dimecres, 8 de juny de 2016

Creixement o decreixement?

Article publicat al diari Ara
Joan Majó 02/06/2016 18:38
Es tracta d’una polèmica que ja fa algunes dècades que està viva, sobretot a nivell ideològic, però que la crisi ha posat al centre de moltes preocupacions personals i de moltes discussions polítiques. Hi ha gent que es preocupa, amb raó, per si seguirà tenint una feina segura, o si seguirà havent-hi feina per a tots; hi ha pares i mares que sospiten que potser els seus fills o els seus néts hauran de viure pitjor que ells, al contrari del que ha passat fins ara; i hi ha fortes controvèrsies polítiques sobre si el creixement del PIB és la millor mesura de la bondat d’una certa política econòmica. És clar que la polèmica ara ja ha passat del món intel·lectual a les nostres vides, i cal que ens aclarim.
La resposta a la pregunta del títol només pot ser una: depèn...! Depèn de moltes coses, però jo només en vull analitzar, ara, dues. Depèn de què entenguem per creixement, i depèn de quines siguin les característiques del creixement.
1. Què ha de créixer? Des de fa temps ens hem acostumat a mesurar el creixement d’una societat, d’una economia o d’un país seguint l’evolució del seu producte interior brut. El PIB mesura, en termes monetaris, el total de la riquesa generada al país, i es distribueix en forma de rendes salarials i rendiments del capital entre els seus habitants. El PIB per càpita, o renda per càpita, surt de dividir el PIB pel nombre d’habitants, com si la distribució fos totalment igualitària. Però, abans de parlar d’això, vull tocar un altre aspecte.
El creixement de la renda ha estat un element fonamental per millorar el benestar; però l’objectiu final no pot ser la renda sinó el benestar, i hi ha evidències que no existeix una correlació matemàtica entre renda i benestar. Això, almenys, per dues raons. En primer lloc perquè la capacitat d’accedir, a través del mercat, a béns que augmentin el nostre benestar no depèn només de la renda de què disposem, sinó també del preu dels béns (si l’IPC augmenta com la renda, no millorem); i també perquè alguns dels components del benestar no els comprem sinó que vénen per camins no mercantils (seguretat, qualitat de l’aire, confiança en la justícia, salut, oportunitats...).
Per qualificar positivament un creixement l’augment de renda ha de ser paral·lel a una reducció de la desigualtat
Aquesta reflexió hauria de permetre afegir dos objectius complementaris, de naturalesa ben diferent, a l’actual obsessió pel creixement del PIB. Per una banda, millorar l’eficiència en les activitats de transformació i d’utilització dels recursos podria representar una disminució de preus finals molt superior a la possible disminució de PIB que pogués suposar. I, per l’altra, millorar la qualitat de les institucions públiques tindria un fort impacte en l’augment del benestar de les persones.
2. Creixement desigual. L’aspecte més escandalós de l’evolució de l’economia espanyola, en els quinze anys abans de la crisi, va ser que mentre el PIB registrava un fort creixement (el més alt de la UE) també augmentaven de manera continuada les desigualtats. Es pot dir que va ser un creixement equivocat basat en l’especulació, el malbaratament i l’endeutament. És una mostra que no tot creixement és bo, i n’estem pagant les conseqüències. Em sembla clar que puc afirmar que una condició imprescindible per qualificar positivament un creixement és que l’augment de la renda per càpita sigui paral·lel a una reducció de l’índex de desigualtat, a base de regular el mercat i de redistribuir fiscalment. Això no representa només un desig de justícia social, sinó també la voluntat de millorar la cohesió social i la qualitat del capital humà, com a principals factors de tranquil·litat i de competitivitat, de cara al futur.
L’estancament del PIB, o el seu decreixement, pot no ser sempre un escenari a evitar
No ens podem quedar tranquils veient com, en un recent estudi de la Comissió Europea, Catalunya apareix com la 58a regió europea en PIB per càpita, però baixa al lloc 165 en l’IPS (índex de progrés social), que avalua molts d’aquests altres aspectes no monetaris que he apuntat.
En resum. 1. El creixement és bo però no sempre. 2. L’estancament del PIB, o el seu decreixement, pot no ser sempre un escenari a evitar. 3. És evident que cal un decreixement en la utilització dels recursos limitats. 4. L’eficiència en l’activitat econòmica, la qualitat de les institucions, la millora del capital humà i la reducció de les desigualtats són els quatre eixos que han de complementar, o fins i tot substituir, l’actual obsessió pel creixement del PIB.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada