Cap a un nou model economic sostenible i estacionari
Podreu trobar més respotes en el post anterior http://icvdecreixement.blogspot.com.es/2013/04/respostes-les-objeccions-la-proposta.html
És inadequat lligar renda bàsica i distribució de la renda perquè així no aconseguim repartir la riquesa obtinguda a través del treball. Els beneficis privats són majors que totes les rendes de treball de tota la població. El problema que tenim a Espanya és de no distribució dels beneficis , no de salaris.
Resposta:
La renda bàsica (RB) es sustenta en
un augment d’impostos de totes les rendes (treball i capital). Com que
recaptació és proporcional a les rendes el resultat és una redistribució de la riquesa
i una societat més igualitària.
Per aconseguir repartir, a
més, els beneficis de forma directa, abans d’aplicar el IRPF, cal implementar polítiques paral·leles :
1.
Apujar els impostos sobre el capital, tenint en
compte el risc de deslocalització del capital. L’ideal passa pels acords
internacionals sobre els tipus impositius sobre el capital i la desaparició dels
paradisos fiscals.
2.
Cal també entrar en el debat sobre els riscos de la globalització: posar
en competència països amb regulacions laborals i ambientals molt desiguals està duent la deslocalització del treball als
països amb ma d’obra més barata i està duent a l’atur als treballadors a on la
ma d’obra és més cara. L’atur és un dels pilars del capitalisme perquè permet
negociar els salaris a la baixa. Per
això és important fer desaparèixer l’atur amb la redistribució del treball.
3.
Cal implementar normes que limitin no només el
salari mínim , sinó també el salari màxim. Cal no oblidar que, tot i que
aquesta mesura contribuiria a una millor equitat en la distribució de la rendes
del treball no incideix directament en el repartiment dels beneficis o les rendes de
capital.
4.
Promoure les empreses cooperatives o altres
models empresarials que comportin el repartiment de beneficis. Les empreses
cooperatives ,a demés, resisteixen més be les crisis econòmiques i generen
menys aturats .
La renda bàsica no és adequada per garantir el benestar de les persones
més desfavorides ja que a
l’assegurar un mínim per a la supervivència, les persones més pobres es
conformaran en, no treballar, treballar
per sous més baixos o fer treballs en
negre ja que al tenir garantida la supervivència no exerciran la pressió sobre els empresaris per assegurar-se uns salaris que els permetin viure dignament.
Resposta:
1. Al
contrari, la renda garantida empodera al
treballador per negociar millor el salari ja que, com que ja té un mínim
assegurat amb la RB, no admetrà qualsevol feina a qualsevol preu. Ara passa al
contrari.
2. La
implantació de la RB no significa la desaparició del salari mínim interprofessional. El SMI es
necessari ja que sense ell si que hi podria haver el perill que , al
final, tots els salaris acabessin baixant.
3. La
RB no exclou els serveis que ofereix l’estat
del benestar. Defensem un ensenyament ,
una sanitat de qualitat, polítiques
d’habitatge, polítiques de cura, etc.
4. Els
treballs en negre també hi són ara sense RB. Sempre s’haurà de perseguir el
frau.
5. Si
les persones que cobren una RB en tenen prou en buscar-se una feina de poques
hores o, simplement, no buscar-la, serà
que després de sospesar pros i contres, consideren més avantatjós per a elles
cobrar menys i tenir més hores lliures. Aquest és l’estàndard de vida que prefereixen , ja que tenen la llibertat de
poder triar quantes hores volen treballar. En canvi, això no succeiria amb la implantació
de la renda mínima ni amb els subsidis existents als aturats ja que
si aquests entren al mercat laboral i accepten una feina , perden els ajuts malgrat que la feina estigui mal retribuïda
i no els permeti una vida digna. La disjuntiva
entre perdre els ajuts o acabar
fent una feina precària sí que fomenta la pervivència dels aturats de llarga
durada o dels aturats per sempre .
6. Cal
no oblidar que el què és important és el grau de benestar, no el sou que es
cobra. El benestar és una cosa més complexa a on no només compten ingressos,
sinó el número d’hores de treballades i
les condicions personals de cadascú i el que t’ofereix la societat i l’estat del benestar. Evidentment, que a
tot això no hi renunciem. A més hi ha
altres maneres d’aconseguir implementar els ingressos monetaris. Aquí obrim el ventall de totes les
oportunitats que ofereix tenir la RB: arriscar-se a emprendre nous negocis,
entrar en el mercat del troc i l’intercanvi sense moneda o complementar amb
tipus de feines que no passen pel mercat laboral però que ens ajuden a la
nostra supervivència. Quanta gent preferiria treballar menys hores en una feina
alienant i poder conrear el seu hortet? Per posar un exemple
La renda bàsica seria com un
iman per als immigrants. A on posaríem la barrera? Qui cobra la renda bàsica i
qui no la cobra?
Resposta:
Aquest seria un problema a resoldre, però aquest problema ja el tenim
ara. Sempre que les nostres condicions socials i laborals siguin millors que els dels països més
empobrits tindrem aquest problema. Ens passa ja amb
l’assignació de beques i ajuts socials, amb la sanitat igualment ens passarà
amb la implantació de la Renda mínima.
Una política ecosocialista no
oblida que els greus problemes dels països del Sud s’originen en els països
rics que no tenen empatxos a l’hora d’esprémer les seves matèries
primeres, degradar-los mediambientalment i mantenir polítiques colonialistes injustes
amb ells per tal de poder continuar amb el seu
model de vida consumista i insostenible.
Conclusió de tot el debat :
El tema de la implantació de
renda bàsica i del repartiment del treball presenta dubtes i incerteses que ens
fan sentir insegurs a l’hora de decidir-nos
a implantar-les, però la realitat ens
diu que el sistema actual, amb totes estratègies emprades pels sindicats i
partits d’esquerres i tota la ideologia i doctrina aplicada fins ara per aconseguir
una societat més igualitària i per garantir un mínim de benestar per a tothom
ha fracassat. Les velles propostes no ens han servit per aconseguir els
objectius que perseguien. Per tant, tot i que sobre el paper poden ser atractives , la realitat s’acaba imposant.
Els resultats ja els coneixem. Provem doncs d’obrir nous camins. No tenim més
alternativa si volem sortir d’aquesta crisi a la que el model capitalista ens ha dut i que ara no sap com
resoldre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada