Actuació comunitària


1. Només les solucions col·lectives són perdurables. Cal que alliberem la nostra ment del pes de la càrrega ideològica que el sistema actual hi ha dipositat, disfressat de ciència. El sistema capitalista no és l'ordre natural de les coses, és un sistema que ha arribat a la fi de les seves possibilitats i, ara que ha caducat, cal canviar-lo. Si seguim pensant en com recuperar els “bons i vells temps”, perdrem la possibilitat d'inventar un món nou. Això requereix un esforç per part de tots/es per fer canvis i, sobre tot, una actitud activa i no
resignada. La competència ha de donar pas a la cooperació i l’individualisme a la solidaritat.

2. Potenciar les iniciatives solidàries, invertir en solidaritat. La solidaritat esdevé una valuosa eina de supervivència quan els mecanismes basats en els diners i les mercaderies trontollen. Els ajuntaments han de potenciar a tots els nivells el teixit associatiu: escales de veïns, barris, ajuda familiar, AMPAs, festes populars, cooperació al desenvolupament, ...Aquestes associacions ens permeten sentir-nos millor com a persones, enforteixen la identitat col·lectiva, són un impagable instrument d’inclusió social, donen eines d'autoorganització, i permeten fer coses que, individualment, ens superen. Els centres cívics i socials són un bon marc per impulsar moltes de les activitats col·lectives que ens caldrà portar a terme per sobreviure a la crisi. S’ha de procurar que les entitats quedin protegides de les retallades de subvencions que, en època de crisi, poden proposar-se en alguns Ajuntaments.

3. Un nou concepte de consum. La llarga llista d’intermediaris que actuen al mercat són un risc per al proveïment en èpoques difícils. Per paliar-lo es poden potenciar les cooperatives de consum, i impulsar dins de les administracions locals facilitats per a la seva constitució i funcionament. Les cooperatives de consum tenen mecanismes interns de solidaritat, compren productes més propers, ofereixen millors preus al consumidor i al productor, permeten prescindir dels intermediaris i especuladors, es presten a un coneixement directe del procés productiu dels productes i de la seva qualitat. La informació al consumidor és rellevant per permetre a la gent fer un consum responsable, i facilitar la seva reclamació quan se'ls pretén defraudar en les característiques del producte, el preu o qualsevol altra condició en la compra-venda. Cal ajudar els consumidors a organitzar-se per defensar els seus interessos, sovint enfrontats amb els d'empreses que tenen situacions de quasimonopoli i fan ús d'aquest poder en detriment dels drets dels consumidors.

4. Intervenir per fer més assequible l'habitatge. Be hem pogut comprovar els greus problemes que genera el fet de considerar l'habitatge com una mercaderia més, i no com un dret social. Malgrat el fet que el mal ja fet difícilment es podrà solucionar sense reformes de més ampli abast, hi ha algunes coses que poden fer els ajuntaments i els propis ciutadans organitzats a l'efecte: 

• Impulsar les masoveries urbanes. Molts propietaris d'habitatges degradats i que no poden finançar la seva reparació poden estar interessats en llogar-los a llarg termini a persones que es comprometessin a la seva rehabilitació. És un projecte especialment adequat als joves, i caldria tenir en compte el tipus d'habilitats requerides en l'oferta de les activitats formatives a ells adreçades.
• Col·laborar per tal que funcioni correctament el sistema de lloguer garantit que faciliti trobar lloguers assequibles a la gent, oferint garanties als propietaris del compliment de les condicions contractuals dels llogaters i del seu bon ús dels habitatges, i a canvi, obtenir preus més raonables.
• Impulsar associacions de llogaters per poder negociar millors condicions de contractació.
• Crear les borses d'habitatges i eines per posar en contacte propietaris i llogaters.
• Potenciar cooperatives de construcció d'habitatges de nova promoció.
• Reinventar el concepte tradicional de “pensions”, quan, per exemple, el propietari d'un habitatge ha quedat sense feina i s'ofereix per llogar habitacions i oferir serveis a les persones que hi convisquin (cuinar, compres, neteja...).
• Reclamar les reformes legals que permetin als municipis la penalització fiscal dels habitatges buits.
• On sigui possible, subministrar terrenys municipals a persones que es volen construir el seu propi habitatge, a preu raonable, i ajudar-lo amb un projecte tècnic i els treballadors necessaris que l'ajudin en la seva auto-construcció (això es fa a Marinaleda); a canvi, la persona que ha rebut aquest ajut, ha de pagar el preu de cost i oferir-se a ajudar una altra persona en les mateixes circumstàncies.
• Seguir insistint en els habitatges de protecció oficial, en totes les seves modalitats, i especialment, en aquells que serien posats al mercat després de la seva rehabilitació.

5. L'autoocupació davant la manca d’ocupació. El cooperativisme és la forma d'organització del treball que genera més ocupació, malgrat que, a nivell legal, té tota mena de requisits formals de funcionament que fan que la cooperativa sigui un model d'empresa molt poc utilitzat. Facilitar aquests tràmits des dels ajuntaments o fomentar l'autoocupació i el treball autònom són bones eines de creació de treball. En aquest sentit, els microcrèdits són un valuós instrument per permetre als treballadors adquirir els mitjans de producció i no
haver de vendre el seu treball, que ara no troba comprador. També ho són la creació de plans d'ocupació, les borses de treball ben gestionades i els vivers d'empreses.

6. En el cas d’empreses en fallida econòmica, l’Ajuntament pot facilitar avals que permetin obtenir crèdits quan una empresa es reconverteixi en cooperativa

7. El coneixement. Una nova societat ha de “crear” un nou cos de coneixements. No tenim una “teoria” bona i feta, caldrà desenvoluparla (com deia aquell vell socialista: “no hi ha pràctica revolucionària sense teoria revolucionària”). Caldrà assajar nous models d'escoles i universitats “populars” crítics amb el sistema econòmic i social vigent, i més interessades a capacitar la gent per fer coses que a repartir títols. Mentrestant els ajuntaments han d’ajudar en la formació per preparar els aturats i els joves en aquelles feines que tinguin més futur en el tipus de societat que hi haurà (tecnologies d'estalvi energètic i de recursos, reciclatge i reparació, producció de millors aliments, tecnologies del coneixement...).

8. Racionalitzar el transport. Fomentar el transport públic, el fet d'anar a peu, l'ús de la bicicleta. La planificació urbana ha d'anar superant la dependència del transport privat amb vehicles que consumeixen combustibles fòssils, embrutant l'aire, canviant el clima, obligant a importar de l'altra extrem del planeta recursos escassos i cars que s'exhauriran irremissiblement, i que generen residus de difícil reciclatge...Cal ajudar a compartir els vehicles allà on no es pugui prescindir d'ells, a través de planes web per planificar
conjuntament els desplaçaments, parades ben identificades i estratègicament situades en diversos llocs de les ciutats on fer els “transfers” de persones. insistir en un tractament fiscal més favorable per als vehicles més sostenibles. El carsharing i el bicing esdevenen en context de crisi un recurs interessant a la hora de prescindir del vehicle.

9. Fomentar les hortes urbanes. Moltes ciutats tenen hortes públiques, o fins i tot privades, susceptibles de ser ofertes als ciutadans per al seu conreu. És un recurs que pot esdevenir clau per assegurar una part de les necessitats alimentàries als aturats i una forma magnífica de fomentar els valors de la feina tradicional, permetent activitats saludables per a jubilats, , projectes pedagògics per a nens de les escoles i instituts...Els Ajuntaments haurien de fomentar-les i regular-les, tenint en compte, per a les de titularitat pública, en els criteris d'adjudicació, la situació socio-econòmica dels peticionaris, i imposar unes bones pràctiques (no transgènics, estalvi d'aigua i energia...)

10. Preveure i actuar en la seguretat alimentària dels més desafavorits. La crisi pot fer que apareguin entre nosaltres situacions que sempre han estat presents al Tercer Món i per a les quals pensàvem estar vacunats. Per exemple, la fam. Cal impulsar iniciatives que permetin alimentar-se adequadament les persones:

• Potenciar els menjadors escolars, fent-los més econòmics (centralitzant les compres de tots ells) i sostenibles (productes ecològics).
• Impulsar convenis de cooperació amb botigues ja existents o bé crear un “economat” que subministri aliments a la gent sense recursos amb uns “vouchers” (albarans) subministrats per l'administració local.
• Impulsar “menjadors populars”, en conveni amb restaurants existents, o creant-los, a preus reduïts (de cost), i amb la possibilitat que les persones sense recursos puguin utilitzar els “albarans de lliurament” abans descrits.

11. Creació de xarxes d'intercanvis de diversos tipus. Aquestes xarxes han de funcionar al marge del concepte de mercaderia i del diner. Poden tenir moltes formes: “garage sales”, deixalleria virtual, mercats d'intercanvis, bancs de temps, intercanvi de serveis i aprenentatges... Una idea especialment interessant és que s'ha de fer possible el crèdit social, és a dir, que ha de ser possible rebre primer un be o servei que et permetrà, en el futur, retornar un altre be o servei; per tant, no ha d'haver una immediatesa en l'intercanvi.
Per garantir el compliment dels compromisos futurs, les administracions podrien implicar-se amb algun tipus de garantia. Els propis Ajuntaments podrien acceptar, en casos especials, el pagament dels tributs o drets municipals amb aquesta forma d'intercanvi (si el ciutadà no està en condicions de fer-ho amb diners).

12. Crear nous canals de comunicació entre les persones, més horitzontals, immediats, menys susceptibles de ser controlats pels propietaris del capital amb què acostumen a funcionar aquests mitjans i canals. Part especialment important és la capacitat de decisió sobre els continguts i els espais, l'accés a la informació. Aquests canals podran presentar alternatives a la societat que ha caigut en crisi de forma més lliure i sense filtres ideològics. Les noves tecnologies ens faciliten aquest nou enfocament.

13. Dones impulsores del canvi. Amb les estructures mentals patriarcals no sortirem de la crisi. Cal que les dones puguin co-decidir com reestructurar la societat, perquè ja ho han fet al llarg de la història, en temps de crisi, amb valors de solidaritat i no en termes de competició, mantenint el suport vital als nens, a les famílies, assegurant la reproducció; les dones són les principals impulsores de les organitzacions solidàries i cooperatives en la societat actual. Totes les formes d'organització que s'hagin de crear, han de tenir en compte les dones i n'han de ser protagonistes. Aquests valors, que han desenvolupat, ara són imprescindibles per establir un nou model social més just i sostenible.

14. Elevar el nivell de control democràtic i de transparència en la despesa i gestió dels recursos públics. Això que sempre és necessari, ho és encara més en temps de crisi, i a més significa un antídot contra la temptació de molts ciutadans de llençar la culpa de la crisi sobre “els polítics”, “els partits”, “els que manen” (quan, en realitat, els que manen de debó no han estat triats pel vot democràtic com els que governen les institucions). Tothom té la seva responsabilitat per acció u omissió en la crisi i per superar-la cal un treball col·lectiu i participat en la recerca de solucions locals.

15. Els Ajuntaments com a exemple de la nova economia verda. La reconversió ecotecnològica de les empreses ha de començar als Ajuntaments:

• Participant en els sistemes de compra col·lectiva de diferents municipis (compra verda) que minimitzi l'impacte mediambiental dels productes adquirits, faciliti el seu reciclatge, asseguri una construcció sostenible, etc.
• Fomentar el reciclatge i impulsar formes de reaprofitament de residus, poda de jardineria com a biomassa, oli com a biodiesel, orgànics com a compostatge, aigües residuals com a reg...
• Incloure l’aprofitament d’aigües pluvials i grises en ordenances i plans urbanístics.
• Garantir el subministrament dels serveis bàsics (potabilització i depuració d’aigua, recollida de deixalles) en qualsevol situació d'emergència energètica, promovent projectes d’energies renovables que permetin cobrir el consum.
• Dotar d’energies renovables els equipaments municipals. La fórmula de concessió a privats permet una ràpida implantació de sostres fotovoltaics.
• Implicar les empreses i els botiguers en la prevenció de residus i en la distribució dels productes a punt de caducar que ara es llencen. Protegir i difondre els establiments recuperadors i reparadors.
• fiscalitat favorable a l'estalvi d'aigua, energètic, l'ús de vehicles més respectuosos del medi...
• Resoldre amb transport col·lectiu la mobilitat obligada més estratègica (connexió amb estació de tren, urbanitzacions allunyades del nucli... Quan el servei no existeixi o no hi hagi molta demanda encara el taxi col·lectiu és una bona alternativa de competència municipal que de passada genera ocupació de treballadors autònoms.
• Minimitzar el productes tòxics com insecticides, fungicides, raticides i en general tots els biocides. Controlar les quantitats màximes de clor en la xarxa d’aigua potable.
• Introduir la vegetació mediterrània de baix manteniment i baix consum d’aigua en les zones verdes i millorar l’eficiència en el reg

16. Assumir la responsabilitat social en els ajuntaments. Els Ajuntaments en tant que agents econòmics importants poden:

• Comprar bens obtinguts amb bones pràctiques de responsabilitat social.
• Consumir productes procedents del Comerç Just;
• Usar la clàusula social en la contractació de serveis per afavorir la inserció de col·lectius amb dificultats.
• Incloure en els plecs de condicions de contractació el criteri de l’ocupació generada,  prioritzar les cooperatives, la contractació de persones discapacitades, el respecte del dret a sindicació i contractació col·lectiva dels seus treballadors, igualtat de gènere, conciliació de la vida laboral i familiar...;
• Ús de la banca ètica en les seves contractacions financeres
• Incentius fiscals, quan sigui possible, a les empreses radicades en el seu municipi que creïn llocs de treball, contractin al menys el nombre previst a les lleis de treballadors discapacitats, portin a terme bones pràctiques de reciclatge, inverteixin en estalvi energètic...
• I, sobre tot, poden donar exemple i difondre entre les empreses i la ciutadania la importància de totes aquestes actituds.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada