dijous, 26 de maig del 2016

La renda Bàsica Universal, un nou instrument cap a un model econòmic estacionari

Conferència de Rafael Granero i Arnau Riera

Iniciatives pel Decreixement

Grup d'opinió Àmfora,

Biblioteca Vapor Vell, Gener 2016


Pot una economia créixer indefinidament en un mon finit?

 

 La impossibilitat d'un creixement perpetu ens obliga a adreçar el problema de la distribució de la riquesa.

 

És l'augment de l'atur dels  darrers anys quelcom puntual o estructural?

 

Productivitat i atur


“En 1930 teníamos en este país una población de 100
millones de habitantes. treinta millones de esos cien eran
agricultores; es decir; que en 1930 treinta millones de
agricultores apenas producían alimentos para 100 millones
de personas. Para 1980; cincuenta años más tarde; 300 mil
agricultores trabajan menos tierra y producen más
alimentos para 300 millones de personas y exportan más
de la mitad de esa comida.”
Paul Zaner Pilzer

“La pérdida de empleos provocada por la digitalización
no encuentra contrapartida con la creación de otros que
equilibrarían la balanza. Ni siquiera las start up, tan
pregonadas como fuentes de empleo, funcionan.”
Gregorio Martín Quetglas, El País, 06/01/2015.

 

Hauríem de repartir-nos el treball si aquest esdevé escàs?

 

 Si es repartissin les hores treballades com es fa a Alemània o Holanda, la taxa d’atur se situaria en els seus nivells o per sota

 

 La Renda Bàsica Universal

 

Renda monetària transferida periòdicament a cada ciutadà amb independència de la seva situación econòmica, social o laboral.

Pot dependre de l’edat (infants, menors, adults, gent gran...).


Substitueix les altres rendes monetàries publiques existents per sota de la RB.



No substitueix la resta de despesa pública en espècie (salut, educació…).
 Quina diferència hi ha entre la RBU i la Renda Mínima d'Inserció?


 És la RBU viable econòmicament?

 

La Renda Bàsica Universal: és redistributiva


• RB per llar. Tres trams IRPF: 25 % fins 2500 €; 40 % 2.500 € a 60.000 €; 50 % >60.000 €

• Declarants guanyadors: 60 %

• Total adults inclosos a declaració guanyadors: 73 %

• Total població guanyadora: 80 %

• Cost fiscal per als perdedors = 5.056 M € = 2,5 % del PIB Coef. Gini: 0,41 sense IRPF->0,36 amb IRPF-> 0,27 amb RB. Sense trams: cost fiscal 3.319 M €, similar ILP.

• Els perdedors per sota del 80 % perden 930 M € que poden ser compensats amb altres impostos

• La reducció de l’atur afegiria estalvis al model. Si la RTT es neutral en cost per a les empreses es pot pagar amb bonificacions a la Seguretat Social (ex. França llei 35 hores)







 

Exemples reals d'RBU

 

2 casos d'estudi

● Dauphin (Canadà, 1974)

● Madhya Pradesh (Índia, 1974)

 Resum

 

 Qüestions per al debat...


• La RB genera paràsits o empoderats?

• Es inflacionària?

• Efecte crida?

• Pot potenciar activitats que escapin de la llei del mercat?

 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada