dimecres, 4 de febrer del 2015

Ecosocialisme del segle XXI: repartiment del treball i renda bàsica universal

Article Publicat a la revista   Treball

Placas_SolaresL’Anàlisi
Des de mitjans dels anys 90, quan ICV es va declarar ecosocialista,  hi ha hagut molts canvis en el món i en concret en l’àmbit espanyol i català. La realitat socioeconòmica ha canviat i, en conseqüència, les propostes de transformació del sistema també han de canviar.
La situació actual ens dibuixa un panorama molt difícil per a les classes populars: una taxa d’atur del 23,7% que no és exclusivament fruit de la crisi actual ni de les reformes laborals del PP, PSOE i CiU, sinó que és  estructural: des del 1978 fins el 2014, l’atur ha estat durant 24 anys per sobre del 15%. En la majoria de països de l’OCDE cap any.
Segons Càritas i el INE hi ha uns cinc milions de persones en exclusió severa i més de 700.000 llars on no entra cap euro. La desigualtat creix de manera paorosa i el miratge de la creació de llocs de treball es fa a base de la precarització de joves i dones.
La degradació del planeta, l’acabament de les fonts fòssils d’energia i l’automatització que arriba fins als llocs de treball qualificats eliminen les esperances d’un desenvolupament generador de grans quantitats de llocs de treball i compatible amb els límits planetaris.
Les escasses polítiques d’ocupació actuals només milloren l’ocupabilitat del més preparats i l’exèrcit de reserva d’aturats facilita salaris i condicions laborals a la baixa tot reforçant el model productiu “low cost”. I amb l’exhauriment de la solidaritat intergeneracional d’avis i pares a fills i nets, s’incrementarà el nombre de persones pobres, sense oportunitats i estigmatitzats.
Diagnosticada correctament la realitat cal, des de l’esquerra ecosocialista, plantejar canvis radicals, no pas cures pal·liatives que només serveixen per dissimular les ferides del sistema. Per això, davant la manca de treball estructural i l’augment exponencial de la pobresa cal abordar la Reducció del Temps de Treball (RTT) i la instauració d’una Renda Bàsica Universal (RBU). Ambdues s’han de gestionar  tenint en compte la necessària estacionalitat del cicle econòmic, tot admetent que no podem créixer globalment encara que sí en sectors concrets com el mediambiental i l’estat del benestar.
La proposta

En relació a la RTT, cal tenir en compte dues premisses importants: no tothom pot assumir-la ni es pot aplicar en tots els sectors; i caldrà combinar aquest repartiment amb la creació de llocs de treball a temps complet i a parcial.
Amb dades de la Fundación Biodiversidad, es podrien crear 600.000 llocs de treball en el sector del medi ambient (eficiència energètica, producció d’energia renovable, mobilitat sostenible, producció ecològica, etc.), que permetrien una transició cap un model de molt menor consum de recursos. Aquests llocs de treball es podrien pagar, en gran part, amb l’estalvi energètic.
I si fem un esforç fiscal per a convergir amb Europa en llocs de treball en educació, salut, cura d’infants i gent gran i en R+D,podrem crear com a màxim, sumats als de l’economia verda i l’efecte multiplicador, un total de 2 milions de llocs de treball a mig termini.
Però encara quedarien  milions de persones sense feina, el gruix principal dels aturats. Per aquests s’hauria de repartir el temps de treball, sense incrementar els costos per a les empreses, per no perjudicar la posició competitiva del país i perquè la realitat mostra que la majoria d’empreses no podrien assumir aquesta càrrega addicional.
Aquesta RTT ha d’anar necessàriament acompanyada de l’aplicació d’una RBU incondicionada, equivalent al llindar de la pobresa. La RBU es finançarà amb una fiscalitat basada en un nou IRPF que gravi totes les rendes a un tipus únic o progressiu. També ajudaran al seu finançament els estalvis prestacions d’atur, subsidis socials i pensions que estiguin per sota de la RBU. L’aplicació de la RBU no substitueix la despesa pública destinada a la salut, l’educació i els serveis a les persones.
La RTT més la RBU suposarà que la gran majoria de treballadors vegi incrementat els seus ingressos, tot disminuint alhora el temps de treball. La reducció farà possible la millor distribució entre gèneres del treball reproductiu i del temps de lleure.
Les forces polítiques d’esquerres estem obligades a fer propostes engrescadores que superin la realitat que el sistema capitalista ens imposa. Deixem d’escoltar els cants de sirena que diuen que no hi ha alternativa, que la proposta presentada és impossible, que els sindicats no ho acceptaran. Pensem que una proposta de l’esquerra radical no pot ser complaent amb el sistema obsolet de la socialdemocràcia. Com a força transformadora hem de ser valents i presentar una proposta revolucionària que signifiqui que els homes i dones del present i del futur puguin viure amb dignitat.
Per a l’ecosocialisme del segle XXI i per a les classes populars, la combinació d’una proposta de Repartiment del Temps de Treball i l’aplicació d’una Renda Bàsica Universal són indispensables en la lluita per una societat igualitària.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada