dimecres, 2 de juliol de 2014

Alguns elements del repartiment del treball

Xerrada de  J. Lluís Notivoli (Sant Feliu de Guixols)

Punts

1.    Objectius del RTT
2.    El RTT i l'atur
3.    Els casos francès  i holandès
4.    Com es pot implementar

Dues fites

1. Al 1886, a Chicago,  van haver-hi unes manifestacions importants que tots recordem el primer de maig de cada any en defensa de les 8 hores de treball com a jornada màxima. Com sabem van haver-hi morts en les pròpies  manifestacions i després condemnats a mort. La jornada de treball es va reduir en els anys successius.

2. A França el 1998 es va introduir per part del partit socialista francès la setmana de 35 hores, amb anterioritat era de 39. Va haver-hi una gran controvèrsia entre la patronal i els sindicats així com amb els partits desquerra que formaven el govern. Encara avui dia es discuteix la seva efectivitat, però va reduir significativament la jornada de treball.

De quin tipus de treball estem parlant.

En primer lloc es fa necessari introduir una definició: quan parlem de distribució de treball ens estem referint al treball retribuït, treball assalariat, treball mercantilitzat. La distribució d'aquest treball pot afectar als treballs de reproducció o de cura, però no necessàriament.

Grans  trets de leconomia del  món  en els últims 70 anys.

Abans de començar pròpiament amb lassumpte central del text es donaran uns petits trets dhistòria per recordar les característiques bàsiques dels últims 70 anys.

Des del final de la II GM fins els 80 semblava que, al menys en els països desenvolupats i tenint en compte l'explotació dels subdesenvolupats, caminàvem cap a una reducció paulatina de la jornada de treball,  amb sous creixents i plena ocupació.  S'ha d'afegir  que no es tenia en compte el grau d'Integració de la dona en el mercat de treball quan es parlava de plena ocupació. La plena ocupació ho és respecte de   la població activa, i a aquesta es poden  incorporar  les dones o no, o podem comptar amb una població activa més gran o més petita en funció de les expectatives que es tinguin respecte a la possibilitat de trobar feina, dels sous o de les condicions de treball.

Cal matisar que aquesta  situació es produïa conjuntament amb un increment de productivitat que era la raó que permetia reduir les hores de treball amb increment de salaris. Aquest increment de productivitat es donava, a la vegada,  en un món dintre de  la guerra freda, amb l'explotació dels països subdesenvolupats i amb la generació d'uns efectes mediambientals insostenibles a llarg termini i impossibles de suportar si el grau de contaminació es generalitzava a tot el planeta. A més es comptava amb energia barata.

A partir  d'aquesta data, finals dels 70,  s'inicia la revolució neoliberal, es produeix un canvi de consciència, un canvi radical que es veu estimulat per una crisi. Es tracta de la crisi de la economia Keynesiana, fins aquell moment s'havia equilibrat l'atur i la inflació, però, a partir d'un cert moment l'atur i la inflació creixen a la vegada.

Segons  alguns economistes,  Milton Friedman entre ells,  es tracta de la conseqüència de la política de la plena ocupació. Altres consideren que és  limpacta de les crisis del petroli les que generen aquesta situació.

A tot això la guerra freda amb el segon món sacaba. Esta clar que el capitalisme ja no té model alternatiu i que no cal que prengui cap mesura per fer-se  atractiu als treballadors. No hi ha una altre cosa.

A partir d'aquí es produeix el ressorgir del capitalisme darwinista i el renaixement del fonamentalisme del lliure mercat conjuntament amb la cobdícia  i les relacions de poder que genera. Es va passar de l'estat del benestar al lliure mercat.

Objectius del RTT.

Quan es parla de la redistribució del treball els objectius que es  busquen els podem classificar com a mínim en quatre:

1.    Una vida millor
2.    La redistribució no tant sols del treball retribuït, sinó de tot el treball.
3.    Reduir lempremta  ecològica i com a eina de gestió en una economia estacionaria.
4.    Reduir l'atur.

Aquests objectius poden ser complementaris o entrar en contradicció entre ells.

1. Quan parlem d'una vida millor, en el primer cas, en les proposicions més pures, es tracta d'una posició moral. Podem trobar com exemple la posició defensada per  Robert Skidelsky i el seu fill, el primer és un economista i el segon és filòsof, en el seu llibre Quant és suficient[1].

La idea és que més PIB, més riquesa material no incrementa la felicitat, a partir dun cert grau[2].

En  aquest cas la reducció del treball assalariat pretén que es dediqui més temps a aquelles activitats que signifiquen un increment de la bona vida.

-    Mantenir més relacions amb els altres,
-    disposar de temps per la participació en els assumptes públics,
-    poder perfeccionar-se en activitats culturals i esportives,
-    viatjar
-    divertir-se
-    no fer res
-    ......
 És evident que comptar amb més temps lliure pot implicar una major dedicació als assumptes públics, per exemple, però hem de veure que això pot desviar-se cap a una vida no millor ni més plena, sinó tot el contrari, més alienada. No oblidem que és un punt estrictament moral.

2. Si tenim en compte no tant sols el treball retribuït sinó tot el treball realitzat, la qual cosa inclou els treballs de cura, de reproducció, podem plantejar que l'objectiu de  la reducció del treball assalariat busqui que tots participin en els treballs de reproducció, atenció als infants, als malalts i als ancians,  manteniment de la casa.....

Està clar que una reducció del temps de treball assalariat no implica de forma automàtica que el temps del treball de  reproducció sigui compartit. Cal portar a terme accions perquè això sigui així. Es pot dir que és una condició necessària però no suficient.

3. La  reducció del temps de treball també pot produir la reducció de l’empremta ecològica. És de fet una de les propostes més clares en aquest aspecte. Quan més energia consumint, a la vegada que més matèries primeres, i per tant més contaminació es produeix és en el moment del treball. per tant dintre de les propostes ecologistes i decreixentistes és una  de les propostes principals. Una  forma de contaminar  menys és treballar menys.

Per altra banda també suposa una eina per a la gestió d'una economia estacionaria, bé sigui volguda o imposada per la realitat, com ha estat el cas del  Japó des de la dècada dels 90.

 Aquest model no suposaria necessàriament un increment dels llocs de treball.

4. Finalment, el que ens ocupa. Vist que els països que tenen menys atur, són aquells que la seva jornada laboral  és més baixa, un camí per reduir l'atur sembla que ha de ser reduir la jornada laboral.

Fins i tot des de les associacions patronals es proposa aquesta solució, amb la conseqüent reducció del salari en la mateixa proporció o fins i tot en una proporció més gran a la reducció de la jornada.

L’anàlisi de la consecució d'aquests quatre objectius i la problemàtica  de la interacció dels mateixos dona per un altre treball.
  
Implementació de l'RTT com a mitjà per reduir l'atur.

La reducció de les hores de treball considerada com un mitjà per reduir l'atur.


Observant dades de les estadístiques dels països europeus  veiem que hi ha una correlació entre reducció de temps de treball i reducció de l'atur. Però sempre s'ha de ser curós  amb aquestes correlacions, ja que pot ser una coincidència de països a on hi ha altes productivitats, el treball principal no està destinat a la construcció ni al turisme, tenen una renda per càpita alta, fa temps que gaudeixen d’un estar del benestar el·levat, encara que minvant.

De totes formes  sembla racional pensar que horaris més reduïts impliquen una distribució més gran dels llocs de feina.

Podem fer un exercici numèric amb el mercat de treball espanyol. Si la jornada de la majoria dels treballs remunerats es redueixen en un 17%, i es generessin  llocs de feina para compensar una per una les hores deixades de treballar, la jornada mitjana seria igual a  l'alemanya i la tassa d'atur cauria al 11%. Una reducció del 15,4%.



Font: OCDE


  Font: OCDE
 
Els càlculs

Les hores treballades pels alemanys són (dades de l'OCDE, 2012), de 1.397. En Espanya les hores treballades són 1.686. La diferència és de 289h, per tant un 17%.

Els  ocupats totals a Espanya (Ministeri d'Economia  i Hisenda. Desembre  2013) són  16.749.000 i els aturats 5.995.3000.

Si multipliquen la reducció de l'horari per al total d'ocupats tindrem el nombre totals d'hores que s'hauran deixar de fer, un total de 4.840.461.000.

Si aquest import es divideix pel nombre d'hores de la nova quantitat d’hores treballades anualment, 1.397h, tindrem el nombre de llocs teòrics nous de treball: 3.464.897. Aquesta reducció ens porta al 11% d'atur esmentat més a dalt.

Ara bé, dit això ho anem a matisar.

La reducció de les hores de treball té un conjunt d'efectes no tots en la mateixa direcció i diferents segons es porti a terme  aquesta acció, és a dir, segons sigui la reducció en hores diàries, en dies al mes o a la setmana, en el nombre d'anys treballats......Aquí se suposa que la reducció és fa dintre de l’exercici econòmic i no s’analitzen la resta.

Tractarem seguidament alguns dels problemes  considerats més transcendents agrupats en dues consideracions.

Primera consideració

S'ha de tenir present una primera consideració. La reducció de les hores de treball no necessàriament implica la creació d'un nombre  igual d'hores en noves ocupacions.

1. La productivitat del  treball no és la mateixa al llarg de tota la jornada. Si  la reducció es fa en hores en la mateixa jornada de treball (i no en dies a l'any) és molt probable que la productivitat s'incrementi. Bé de forma natural o bé per la  pressió de l'ocupador. És un problema a analitzar en la pràctica i té també que veure amb la correlació de forces dels grups negociadors.

2. La reducció d'hores de treball genera un increment del cost del treball, la qual cosa implica una reducció de la producció. Aquesta situació es dona perquè suposem manteniment del salari, però també simplement perquè la gestió de més treballadors per fer el mateix provoca un major cost. En front d'aquesta situació també es pot donar una substitució de treball per maquinari, en el cas de que el cost de la gestió de més treballadors sigui superior a la substitució  per capital.

3. No tots els treballadors assalariats  hi són sota les lleis. No tos els treballadors són assalariats. En uns  casos la jornada es podrà allargar més enllà del que dictamini la llei, en els altres, autònoms, cooperativistes, seran altres circumstàncies les que fixaran la jornada. També cal comptar amb que els directius normalment fan jornades  més llargues.


Segona consideració

Una reducció de les hores treballades pot suposar un increment de la desigualtat. Això passaria en el cas de reduir el nombre d'hores dels assalariats de sou més baix, o simplement dels treballadors  sense poder de decisió en l'empresa.  Mentre els treballadors amb poder de decisió, directius, càrrecs de comandament, continuarien igual. Si la reducció de les hores treballades implica una reducció de sou, l'increment de la  desigualtat, en la que la societat està immersa, s'incrementarà.

Per altra banda també s'ha d'introduir la possibilitat de deslocalització de l'empreses en el cas de lleis rigoroses al respecte.


Respecte a la primera consideració

Els estudis  francesos parlaven d'una creació de 350.000 llocs de feina entre 1998 i 2002, la qual cosa representaria, segons càlculs propis sobre l'estudi francès, una eficiència en la creació de treball del 39% sobre hores realment reduïdes.

Per tant aquesta primera consideració seria superada tenint present que no obtindríem un resultat un a un.

De  totes formes aquests resultats, 39%, no s'han d'entendre com una constant d'una llei natural. Són fruit d'una realitat concreta, que suposa una evolució determinada de la productivitat. A més si s'introdueixen deslocalitzacions el resultat pot ser diferent[3].

Refent els números

Podem fer  números una vegada es tenen en compte algunes d'aquestes idees.

Si traiem els treballadors que tenen menys possibilitats d'aplicació de la reducció, és a dir els autònoms i els empleadors i suposem una eficiència del 39%, i a més que s'aplica a la totalitat de la resta de treballadors assalariats el resultat és:

assalariats ocupats x nombre d'hores reduïdes = hores disponibles

      13.705.699 x 289  = 3.960.918.40


hores disponibles / nou nombre d'hores anuals = llocs de feina generats

   3.960.918.400 / 1.397  = 2.835.303

sinó introduïm cap tipus de correcció ens situaríem en un atur del  13,9%


llocs de feina generats  x factor de correcció  =  llocs de feina efectius

            2.835.303 x 0,39 = 1.105.769


Aquesta generació de llocs de feina representaria una reducció del 4,9% actual, deixant l'atur en un 21,5%.

La introducció de la correcció del 39% és a tall d’exemple. El que hem de pensar és que ens trobarem en una  situació intermèdia entre el 26%  i el 14% d’atur.


Respecte a la segona consideració


La  segona consideració és més complexa encara perquè es barreja amb  molts altres conceptes.

Aquest problema té el seu origen en el supòsit de reducció de sou en la mateixa proporció que el temps. Aquest problema es pot resoldre sobre el paper de diverses formes.

Una és establint salaris mínims que garanteixin sous dignes. En aquest cas també es pot implementar ajuts a les  empreses respecte a les cotitzacions socials perquè no s'incrementi el cost del treball i produeixi un dels efectes comentats més a dalt.

Altre és que els sous no es redueixin aplicant la solució adoptada a França.

La implantació d’una  RGC o inclús de la RBU podria ser un altre (després parlarem una mica d'aquesta possibilitat)


El cas francès i alguns comentaris al model holandès

Exposem aquests dos models perquè tot i aplicar la reducció del temps del treball, ho fan d’una forma diferent. En el cas francès es redueix la jornada, que continua sent a temps complert. A Holanda es porta a terme des dels 80 una política de creació de treball a temps parcial.

Encara que sense entrar en detall en els  models sí que podem dir algunes coses. Va haver-hi tot un conjunt de mesures i lleis, les més transcendents les anomenades Aubry 1 i Aubry 2, aquesta segona se subdivideix, i a més els successius  governs francesos han legislat sobre l’assumpte, com no podia ser d'altra forma.

La primera llei és de 1998 i té com objectiu passar de les 39 hores setmanals a les 35. El primer problema que trobem és que no és una bona mesura de les hores treballades l'horari setmanal. És més adient emprar la mitjana de les hores treballades anualment per evitar problemes de nombre de dies de vacances, de festa i de  permís.

Per fer una valoració de si aquestes lleis han tingut algun efecte podem donar una ullada a les hores mitjanes treballades anualment pels treballadors francesos.

El 1998 les hores treballades anuals eren de 1.570. Quan acaba el mandat de Lionel Jospin al 2002 les hores treballades anualment eren de 1.476, una reducció doncs de 94 hores. Dividint aquest numero per 46 setmanes (5 setmanes de vacances i 5 dies de festa) tenim dues hores menys.

El nombre d'hores treballades al 2012 van ser de 1.479, és a dir que  ens trobem en una situació estancada però sí que es van reduir les hores en el període d'implementació de les lleis.

Respecte a la generació de treball citarem l'estudi Les effets de la RTT sur l'emploi a le revista Economia i Estadístique núm. 376-377 de 2004. En aquest estudi es dona la famosa xifra de 350.000 llocs de feina, tot valorant el nombre de treballadors (8.032.000) que havien passat a treballar la setmana de 35 h.

L'atur va passar de ser del 12,1% al 1998 al 8,7% al 2002.


Evolució de les hores treballades anuals a França


Font: OCDE

Les  mesures que van acompanyar la reducció de la jornada laboral estaven relacionades amb la reducció de les cotitzacions socials i la moderació salarial, però no amb la reducció de sou.

La  reducció de l'horari de treball va ser de 39 a 35 hores, un 10,26%, estava en el programa electoral del Partit Socialista Francès i va haver una gran discussió prèvia a nivell acadèmic i social, per tant es pot aconseguir a Internet un gran nombre de documents al respecte tant francesos com d'altres països.

Evolució de l'atur i del creixement del  PIB a França
Font: OCDE
 
Però a més es troben més punts a tenir en compte i la controvèrsia és gran, encara que pot ser interessada. Saddueix que s'ha incrementat el nombre  d'hores extres possibles, però com hem vist més a dalt la mitjana treballada anual sha reduit. S'ha incrementat la flexibilitat d'horari, als efectes de poder acumular les hores pactades anualment en les èpoques de l'any amb més carrega de treball. També s'ha incrementat la intensitat del treball.

La pluja de crítiques és elevada des de molts fronts. Des de la patronal representa l'inici de tots els  problemes de productivitat.

Les  enquestes fetes als treballadors no donen tampoc una idea clara de si la seva nova situació és millor, degut a les situacions de flexibilitat laboral en el sentit de no saber quantes hores treballaran la setmana següent. Hi ha una mateixa resposta en front de la intensificació de la feina.

Una característica del model holandès

Cal fer una distinció entre reducció de temps de treball i minijobs. La reducció del temps de treball és disminuir la jornada la laboral o bé el nombre d'hores anual. El  minijob, és  treball a temps parcial,  comporta treballs de com a màxim 20 hores a la setmana, (si bé a Holanda es considera treball a temps parcial a partir de 5 hores diàries) 4 hores al dia, amb sous molt baixos (400?). 

En el cas holandès hi ha una gran incidència del treball a temps parcial, un 46% dels treballadors estan contractats en aquesta modalitat. Principalment són dones les que treballant a temps parcial i combinen aquest  amb la cura dels fills i de la casa.

Sembla que es tracta d'un model volgut. La conseqüència és una de les jornades setmanals més baixes d'Europa, 30h a la setmana i també una de les que treballant menys hores a l'any,  1.381h al 2013. Alemanya treballa 15,6 hores més. Òbviament aquestes mitjanes s'obtenen per l'efecte de la gran incidència del treball a temps parcial.

A mitjans dels 80 latur a Holanda es situava al 10,5% i al 2001 es va situar en un 2,1%

L'atur al 2013 va ser del 7%.


 Evolució de la mitjana de les hores treballades per treballador a Holanda


Font: OCDE

Com es pot implantar?

Després del que s'ha dit més a dalt penso que es pot entreveure que fer qualsevol canvi en l'anomenat mercat del treball és molt complex per la quantitat de variables que el composen.

Tractarem quatre  punts:

-    la renda i el RTT
-    els minijobs
-    escenari econòmic
-    viabilitat política

Una vegada parlem de RTT ens hem de referir a la distribució de la renda. Ja hem vist que una RTT pot tenir conseqüències per als treballadors amb sous més baixos si es porta a terme amb reducció de sou. A França la solució va ser, entre altres, facilitar la flexibilitat dintre de l'empresa, reduccions de cotitzacions i moderació salarial.

Com s'ha apuntat abans un RTT es pot combinar amb una RGC o millor amb una RBU. pot ser no és el moment dexplicar de forma detallada un tema tant complex com la RBU,  però sí que és important tenir present que un RTT no pot anar sol  sense una redistribució de la renda. Aquesta redistribució podria ser primària, és a dir, que els sous siguin més alts o bé  parlar d'una distribució amb impostos, redistribució de la renda secundaria.

El cas és que d'una forma o un altre s'ha de fer.

Pot semblar que la redistribució de la renda sigui una reivindicació innocent, però no és així. Si una majoria de la gent vol una societat mínimament integrada i una sortida de la crisi, necessitem tornar a distribucions de la renda menys desequilibrades. I amb això, no estic declarant principis creixentistes. La demanda pot ser de productes o serveis  no generadors de contaminació.

Els minijobs, el treball a temps parcial, pot ser una altra solució dintre del RTT. Aquí no ho hem plantejat, simplement hem posat l'exemple holandès.  Entre el cas holandès i el nostre hi ha una diferencia important. I és que a Holanda sembla que treballar a temps parcial és desitjat sobre tot per les dones encara que també hi ha homes. És un model amb el qual podrem estar-hi d'acord o no, però és el que volen. Aquí la major part de les persones que treballen a temps parcial ho fan perquè no troben altra solució. I per tant aquest és   el problema:  la voluntarietat.  Com podem ordenar l'increment de minijobs sense que siguin contractes brossa?.

 Escenari econòmic.

Creiem que la sortida a la crisi serà amb un increment de la demanda i que a partir d'aquí continuarem amb increments de productivitat juntament amb balances comercials positives?. O bé pensem que es tracta d'una societat madura amb un futur més o menys estacionari en el millor dels casos?. És a dir una situació semblant a la del Japó, però amb un punt de partida diferent.

Dintre del primer escenari podríem considerar el RTT com un salvavides provisional a l'espera de millors temps. En el segon cas pensem que és una solució estructural i permanent que ens ha d'ajudar a gestionar situacions a on els llocs de treball no tornaran a ser abundants.

Viabilitat política

Les 35 hores a França es van introduir després d'un debat social i acadèmic important. El primer ministre va ser Lionel Jospin, el qual encapçalava un grup de partits sota el nom de L'Esquerra plural. Hi era el partit comunista, també els verds, el partit radical de l'esquerra,  un moviments de ciutadans. El pes important era el del PSF, però es contava amb una coalició que agrupava moltes de les idees de L'Esquerra.

Tenim com a mínim dos factors:  la introducció es feia des del govern, encara que el president era Jacs Chirac, representant de la dreta, i encara que les patronals franceses soposaven radicalment i encara que el recolzament popular no era complert, sí que hi havia un interès en avançar per aquest camí.

En primer lloc, per tant, si es vol introduir el RTT aquest ha de ser volgut popularment. A més  sha de comptar amb un front polític ampli que hauria danar des de lesquerra radical fins a posicions socialdemòcrates.

Que el RTT sigui un desig popular té que veure amb la consideració daquest com una ajuda a reduir latur, i també amb els altres tres objectius esmentats al principi. I això significarà que volem un canvi en les nostres vides, en les quals el treball assalariat  pot suposar una part important de la nostra activitat, però significarà  també que volem trobar equilibris amb el treball de reproducció, amb el medi ambient, en definitiva  en que voldrem, perquè així ho haurem decidit, una vida millor.


[1] Robert Skidelsky y Edward Skidelsky: ¿Cuánto es suficiente? Qué se necesita para la buena vida. Editorial Crítica. Barcelona 2012.

[2] Per  altra banda Skidelsky nega que es vagi a produir un decreixement econòmic, creu que l'avenç tecnològic i que el mecanisme dels preus serà suficient per evitar el desastre.
[3] Hi ha estudis que donen resultats considerablement diferents,  fins  i tot negatius en alguns d'ells que consideren l'evolució de la productivitat a mig termini.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada