Ignasi
Puig Ventosa, ENT Medi Ambient i Gestió. Enginyer
industrial i doctor en ciències ambientals
Monerador:
Lluís Torrens, àmbit de polítiques econòmiques d’ICV
Cicle
de debats: Alternatives a l'actual model econòmic
- El caràcter regressiu o progressiu de la imposició
- La pressió fiscal efectiva respecte el PIB
-
La
manera en que s'utilitzen els diners recaptats i a qui beneficien
L'impost
sobre la renda, tot i que té una estructura progressiva, presenta
problemes d'inequitats degut
a:
- Frau fiscal elevat
-
Estructura
dual: Les rendes del treball tenen un tractament diferent que les
rendes del capital ( interessos, dividends, plusvàlues) que en
surten beneficiades amb uns tipus impositius menors.
L'objectiu
de la fiscalitat ambiental és incentivar conductes de menor impacte
ambiental. Tot i que en principi no estan pensats per recaptar sinó
per redistribuir, també es poden plantejar per augmentar els
ingressos.
Cada impost ambiental té efectes redistributius diferents. Ex: l'impost al querosè seria progressiu ja que afecta més als que més tenen. L'impost sobre L'energia nuclear és neutre degut al sistema de preus de l'electricitat que nodistingeix sobre el seu origen.
Imposició ambiental té uns límits: la idea de "qui contamina paga" no ha de subvertir-se en "qui pot pagar pot contaminar". Hi ha certes accions que no s'han d'admetre ni pagant.
Ignasi Puig Ventosa
Fiscalitat ambiental segons nivell competencial:
Nivell estatal
Els impostos verds s'han centrat en l'àmbit energètic: IE a l'electricitat, als Hidrocarburs (HC), a la venda al minorista d'alguns HC i sobre determinats medis de transport.
La llei 15/2012 de mesures fiscals per a la sostenibilitat energètica estableix un impost del 7% de la producció de l'energia elèctrica, un impost per a la producció d'energia nuclear, un altre per L'Emmagatzemament de productesradioactius i un canon sobre l'aigua continental per a la producció D'energia ( els 3 últims capturen els beneficis anomenats " windfall profits"de centrals que ja estan amortitzades).
Al nostre país encara hi ha sectors que cobren per contaminar: subvencions al carbó i a l'aviació.
A Espanya els ingressos recaptats a partir dels impostos verds/ ingressos del total impostos és un 20% inferior a la mitjana europea.
En altres països com el Regne Unit (Climate Change Levy) s'apliquen impostos sobre productes energètics específics per al seu ús com a combustibles i també a l'electricitat ( gas natural, gas gas liquat, HC, el carbó i el lignit, coc, etc.) , S'apliquen a l'indústria, al comerç, a l'agricultura i a L'Administració.
Nivell autonòmic
Malgrat que la LOFCA limita el desenvolupament de la fiscalitat ambiental, les autonomies tenen marge per creartributs propis. Catalunya ha creat el canon de l'aigua i els impostos sobre residus. Altres comunitats han creat impostos sobre emissions de SO2 i NO2, sobre elements fixes de transport d'electricitat i també sobre centrals nuclears.
Què és pot fer a Catalunya? Algunes propostes:
Cada impost ambiental té efectes redistributius diferents. Ex: l'impost al querosè seria progressiu ja que afecta més als que més tenen. L'impost sobre L'energia nuclear és neutre degut al sistema de preus de l'electricitat que nodistingeix sobre el seu origen.
Imposició ambiental té uns límits: la idea de "qui contamina paga" no ha de subvertir-se en "qui pot pagar pot contaminar". Hi ha certes accions que no s'han d'admetre ni pagant.
Ignasi Puig Ventosa
Fiscalitat ambiental segons nivell competencial:
Nivell estatal
Els impostos verds s'han centrat en l'àmbit energètic: IE a l'electricitat, als Hidrocarburs (HC), a la venda al minorista d'alguns HC i sobre determinats medis de transport.
La llei 15/2012 de mesures fiscals per a la sostenibilitat energètica estableix un impost del 7% de la producció de l'energia elèctrica, un impost per a la producció d'energia nuclear, un altre per L'Emmagatzemament de productesradioactius i un canon sobre l'aigua continental per a la producció D'energia ( els 3 últims capturen els beneficis anomenats " windfall profits"de centrals que ja estan amortitzades).
Al nostre país encara hi ha sectors que cobren per contaminar: subvencions al carbó i a l'aviació.
A Espanya els ingressos recaptats a partir dels impostos verds/ ingressos del total impostos és un 20% inferior a la mitjana europea.
En altres països com el Regne Unit (Climate Change Levy) s'apliquen impostos sobre productes energètics específics per al seu ús com a combustibles i també a l'electricitat ( gas natural, gas gas liquat, HC, el carbó i el lignit, coc, etc.) , S'apliquen a l'indústria, al comerç, a l'agricultura i a L'Administració.
Nivell autonòmic
Malgrat que la LOFCA limita el desenvolupament de la fiscalitat ambiental, les autonomies tenen marge per creartributs propis. Catalunya ha creat el canon de l'aigua i els impostos sobre residus. Altres comunitats han creat impostos sobre emissions de SO2 i NO2, sobre elements fixes de transport d'electricitat i també sobre centrals nuclears.
Què és pot fer a Catalunya? Algunes propostes:
- Aplicar el canon de l'aigua als sectors de l'agricultura i la ramaderia
-
Aplicar
un canon a la disposició de residus municipals de la construcció.
Conclusions:
La justificació dels impostos ambientals és doble: el benefici ambiental i també l'econòmic: el mercat funciona millor, és més eficient si paga qui contamina.
Tot i que en principi havien estat pensats per ser econòmicament neutres poden tenir una utilitat recaptatòria
Els impostos verds són impostos indirectes però això no significa que hagin de ser forçosament regressius. La regressivitat es pot contrarestar amb mesures com subvencions, ajudes, etc. o be abaixant el tipus d'altres impostos que també són indirectes per compensar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada