1. Aquesta és una proposta que
pot ser interessant després de sortir de la crisi, però no ara. R: i com sortirem de la crisis ara? Quines propostes
reals tenim per eliminar l'atur en poc temps? La creació de tants llocs de
treball com s'han perdut tardarà com a mínim 10 anys ( no es preveu que hagi prou
creixement com per generar treball) i el Green New Deal de moment no té ni
inversors ni voluntat política per ser aplicat...Alguna proposta realista?
2. Estem d'acord amb rebaixar
la jornada laboral a 35 hores però sense rebaixar el sou dels treballadors .
Que ho paguin els empresaris que són els que s'han quedat els beneficis: R: El principal beneficiari de la crisi han estat el sector financer. Les
empreses en general són tant víctimes de la crisi com ho són els treballadors.
La manca de demanada i de liquiditat financera les afecta fins al punt d'obligar-les a fer
fallida i desaparèixer ....és poc
realista pensar que en aquestes condicions puguin augmentar el sou als seus
treballadors, que equival a reduir les hores laborals mantenint el mateix sou.
3. La solució de la crisi passa per polítiques més “d'esquerres”. R: Què significa ser més d'esquerres? que els serveis bàsics siguin públics? Cal preguntar-nos 1er: d’ on es treuen els
diners per expropiar els serveis que ara estan en mans privades i volem que
siguin públics ja que el context internacional no ens permet augmentar el deute
(primes de risc elevades o risc d'una intervenció...) i 2n: Que els serveis bàsics siguin públics
ens resoldria el manteniment del serveis
de l'estat de benestar que ara ens estan desmuntant, però això no comporta la
creació de prous llocs nous de treball.
La major part de gent que està a l'atur no prové del sector públic sinó del
sector privat que ha fet fallida o ha presentat EROs.
4. Perquè han de cobrar
renda bàsica la gent molt rica si no els cal ( a banda de si s’ho mereixen).
R: 1er , perquè és una qüestió de principis “ tothom
té els mateixos drets i les mateixes obligacions” Com que la nostra proposta
preveu que calgui una compensació amb hores de treball per a
la comunitat per part de tothom que cobri renda bàsica, és molt probable que els
molt rics no estiguin disposats a perdre hores per cobrar-la. Per altra
banda, els impostos que han de pagar superen en escreix la quantitat percebuda
a través de la renda bàsica. la RB combinada amb un nou IRPF crea una
fiscalitat de les rendes igual o més progressiva que l'actual sobre els
rics. Cal recordar que encara que no es visualitzi, l'IRPF actual ja
porta implícita una RB mitjançant els mínims exempts generals i les
deduccions per treball. La diferència és bàsicament per a la gent que no té
recursos: amb l'actual situació si no guanyes res no pagues ni perceps res, per
la tant la RB no arriba a qui no té cap ingrés. Amb RB real, tens
un mínim vital garantit si no tens cap ingrés.
5. La renda bàsica no ajuda a que les dones
surtin a buscar feina fora de casa. R:
en tot cas, tenen el dret d'escollir ( ara no), se'ls paga el seu treball de
cura a les persones i a la llar ( ara no), se'ls permet tenir autonomia
respecte al marit ( ara no). Si tenen estudis és improbable que reneguin a
tenir una carrera professional a canvi d'un sou al llindar de la pobresa. La RB
facilita l'entrada i la sortida del mercat laboral en funció de les
circumstàncies familiars que varien al llarg de la vida ( ara no).
6. Diferència entre renda
mínima garantida (RMG) i renda bàsica (RB). R:
La renda mínima garantida es deixa de percebre quan s'adquireix una feina. La
bàsica no. La RMG no incentiva el buscar feina , sobretot quan les feines que
es poden trobar són mal pagades o amb condicions laborals dolentes. En canvi la
RB és neutre, ja que qualsevol feina que es tingui millorarà els ingressos personals
ja que se suma a la RB.
7. Amb la RB es poden fomentar
situacions laborals perjudicials: cobrar en negre o admetre cobrar sous molt baixos ja que la
supervivència ja està garantida per la RB. R:
Cal que la llei fixi, igual que ara, un
sou mínim interprofessional per evitar l'extorsió dels empresaris. Per altra
banda, la RB empodera al treballador a l'hora de negociar el sou. No podem
oblidar que totes les situacions d'il·legalitat i de treball en negre també es
donen en la situació actual.
8. El treball dignifica a la persona i la integra a la comunitat, per això defensem la “plena ocupació” i els salaris dignes. R: Hi estem totalment d’acord i per això defensem el treball per a tothom com a primera prioritat irrenunciable ( repartiment del treball) i uns ingressos dignes ( RB+ salaris). Considerem que la renda mínima garantida pot allunyar els aturats de la pobresa extrema però no els garanteix en absolut aquest treball que dignifica i socialitza. La renda mínima a diferència de la RB pot generar caure en la trampa de la pobresa (no compensa buscar feina ja que es perden els beneficis socials quan la trobes, i pot fer que els ingressos nets treballant siguin fins i tot inferiors a si no es treballa) . La nostra proposta elimina aquest problema i fa que tohom treballi. I això no vol dir que no s'hagi de vetllar per un salari mínim i unes condicions laborals dignes, en especial pel que fa als treballs a temps parcial. De fet, la RB incrementa la capacitat del treballador de rebutjar qualsevol feina a qualsevol sou o fins i tot en negre.
9. Els que tenen els beneficis econòmics són els que han de compensar al treballador amb menys ingressos, per això considerem que són les empreses les que han de sustentar la càrrega per compensar la reducció de salaris com a conseqüència de la reducció de la jornada laboral ( repartiment del treball) R: L’equilibri d’ingressos dels treballadors i la equitat de les rendes es pot aconseguir de dues maneres: a través de la imposició efectiva sobre les persones físiques (en la nostra proposta la combinació del nou IRPF+RB) o augmentant directament els sous des treballadors a compte dels beneficis empresarials. Aquesta segona opció parteix de la suposició que aquests beneficis són suficients per suportar els augments salarials (equivalent a pagar el mateix sou amb una jornada laboral més reduïda). Plantegem dues objeccions a aquesta segona opció: 1º en el moment actual moltes empreses tenen molts problemes de subsistència i s'està accelerant el nombre d'empreses en concursos d'acreedors, la suposició que les empreses tenen prou beneficis per suportar els augments de sous no és realista. 2º defensem un sistema impositiu que castigui el que és perjudicial per la societat, però no el que és beneficiós, és a dir, defensem l’augment dels impostos ambientals, sobre la riquesa i les rendes del capital, així com la lluita contra els paradisos fiscals i el frau.
10. No veiem per què gent com en Botin ha de cobrar la renda bàsica R: Tres raons a favor:
a) la RB de la nostra proposta comporta el treball per a la comunitat. Si ets rics no vols cobrar-la, cap problema.
b) L'IRPF ja porta una RB implícita per als rics en forma de deduccions i reduccions pel treball. Un senyor amb un fill té una deducció 9641 euros. La RB + el nou IRPF és un pack indissociable també.
c) una tercera raó més filosòfica: La RB és universal al igual que defensem que els serveis públics ho siguin. Un ric també té dret a la sanitat i l'educació gratuïta que, per cert, paga amb els seus impostos, com ho fa amb la RB. Si volem discriminar, la conseqüència és que els rics no voldran pagar res, ja que l'estat no els hi proporciona res.
8. El treball dignifica a la persona i la integra a la comunitat, per això defensem la “plena ocupació” i els salaris dignes. R: Hi estem totalment d’acord i per això defensem el treball per a tothom com a primera prioritat irrenunciable ( repartiment del treball) i uns ingressos dignes ( RB+ salaris). Considerem que la renda mínima garantida pot allunyar els aturats de la pobresa extrema però no els garanteix en absolut aquest treball que dignifica i socialitza. La renda mínima a diferència de la RB pot generar caure en la trampa de la pobresa (no compensa buscar feina ja que es perden els beneficis socials quan la trobes, i pot fer que els ingressos nets treballant siguin fins i tot inferiors a si no es treballa) . La nostra proposta elimina aquest problema i fa que tohom treballi. I això no vol dir que no s'hagi de vetllar per un salari mínim i unes condicions laborals dignes, en especial pel que fa als treballs a temps parcial. De fet, la RB incrementa la capacitat del treballador de rebutjar qualsevol feina a qualsevol sou o fins i tot en negre.
9. Els que tenen els beneficis econòmics són els que han de compensar al treballador amb menys ingressos, per això considerem que són les empreses les que han de sustentar la càrrega per compensar la reducció de salaris com a conseqüència de la reducció de la jornada laboral ( repartiment del treball) R: L’equilibri d’ingressos dels treballadors i la equitat de les rendes es pot aconseguir de dues maneres: a través de la imposició efectiva sobre les persones físiques (en la nostra proposta la combinació del nou IRPF+RB) o augmentant directament els sous des treballadors a compte dels beneficis empresarials. Aquesta segona opció parteix de la suposició que aquests beneficis són suficients per suportar els augments salarials (equivalent a pagar el mateix sou amb una jornada laboral més reduïda). Plantegem dues objeccions a aquesta segona opció: 1º en el moment actual moltes empreses tenen molts problemes de subsistència i s'està accelerant el nombre d'empreses en concursos d'acreedors, la suposició que les empreses tenen prou beneficis per suportar els augments de sous no és realista. 2º defensem un sistema impositiu que castigui el que és perjudicial per la societat, però no el que és beneficiós, és a dir, defensem l’augment dels impostos ambientals, sobre la riquesa i les rendes del capital, així com la lluita contra els paradisos fiscals i el frau.
10. No veiem per què gent com en Botin ha de cobrar la renda bàsica R: Tres raons a favor:
a) la RB de la nostra proposta comporta el treball per a la comunitat. Si ets rics no vols cobrar-la, cap problema.
b) L'IRPF ja porta una RB implícita per als rics en forma de deduccions i reduccions pel treball. Un senyor amb un fill té una deducció 9641 euros. La RB + el nou IRPF és un pack indissociable també.
c) una tercera raó més filosòfica: La RB és universal al igual que defensem que els serveis públics ho siguin. Un ric també té dret a la sanitat i l'educació gratuïta que, per cert, paga amb els seus impostos, com ho fa amb la RB. Si volem discriminar, la conseqüència és que els rics no voldran pagar res, ja que l'estat no els hi proporciona res.
11. Estem d’acord amb repartir el treball entre tothom per eliminar l'atur, però no coincidim
amb la forma de finançar-ho. La diferencia
d’ingressos perduts amb la reducció d’hores laborals s’hauria de compensar amb
l’augment de la productivitat en la producció R: 1º La productivitat de les
empreses no augmenta d’un dia per l’altre; la millora de les tecnologies, l’optimització dels recursos i la millora en la formació del personal és un procés lent i que , per tant, no ens
resoldria el greu problema de l’atur
encara que aquesta fos la tendència de les empreses al nostre país ( que no ho
és) . 2º La productivitat ha anat augmentant de forma generalitzada a tot els
països, però aquest augment no s’ha vist
reflectit en una disminució de les jornades laborals. S’ha reflectit en un
augments dels sous (ja fa anys que no augmenten) i en un augment dels
beneficis. En aquest període de crisi, més aviat el que veiem és que els augments
de productivitat no s’obtenen per la via de les millores tecnològiques i la
modernitat sinó per la via dels
acomiadaments del personal. 3ª Si l'objectiu és incrementar la productivitat (que no és
un objectiu dolent per se) destruirem a curt termini més llocs de treballs i
continuarem generant més desigualtat entre treballadors i no treballadors. El
creixement de la productivitat ara ha de quedar sotmesa a la creació de llocs
de treball i a no consumir més recursos, cosa que ara no podem garantir.
12. Com a
partit d'esquerres no podem parlar de no endeutar-nos quan la inversió social
es fa majoritàriament a través del deute. R: 1º I tant que ens podem endeutar per temes socials i
ambientals, però aleshores ha de disminuir com a mínim en la mateixa quantitat
el deute privat. I també cal que aquest deute sigui sostenible, o sigui que el
creixement "sa" de l'economia permeti pagar el cost d'aquest
endeutament. Si no entrarem en altre tipus de consideracions de com disminuir
un deute insostenible a hores d'ara (per la via de la inflació, del no pagament
del deute, etc.) que necessita molt més estudi sota el perill de fer pitjor
encara el problema. 2º Les inversions socials que ens calen no han
de procedir d’augments del deute sinó d’augmentar els nostres ingressos ja sigui
per la via impositiva (compensant els 8 punts de diferència amb la mitjana europea) o per la lluita contra el frau
fiscal. 3º No estem en condicions de decidir augments del deute quan la prima
de risc del nostre país és tan elevada i quan estem amb risc continu d’intervenció
de la troika. Ja fa temps que les decisions sobre el nostre deute no es prenen
a Espanya. 4º Cada vegada que augmentem el nostre deute, estem contribuint a
que el nostre model econòmic segueixi el camí del creixement obligat només per
poder pagar els interessos dels crèdits que hem demanat, amb les conseqüències
ambientals que això comporta (La inflació ens ajuda però no elimina el problema
i menys ara amb uns interessos tan elevats) . Un creixement exponencial al
ritme de l’interès compost és incompatible amb els límits del nostre planeta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada