dilluns, 24 de juny del 2013

Antonio Turiel. Per què aquesta crisi no acabarà mai

Resum de la conferència  d'Antonio Turiel a la seu d'ICV el 8/6/2013 dins la jornada de formació "Un nou model econòmic sostenible i estacionari"

Podeu seguir el Power Point de la conferència en el següent enllaç:

 Oil Crash. Antonio Turiel 

Blocs de referència : 

http://oilcrash.net    http://crashoil.blogspot.com   


“Per què aquesta crisi no acabarà mai”                                                                                                                   

Defineix l’energia, com capacitat per fer treball.

Les fonts d’energia actuals:

Ø   Hidrocarburs. El petroli es la font bàsica al mon d’Occident.
Ø   Gas natural, de la mateixa extracció dels hidrocarburs.
Ø   Carbó, per centrals elèctriques (combustió, turbina, generador, cicle combinat,.)
Ø   Altre forma d’energia, no font, es la electricitat.

El consum mundial es de 570 Exajulios (amb 18 zeros), 
Per donar idea de la magnitud de la xifra, tradueix en un equivalent  a través del consum per habitant de 1.800 w, es a dir la energia que produiria uns 25 homes esclaus, per persona i dia.
Per altre part, representa 1/10.000 de l’energia que ens arriba del sol.
La Potencia mitja equivalent és de 18 TW, és a dir 2.000w per persona al planeta.
Sabent que 1 home = 100 wats, surt la equivalència anterior de la energia dels 25 homes esclaus.

Per un PIB al període 1971-1980    de 20.000 $ ; de 1981-1990  puja a 30.000 $ i de 1990-2002 a 43.000 $,  es demostra la evidencia :   
                  D   consum  energia --------> D  creixement

El augment del PIB, comporta l’augment de consum d’energia.

Actualment el plantejament es de l’esgotament de les fonts d’energia principal com els hidrocarburs que representen el 50 % del consum mundial.

A l’Informe del l'AIE (Agència Internacional de l'Energia) de 2012, es manifesta la problemàtica del zenit del petroli.
Des dels anys vuitanta del segle passat, al món es consumeix més petroli del que se'n descobreix. La relació és, aproximadament, de quatre a un.

Si bé el percentatge que representa el petroli sobre el total de consum d'energia primària al món s'ha anat reduint en els darrers anys (el 1973 representava el 46%, mentre que ara és del 35%, aproximadament), la demanda d'aquest recurs energètic no ha deixat d'augmentar (85 a 90 milions de barrils diaris, actualment, amb un creixement d'un 1% anual).

L'emergència econòmica de països com la Xina o l'Índia ha fet del petroli una font d'energia encara més cobejada mundialment.

A Espanya, país amb dependència energètica elevada, amb el consum del 50 % en petroli dins les fons d’energia, estem a la fi del creixement, agreujat per l’endeutament.

El comportament del mercat del petroli mundialment, es reflexa per la elasticitat de la seva producció. Te dos regímens:
A. fins 2004, te un comportament elàstic, es a dir si pugen els preus, augmenta la producció. De 2005, endavant es inelàstic. Encara que pugi molt el preu, la producció oscil·la poc.   

Al analitzar les fonts d’energia i en especial del petroli, hem de tenir en compte un factor important: LA TAXA DE RETORN ENREGÈTIC (TRE), doncs per obtenir energia, s’ha d’invertir energia.
                        
TRE  = Energia produïda / energia consumida

La ona un índex de la energia que es consumeix en produir-la i la energia obtinguda.
   Si l’índex es inferior a 1, la energia obtinguda no es font d’energia, perdem energia per produir-la.
   Si l’índex es 1, es poca la energia produïda.
   Amb un TRE, superior a 2, es considerada apta. 

Les societats estructurades, al llarg de la història tenen una energia TRE > 10 com la base de estabilitat.

 El Pick Oil, o zenit de la producció del petroli, ara ja es reconeix que som en ell i per tant no es poden explotar els jaciments constant i indefinidament.


Es manifesta la diferència entre la oferta i la demanda, que hauria de cobrir-se amb projectes d’explotació de nous jaciments petrolífers ara desconeguts, com mínim del 11% per 2015, i un 33% per 2020.

En aquest moment la producció dels hidrocarburs, prové de la exploració d’aigües profundes (recordem l’accident del golf de Mèxic), amb la consegüent crisi ecològica que provoquen.
Per tant, com sense energia no hi ha creixement  econòmic, no convé enganyar-se en les expectatives immediates de les energies alternatives.

El gas, com el carbó, l’urani o el petroli, tenen el seu zenit a prop i son insuficients per la exagerada demanda d’energia a Occident.

El zenit del petroli s’amagava a 2005. En els recents Informes a 2012, els EEUU  admeten un zenit per 2015, i ho donen per entès (a 2030, el 33’1 % de les EP).
El zenit del carbó, per 2020 representarà el 30’3 % del Energia del Planeta, del que serà incapaç i crearà un col·lapse, malgrat les reserves de carbó, siguin per uns 200 anys.
El gas, representa a 2010, el 23’ 7 % de la EP i el seu zenit a 2030. El zenit del urani, es calcula per 2020 i representa el 4’9 % de la EP. Per tant, pels voltants de 2020, es produeix el zenit de les quatre principals fonts d’energies.
 
Col·lapse catabòlic, doncs no es pot produir creixement suficient per pagar l’endeutament existent, ni reduir l’atur, amb el nostre sistema econòmic.

Adjunt el gràfic dels països més dependents dels hidrocarburs .



El petroli era una reserva d’energia, acumulada d’algues en descomposició en milions d’anys.  Ara s’exploten jaciments en zones difícils i de pitjor qualitat.

La corba de Hubbert, (Marit King Hubbert), als anys cinquanta observa que cada jaciment explotat en el temps, la extracció es cada cop mes difícil tècnicament, més cara i inevitablement decau. Així, en el tram ascendent , el petroli es abundant, de més bona qualitat i barat d’obtenir, en el tram descendent, es més escàs, costós i de pitjor qualitat. 

Aquesta corba te forma de campana, amb un punt d’inflexió (peak oil) en el que la meitat del cru recuperable ha estat bombat. Després descendeix ràpidament. Als anys cinquanta a EUA, aleshores primer productor mundial de cru, va estimar arribaria el punt d’inflexió cap als anys 1970, el que van rebre molt escèptics els economistes i polítics aleshores, però va ser exactament el que va succeir un cop passat el 1970, i l’extracció va entrar en declivi. S’ha perdut la capacitat de substituir els fluxos de petroli, per l’esgotament del petroli.

Projecció de la producció mundial de petroli”  Hubbert el 1971

El zenit real de l'extracció de petroli i diferents pronòstics:

La ASPO, situa el Pick-oil a 2010, amb 87 milions de barrils diaris. Però, els cinc principals productors de petroli, ja han arribat al pick-oil. Països tradicionalment exportadors, com Gran Bretanya, Argentina,.. a partir de 2005 han d’importar, per l’augment del consum intern i per la reducció del rendiment propi de la explotació. El descobriment de nous jaciments, ni les noves tecnologies, no poden revertir aquesta situació. Els EUA calculen el zenit abans de 2030.

Cal recerca i la innovació, a més d’estalvi i eficiència, energies renovables, diversificació,... són conceptes que caracteritzaran el sistema energètic mundial futur.

Els biocombustibles, obtinguts de matèria orgànica d’origen biològic, son de baix rendiment energètic i al ser de olis vegetals com matèria prima, entra en competència amb els productes alimentaris.

L’hidrogen, es utilitzable en motors convencionals de combustió interna i es baix d’emissions i te la facilitat de possibilitat d’emmagatzemar l’hidrogen líquid. Te limitacions tècniques i ineficiència termodinàmica i potencial del motor.

El carbó guanyarà importància, per ser un dels recursos més immediats que tenim a l’abast. Motiu pel que molts països l’estan recuperant, entre d’altres Alemanya, Gran Bretanya o Itàlia. Representa el 26 % del consum energètic, que a l’Àsia arriba a un 55 %. Malgrat tot, no fora una bona opció, incrementar en excés aquest recurs, doncs es vol continuar satisfent la demanda de consum energètic per un recurs d’origen fòssil. Hem de tenir en compte, la gran contaminació que produeix al planeta la energia produïda amb l’ajut del carbó, doncs en el procés fa una gran emissió de sofre i altres derivats, enormement tòxics pel territori i el canvi climàtic.

De l’estudi presentat al Congrés Internacional de l’ASPO a Barcelona, octubre 2010, es recull com diu el conferenciant aquestes conclusions, recollides també per ICAEN (Inst. Català d’Energies).

Cal saber també que el sector transport  consumeix el 55 % del petroli a Catalunya El transport genera, a més, una quarta part dels gasos d'efecte hivernacle..

Les energies renovables, regulades en el Plan de Energías Renovables 2005-2010 del Govern espanyol, va preveure un objectiu de potència fotovoltaica de 400 MW (el pla anterior era de 150 MW), que van ser de mes creixement del esperat, doncs a l’agost de 2007, arribaven al 85 % del previst a 2010 i a maig 2008 eren de 1000 MW.  Aquest creixement es en part especulatiu i no obeeix als preus de mercat, encarint el cost, regulat pel preu de subhasta del preu a nuclear i cicle combinat, que creen al nostre país, un excés de producció energètica important, però cara i insostenible.

Es fa un esment de la energia Hidràulica, representa el 6’4 % Energia Planetaria EP. La energia Eòlica, molt implantada al nostre país, pero sols 1 TW (Terawait), el 1 % de EP. La Fotovoltàica, tot i plaques d’eficiència del 33 %, es insuficient per abastar l’alta demanda, amb el 4’5 % TW de EP,(la solar de concertació).  Altres com: la Geotèrmica, la marea-moriu,.. es calculen en Mw, doncs no arriben a Tw al planeta, i tenen una eficiència limitada i complementària.           

 J.Ramon Barricarte


[1]  Veure Inst. Català D’Energia, a la Revista Cultura Energètica, de gener 2009 “El zenit d’un model energètic”.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada