dijous, 6 de juny de 2013

Model productiu en la nova societat

El model de producció i distribució que es contraposa completament a l'actual que té en el lucre il·limitat la seva raó de ser és el conjunt de pràctiques empresarials que posen les persones per davant dels guanys i que cerquen la rendibilitat perquè els beneficis siguin pel conjunt de la societat o per determinats col·lectius vulnerables. El model d'Economia Social i Solidària.

Una altra proposta, l'Economia de Bé Comú, d'en Cristian Felber, treballa sobre les mateixes premisses però no posa en qüestió la totalitat del sistema sinó que demana ales empreses capitalistes que s'auto-limitin. En els beneficis, en la forquilla salarial, en les externalitats socials i ecològiques.
De fer-ho així aquestes empreses aconseguirien avantatges legals (menys impostos, crèdit més barat, prioritat en la contractació pública...)


L'Economia Social

La definició d'Economia Social que dona la Xarxa d'Economia Social és: economia que té com a finalitat proveir de manera sostenible les bases materials per al desenvolupament personal, social i mediambiental.
El valor central són les persones i la mida del seu èxit el benefici de la societat en el seu conjunt i no de grups privilegiats.
A  vegades són individuals (treballadors autònoms que actua de forma responsable en la seva feina), col·lectius més o menys organitzats, passant per empreses cooperatives molt grans i fins a petites empreses privades o botigues que funcionen de forma socialment responsable.

Totes però compleixen els principis inspiradors:

1. donar prioritat a la satisfacció de les necessitats per davant del lucre,
2. gestió de la pròpia activitat econòmica de manera democràtica (participació de tots els membres)
3. responsabilitat social: es comprometen a complir i impulsar la igualtat d'oportunitats, de gènere, la inserció de persones en risc d'exclusió social, la generació de treball estable i de qualitat, la conciliació de la vida familiar i laboral, el desenvolupament local i la sostenibilitat
3. adhesió lliure i voluntària
4. independència respecte als poders públics
5. destí de la majoria d'excedents a l'interès general (a la responsabilitat social)

La Llei d'Economia Social del 2011 (5/2011) enumera les entitats subjectes a aquesta definició:

Cooperatives
Associacions
Centres especials de treball
Empreses d'inserció
Societats laborals
Mutualitats
Cofradies de pescadors i societats agràries de transformació

Cooperatives

És una forma d'organització empresarial basada en els principis cooperatius de gestió democràtica (1 persona 1 vot, amb independència del capital aportat), de formació, informació i interès per la comunitat.
Les cooperatives poden adquirir diferents formats depenent dels objectius: n'hi ha de treball, de finances (i asseguradores), d'habitatge, de consum...

Societats Laborals

En aquest tipus d'empreses el capital pertany majoritàriament als i les treballadores, mínim 51%. El fet que les i els treballadors siguin socis i sòcies afavoreix la automotivació a l'hora de desenvolupar les tasques. El mínim requerit és de 3 socis/es i es constitueix de manera semblant a les altres societats mercantils.
Les societats laborals han mostrat un alt potencial de generació d'empreses (segons el CIRIEC: Confederación Empresarial Española de Economia Social)

Centres especials de treball

Empreses que asseguren un treball remunerat a persones amb discapacitat, garantint la seva integració laboral. La seva plantilla ha de comptar amb un mínim del 70 per cent de persones treballadores amb un grau de discapacitat igual o superior a un 33 per cent

Empreses d'inserció

Són empreses comercials que tenen l'objectiu de possibilitar l'accés al treball de col·lectius desafavorits.
Apliquen tipus de contracte de caràcter temporal als seus treballadors i treballadores per tal de donar una feina temporal a persones en risc d'exclusió perquè es puguin arribar a inserir en el mercat de treball ordinari.

Mutualitat

Societats sense ànim de lucre, d'estructura i gestió democràtica que exerceixen una activitat asseguradora de caràcter voluntari, complementària al sistema de previsió de la Seguretat Social.

Associacions

Solen ser organitzacions que cobreixen serveis socials allà on les administracions públiques no arriben. Treballen majoritàriament amb col·lectius vulnerables i tenen molta capacitat de detecció de nous problemes socials així com de defensa dels drets i llibertats en base a la diversitat, pluralitat i tolerància (CIRIEC). Estan incloses en aquesta definició d'economia en la mesura en que actuïn en el mercat amb algun tipus de relació comercial.

Fundacions

Entitats sense ànim de lucre que es doten d'un patrimoni atorgat pels seus fundadors i que ha de seguir finalitats contemplades en l'objecte social.
Poden realitzar tasques comercials per mantenir i augmentar el seu patrimoni però per ser considerada d'economia social ha de complir estrictament els seus principis.

 Cofradies de pescadors

Són corporacions sense ànim de lucre que es formen per a satisfer els interessos dels socis i sòcies però amb el compromís de contribuir al desenvolupament local, la cohesió social i la sostenibilitat (fan també una tasca d'òrgans consultius en temes de pesca de les administracions públiques).

Societats agràries de transformació

Societats que es creen per agrupar esforços en la transformació, producció i comercialització de productes agrícoles i ramaders, així com en la millora del medi rural.   La diferència bàsica amb les cooperatives és que el vot pot ser proporcional a l'aportació de capital.

El novembre del 2002 neix la Xarxa d'Economia Solidària a Catalunya per agrupar i recolzar les iniciatives que ja existeixen arreu del territori, creades des de la base i amb la idea d'ajudar a l'expansió d'aquest sector www.xes.cat. Avui la Xarxa s'ha enfortit considerablement i va organitzar la Fira d'Economia Solidària el 2012, que es repetirà aquest any 2013 a l'octubre.

El 2004 es crea el Grup Empresarial CLADE que agrupa un conjunt de cooperatives de tamany mig i gran amb l'objectiu de recolzar el seu trajecte i d'impulsar nous projectes sota els principis de l'Economia Social (hi formen part La Fageda, SUARA, Abacus... entre d'altres).

El 2011, sota l'aixopluc de la XES es crea el Grup ECOS, cooperativa de segon nivell que agrupa tot un seguit d'empreses que proveeixen serveis i productes sempre seguint els criteris de l'Economia Social. De moment compten amb 12 empreses sòcies membres (des d'assegurances fins a salut). www.grupecos.coop

Aquest model de producció està aguantant molt millor la crisi i el desastre de la pèrdua de llocs de treball.
Perquè tenen més capacitat de resistència: el treball depèn d'ells i d'elles mateixes ja que són els amos de la seva empresa. Per això, abans de tancar o acomiadar gent es prenen mesures conjuntes com treballar menys hores o cobrar menys entre tothom.


També segons el Balanç Agregat de la XES pel 2011 les persones treballadores mostren un nivell de satisfacció i benestar respecte al treball a les seves organitzacions molt elevat. I els clients de les entitats d'economia social mostren un molt bon nivell de satisfacció respecte a la qualitat dels serveis oferts per aquestes.

Marina Reig
Juny 2013



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada