Quines polítiques es proposen a la literatura per arribar al decreixement?

Aquest resum  tracta de plantejar un conjunt de mesures que es puguin proposar de forma immediata dintre de programes polítics i que van en la línia de les propostes per al decreixement. No es tracta de revisar els grans canvis de forma de vida, sinó aquells que es poden proposar demà mateix, encara que els autors que es detallen tot seguit tendeixen a les grans línies d’acció.

Els autors que s’han revisat són els següents:

1.      Tim Jackson: Prosperidad sin crecimiento. Economia para un planeta Finito. Ed. Icaria i Intermón Oxfam

2.      Peter A. Victor: Managing without growth. Slower by desing, no disaster.  Ed. Edward Elgar Publishing Limited.

3.       Serge Latouche:  Petit tractat del decreixement serè. Ed. Tres i Quatre i també La apuesta por el decrecimiento. Ed. Icaria i Antrazyt

4.      Herman Daly: “Cinc recomanacions de polítiques per a una economia sostenible”.  Nous Horitzons núm. 202.

No es recullen  totes les propostes que els autors presenten,  això  seria objecte d’un altre document, (en el què es tractaria de fer la comparació de forma completa per aprofundir en les seves solucions).

En un primer moment s’exposen les  polítiques dels diferents autors i després es fa un recull motivat de suggeriments.

 

Tim Jackson abans de presentar les seves propostes diu de forma molt aclaridora  (de fet aquest paràgraf  ha impulsat la confecció d’aquest treball):

Rechazar   la revolución no significa aceptar el status quo. Ni tampoco  sugerir que sólo bastaría con el cambio paulatino. De todo lo antedicho, debería quedar claro que la escala de la necesaria transformación es enorme. Pero también necesitamos saber qué pasos concretos debemos dar para lograr el cambio. Y esta sigue siendo una tarea que reclama el compromiso de los gobiernos y de aquellos capaces de diseñar las políticas necesarias o influir en ellas.

Tim Jackson estructura la seves propostes de la forma següent:

1.      Establir els límits

2.      Recompondre el model econòmic

3.      Canviar la lògica social.

 

1.      Establir els límits

1.1  Topalls respecte als recursos i a les emissions

1.2  Reforma fiscal per a la sostenibilitat. En aquest cas recomana establir taxes respecte a les emissions de CO₂ i reduir els impostos sobre el treball, arribant a la neutralitat,  és a dir a la compensació entre els impostos.

1.3  Recolzar la transició ecològica  en els països en desenvolupament

2.      Recompondre  el model econòmic

2.1  Desenvolupar una macroeconomia ecològica

2.2  Invertir en ocupació, actius i infraestructures

2.3   Incrementar la prudència financera i fiscal

2.4  Corregir la comptabilitat nacional

3.      Canviar la lògica social

3.1  Polítiques de temps de treball

3.2  Resoldre la desigualtat sistèmica

3.3  Enfortir el capital social

3.4  Desmantellar la cultura consumista

Peter A. Victor, treballa en el punt 2.1 descrit per Tim Jackson, desenvolupar una macroeconomia ecològica, però en el seu model determina un conjunt  de polítiques entre les quals  destaquem les relacionades amb els dos punts següents:

1.      Polítiques relacionades amb el medi ambient

2.      Reducció del temps de treball

Respecte a la primera proposa seguir els tres principis de H. D. Daly :

1.      Els recursos renovables es deuen explotar en un grau que no excedeixi el volum regenerat.

2.      El grau d’esgotament dels recursos no renovables no pot excedir el grau de creació dels seus substituts renovables.

3.      El grau d’emissió de residus no pot excedir la capacitat natural d’assimilació dels ecosistemes  en els quals són emesos.

Per reduir les emissions de carboni  Tim Jackson  inclou taxes, en un import de $200 per tona de CO₂

Per la reducció del temps de treball fa una síntesi del article  de G. Bosch en el qual s’assenyala que la reducció del temps de treball es planteja amb un equilibri amb la productivitat, de tal forma que el salari es pugui mantenir igual, o amb reduccions menors que la productivitat. Es clar que aquesta solució es més complicada en situacions de crisi. En el seu text repassa la problemàtica amb cert detall. Si bé el  final sembla ser menys hores per menys sou i compra de menys béns.

 

Serge Latouche exposa un conjunt de mesures, amb un  cert grau d’abstracció tot cal dir, amb  les següents paraules com a guió: reavaluar, reconceptualitzar, reestructurar,  redistribuir, relocalitzar, reduir, reutilitzar i reciclar.   Així mateix planteja aquests punts concrets:

1.      Recuperar una petjada ecològica igual o inferior a un planeta. Mitjançant  la disminució  massiva dels   consums intermedis entesos en un sentit ampli: transports, energia, embalatges, publicitat, però sense atacar al consum final. Tornar a l’àmbit local (relocalitzar).

2.      Integrar en els costos del transport els perjudicis generats per aquesta activitat. (ecotaxes)

3.      Relocalitzar activitats

4.      Restaurar l’agricultura pagesa

5.      Transformar els guanys de productivitat en reducció del temps de treballs i en creació de llocs de treball mentre persisteixi l’atur

6.      Impulsar la producció de béns relacionals, com ara l’amistat o el coneixement, el consum dels quals no disminueix l’estoc disponible, ans al contrari

7.      Reduir el malbaratament d’energia en un factor 4, d’acord amb els estudis de l’associació Néga Watt. Es tracta de combinar sobrietat energètica i eficàcia.

8.      Penalitzar fortament les despeses de publicitat.

9.      Decretar una moratòria en la innovació tecnocientífica, fer un balanç seriós i reorientar la recerca científica i tècnica en funció de les noves aspiracions.

 També incorpora mesures preconitzades per ATTAC:

-          Crear impostos sobre transaccions financeres i de borsa

-          Un impost sobre la fortuna a escala mundial amb eradicació dels paradisos fiscals i la supressió del secret bancari.

-          Una taxa sobre els residus nuclears de llarga durada de vida i alta activitat

 

Herman Daly en el seu article “Cinc recomanacions de polítiques per a una economia sostenible” planteja si  bé no propostes directament aplicables, conceptes de base  importants per a la comprensió del problema.

1.      Deixar de considerar el consum de capital com un ingrés. És a dir, el consum de béns naturals, renovables o no,  es tracta de vendes d’actius, i no ingressos derivats de rendes, i per tant el seu tractament a nivell de comptabilitat  nacional, avaluació de projectes i de balança de pagaments ha de ser conseqüent amb aquesta conceptualització.

2.      Canviar la base imposable del valor afegit (ingressos del treball i del capital) cap al flux de recursos  (al qual s’afegeix valor). La majoria dels ingressos públics es recaptarien a partir dels impostos sobre l’ús de recursos, ja sigui a causa d’esgotament o contaminació.

3.      Maximitzar la productivitat del capital natural a curt termini i invertir en l’augment del seu subministrament a llarg termini.

4.      Apartar-se de la ideologia de la integració econòmica global mitjançant el lliure comerç, la lliure mobilitat de capital i el creixement basat en les exportacions i dirigir-se cap a una orientació més nacional que busqui el desenvolupament de la producció pròpia per als mercats interiors com a primera opció i recórrer al comerç internacional no més

4.m﷽﷽﷽﷽﷽﷽﷽﷽s i dirir-se cap a unam a primera opciroducci de capital i el creixement basat enles exportacions i dirir-se cap a una quan sigui evidentment  eficient.

5.      Fer front a la contradicció oculta. Aquí es fa esment a la falta d’acceptació en la ciència moderna de que els propòsits siguin causatius. Les preferències privades no poden estar bé o malament, les preferències es consideren subjectives.

 En els autors resumits es troben dos punts que es repeteixen sovint:

-         Generar la internalització de les externalitats negatives mitjançant taxes.  (caldria introduir aquí els drets d’emissió), per desincentivar  la seva producció i substituir els impostos al treball, de societats etc., fins arribar a una neutralitat en el procés de substitució

-          Redistribució del treball, mitjançant la reducció de les hores de treball, tenint en compte les millores de productivitat o no. I per tant amb sous iguals o inferiors.