Previsions en la caiguda de la producció de petroli

Aquest annex s’ha construït a partir dels comentari d’un document de l’Antonio Turiel, extrets de 
http://crashoil.blogspot.com.es/2012/11/el-ocaso-del-petroleo.html

La primera gràfica que es reprodueix sota d’aquestes línies és la previsió de producció de petroli facilitada per l’Agència Internacional de l’energia, AIE, d’aquí al 2035.

Com diu Antonio Turiel en el seu informe, pel que fa a la producció futura dels jaciments de petroli per descobrir i per posar en explotació encara,  les previsions de l'AIE tenen certs elements un tant optimistes, per no qualificar-los de fantasiosos, a més de què infla considerablement les perspectives dels petrolis no convencionals. Basant-se en les seves hipòtesis la AIE pronostica que a l’any 2035 s'arribaran a produir 100 milions de barrils diaris (Mb/d) des dels gairebé 87 Mb/d de l’any 2011.

Turiel converteix la gràfica oficial de l’AIE en una de més pràctica amb la que es pot interpolar els valor per a cada any. En abscisses els anys, en ordenades els Mb/d. Apareix tot seguit:

Recordem les diferents categories. La franja negra representa la producció dels camps de petroli cru que l’any 2011 hi havia en producció. La franja de color blau cel  representa la producció dels camps de petroli cru que ja es coneixen però que no s'exploten per falta de demanda o perquè és molt car. La franja de color  blau fosc  representa la producció de petroli cru que hauria de provenir dels camps que encara estan per descobrir.

Totes les altres franges representen petrolis no convencionals, succedanis imperfectes del petroli. La franja de color morat  representa la producció dels líquids del gas natural, la de color groc s’origina en la producció de tots els altres petrolis no convencionals, excepte el lleuger de roca compacta, la franja vermella  correspon a aquest darrer petroli lleuger provinent  de roca compacta i la verda representa els guanys de refinat.

Però aquest gràfic amaga un fet fonamental. S’estan sumant volums de diverses categories d'hidrocarburs suposant que són equivalents. Però no ho són. Tots els petrolis no convencionals tenen densitats energètiques per volum del voltant del 70% de la del petroli cru. D'altra banda, els guanys de refinat es refereixen a l'augment de volum dels productes procedents de la refinació de petroli, augment de volum que òbviament no suposa un augment de l'energia que s'extreu del petroli. 

Fent aquests ajustos (els petrolis no convencionals tenen un 70% de l'energia en volum del petroli cru, els guanys de refinat no augmenten l'energia del petroli) obtenim la gràfica següent, que vindria expressada en unitats d'energia, en milions de barrils equivalents a petroli cru per dia:

Diu Turiel amb raó, que aquesta és la gràfica que l'AIE hauria de presentar si fes els comptes com cal, és a dir, amb fluxos d'energia en comptes de volum. Com es veu, les perspectives de creixement de producció, quan s'expressen en termes de l'energia associada, són molt més magres i menys encoratjadores: Es passaria de 79,5 Mb / d (entesos ara com a equivalents energètics) a  2.011 a 87,5 Mb / d a 2035, un increment molt menor que el pronòstic de l’AIE

Però amb tot, aquesta gràfica encara no conta tota la història, ja que és una gràfica d'energia bruta total, però no diu quanta és l’energia neta disponible que quedaria un cop es descompti l'energia requerida per a la pròpia producció energètica. 

Per fer una estimació de l'energia neta de les diferents fonts d'hidrocarburs assimilats a petroli cal conèixer la seva Taxa de Retorn Energètic (TRE). La TRE és una de les variables fonamentals dels càlculs de provisió energètica i ve donada per la següent fórmula:

TRE = Et / Ep

on Et és l'energia total produïda per una font i Ep és l'energia necessària per a la seva producció. Per exemple, l’actual petroli cru producció té una TRE de 20. Això vol dir que per cada 20 unitats d’energia que es produeixen només es gasta 1 unitat en la seva extracció.

Cal conèixer els valors de TRE per a totes les diverses categories del gràfic de l'AIE. Això és difícil i no exempt de controvèrsia, ja que varien segons la metodologia emprada. Turiel proposa uns valor pels quals defensa la raonabilitat.

Turiel ofereix i defensa es següents valors de TRE per a cada tipus de petroli segons els seu origen:

·         Per al petroli cru actualment en producció suposa una TRE de 20, en sintonia amb les estimacions més habituals. Però un valor tan alt té poc impacte en la previsió, ja que només resta un 5% a l'energia neta. O, dit d’una altre manera, el retorn de l’energia neta és un 95% de l’energia bruta.

·         Per al petroli cru sense explotar, més car, suposa una TRE de 5. Alguns autors la xifren en 3 o, fins i tot, en 2; d’ altres, en 10. El valor 5 sembla un compromís raonable: prou petit com per explicar que alguns d'aquests jaciments no s'hagin pogut explotar fins ara, i prou gran com per permetre que ara, amb preus alts, es puguin explotar. Això implica un retorn d'energia neta del 80% de l'energia bruta.

·         Per al petroli encara per descobrir suposa una TRE de 3. Els jaciments per descobrir són majoritàriament en aigües profundes, on típicament s'han de perforar 4 o més pous secs abans de donar amb un que produeix petroli; a més, té ritmes de declivi més ràpids que el petroli en plataforma o en terra ferma, la qual cosa implica haver de perforar-ne més o fer perforació horitzontal; tenen més problemes de manteniment i molts es troben en zones tropicals, on el pas d'huracans obliga a tancar periòdicament i causen danys, incrementant-ne el cost productiu en termes d'Ep. També formen part d'aquesta categoria els petrolis àrtics, amb similars dificultats. El retorn d'energia neta aquí seria del 66% de l'energia bruta.

·         Per als líquids del gas natural, se suposa una TRE de 5. Si el gas natural del qual provenen fos només convencional, seria més raonable una TRE de 20, però una part molt gran d'aquests líquids haurà de venir del gas no convencional, que té una TRE molt baixa. De nou, un 80% d'energia neta sobre la bruta.

·         Per als petrolis no convencionals, incloent-hi el petroli lleuger de roca compacta, se suposa una TRE de 2. Aquesta categoria inclou majoritàriament els biocombustibles, que tenen una TRE d'1 o a cops inferior, i els petrolis d'esquists, amb una TRE de 3 o inferior. Això implica que només el 50% de l'energia bruta arriba a aprofitar-se per energia neta.

Prenent en compte tots aquests valors es dedueix el gràfic següent:

Turiel afirma amb raó que aquest és el gràfic que l'AIE hagués hagut de presentar si s’hagués pres seriosament el seu treball.

D'acord amb ell, l'energia neta provinent de tots els líquids del petroli, fins i tot amb la infladíssima previsió de futur de l'AIE, arribaria al seu zenit cap a 2015, amb un valor màxim de 79,7 Mb/d d'energia equivalent al petroli, i aniria minvant suaument fins els 77,1 Mb/d el 2035. En resum, que estaríem molt propers al zenit de l'energia neta del petroli.

I què passaria si en comptes de proposar unes estimacions tan inflades com les de l'AIE se’ls hi donen un petit bany de realisme? Turiel indica que és difícil fer una estimació precisa de com anirà en realitat la producció de les diverses categories de líquids assimilats a petroli. No obstant això, resulta fàcil fer una aproximació una mica més realista sobre el futur real de la producció de petroli. 

·         D'acord amb l'edició de 2010 l'informe anual de la pròpia AIE, i amb el conseller delegat de Shell Peter Voser, la declinació dels pous de petroli cru actualment en explotació és del 5% anual, i no del 3,3% anual que es dedueix del present informe.

·         Dels pous que actualment no s'exploten, segurament no tots podran posar-se en explotació, en part perquè el preu del barril resultaria excessiu com perquè la societat ho pugui pagar (contràriament al que diu l'ortodòxia econòmica, l'energia no és una mercaderia més i no tot preu és pagable en el nostre actual sistema), i en part perquè no hi ha mètodes eficaços per processar aquesta producció potencial. Un exemple seria el del camp de Manifa, a l'Aràbia Saudita, on el petroli té un contingut tan alt en vanadi que no hi ha refineria al món que el pugui tractar. L'AIE peca d'optimisme pel que fa al potencial d'aquestes fonts. Tenint tot això en compte, Turiel redueix aquesta previsió a la meitat.

·         Pel que fa als pous encara per descobrir, les estimacions de l'AIE  presenten el problema que pressuposen un ritme de troballes que és 4 vegades superior al dels últims 20 anys. Podem afegir a aquesta dada que en un context d'inestabilitat econòmica la tendència de les grans companyies no serà la d’invertir més en exploració i desenvolupament, sinó menys (de 2008 a 2009 la inversió va caure en un 19%, recuperant-se a penes en els anys posteriors quan hauria d'haver crescut enormement per compensar les dificultats creixents de l'explotació). De fet, moltes companyies petrolíferes han llançat la tovallola i han renunciat a continuar buscant més petroli. Per tant, Turiel redueix aquesta quantitat a la quarta part del que ha estat estimat per l'AIE.

·         Respecte als líquids del gas natural, només un terç del seu contingut conté cadenes d'hidrocarburs prou llargues com per a què puguin ser aprofitables com a combustible refinat a gasolina (però no per dièsel, combustible que planteja molts reptes específics, i que començarà a escassejar molt abans que la benzina). S'hauria de fer una gran reforma en els motors de benzina perquè poguessin aprofitar directament els gasos més lleugers (el nom de "líquids del gas natural" és bastant enganyós), això és, el propà i el metà (també es pot sintetitzar etanol a partir de l'età i aprofitar-lo directament). Els costos d'adaptació no són molt elevats, però requeririen igualment de certa inversió difícil en temps de crisi. Un dels problemes d’aquesta estratègia és que només val per a motors de benzina, però a Europa la majoria de l'automoció privada és de dièsel, i tota la maquinària pesant va amb dièsel a tot el món. Per tant, Turiel diu que sent molt generós accepta que un terç d'aquests líquids del gas natural puguin ser aprofitables com a substituts del petroli.

·         Respecte al petroli lleuger de roca compacta les estimacions estan molt inflades. Les redueix a la meitat.

·         La resta de petrolis convencionals les deixa igual.

Acceptant aquestes premisses, la gràfica de l'energia neta veritablement disponible seria la següent:

El resultat està a la vista: hem començat el declivi terminal de l'energia veritablement disponible. En realitat, podria ser en qualsevol moment d'aquí a 2015 ja que les dades de les quals s’ha partit estan calculades  cada 5 anys i per tant la datació no pot ser més precisa que la d’aquesta rúbrica. D'altra banda, cal dir que el zenit de l'energia neta del petroli no significa el zenit de tota l'energia, ja que les altres fonts tenen encara una mica de marge fins al seu declivi, i en part compensaran aquesta caiguda, però a mesura que la declinació del petroli sigui més forta la caiguda també serà més difícil de compensar, i en algun moment no llunyà, combinada amb l'esgotament del creixement de les altres fonts, la caiguda esdevindrà inexorable.

Turiel és molt clar quan afirma "Ja sabem que l'educació econòmica clàssica no sap reconèixer ni entendre el concepte de TRE, per la qual cosa se sentiran explicacions argumentant que la producció de petroli està declinant perquè no s'hi inverteix prou en exploració i desenvolupament (com passa ara mateix a l’Argentina) sense entendre que els comptes econòmics no poden sortir sense que també ho facin els comptes energètics. Això provocarà enverinats debats que probablement portin a polítiques erràtiques que faran més mal que bé, a posicions més radicalitzades i a l'adopció final, en molts casos, de mesures draconianes de tall populista que en comptes de pal·liar el problema l’agreujaran".

"La dada a retenir és que l'era del petroli està arribant al final. Continuarà havent-hi petroli disponible durant moltes dècades, però cada vegada en menor quantitat per acabar finalment esdevenint un article de luxe. La nostra era d'accelerat desenvolupament econòmic, basat en un petroli barat, ja s'ha acabat".

"Estem davant de l'ocàs del petroli, i si no ho sabem reconèixer, també pot ser el nostre". 

Pau Noy 

Maig 2013