dijous, 25 de juny de 2015

I jornades sobre recursos i política a Catalunya del segle XXI. Resum de les intervencions

Hem fet un resum de les intervencions dels ponents de les  I jornades sobre recursos i política a Catalunya del segle XXI.
Hi van participar i col·laborar moltes  entitats. entre elles destaquem: Som lo que SembremLa Xarxa per la Sobirania energètica Ciutats en Transició  ,  350BCNEcologistes en Acció  , la  Plataforma Auditoria del Deute.
L'objectiu de la jornada era poder compartir idees i propostes  i crear xarxa entre totes les associacions amb voluntat de treballar per canviar un sistema que ens està duent al col·lapse.



Antonio Turiel 

Ens dona algunes xifres:
El consum mundial d’energia és de 17Tw
El consum d’electricitat  a Espanya (2014) és només d’un 23% del consum final d’energia  (pràcticament la resta  són energies fòssils)
El discurs de fons és el mateix que s’explica al capítol del llibre  MESSE sobre crisi energètica  crisi energètica .   L’Agència Internacional de l’Energia AIE  reconeix per primera vegada el peak oil  al World Outlook 2010, però les previsions sobre els derivats del petroli estan molt inflades, estan calculades en volum, no en capacitat calorífica,  i no tenen en compte la TRE.  Fent  les correccions oportunes A. Turiel arriba a la conclusió que  a 2015 s’arriba al zenit  del total del petroli ( el petroli cru convencional ja hi va arribar al 2005).  Això significa que a partir d’aquesta dada l’oferta , la producció de petroli ja anirà en davallada i que haurem d’adaptar-nos a disminuir la demanda. Més informació  aquí

A. Turiel  estima que  a 2015 s’arriba al zenit  del total del petroli
 Considera  però que en els darrers anys la relació tant  forta entre PIB i Energia s’ha trencat seguint dos models molt diferenciats entre els països  del 1º mon i els del 3ª , molt més consumidors que els primers. També considera que actualment ens trobem al plateau  de la producció del petroli i que a partir del 20015 ja haurem passat el zenit de producció. Estima que a finals d’aquest any tornaran  a elevar-se els preus del cru  a mesura que la demanada es recuperi i això tornarà a portar a una nova recessió.. Va reiterar   la idea que quan el petroli es va escà el preu no puja si no que oscil·la.
Va donar estimacions de l’informe del l’outlook  BP 2015 : el zenit de la producció  del petroli total es dona a 2015, el del carbó a 2014, el gas cap el 2012 i el del urani també al 2020. Va parlar dels deutes del fraking i que les grans companyes s’estan retirant del negoci. La AIE
Estima que el zenit de les fonts d’energia no renovable serà al 2018 (actualment representa el 91% de l’energia primària
 Existeixen  limitacions de producció amb les energies renovables. A grans números:
·         Energia  hidràulica representa un 6,8% de l’energia primària a Europa (2014) i no té gaire més marge
·         Eòlica  té una limitació de producció de 1 TW (segons estudis de la Universitat de Valladolid) i té una dependència al petroli d’1% de l’energia primària
·         La Fotovoltaica té una limitació de 4,5 TW (segons estudis de la Universitat de Valladolid) i té forta dependència de materials escassos i de <1% de l’Energia primària
·         E.s solar de concentració: té un bon potencial però de moment està poc explotada i és poc coneguda
·         Altres (biomassa, geotèrmia, marea motriu..tenen potencial limitat<1% de l’energia primària)

Recordar també que la  OMS  calcula que 1 de cada 8 morts ho és degut a la contaminació.

Hi ha unes quantes guerres directament relacionades amb els recursos energètics. Síria, Yemen, Egipte...

Ens trobem a la fi de capitalisme que es basa en que qui té el capital té dret a una remuneració proporcional a aquest capital i això significa creixement , la qual cosa aviat deixarà de ser possible per motius de limitació dels recursos energètics.
Tenir en compte també que les mesures d’estalvi i eficiència en un sistema productivista són estèrils ja que al final el que alguns estalviem s’ho acabaran gastant uns altres (Jevons)

Marcel Coderch


Després d’haver donat moltes voltes sobre les causes del creixement , del deute i  de la crisi, havia arribat a la conclusió que la creació de diner amb interès n’era la causa primera i, per tant, va centrar la conferència en aquest tema.
Es va posicionar en contra de l’austeritat . No hi havia cap necessitat de restringir el dèficit dels estat en temps de crisi perquè es podia haver resolt amb creació de més  diner per part del banc central que l’hauria d’haver deixat als estat directament  als estats per invertir-lo, en coptes d’haver de passar pels bancs privats que a sobre els  cobraven interessos .
Actualment  els bancs privats tenen el dret  de  crear el diner  a partir del no res. La quantitat de diner que circula creix constantment  perquè si no  no es podrien cobrar els interessos.  Només es pot pagar el deute creant més deute. Hi ha una tendència a l’acumulació en mans de pocs .
Ha estat un  error  dels governs d’haver concedit la creació del diner  als bancs privats . Cal recuperar altre cop aquest dret pels  poders públics.  La concessió dels crèdits és una funció social que els governs han delegat  en els bancs privats. Qui té el dret de crear els diners és qui decideix  en què s’ha d’invertir  i que aquest prerrogativa ha d’estar en mans dels estats.
 


 Actualment les inversions productives són una mínim part en relació de les inversions en productes financers  amb els problemes que això comporta.
La solució a aquests desgavell financer i del deute  no passa només per recuperar pel sector públic el sector financer , si no per canviar  el sistema monetari.
Va defensar les tesis i les demandes del moviment  “Positive Money”     que es resumeixen en:
1.       El poder de creació del diner no ha d’estar en mans dels bancs privats
2.       El diner només pot ser creat a través d’un control democràtic
3.       El diner s’ha d’invertir a les activitats que produeixen riquesa real
4.       El diner ha de ser creat lliure de deute
Va defensar la creació del Eurocat , però amb la necessitat que els impostos es poguessin pagar amb aquesta moneda  si volíem que la moneda arrelés.

Antonio Garcia Olivares


Va tornar parlar del zenit de molts materials :
Fòssils al 2013; Producció de grans (blat...) 7-8T/Ha.  IPPC pronostica caigudes de producció del 20-40% a finals de segle ;  Fòsfor (2040-50); degradació del sol :abandonament anual de 10M Ha, Disminució d’aqüífers: 1.700 milions d’humans viuen en zones d’aqüífers declinants.
Es preveuen punts de no retorn, processos irreversibles a partir de 2025-2040 Barnosky  (Notícia relacionada:      La Tierra está entrando en una nueva fase de extinción )
Existeix una discussió de fons sobre si amb una perspectiva de TRE en descens serà possible sostenir la societat industrial  (tesis que per sota de TRE=9 no es possible mantenir la civilització industrial)  i si la societat del futur serà una societat ruralitzada tal com  preveu   David Holmgren ( article “Colapso por Encargo” ) o si es podrà mantenir una societat industrialitzada tal com defensa  Herman Daly
És possible una economia 100% renovable?
A partir d’un estudi de Garcia Olivares et al. :Un mix renovable a escala global con tecnologías probadas y materiales comunes  (Energy policy 2012) proposa  la combinació de producció d’energia a la zona del Sàhara i similars  amb la producció distribuïda a nivell municipal  donaria una producció mundial  total de fins a 12TW, equivalent al consum de l’economia del 2006.
El mix de producció és:
12,5% producció municipal (aprofitant  les teulades)  Potència produïda de 1Tw residencial. Un 8,5%  a a partir de PV, estimant que una  TRE PV =2,5 equival a una TRE elèctrica = 8
Calcula que la TRE global del mix de  totes les energies renovables (PV, eólica, concentració solar en els deserts, Hidroelec.) és  aprox. TRE= 18 , similar a la TRE actual del petroli.

 
El model consisteix en  xarxes intel·ligents que integrin les xarxes locals i xarxes generals. Integrant totes les fonts  deserts+locals) es resolt el sistema de la intermitència.
La producció màxima de 12Tw  ve limitada per la necessitat de materials per a les infraestructures elèctriques i per altres  necessitats industrials. Amb aquest límit de producció elèctric es calcula que s’utilitza  un 50%  del  Cu, 70% del Ni; 50% del Li. Energy and Mineral Peaks, and a Future Steady State Economy, A. Garcia Olivares et al.
Quins són els sectors susceptibles de ser electrificats i els que no?
La majoria de sectors poden ser electrificats però hi ha alguna colls d’ampolla:
Li i Ni, necessari per les bateries obligaran a una disminució del tràfic del 50% . L’aviació funcionarà amb H2 i també haurà de disminuir.
El sistema ferroviari serà el gran guanyador ja que la transformació elèctrica  a mobilitat és molt alta:  rendiments del 90%
Treball agrícola electrificat necessitarà  subestacions elèctriques a distàncies d’entre 20-40 km. Per carregar bateries.
Nitrats i Amoni es poden produir a partir de biogàs (residus i excrements)
Producció d’acer és factible a partir del carbó vegetal. També les petroquímiques d’olefines i aromàtics són  factibles  per substitució de petroli per carbó vegetal. Això comporta produccions de biomassa global del doble que les actuals i , per tant, caldrà reduir a la meitat la indústria petroquímica.
Conclusió:  És possible una civilització 100% renovable amb reduccions molt importants en el transport i la indústria  petroquímiques i amb un consum energètic similar al dels anys 60. 

Enric Tello


Cal  reterritorialitzar la indústria i l’electricitat i a la vegada fomentar la agricultura local, però hi cap tot al territori?
A Europa la ocupació del territori es distribueix així:
·         zona urbana-industrial ocupa un 5%
·         Espais  naturals (protegits) o aiguamolls 8%
·         Mosaics agro-forestals  85%

 Resultado de imagen de mosaic agroforestal
S'ha comprovat  (R. Margalef) que  aquests  mosaics agroforestals  són una perturbació “intermèdia” dels ecosistemes deguda a l’activitat humana tradicional (agronòmica, agroforestal, agroramadera) han resultat ser un instrument de conservació molt eficaç  que  ajuda a  mantenir i fins i tot a augmentar la diversitat de les comunitats  vegetals.
A partir dels anys 60 fins ara el territori s’ha anat degradant per un efecte doble:  1º La substitució dels mosaics per macroconreus ( més tansport, alimentació de bestiar) i 2º l’abandonament dels espais agrícoles que port al creixement del bosc sense cap gestió.
El resultat és una disminució d ela biodiversitat. La clau per afavorir i conservar la biodiversitat  està  en mantenir l'estructura de mosaic  i la connectivitat ecològica del  territori entre aquests mosaics i  els espais protegits que ara mateix es troben molt fragmentats i aïllats. Més informació aquí
La solució passa per compartir el territori entre l’home i la resta d’espècies. L’agroecologia, l’agricultura ecològica, la ramaderia sostenible , en definitiva, la sobirania alimentària en són la clau.
La perspectiva de futur és el decreixement. La qüestió està en decidir quin tipus de decreixement volem: un decreixement catastròfic o be  un decreixement ordenat que ens doni bona vida i que sigui atractiu.

Sergi Sastre  (Fundacio Ent)


Va fer una presentació del treball El metabolismo económico regional español   que estudia el flux de materials i energia  entre les diferents regions d’Espanya i entre aquestes i l’exterior.  L’autor es va centrar en el metabolisme de  Catalunya  .
 
La producció catalana de biomassa és de 1,1 Tones/ cap. que està molt lluny d eles 3 Tones/cap necessàries per ser sobirana  alimentàriament. Si augmentéssim els cultius acabaríem sense boscos. Necessitaríem 1,5 milions d’Ha  addicionals  agrícoles  per poder ser sobirans alimentàriament, o be, canviar la dieta amb menys consum de carn. 
Caldria definir més acuradament el concepte de sobirania alimentària. Quines són les fronteres? Quines i com de grans  han de ser les biorregions?
L’actual organització econòmica no permet un creixement del PIB sense anar associat a un creixement en el consum de materials .
Si volem una organització social diferent caldrà primer de tot, identificar els colls d’ampolla de la nova organització:  quants habitants hi viuen?; Quants aliments són necessaris i quina dieta?  a on es conreen els aliments ?  al mateix país o a l’exterior?;Quina part de la mat`ria orgànica ha de tornar al sòl i quina es pot utilitzar per gasificar?. Existeixen diferents solucions al puzle de l’ organització del sistema, cada un d’ells té diferents colls d’ampolla que haurem de conèixer i solucionar per resoldre el puzle.

Iolanda Fresnedillo    (Observatori del deute)


De on trauríem els recursos per fer un canvi d model?
Les pensions es paguen amb les cotitzacions dels treballadors, per tant, si fóssim un estat independent les pensions dels catalans serien suportades  pels treballadors catalans  seguint el model actual.
Els nostres creditors són l’estat (tècnicament estem intervinguts), la Caixa, el BBVA i el Banc Europeu d’Inversions BEI.  El problema és que els criteris d’inversió del BEI són molt poc sostenibles ja que es basen en més creixement i més consum energètic.

Si ens tanquen l’aixeta del crèdit el principal problema que ens trobaríem seria el de pagar el petroli. Als països que se’ls va perdonar el deute,  va ser a canvi de condicions molt injustes (privatitzacions de recursos  primaris, etc) . Actualment estan tant endeutats com ho estaven perquè han d’importar el petroli.
És útil conèixer el web de l’ Observatori Ciutadà  Municipal  on podrem trobar les dades detallades del pressupost municipal  i es poden realitzar consultes als Ajuntaments. Tant consultes com respostes  es visualitzen per tothom al mateix web
 

1 comentari: