dimecres, 7 de setembre de 2016

XES Terrassa planteja incloure clàusules socials en els contractes públics

Article publicat a Malarrassa


6 setembre 2016

Miquel Gordillo 
El grup local de la XES Terrassa ha definit vuit mesures concretes per instar a l’Ajuntament ha incloure-les en els plecs tècnics a l’hora de contractar serveis externs. Les administracions haurien de ser exemple en promoure una major presència d’empreses cooperatives que prestin serveis municipals.
Amb l’economia social o solidària es pot redistribuir millor la riquesa, invertir en recursos i energies més netes, i potenciar iniciatives de proximitat i ecològiques. D’això estan convençuts a la XES Terrassa. I volen que s’apliquin els criteris ètics i ambientals de l’economia social en els contractes fets per l’ajuntament. També asseguren que es crearia una ocupació més sostenible i més igualitària. En definitiva, es tracta d’avançar cap a una nova cultura de compra i de consum responsable per part de ciutadania, empreses, organitzacions socials i administracions.
Una comissió de la XES local porta mesos treballant en el tema. L’equip format per Itziar Müller, Marta Bou, Domènec Martínez i Javi Domínguez, ha elaborat recentment un seguit de mesures per instar a l’Ajuntament de Terrassa a incorporar criteris més socials i ètics en les clàusules tècniques, i impulsar així una altra forma de comprar i contractar per part del municipi.
Més encara, des del col·lectiu afirmen que aplicar clàusules socials en la contractació municipal és una mesura per retornar a la ciutadania els impostos pagats a les administracions en forma de creació d’ocupació cooperativa, de foment de les organitzacions populars i de respecte a la justícia social i ambiental.
grup clausules socials XES Trs
ITZIAR, MARTA I DOMÈNEC SÓN MEMBRES DEL GRUP DE TREBALL DE LA XES QUE HA TREBALLAT LES CLÀUSULES SOCIALS. FOTO: MG
Cal voluntat política
Per això, consideren necessària una voluntat política per part de les administracions per tal que facin les seves compres i adquisició de serveis a empreses o organitzacions que promoguin valors cooperativistes, enlloc de l’afany de lucre i l’interès pel negoci que regeixen les grans empreses.
De fet, l’ajuntament de Terrassa disposa des de l’any 2011 d’una Guia per a l’aplicació de les clàusules socials en la contractació municipal i un acord plenari l’any 2014 per impulsar-les. No obstant, en aquest període i fins a l’actualitat, l’aplicació de clàusules socials ha estat mínima.
Des de la XES pensen que hi ha voluntat municipal en la seva aplicació, però que la pressió exercida per les grans empreses, l’existència d’una legislació complicada i en període d’adaptació a la normativa europea, i la por al fet que les reticències dels interventors municipals puguin retardar els contractes, fan que als tècnics els costi molt incloure clàusules en els contractes. Per això “hem de ser la ciutadania els que exigim l’aplicació de les guies per a l’aplicació de les clàusules i el seguiment dels contractes”, manifesta el grup.
Per exemple, l’octubre del passat 2015, es va adjudicar el contracte de menjadors escolars a l’empresa Serhs, primer grup turístic de Catalunya, el qual malgrat obtenir les pitjors puntuacions en els apartats de qualitat alimentària i educativa del servei, va acabar guanyant el concurs per la gran rebaixa en l’oferta econòmica i oferir, a més, 500 beques menjador. Aquest fet provocà crítiques de l’oposició d’esquerres i fins i tot l’escepticisme de l’equip de govern, que no va saber però posar remei a la situació: van prevaldre els criteris estrictament tècnics i econòmics per sobre d’altres qüestions. El concurs fou impugnat per oferta temerària per part d’altres competidors, alguns d’ells pertanyents a empreses del tercer sector i alguna empresa local radicada al territori. El resultat fou ratificat després pel Tribunal de Contractes de la Generalitat, de manera que Sehrs assumeix el servei de menjadors aquest mes de setembre amb l’inici del curs.
«La ciutadania i els moviments socials hem de pressionar perquè aquests acords siguin una realitat i els grups polítics posin els mecanismes suficients per dur-los a terme», manifesta la Marta. En l’Escola d’Estiu duta a terme el passat juliol per la XES a El Prat de Llobregat, la feina elaborada per la XES Terrassa, va ser exposada i reivindicada amb molt bona acceptació. Es tracta de veure la importància de les compres públiques i les clàusules socials en la creació i enfortiment dels mercats socials locals.
Tenen clar però que no n’hi ha prou amb la voluntat d’aplicar clàusules socials, i que cal un seguiment que asseguri la seva aplicació. «Hem d’incloure en els plecs de les contractacions clàusules socials i ambientals per evitar que empreses transnacionals i mancades d’ètica, o que operen en paradisos fiscals, s’acabin emportant els contractes públics».
Cal però avançar-se. Per això, pensen que és necessari disposar d’un llistat dels contractes que finalitzen el 2017, i estudiar millor a quines àrees es poden fer contractes amb empreses de l’economia solidària. «Això es pot treballar des del Consell d’Economia Solidària que s’acaba de posar en marxa». I és necessari que «als pressupostos per al 2017 les clàusules socials quedin visualitzades. I que es reflecteixin en partides concretes», afirma rotund el Domènec.

8 mesures per incloure clàusules socials i ambientals  en la contractació municipal

1. Definir una bona guia o web de referència que ajudi a la inclusió de les clàusules socials en cada plec de clàusules administratives. Un bon exemple és la web de contractació pública responsable de REAS (Red de Economía Alternativa y Solidaria de Aragón) http://www.reasnet.com/clausulassociales/
2. Redactar i publicar plecs administratius que incloguin clàusules socials i ambientals. I així establir clàusules específiques en els contractes públics.
3. Dividir els grans contractes en lots, que afavoreixin que pymes puguin participar en els concursos públics. Aquestes no poden assumir riscos elevats o l’espera de mesos sense cobrar, i això dificulta el seu accés a contractes que demanen un desemborsament inicial molt elevat. Per això, les administracions han de dividir en lots els grans contractes amb la finalitat que les petites i mitjanes empreses puguin participar en els contractes públics.
En aquesta línia, els contractes reservats a organitzacions sense afany de lucre i d’interès social, s’han de fer extensius a les empreses amb estructures cooperatives, conforme a la directiva de contractes públics 2014/24 de la Unió Europea. Tanmateix, encara no ha estat incorporada a la legislació estatal tot i vèncer el termini marcat.
4. Reservar contractes a empreses cooperatives, sense afany de lucre i d’interès social.
La nova directiva europea ofereix aquesta possibilitat. Abans només es podien reservar contractes a empreses d’inserció i centres especials de treball.
5. Formar a les treballadores i treballadors de l’administració pública per què coneguin les possibilitats que ofereix la legislació en matèria de clàusules en la contractació pública, i puguin aplicar-la i tramitar els diferents procediments amb seguretat jurídica.
6. Determinar a quines polítiques socials i ambientals es pot contribuir amb la contractació per saber en quins àmbits es pot fer més incidència i en quins hi ha més camí per recórrer.
7. Crear un grup de treball municipal que proposi clàusules a incloure en cada contracte per què des de l’administració i els moviments socials –com ara el Consell d’Economia Social i Solidaria– es vetlli per la seva inclusió i compliment, s’analitzin els contractes amb detall, i es redactin clàusules tenint en compte l’existència d’iniciatives que les poguessin complir.
8. Fer un seguiment i control de les clàusules per assegurar que aquelles que no estan regulades per lleis específiques tinguin un seguiment i eines de control. Es recomana assegurar-se del compliment de les clàusules durant el procés de licitació i donar seguiment, avaluant i exigint a les empreses contractistes que compleixin amb totes les clàusules dels contractes, especialment les que disposin de llarga durada. L’òrgan administratiu podrà fer el seguiment d’aspectes com ara afavorir contractacions laborals a persones amb risc d’exclusió social, eliminar les desigualtats per motius de sexe, incorporar productes de proximitat i altres.
“Molts contractes es poden fer amb economia social i solidària”
El marge dels ajuntaments per comprar i contractar amb empreses de l’economia solidària és ampli i toca diversos apartats, com ara les finances, la neteja, els serveis educatius, les telecomunicacions, el transport, etc. Així ho indiquen des de la XES Terrassa, que està treballant per assenyalar tots els àmbits concrets on hi ha possibilitat d’actuació.
Per exemple, diversos municipis s’han fet socis de Fiare Banca Ètica, com ara Sabadell, Figaró, Cambrils, El Prat de Llobregat i altres d’arreu de l’estat. Els ajuntaments de Vitòria i Santa Perpètuda de Mogoda gestionen la partida de cooperació amb Fiare. Aquí s’inclou també l’opció de fer el pagaments dels tributs municipals a través d’entitats de banca ètica. També existeix la possibilitat de que l’ajuntament demani crèdits per tal de finançar iniciatives vinculades a l’economia social, en aquest cas amb una entitat de crèdit com Coop57.
Amb les contractacions per lots es pot fer la contractació de subministrament elèctric i altres fonts d’energia amb cooperatives. I molt important: com ens diu el Domènec Martínez, a través dels contractes públics s’han d’exigir el compliment de convenis col·lectius i dels drets laborals dels treballadores, així com la certificació ambiental en les compres de roba, vestuari, productes informàtics, de neteja, o dels aliments dels menjadors escolars.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada