dijous, 6 de juny de 2013

Iniciatives comunitàries: el consum com a eix transformador

Un dels elements que ha permès el desenvolupament d'aquest capitalisme terriblement depredador ha estat l'abandó del principi de produir per a satisfer les necessitats pel principi de crear necessitats noves per poder produir més, vendre més i guanyar molt més.

La llei de l'oferta i la demanda ha passat a ser la llei de l'oferta i s'han anat posant els mecanismes perquè les persones mai es sentin satisfetes del que tenen: el màrqueting, la publicitat, la innovació en nous productes i l'obsolescència programada no estan al servei dels departaments de producció sinó que aquests últims hi estan subordinats.

Per tant si volem tocar el sistema econòmic no tindrem més alternativa que canviar el consum, les relacions entre les persones i allò que necessiten per viure. No vol dir tornar a l'economia de subsistència: viure vol dir viure bé, perquè sabem que les necessitats dels éssers humans no es redueixen a menjar i tenir un sostre.

Els valors del materialisme, qui més té millor és, sempre han estat presents però ara no tenim més remei que posar-los en qüestió no només per una qüestió ètica sinó perquè ens estem menjant el món (parafrasejant la campanya de sensibilització de fa uns anys).

No podem seguir consumint ni les mateixes quantitats ni de la mateixa manera que fins ara.

Això és el que s'ha plantejat a partir de la dècada del 2000 per part de nombrosos grups de ciutadans que s'han anat organitzant col·lectivament per crear alternatives de consum sostenible.

El CRIC (Centre de recerca e informació en consum) els analitza en el seu informe: Cambio global España 2020-2050 agrupant-los en:
- grups de consum agro-ecològic
- xarxes d'intercanvi d'objectes i serveis (mercats d'intercanvi, bancs del temps)
- horts col·lectius
- grups de criança compartida
- iniciatives de consum col·laboratiu (cohousing, co-working, car-sharing...)

Cooperatives de consum

Potser al principi l'element “menjar bé”, sense químics, la preocupació per la pròpia salut i pel medi ambient  van tenir un determinat pes però avui la majoria d'iniciatives són més de consum crític en general que estrictament agro-ecològic.
La prova és que dins del col·lectiu es posa en qüestió cada cop més el segell CCPAE (el segell de garantia europeu que s'utilitza per certificar que el producte ha està produït sense químics en tota la cadena) perquè no inclou garanties socials com per exemple el coneixement de les condicions laborals de les empreses fabricants.
Que els productes siguin ecològics (de manera de produir) deixa de ser l'únic criteri i la proximitat comença a tenir un valor gairebé per sobre.

La quantificació d'aquest moviment és especialment difícil per la seva naturalesa com a alternativa econòmica informal. Les anomenem cooperatives perquè es regeixen pels principis cooperatius però la majoria de “cooperatives de consum” funcionen legalment com a associacions. Pel que fa als grups de consum, aquests no tenen ni forma jurídica en la majoria de casos perquè el pagès o una associació externa els hi serveix el producte sense gaire implicació (però no per això deixen de ser agents de canvi, en tant que decisors del tipus de consum que fan). Fins i tot va existir un model d'acord entre el productor i el grup de consumidors en el que es pagava una quantitat i preu fix al productor independentment del que pugui conrear.

Tanmateix el Cric posa xifres del voltant de 14.000 persones (uns 148 grups de consum amb més de 4.000 unitats familiars arreu Catalunya) consumidores a través d'aquests projectes en el seu informe del 2012.

Els principis de les cooperatives de consum, encara que molt diversos es poden resumir en els següents (l'ordre d'importància depèn del perfil de cada cooperativa):

- escurçament dels circuits de producció i compra-venda de proximitat.
- confiança entre proveïdor i consumidor
- autogestió (organització de l'activitat de manera voluntària en comissions de treball)
- retorn a la connexió amb el que mengem, amb la pagesia, amb la Terra. Suport a la pagesia compromesa (ecològica, petita, familiar...)
- cooperació com a manera d'organitzar-se, sobretot en el sentit de democràcia en la presa de decisions i en l'autogestió
- reducció de residus i reús (productes a granel i sense embolcalls)
- reafirmació de que una altra economia és possible
- contribuir o ser actors de la transformació social

Aquest tipus de consum s'estén pel territori però també en nombre o categories de productes: les cooperatives afegeixen productes processats i fins i tot de neteja,

Xarxes d'intercanvi i bancs del temps

Mercats puntuals o regulars on s'intercanvien objectes: basat en el reús dels objectes que no volem i la no producció d'allò que necessitem si a una altra persona li sobra.
Els bancs del temps funcionen com a centres d'intercanvi de serveis: tothom té alguna cosa a oferir de manera gratuïta i a la vegada a rebre serveis de les persones que integren la xarxa.

Horts col·lectius

Espais de cultiu dinamitzat per entitats o persones que solen tenir un primer objectiu de satisfacció de la necessitat d'ocupació de diferents col·lectius de persones (gent gran, persones amb diversitat funcional) però que a la fi també satisfà necessitats d'alimentació dels usuaris.

Grups de criança compartida

Projectes d'educació i cura infantil on les famílies cooperen per compartir la criança.

Consum col·laboratiu 

desenvolupat en un capìtol anterior


Totes aquestes iniciatives representen una implicació molt important per part del consumidor que hi participa: el nombre d'hores què hi dedica, assemblees, comissions de treball, incomoditats i renúncies a molts productes què ofereix el mercat capitalista fa que per damunt del seu impacte es reconegui la importància del moviment.

Marina Reig

Juny 20013



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada