únic europeu.
-  L'esgotament dels recursos naturals i el canvi climàtic que exclouen mesures de “més creixement” econòmic i ens imposen el decreixement.

Malgrat tot, el Govern de la Generalitat disposa d’un enorme marge per avançar cap a un escenari post-crisi. La lluita contra la crisi des de les institucions autonòmica i estatal passa per un canvi cap a un model més sostenible.

1. Buscar de nou el creixement? O anar cap el decreixement? Depèn de què. Incentivar el creixement econòmic dels sectors com el benestar social, la cultura, la salut, la comunicació i el coneixement és sostenible i convenient. Per altra banda, el creixement de l’economia industrial que consumeix recursos finits ja no és possible. Ans al contrari, per fer front a reptes com el canvi climàtic o l’extinció massiva de biodiversitat necessitem el decreixement del consum de matèries i dels recursos finits. S’imposa doncs un esforç tecnològic per fer el mateix amb menys. Amb més èmfasi que abans de la crisi ara calen més que mai les polítiques que afavoreixin l’eficiència en l’ús dels recursos i l’energia i el reciclatge de subproductes.

2. La crisi posa de manifest que ja no es pot mantenir l’economia basada en el totxo i l’endeutament familiar i sobre la base dels baixos costos salarials i fiscals i sense una estratègica contundent de substitució de les energies fòssils per renovables. El model està esgotat i per tant, quan abans s’abordi un nou model productiu i energètic, abans s’estarà creant una nova base econòmica més sòlida per fer front a les conjuntures econòmiques desfavorables.

3. Fer una aposta decidida per recolzar el coneixement, l’educació i la investigació, el desenvolupament tecnològic, la millora de les tecnologies d’infraestructures de comunicació i informació que afavoreixi una estratègia que ha de passar per millorar els nivells de productivitat i competitivitat de les empreses espanyoles i catalanes per tal d’assolir la capacitat de la seva internacionalització, mitjançant un procés de major i millor posicionament en els mercats locals i globals.

4. Impulsar sectors i activitats que compleixin les següents característiques: generadores d’ocupació de qualitat, d’alt valor afegit, competitives internacionalment i sostenibles, és a dir, respectuoses amb el medi ambient, les persones i el territori.

5. Potenciar el foment de noves ocupacions lligades al desenvolupament de la Llei de Dependència i la nova Llei de Serveis Socials per aconseguir ocupació i garantir la qualitat i universalització de les prestacions previstes i ajuts a les famílies.

6. Impulsar un mercat laboral que aposti per una ocupació de major valor afegit on, entre d’altres mesures, hi hagi la d’una millora de l’educació i la formació professional lligada a l’ocupació i al reciclatge de la mà d’obra.

7. Donar suport legislatiu, financer i institucional a la petita i mitjana empresa, al sector de l’economia social, els autònoms i autònomes i a les activitats solidàries col·lectives: posar els mitjans per transformar les empreses en institucions democràtiques. Això suposa un major control dels treballadors sobre les polítiques socials i productives de les empreses; i polítiques actives per enfortir les modalitats socials de producció com les cooperatives i altres organitzacions participatives de la producció i distribució de béns i serveis.

8. Augmentar la producció d’energies renovables per tenir menys dependència del petroli. En aquest sentit, cal un salt en la producció energètica eòlica i fotovoltaica, al marge dels preus relatius del petroli, poden aconseguir-se el 50% de consum sobre producció neta. Abolir el sistema de cupos per accedir a les primes del règim especial d’energies renovables.

9. Les administracions públiques han de jugar un paper determinant en la creació d’una demanda efectiva directa (instal·lacions en els edificis públics i municipals d’energies i materials alternatius) i indirecta a través de normatives municipals que indueixin als productors a la reorientació de la seva oferta de materials, inputs i instal·lacions energètiques.

• Llei d’estalvi i eficiència energètica amb l’objectiu de reduir el consum d’energia primària un 20% l’any 2020 respecte el nivell del 2000, i un 50% pel 2050.
• Creació de l’Agència d’Estalvi i Energies Renovables.
• Llei d’energies renovables; per potenciar les energies renovables, amb l’objectiu d’assolir a partir d’energies renovables un 30% de l’energia primària l’any 2020, i un 80% l’any 2050.
• Tancament gradual de les centrals nuclears, mitjançant un Pla Pont que assegurarà al mateix temps el subministrament energètic a partir de fonts netes.

10. Impulsar una política d’inversió pública fonamentalment en inversions ambientals (la part més endarrerida de la inversió pública) i de mobilitat col·lectiva. Evitar la construcció de més infraestructures transport de servei a l’automòbil. Centrar totes les inversions en el manteniment de les actuals i en el transport públic, especialment el ferrocarril: xarxa de rodalies, mitja distància, mercaderies i metro bàsic i metro lleuger.

11. Promoure la bicicleta com a sistema de transport urbà universal per assolir un estalvi global en les economies familiars. Potenciar la seguretat dels carrils bici, sistemes de bicicletes públiques, vies verdes intermunicipals...

12. Desvincular el dret a l’habitatge del dret a la propietat. Les administracions han d’adquirir habitatges avançant els programes d’habitatge dels propers cinc anys. D’aquesta forma es posaria en el mercat un volum d’habitatges que resoldria una bona part del problema de l’accés a l’habitatge a un cost per a l’administració molt semblant a les promocions pròpies.

13. Cal una intervenció estatal per poder ocupar a tothom en funció de la seva titulació, amb les condicions salarials i laborals corresponents, establint les categories professionals i remuneracions adequades i corresponents a les titulacions i capacitats dels assalariats i assalariades.

14. Impulsar polítiques industrials que potenciïn la competitivitat dels sectors  industrials, augmentant la confiança dels inversors i mantenint un alt nivell d’ocupació industrial, amb un model industrial qualificat i d’alt valor afegit: impulsar a través de programes públics la potenciació de nous sectors estratègics i de futur per crear activitat econòmica i ocupació: medi ambient i energies renovables, TIC serveis a les persones,
biomedicina, agroalimentari i sector ferroviari.

15. Desenvolupar les parts pendents encara d’execució de l’acord estratègic signat entre el Govern, sindicats i organitzacions empresarials.

16. Afavorir les rendes del treball amb la finalitat de garantir un canvi significatiu en la distribució de la riquesa. Els esforços s’han d’encaminar a aconseguir la millora dels salaris, l’ampliació de la protecció social, i a garantir majors nivells d’ocupació i de major qualitat.

17. Apostar per una Seguretat Social generalitzada, contributiva i solidària, ampliada  per un sistema de prestacions assistencials que cobreixi les necessitats bàsiques dels més febles. La defensa i millora del sistema públic de protecció social diferencia de forma clara les propostes progressistes de les neoliberals.

18. Les condicions laborals necessiten ser regulades i protegides i una millora de la salut i el benestar de la població: cal reconstruir un dret laboral més protector i globalitzar els drets laborals i el treball digne, que permetin garantir l’aplicació dels drets regulats a la negociació col·lectiva.

19. Acomiadaments més cars i difícils. Limitació dels contractes temporals a aquells que es fan per a feines temporals.

20. Responsabilitat penal per a empresaris que discriminin greument els i les treballadores per raons de gènere, d'idees, d'orientació sexual, per la seva activitat sindical, d'origen ètnic, etc.

21. Obligatorietat de contractació del percentatge legalment establert de treballadors/es discapacitats/des, de manera que tots/es ells/es puguin treballar.

22. Incrementar el paper de la inspecció de treball en la posada en marxa dels plans d’igualtat que garanteixi el compliment de la Llei d’igualtat i la creació d’una renda garantida de ciutadania.

23. Reforçament de les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i desenvolupament de polítiques d’ocupació més eficients (establir anàlisi d’eficiència al SOC en funció de col·locacions) i dinàmiques (ajustar polítiques en funció dels resultats).

24. Implementar una política fiscal justa i solidària, augmentant els ingressos per dotar a l’Estat d’un nivell de protecció social equiparable amb els països més avançats de la Unió Europea: impulsar una reforma fiscal integral que augmenti la progressivitat i que garanteixi un major nivell d’ingressos per tal de dur a terme una política social i ecològica ambiciosa i combatre l’economia submergida.

25. Implantació de mesures de fiscalitat ambiental orientades a la transformació de les activitats contaminants i malbaratadores de recursos i a lluitar més eficaçment contra el canvi climàtic. Cal modificar la fiscalitat sobre els béns i serveis de primera necessitat (aigua, gas, electricitat) per tal de fer-la més progressiva. Els paràmetres a consdierar serien garantir el servei mínim universal a preu púbic, i augmentar els preus o els impostos a partir d’aquest llindar. Aquesta política fiscal i de preus hauria de garantir l’accés
als drets bàsics i contribuir a l’estalvi d’aquests recursos. Aquests ingressos s’haurien de destinar a la millora en l’eficiència en els sistemes de generació i distribució de l’energia i l’aigua.

26. Creació d’un Fons públic per refinançament d’hipoteques. Renegociació de terminis i/o tipus d’interès amb acord a les entitats de crèdit que haurien de vehicular l’operativa. Crear oficines de mediació i defensa davant dels abusos bancaris.

27. Fons públic per intervenir en la compra d’empreses estratègiques impedint que escapis als interessos de l’economia del país.

28. Defensar que l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) i l’institut Català de Finances juguin un paper actiu incrementant la capacitat d’endeutament dirigit a inversions productives per a les empreses i a la vegada ampliar la línia d’avals pels crèdits hipotecaris per l’adquisició d’habitatge protegit.

29. Eliminació dels privilegis fiscals de l'Església catòlica.

30. Impostos especials a les grans fortunes.

31. Penalització màxima de l'evasió fiscal als “paradisos fiscals”.

32. Invertir la tendència actual de la política fiscal que augmenta els impostos indirectes i redueix els directes. La fiscalitat sobre la renda ha de ser el factor de distribució de la riquesa i no els impostos sobre els béns de consum de primera necessitat.
Baixar els IVA’s aplicats a productes de primera necessitat (bolquers, tampons, cremes solars...)i augmentar la fiscalitat indirecta sobre els béns de luxe i malbaratadors de recursos ambientals o energètics.

33. Fiscalitat autènticament progressiva. Taxes d'IRPF del tipus màxim sobre ingressos superiors a 1.000.000 d'euros anuals i Taxes impositives majors sobre els beneficis no reinvertits de les empreses. Els trams fixats haurien de servir també com a referència per a la fixació de les multes i penalitzacions, de tal manera que es democratitzi i es faci més efectiva la seva funció dissuasòria. Recuperar impostos com l’IAE i l’impost de patrimoni. Augmentar l’impost de successions.

34. Introduir una fiscalitat sobre els moviments internacionals del capital, una taxa Tobin de caràcter social i ambiental.

35. Salari mínim que permeti viure dignament: 1.000€ amb el nivell de preus actual.

36. Llibertat de moviment de les persones, és a dir, de la mà d'obra.

37. Eliminació de les hores extraordinàries, de les ETT, de les subcontractadores.

38. Canviar la legislació en matèria d’immigració per tal que un immigrant amb permís de residència no pugui esdevenir mai un ciutadà sense papers.

39. Aprofundir en les polítiques socials per evitar que la crisi econòmica i social es faci sobre els nivells de vida i els sistemes de benestar social conquerits pels treballadors i ciutadans del país.

40. Defensar l’educació pública i gratuïta a tots els nivells, tant als àmbits de l’educació reglada (primari, secundari i universitari) i elaborar programes nacionals sòlids per l’alfabetització i l’educació d’adults, així com programes professionals per facilitar la inserció laboral dels treballadors.

41. Superar les PIRMI per una renda bàsica com a dret per a qui la necessiti.

42. Sistema de pensions assistencials que permeti una vida digna. Pensions de viduïtat del 90% de les que cobrava el perceptor de pensió contributiva.

43. Dignificar la pagesia per tal que produeixi aliments de qualitat i sans, de forma ecològica. Promoure des dels PEIN veritable agricultura pagesa en harmonia amb l'entorn.
S'hauria d'apostar des de l'administració per polítiques d'ajuda (suport tècnic i econòmic) als pagesos que treballen encara dins d'aquests espais per ajudar-los a una veritable reconversió agroecològica i allunyar-los del model productivista.

44. Prohibició dels transgènics (plantació, comerç, consum) que posen en perill, a través de la pol·linització creuada i la hibridació, la subsistència dels conreus tradicionals.

45. Comerç local d’emissions per ajudar a la silvicultura. El comerç de drets d’emissions contaminants a l’atmosfera s’ha demostrat un instrument eficaç de reducció i de cooperació entre països contaminants i països que fan d’embornal degut a les seves masses forestals.
En aquesta mateixa línia cal estendre el comerç d’emissions als sectors difusos. Afegint al preu de carburants, gas i electricitat el cost de neutralitzar les emissions que aquestes energies provoquen. Aquests ingressos alimentaran un fons de cooperació destinat a mantenir en bon estat les masses forestals. Ajudant al finançament de les activitats forestals.

46. Prohibició dels monopolis sobre el coneixement que perpetuen poders quasi feudals: SGAE, patents internacionals de medicaments (sovint obtinguts amb principis actius fruit dels coneixements espoliats a ètnies i cultures tradicionals), codis privatius d'aplicacions informàtiques, sobre llavors. Les patents que es jutgin legítimes han de caducar als deu anys com a màxim.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada