divendres, 12 de setembre de 2014

La Posició davant el Creixement Econòmic, manifest de CASSE Centre pel Progrés de la Economia Estacionària




Manifest traduït al català de  CASSE , Centre pel Progrés de la Economia Estacionària

Center for the Advancement of the Steady State EconomyLa Posició davant el Creixement Econòmic

Considerant:

1) Que el creixement econòmic, tal i com es defineix en els llibres de text oficials, es un augment de la producció i del consum de bens i serveis;
2) Que quan hi ha un increment del conjunt del nombre d’habitants i del nivell de consum per càpita, d’això en resulta un creixement econòmic;
3) Que la economia global creix com un tot unificat format per sectors agrícoles, d’extracció, industrials i de serveis, els quals necessiten disposar de recursos materials i generen residus;
4) Que sovint i generalment el creixement econòmic ve indicat per un increment del producte interior brut real (PIB) o del producte nacional brut real (PNB);
5) Que el creixement econòmic és des de fa temps un objectiu primordial de moltes societats i de la majoria dels governs;
6) Que el creixement econòmic té un límit si tenim en compte els principis físics i ecològics ja fermament establerts;
7) Que hi ha cada cop més evidencia de que el creixement econòmic esta tenint efectes negatius sobre el nostre benestar econòmic i ecològic a llarg termini.

La nostre postura es:

1) Que existeix un conflicte fonamental entre el creixement econòmic i la protecció del medi ambient (per exemple, la conservació de la biodiversitat, el sanejament de l’aire i de l’aigua, l’estabilitat atmosfèrica, etc);
2) Que existeix un conflicte fonamental entre el creixement econòmic i els serveis ecològics que sostenen l’economia humana (per exemple: la pol·linització, la descomposició, la regulació del clima);
3) Que el progrés tècnic ha tingut molts efectes positius i negatius tant econòmics com ecològics i no podem dependre d’aquest per tal de resoldre el conflicte entre el creixement econòmic i el benestar ecològic i econòmic a llarg termini;
4) Que el creixement econòmic, tal i com es mesura mitjançant l’augment del PIB, és un objectiu cada cop més perillós i anacrònic, sobretot en països rics amb alts nivells de benestar material;
5) Que una economia d’estat estacionari (és a dir, amb un nivell de població i de consum per càpita relativament estables que fluctuen lleument) és una alternativa viable a una economia creixent i s’ha convertit en un objectiu adient per a economies grans amb alts nivells de riquesa;
6) Que la sostenibilitat a llarg termini d’una economia d’estat estacionari requereix el seu desenvolupament en una mida suficientment petita a fi d’evitar la falta de capacitat de reacció econòmica i ecològica davant de variacions brusques, esperades o inesperades, tals com les sequeres o la manca de recursos energètics;
7) Que una economia d’estat estacionari no es incompatible amb el desenvolupament econòmic, un procés dinàmic i qualitatiu en el que es poden utilitzar diverses tecnologies i on la importància relativa dels diversos sectors econòmics pot evolucionar;
8) Que un cop s’ha establert una economia d’estat estacionari, seria recomanable que els països més desenvolupats ajudessin a d’altres que no ho són tant a realitzar el canvi des d’un objectiu de creixement econòmic cap a una economia d’estat estacionari, començant per aquells països que ja gaudeixen d’un nivell alt de consum per càpita;
9) Per molts països amb nivells alts de pobresa, segueix essent un objectiu apropiat el poder aconseguir un augment del consum per càpita (o, com alternativa, aconseguir una distribució més justa de la riquesa).

Subscriu aquesta postura

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada